Comen\u00e7arem aquest article recordant la can\u00e7\u00f3 de Llu\u00eds Llach, \u201cel meu pa\u00eds\u201d. Llach en diu: \u201cel meu pa\u00eds \u00e9s tan petit que des de dalt d\u2019un campanar, es pot veure el campanar ve\u00ed\u201d. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds rural on molta gent hi vivim, hi treballem, hi anem el cap de setmana o simplement hi anem a fer fotos. Aix\u00ed i tot, la major part del pa\u00eds viu a la costa. A tots ens agrada la ruralitat, per\u00f2 malauradament desconeixem la forma de viure-hi.<\/p>\n\n\n\n
Els educadors que estem treballant a les escoles rural d\u2019arreu del territori sentim la necessitat de poder gaudir d\u2019un treball d’orfebreria molt interessant on cada infant camina per un cam\u00ed propi per aconseguir els seus objectius. Tenim diferents plans de treball, projectes arrelats al territori, sortides a la natura regularment, col\u00b7laborem amb entitats del poble dia s\u00ed, dia tamb\u00e9 i tenim una relaci\u00f3 ben especial amb totes les fam\u00edlies. Segurament que som l\u2019enveja de molts altres educadors d\u2019arreu del territori o potser no perqu\u00e8 ni coneixen la feina que fem o que existeix l\u2019escola rural.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019escola rural ha existit sempre a Catalunya. Tal com la coneixem ara podem posar una data. L\u2019any 1990 es van construir les primeres Zones Escolars Rurals<\/em> (ZER)<\/strong> amb una bona colla d\u2019educadores disposades a desafiar carreteres, trinxa<\/em>r curr\u00edculums i crear uns ambients saludables per aprendre tant curricularment com emocionalment.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed fins al dia d\u2019avui. Entremig han passat m\u00e9s de 30 anys amb alts i baixos a l\u2019escola rural, per\u00f2 que podem considerar tot un \u00e8xit la idea d\u2019aquelles educadores. Avui dia l\u2019escola rural \u00e9s una escola referent i amb una projecci\u00f3 de futur envejable. Tot i aix\u00ed no amagarem que necessita una revisi\u00f3. Com qualsevol entitat, model educatiu o persona l\u2019escola rural i la ZER en particular necessita fer una parada i revisar aquell model inicial i on pot anar en un m\u00f3n que ha canviat. Ja no hi ha el mateix tipus de professorat, ni de fam\u00edlies, ni de curr\u00edculum. Nom\u00e9s queden les mateixes carreteres a molts llocs (potser tamb\u00e9 els hi cal una revisi\u00f3, per\u00f2 ho deixarem per a qui se\u2019n cuidi). Aix\u00f2 vol dir que cal fer un (re)visi\u00f3 de les nostres ZER.<\/p>\n\n\n\n Les (re)visiem, doncs? Actualment, a Catalunya, segons les dades del Secretariat d\u2019Escola Rural de Catalunya, hi ha 83 ZER, 267 escoles pertanyen a aquestes ZER, 83 escoles rurals que no estan en ZER, 58 escoles completes en l’\u00e0mbit rural i 6 instituts escola en l’\u00e0mbit rural. Les ZER estan agrupades per territoris propers on comparteixen el mateix projecte educatiu, a m\u00e9s dels mestres itinerants. Aqu\u00ed segurament \u00e9s on ha d\u2019haver-hi la primera revisi\u00f3 o reflexi\u00f3. \u00c9s imprescindible que es comparteixi el projecte educatiu a les escoles que formen la ZER. Segurament que caldr\u00e0 un debat -segurament molt ric- entre tota la comunitat educativa, sobretot amb els docents i equips directius que la formen per tal d\u2019arribar a punts comuns del projecte. Tenir un projecte educatiu com\u00fa enriqueix a la ZER. Llavors cal que cada centre el s\u00e0piga desplegar amb les seves particularitats. Cada escola t\u00e9 uns alumnes, fam\u00edlies i entorn diferent. Cada equip directiu ha de ser prou intel\u00b7ligent per saber cap on ha de desplegar aquell projecte consensuat pel seu equip directiu i consell de direcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed s\u2019ha escrit una paraula clau: consens<\/em><\/strong>. Cal arribar a acords i per aix\u00f2 a vegades es fa dif\u00edcil conviure en una ZER. Per\u00f2 qui est\u00e0 en una escola urbana de tres l\u00ednies tamb\u00e9 cal arribar acords per seguir la mateixa l\u00ednia d\u2019escola. Per arribar a un consens ens calen persones empoderades, persones disposades a treballar en xarxa, persones emp\u00e0tiques, persones preparades per treballar en una escola en constant canvi, persones que estiguin b\u00e9 amb elles mateixes, persones… en definitiva. Una altra paraula clau d\u2019aquest article podria ser: persona, persona feli\u00e7, persona emocionalment estable. Persones, persones, persones. A les escoles tamb\u00e9 trobem persones que no estan prou preparades per treballar a la ruralitat. Per aix\u00f2 les hem d\u2019acompanyar i fer una bona acollida sigui el setembre o la meitat del curs. Durant el curs, el Dragon Khan al que estem incorporats, sovint, no ens deixa prou espai de temps per reflexionar. Si ens passa ja tenim un indicador m\u00e9s que all\u00f2 no funciona. Llavors, cal arremangar-nos i posar les cartes sobre la taula per q\u00fcestionar el que no ens est\u00e0 funcionant: claustres pedag\u00f2gics, horaris de mestres i direccions. Tot aix\u00f2 mirat amb lupa es pot solucionar si hi ha bona entesa entre tots els equips que intervenen en una ZER.<\/p>\n\n\n\n Els equips directius hem de saber buscar espais de reflexi\u00f3 per a tot el claustre, hem de tenir temps per la paperassa que ens exigeix el dia a dia, hem de saber dir prou fins a l\u2019endem\u00e0 i tot aix\u00f2 vol dir canvi. No ens hem de conformar amb \u201cel sempre s\u2019ha fet aix\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n Cal aconseguir un perfil de mestre rural<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n De fet, tenim prou for\u00e7a per for\u00e7ar canvis. Potser haurem de fer canvis d\u2019horaris, de personal, de rutines per millorar la salut emocional dels docents dins l\u2019escola i l\u2019efecte d\u00f2mino funcionar\u00e0 amb la resta. A l\u2019escola rural necessitem equips<\/em><\/strong>. Persones capaces de formar i acompanyar equips. Un cop l\u2019equip el tinguem consolidat podrem passar a revisar altres aspectes… Moltes ZER tenim el dimecres a la tarda com a espai de reflexi\u00f3 de tot el claustre. Segur que les que encara no ho teniu si ho justifiqueu b\u00e9 davant la comunitat, inspecci\u00f3 us donaran el vist i plau. Ser\u00e0 un pas m\u00e9s cap aquesta millora de la salut de la ZER. Un altre \u00e9s seguir insistint al Departament d\u2019Educaci\u00f3, que creu en una escola rural, que posi soluci\u00f3 al fet que totes les escoles tingui una administrativa, s\u2019assegurin les substitucions per m\u00e9s allunyada que estigui l\u2019escola. Per aix\u00f2 cal aconseguir un perfil de mestre rural. Aquests s\u00f3n aspectes senzills a canviar si sabem arribar a un bon consens com hem dit abans.<\/p>\n\n\n\n Juntament amb aquesta funci\u00f3 que juga l\u2019escola rural per la sostenibilitat del territori, cal afegir-li un altre com \u00e9s la de promoure l\u2019arrelament i el sentiment de pertinen\u00e7a dels infants.<\/p>\n\n\n\n Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el terme arrelament \u00e9s l’acci\u00f3 d\u2019arrelar o arrelar-se que significa establir-se, fixar-se en un lloc. Aquest concepte va estretament lligat al sentiment de pertinen\u00e7a; el subjecte arrelat s\u2019identifica necess\u00e0riament amb un territori i\/o amb una comunitat. S\u2019estableix un vincle de presa de consci\u00e8ncia de formar part d\u2019aquest territori i\/o d\u2019aquest grup social amb el qual es comparteixen valors, costums, estima, respecte i comprom\u00eds cap al lloc on es viu i en conviu i que influeix intr\u00ednsecament en la construcci\u00f3 del propi subjecte, especialment amb el concepte d\u2019identitat i autoestima, com a components b\u00e0sics d\u2019aquest sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Com molt b\u00e9 ens diu Palos (2018), en aquest lloc on es viu \u201cs\u2019estableixen les interrelacions culturals i es tenen les experi\u00e8ncies significatives\u201d configurant la identitat de les persones, que acaben \u201catorgant valors d\u2019arrelament positiu (topof\u00edlics) com tamb\u00e9 de negatius i rebuig (topof\u00f2bics)\u201d. Durant aquest proc\u00e9s hi juga un paper clau l\u2019escola, l\u2019escola rural; un paper d\u2019aprehensi\u00f3 dels espais de conviv\u00e8ncia especialment per fomentar i consolidar els valors topof\u00edlics i, com d\u00e8iem, de respecte i estima cap al territori rural.<\/p>\n\n\n\n Per tant, escola rural i arrelament al territori s\u00f3n dos conceptes que van estretament lligats<\/em><\/strong>. L\u2019escola \u00e9s un centre que ha d\u2019estar obert al territori i aquest ha de poder entrar dins de les aules i ha de ser, a m\u00e9s a m\u00e9s, una aula en s\u00ed mateix. Uns espais educatius que promoguin les relacions inclusives i la cooperaci\u00f3, per\u00f2 on tamb\u00e9 s\u2019aprenguin i es posin en valor els sabers hist\u00f2rics, naturals, ling\u00fc\u00edstics, socials, mediambientals i econ\u00f2mics que el configuren i el patrimoni singular que el caracteritza (material i immaterial).<\/p>\n\n\n\n Els infants de les escoles rurals han de poder aprendre amb, del i des del territori<\/em> amb una perspectiva topof\u00edlica i amb un sentiment que si ho fan aix\u00ed posen de relleu on viuen i conviuen, enfront de perspectives socials i ideologies neoliberals que copsen el territori rural nom\u00e9s com un espai on actua el sector primari (agropecuari), un lloc on es pot anar a passar uns dies de vacances o b\u00e9 on es poden anar a \u201cveure i viure\u201d tradicions ancestrals.<\/p>\n\n\n\n L\u2019escola rural, amb el disseny i desenvolupament de projectes amb el territori, conjuntament amb els agents locals i comarcals, o de forma individual i l\u2019\u00fas del territori com a \u201cllibre de text\u201d pot crear un curr\u00edculum contextualitzat, itinerant<\/em><\/strong> (Paraskeva, 2016) adaptat a la realitat que l\u2019envolta. Una escola que facilita el coneixement de la \u201ctrama identit\u00e0ria d\u2019un individu i d\u2019un grup (Llona, 2012, p. 22) omplint de significat el lloc on es viu i entrant de forma significativa en el paisatge i el patrimoni del territori rural.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, es tracta d\u2019una escola territorialitzada, que promou el sentit de pertinen\u00e7a i l\u2019arrelament al territori, que evita la p\u00e8rdua del qu\u00e8 \u00e9s propi i, que al mateix temps, amplia els coneixements i sabers dels seus estudiants cap a un m\u00f3n globalitzat, sense oblidar-se del curr\u00edculum oficial. Es tracta d\u2019un centre obert, que \u201cacull els diferents sabers i formes de fer i de pensar, que reconeix el que \u00e9s propi i el que \u00e9s diferent, i que es despr\u00e8n de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una responsabilitat epist\u00e8mica perqu\u00e8 posa en valor tot all\u00f2 que pertany al territori\u201d (V\u00e1zquez y L\u00f3pez-Gil, 2023, p. 150). Una escola amb identitat pr\u00f2pia, formi o no part d\u2019un agrupament. L\u2019escola rural \u00e9s un servei p\u00fablic de just\u00edcia social i equitat, que ha de tenir identitat per si mateixa.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/p>\n\n\n\nUn model de ZER democr\u00e0tic<\/h3>\n\n\n\n
\n
Escola rural i arrelament al territori s\u00f3n dos conceptes que van estretament units<\/h3>\n\n\n\n