Un professor t\u00e9 el deure evident de no sortir del seu programa.\u00a0(Ernest Renan)<\/em><\/p>\n L’activitat de l’ensenyament pret\u00e9n suscitar un desenvolupament i uns\u00a0aprenentatges en els alumnes. En aquest sentit, \u00e9s una activitat acomplerta que\u00a0presenta un projecte i que, per tant, s’exposa que se li pregunti sobre quin \u00e9s el\u00a0grau de consecuci\u00f3 d’aquest projecte. Les investigacions internacionals destapen el fet que fins i tot en \u00e0mbits tan centrals com ara la lectura, el sistema educa-tiu no aconsegueix els seus objectius per a tothom. Per tant, es tendeix a insistir-hi i a avaluar de manera m\u00e9s cont\u00ednua i rigorosa el seu grau de realitzaci\u00f3.<\/p>\n Ara b\u00e9, aix\u00f2, que vist amb una mica de perspectiva, sembla perfectament\u00a0simple i racional, suscita un gran nombre de perplexitats o de diverg\u00e8ncies. Per\u00a0<\/span>comen\u00e7ar: de quina natura s\u00f3n els objectius de l’escolaritat de base? Es tracta\u00a0<\/span>nom\u00e9s de les capacitats generals com ara la lectura i els coneixements disciplinaris?\u00a0<\/span>O b\u00e9 tamb\u00e9 cal desenvolupar compet\u00e8ncies transversals o disciplin\u00e0ries?\u00a0<\/span>S’han de transmetre valors, fer interioritzar normes, forjar actituds, desenvolupar\u00a0<\/span>una relaci\u00f3 espec\u00edfica amb el coneixement, amb la llei, amb els altres? Fins a\u00a0<\/span>quin punt s’han d’imposar els mateixos objectius de formaci\u00f3 a tots els alumnes?<\/span><\/p>\n La redacci\u00f3 dels textos per marcar els objectius de l’escola sempre topa\u00a0amb la q\u00fcesti\u00f3 del grau d’abstracci\u00f3 que \u00e9s convenient. La pregunta \u00e9s com es\u00a0pot anar m\u00e9s enll\u00e0 de les generalitats dif\u00edcils de precisar (per exemple, \u00absaber\u00a0expressar-se\u00bb o \u00absaber situar en el temps\u00bb) sense caure en una mir\u00edada d’objectius\u00a0detallats com ara \u00abcon\u00e8ixer el condicional d’un verb irregular\u00bb o \u00absaber\u00a0els rius d’aquesta regi\u00f3 o d’aquella altra\u00bb?<\/p><\/blockquote>\n Tamb\u00e9 es plantegen altres preguntes relatives a la traducci\u00f3 dels objectius\u00a0en recorreguts de formaci\u00f3 distribu\u00efts al llarg de nombrosos anys: com s’han de\u00a0declinar els objectius de la fi de l’escolaritat en objectius intermedis per permetre\u00a0progressions raonades? Cal preveure objectius intermedis per a cada any escolar\u00a0o b\u00e9 es preferible nom\u00e9s definir-los per a cada cicle d’aprenentatge de\u00a0dos, tres o quatre anys? Els objectius s\u00f3n suficients per guiar la planificaci\u00f3 dels\u00a0continguts o de les activitats o b\u00e9 cal traduir-los en programes tot i sabent que\u00a0aquests \u00faltims permeten estandarditzar les activitats i els continguts treballats\u00a0en el dia a dia i, a la vegada, dispensen temps d’una refer\u00e8ncia constant als objectius\u00a0de fi de cicle?<\/p>\n Per\u00f2 passem ara a preguntes m\u00e9s did\u00e0ctiques: com es poden tenir en\u00a0compte els objectius en l’organitzaci\u00f3 de les activitats? La idea aparentment\u00a0m\u00e9s racional \u00e9s treballar un objectiu de manera intensiva i, a continuaci\u00f3, passar\u00a0al seg\u00fcent. Aquest procediment ha triomfat en l’anomenada \u00abpedagogia per\u00a0objectius\u00bb cap all\u00e0 als anys setanta. Per\u00f2 aix\u00f2 va ser fins que es va veure que\u00a0s’apartava de situacions d’aprenentatge m\u00e9s riques, m\u00e8todes actius, pedagogies constructivistes i procediments de projecte i d’investigaci\u00f3, ja que nom\u00e9s\u00a0l’exercici escolar tradicional pot tancar-se en un sol objectiu.<\/p>\n Els procediments\u00a0actuals no estan tan dirigits a una finalitat i ens condueixen a servir-nos d’objectius\u00a0com ara graelles de lectura dels aprenentatges efectivament treballats, tant si s’han anticipat com no en detall. Tanmateix, sense renunciar a una diversitat\u00a0de procediments, podem evitar la dispersi\u00f3? Seria especialment m\u00e9s\u00a0assenyat treballar alguns objectius de manera m\u00e9s intensa, per exemple seguint\u00a0el ritme d’una organitzaci\u00f3 modular en qu\u00e8 cada m\u00f2dul se centra en un objectiu\u00a0<\/span>definit.<\/span><\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de les relacions entre objectius i avaluaci\u00f3 no \u00e9s possible eludir-la: com podr\u00edem nom\u00e9s apreciar el grau de consecuci\u00f3 d’un objectiu a final\u00a0de cicle i no la progressi\u00f3 cap a aquest objectiu? I, a m\u00e9s, com podr\u00edem formular\u00a0els objectius de manera que puguin ser compresos pels alumnes i permetre’ls\u00a0situar-se en relaci\u00f3 amb els objectius de la formaci\u00f3 m\u00e9s que en relaci\u00f3 amb altres alumnes?<\/p>\n Totes aquestes preguntes complexes no tenen res d’estrany. Concerneixen\u00a0les finalitats de l’escola, la seva traducci\u00f3 en continguts, el control dels seus\u00a0efectes, i la selecci\u00f3 i diversificaci\u00f3 dels itineraris. Els problemes sempre s\u00f3n t\u00e8cnics\u00a0i ideol\u00f2gics a la vegada. Sigui qui sigui que simplifiqui aquest panorama o b\u00e9 que n’ignori deliberadament les tres quartes parts, no li fa cap favor al sistema\u00a0educatiu.<\/p>\n![\"objectius\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/grao\/wp-content\/uploads\/sites\/10\/2014\/09\/objectius-298x300.jpg\")
<\/p>\n