D\u2019entre les variables personals, l\u2019optimisme \u00e9s un dels millors predictors d\u2019assoliments.<\/p>\n
Optimisme i esperan\u00e7a funcionen sovint com a sin\u00f2nims. Tenen en com\u00fa l\u2019aposta per un futur millor i possible. Qui es voldria formar sense partir del convenciment que no solament \u00e9s necessari, sin\u00f3 que tot el recorregut did\u00e0ctic ha d\u2019estar impregnat de bones maneres? Qui es pot proposar un profit\u00f3s dia d\u2019escola si no creu que paga la pena i que, sobretot amb la seva actuaci\u00f3 personal, el far\u00e0 possible? Qui voldria crear projectes nous si pens\u00e9s que quedar\u00e0 sol en programes que \u00fanicament alimentaran la seva frustraci\u00f3?<\/p>\n
L\u2019optimisme augmenta el sentiment de pertinen\u00e7a i el desig d\u2019implicar-se en les causes comunes, en la pr\u00f2pia comunitat i en els seus objectius. L\u2019esperan\u00e7a crea comunitat de pertinen\u00e7a i enlla\u00e7a compromisos.<\/p>\n
Solament la por \u00e9s un sentiment que, descontrolat, t\u00e9 m\u00e9s poder que l\u2019esperan\u00e7a i l\u2019alegria. La por actua focalitzant la nostra atenci\u00f3 en una possible amena\u00e7a i ens desconnecta de tot i de tothom. La por paralitza, bloqueja i tanca finestres d\u2019actuaci\u00f3.<\/p>\n
Als darrers temps, ens sobren motius per patir desorientaci\u00f3, dolor i tristor. Aix\u00f2 no obstant, sabem que no ens podem permetre el des\u00e0nim. Tal com ha dit fa poc la Maria Jes\u00fas Comellas: \u00abEl des\u00e0nim en els professionals de l\u2019educaci\u00f3 frega la immoralitat\u00bb.<\/p>\n
Quan s\u2019anuncien dificultats insuperables, a l\u2019educaci\u00f3 infantil ens conv\u00e9 mirar la nostra hist\u00f2ria per poder somriure de nou i tornar-nos a sentir capa\u00e7os d\u2019\u00abenfrontar-nos\u00bb a les noves traves. \u00abLes persones\u00bb d\u2019infantil constitu\u00efm un col\u00b7lectiu que compartim, d\u2019una manera especial, l\u2019entusiasme per all\u00f2 que ens interessa. Desig, inter\u00e8s, energia i tossuderia formen un eix b\u00e0sic a la nostra vida. Sabem passar estones observant qu\u00e8 fan les criatures, sabem sentir amb el cap i escoltar amb el cor, sabem utilitzar el calidoscopi multicolor de mirar i de veure, fins i tot sabem coses que no hem apr\u00e8s d\u2019una manera acad\u00e8mica.<\/p>\n
Si la gravetat va ser el principi que va fer possible l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019univers, l\u2019alegria, l\u2019optimisme i l\u2019esperan\u00e7a formen l\u2019eix que possibiliten l\u2019educaci\u00f3 i el creixement.<\/p>\n
No fa gaire temps, alg\u00fa definia la qualitat educativa com la capacitat de transmetre una interpretaci\u00f3 positiva de l\u2019entorn i una percepci\u00f3 optimista de la pr\u00f2pia capacitat d\u2019intervenir-hi. Doncs s\u00ed, deu ser que educar necessita l\u2019optimisme per existir, com la vida necessita l\u2019aigua.<\/p>\n