La dist\u00e0ncia entre el que diem que hauria de ser l\u2019escola i el que realment \u00e9s no es pot explicar nom\u00e9s per una manca de voluntat o de coneixement pedag\u00f2gic. Hi ha condicionants estructurals, culturals, professionals, socials, pol\u00edtics i econ\u00f2mics<\/strong> que en limiten les possibilitats de transformaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Un primer condicionant \u00e9s la cultura social sobre qu\u00e8 significa una bona escola<\/strong>. La majoria de les persones la valoren a partir de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a alumnes. L\u2019exig\u00e8ncia s\u2019associa sovint amb la quantitat de continguts i de deures, la dificultat dels ex\u00e0mens, l\u2019ordre i el silenci. Una avaluaci\u00f3 qualitativa es pot interpretar com una manca de rigor; el treball cooperatiu, com una p\u00e8rdua de temps; la reducci\u00f3 del curr\u00edculum, com una rebaixa del nivell, i les mesures inclusives, com un perjudici per a l\u2019alumnat que obt\u00e9 millors resultats.<\/p>\n\n\n\n Un segon condicionant \u00e9s la cultura professional<\/strong>. El professorat, especialment de secund\u00e0ria, ha estat format i socialitzat per actuar individualment, dominar una mat\u00e8ria, explicar-la i avaluar-ne els resultats. El nou model li demana compartir responsabilitats, orientar l\u2019alumnat, interpretar les evid\u00e8ncies, ajustar les ajudes i coordinar-se amb altres professionals. Aix\u00f2 no \u00e9s aprendre una nova t\u00e8cnica, sin\u00f3 reconstruir la identitat professional<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Aquest canvi topa amb nombroses dificultats a l\u2019hora d\u2019organitzar la feina<\/strong>. No es pot demanar personalitzaci\u00f3, avaluaci\u00f3 formativa, tutoria i interdisciplinarietat, si el temps laboral continua concentrat en la pres\u00e8ncia directa a l\u2019aula i en les tasques administratives. Preparar, coordinar-se, observar, avaluar, formar-se i analitzar la pr\u00e0ctica s\u00f3n activitats professionals, per\u00f2 massa sovint depenen del temps personal i del comprom\u00eds extraordinari dels docents.<\/p>\n\n\n\n La formaci\u00f3 constitueix un altre condicionant. No es pot exigir un professorat estrat\u00e8gic si la formaci\u00f3 inicial separa excessivament els coneixements disciplinaris i pedag\u00f2gics, si les pr\u00e0ctiques s\u00f3n insuficients o si la incorporaci\u00f3 a la professi\u00f3 es fa sense inducci\u00f3 ni mentoria. Tampoc es pot transformar la pr\u00e0ctica mitjan\u00e7ant una formaci\u00f3 permanent basada principalment en cursos puntuals i individuals.<\/p>\n\n\n\n A aquests factors s\u2019hi afegeix la mateixa estructura del sistema<\/strong>. Els curr\u00edculums extensos, els horaris fragmentats, les agrupacions r\u00edgides, les proves externes, els sistemes de qualificaci\u00f3, la inestabilitat de les plantilles i una inspecci\u00f3 centrada en el compliment formal poden impedir que les finalitats declarades es tradueixin en pr\u00e0ctiques coherents.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hi ha un condicionant econ\u00f2mic<\/strong>. La inclusi\u00f3, la personalitzaci\u00f3, la tutoria, la coordinaci\u00f3, la codoc\u00e8ncia, la mentoria i el lideratge pedag\u00f2gic necessiten temps professional, i el temps t\u00e9 un cost. No podem atribuir a l\u2019escola una funci\u00f3 molt m\u00e9s ambiciosa i esperar que la desenvolupi amb els recursos d\u2019un model pensat per a demandes m\u00e9s limitades.<\/p>\n\n\n\n Finalment, la manca de continu\u00eftat pol\u00edtica<\/strong> dificulta la consolidaci\u00f3 dels processos. Els governs modifiquen les lleis, el vocabulari, les prioritats i els programes abans que les reformes anteriors hagin estat enteses, aplicades i avaluades. D\u2019aquesta manera els centres acumulen noves demandes, per\u00f2 dif\u00edcilment poden convertir-les en pr\u00e0ctiques ni en cultures consolidades.<\/p>\n\n\n\n Aquests condicionants es reforcen m\u00fatuament. Un curr\u00edculum extens dificulta l\u2019avaluaci\u00f3 formativa; la manca de temps impedeix la coordinaci\u00f3; la inestabilitat de les plantilles debilita els projectes; la formaci\u00f3 insuficient limita l\u2019autonomia; les expectatives socials reforcen les pr\u00e0ctiques tradicionals, i la manca de recursos converteix els nous prop\u00f2sits en responsabilitats individuals del professorat. Per tant, aquests condicionants no es poden tractar de manera a\u00efllada, at\u00e8s que constitueixen un sistema que protegeix la continu\u00eftat del model heretat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Els obstacles al canvi no actuen de manera a\u00efllada: curr\u00edculum, temps, formaci\u00f3, recursos, cultura professional i expectatives socials es reforcen m\u00fatuament<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n La pregunta m\u00e9s inc\u00f2moda \u00e9s si alguns d\u2019aquests condicionants s\u2019han convertit, a la pr\u00e0ctica, en invariants<\/strong>. Les reformes canvien els discursos, per\u00f2 els curr\u00edculums continuen sobrecarregats. Es proclama treballar en equip, per\u00f2 l\u2019organitzaci\u00f3 laboral continua tenint un car\u00e0cter individual. Es defensa la inclusi\u00f3, per\u00f2 els suports s\u00f3n insuficients. Es promou l\u2019avaluaci\u00f3 formativa, tot i que la nota continua determinant la cultura escolar. Es demana autonomia, per\u00f2 els centres no sempre tenen la capacitat, l\u2019estabilitat ni els recursos per exercir-la.<\/p>\n\n\n\n Si aquests elements fossin realment invariants, haur\u00edem d\u2019acceptar que el sistema no pot assolir les finalitats que proclama. No tindria sentit continuar exigint als centres una escola inclusiva, personalitzada i orientadora si les condicions que la fan possible no es poden modificar.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, probablement no ens trobem davant d\u2019elements invariants absoluts, sin\u00f3 de condicionants que no han estat afrontats amb prou profunditat<\/strong>. Sovint les reformes han actuat sobre les pr\u00e0ctiques visibles, i no pas sobre les estructures que les determinen. S\u2019ha demanat que el professorat canvi\u00ef la metodologia sense modificar el curr\u00edculum, els horaris, l\u2019avaluaci\u00f3, la formaci\u00f3 o el temps professional. S\u2019han introdu\u00eft noves demandes sense retirar-ne d\u2019anteriors i s\u2019han proclamat finalitats m\u00e9s ambicioses sense oferir recursos proporcionals.<\/p>\n\n\n\n Superar els condicionants no significa eliminar totes les dificultats abans de comen\u00e7ar. Tots els sistemes tenen l\u00edmits i tensions. Significa reduir-ne el pes, modificar-ne les relacions i convertir-ne la transformaci\u00f3 en l\u2019objecte principal de les pol\u00edtiques educatives<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Entre el sistema que tenim i el sistema que necessitem hi ha una dist\u00e0ncia desigual segons els components, els centres i els territoris. Per aix\u00f2, el proc\u00e9s ha de comen\u00e7ar amb una diagnosi rigorosa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n En cada component cal preguntar-se: \u00abCom hauria de ser, segons els referents acordats?\u00bb, \u00abqu\u00e8 tenim actualment?\u00bb, \u00abquins condicionants ens impedeixen avan\u00e7ar?\u00bb, \u00abquines pr\u00e0ctiques ja es desenvolupen en la direcci\u00f3 desitjada?\u00bb, \u00abde quins recursos humans i econ\u00f2mics disposem?\u00bb, \u00abquines mesures permetrien reduir progressivament la dist\u00e0ncia?\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Aquestes q\u00fcestions haurien d\u2019estructurar qualsevol pla de transformaci\u00f3: definir l\u2019horitz\u00f3, identificar el punt de partida, analitzar els condicionants, establir una seq\u00fc\u00e8ncia de mesures i determinar els recursos, els responsables, els terminis i els criteris d\u2019avaluaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n No podem exigir el punt d\u2019arribada immediatament, com si les condicions ja existissin. Una escola inclusiva no es construeix mitjan\u00e7ant una declaraci\u00f3 normativa. Una avaluaci\u00f3 formativa no s\u2019implanta modificant els documents. El treball en equip no es produeix pel sol fet de demanar m\u00e9s coordinaci\u00f3. Cada nova exig\u00e8ncia ha d\u2019anar acompanyada de les condicions que la fan possible.<\/strong><\/p>\n\n\n\n No es pot exigir una avaluaci\u00f3 personalitzada sense temps, desplegar la codoc\u00e8ncia sense formaci\u00f3 ni estabilitat, concedir autonomia sense capacitat professional ni acompanyament, prioritzar el curr\u00edculum si les proves continuen premiant l\u2019acumulaci\u00f3 de continguts, ni demanar un professorat estrat\u00e8gic si es mant\u00e9 una organitzaci\u00f3 laboral concebuda per a mers executors.<\/p>\n\n\n\n El proc\u00e9s ha de ser gradual, tot i que la direcci\u00f3 ha de ser clara. Les mesures han de ser progressives, per\u00f2 han de formar part d\u2019un projecte global. I els canvis s\u2019han d\u2019adaptar als recursos disponibles sense perdre de vista l\u2019horitz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n A curt termini, cal actuar sobre els condicionants que impedeixen pensar i treballar amb criteri: reduir la burocr\u00e0cia sense valor pedag\u00f2gic, garantir un temps real de coordinaci\u00f3, refor\u00e7ar els centres de m\u00e9s complexitat, estabilitzar les plantilles i limitar el nombre de prioritats simult\u00e0nies<\/strong>. Aquestes mesures no transformen el sistema per si soles, per\u00f2 creen les condicions m\u00ednimes per iniciar el proc\u00e9s i recuperar la confian\u00e7a del professorat.<\/p>\n\n\n\n A mitj\u00e0 termini cal afrontar les estructures: revisar i prioritzar el curr\u00edculum, transformar l\u2019avaluaci\u00f3, reformar la formaci\u00f3 inicial, establir processos d\u2019inducci\u00f3 i mentoria, vincular la formaci\u00f3 permanent a l\u2019an\u00e0lisi de la pr\u00e0ctica, construir una carrera docent, refor\u00e7ar el lideratge pedag\u00f2gic i modificar el paper de la inspecci\u00f3 i de l\u2019Administraci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A llarg termini, cal consolidar el canvi cultural<\/strong>, \u00e9s a dir, establir una altra concepci\u00f3 del coneixement, de l\u2019esfor\u00e7, de l\u2019autoritat, de l\u2019avaluaci\u00f3, de la inclusi\u00f3, de la professi\u00f3 docent i de la responsabilitat de l\u2019escola cap a tot l\u2019alumnat. Aquest \u00e9s el canvi m\u00e9s lent, at\u00e8s que afecta les creences, les identitats i les expectatives del conjunt de la societat.<\/p>\n\n\n\n La transformaci\u00f3 ha de ser gradual per\u00f2 sostinguda: crear condicions a curt termini, reformar estructures a mitj\u00e0 termini i consolidar un canvi cultural a llarg termini<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n El proc\u00e9s durar\u00e0 necess\u00e0riament m\u00e9s de dues o tres legislatures<\/strong>. Una norma es pot modificar en uns quants mesos; un curr\u00edculum, en uns quants anys; la formaci\u00f3 inicial, la carrera docent i la cultura professional necessiten molt m\u00e9s temps.<\/p>\n\n\n\n Una transformaci\u00f3 d\u2019aquesta profunditat no pot ser nom\u00e9s una iniciativa de l\u2019Administraci\u00f3 educativa, at\u00e8s que afecta tota la societat i necessita una comprensi\u00f3 compartida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El punt de partida ha de ser un debat p\u00fablic sobre les finalitats de l\u2019escola<\/strong>. No ha de ser un debat redu\u00eft a especialistes, partits, sindicats o organitzacions professionals, sin\u00f3 una deliberaci\u00f3 social sobre qu\u00e8 esperem de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria i quines conseq\u00fc\u00e8ncies estem disposats a assumir.<\/p>\n\n\n\n Si volem que l\u2019escola es concentri principalment en la transmissi\u00f3 de coneixements acad\u00e8mics, caldr\u00e0 definir quins altres agents assumiran la formaci\u00f3 personal, interpersonal, social i professional. Si volem que assumeixi la formaci\u00f3 integral de totes les persones, ser\u00e0 imprescindible assumir una reestructuraci\u00f3 profunda del sistema i un increment significatiu dels recursos.<\/p>\n\n\n\n No podem reclamar una escola inclusiva, personalitzada, orientadora ni integral i esperar que continu\u00ef funcionant amb l\u2019organitzaci\u00f3, els temps i els recursos d\u2019un sistema concebut per a una funci\u00f3 m\u00e9s limitada.<\/p>\n\n\n\n El consens ha de comen\u00e7ar per aquesta decisi\u00f3 i per les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n derivin. Despr\u00e9s s\u2019ha d\u2019estendre a la direcci\u00f3 del proc\u00e9s, les prioritats, els ritmes i els recursos. Aix\u00f2 no significa que tothom hagi d\u2019estar d\u2019acord amb totes les mesures, sin\u00f3 que les discrep\u00e0ncies s\u2019han de produir dins d\u2019un acord estable sobre el prop\u00f2sit, els referents cient\u00edfics i l\u2019horitz\u00f3 del sistema<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n El pacte no es pot limitar a una declaraci\u00f3 de principis. Ha d\u2019incloure compromisos sobre la transformaci\u00f3 dels condicionants, les actuacions a curt i mitj\u00e0 termini, els recursos necessaris i la continu\u00eftat del proc\u00e9s<\/strong>. Estabilitat no significa immobilitat: els referents i la direcci\u00f3 han de ser estables, per\u00f2 les mesures s\u2019han de revisar d\u2019acord amb els resultats.<\/p>\n\n\n\n La comunicaci\u00f3 \u00e9s igualment essencial. Cal explicar per qu\u00e8 es pren cada decisi\u00f3, en quins referents es fonamenta, quin condicionant pret\u00e9n transformar, quins recursos necessita i com s\u2019avaluar\u00e0. Cal explicar per qu\u00e8 una avaluaci\u00f3 formativa no \u00e9s menys exigent, per qu\u00e8 la inclusi\u00f3 necessita m\u00e9s recursos, per qu\u00e8 treballar competencialment no significa renunciar als coneixements i per qu\u00e8 el professorat necessita temps sense alumnes per poder fer millor la seva feina.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal explicar que el proc\u00e9s ser\u00e0 complex, llarg i dif\u00edcil<\/strong>. Presentar la transformaci\u00f3 com una successi\u00f3 de millores r\u00e0pides nom\u00e9s genera frustraci\u00f3 i desconfian\u00e7a. La societat ha de con\u00e8ixer la dist\u00e0ncia entre el model heretat i el sistema que es vol construir, els condicionants que caldr\u00e0 afrontar, les resist\u00e8ncies amb qu\u00e8 es trobaran, els costos i els terminis necessaris per aconseguir-ho.<\/p>\n\n\n\n Comunicar no consisteix nom\u00e9s a conv\u00e8ncer. Ha de permetre escoltar, identificar dubtes, recon\u00e8ixer conflictes i construir una entesa compartida<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n La viabilitat del proc\u00e9s dep\u00e8n dels recursos que la societat estigui disposada a oferir. Qualsevol increment de la despesa no garanteix una millora, per\u00f2 s\u00ed que hi ha condicionants que no es poden modificar sense una inversi\u00f3 superior<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La planificaci\u00f3 ha de relacionar els<\/strong> objectius, els condicionants, els recursos i el temps<\/strong>. No es pot fer tot alhora. Cal establir prioritats segons la capacitat transformadora de cada mesura, no nom\u00e9s segons la seva visibilitat pol\u00edtica. Invertir en coordinaci\u00f3, mentoria, estabilitat de plantilles o formaci\u00f3 vinculada a la pr\u00e0ctica pot tenir m\u00e9s impacte que altres actuacions m\u00e9s visibles.<\/p>\n\n\n\n El proc\u00e9s tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019avaluar. Cada mesura ha d\u2019explicitar quin condicionant pret\u00e9n modificar, quins resultats espera obtenir, quins indicadors permetran observar els aven\u00e7os i quines decisions es prendran si els efectes no s\u00f3n els previstos<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n No podem defensar una educaci\u00f3 fonamentada en evid\u00e8ncies ni aplicar pol\u00edtiques sense analitzar-ne els resultats. L\u2019avaluaci\u00f3 ha de permetre con\u00e8ixer, aprendre i rectificar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Sense continu\u00eftat pol\u00edtica, prou recursos, avaluaci\u00f3 i un pacte social sobre el prop\u00f2sit de l\u2019escola, les reformes corren el risc de quedar-se en paraules buides<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n La transformaci\u00f3 que necessitem \u00e9s m\u00e9s exigent que una nova reforma. No comen\u00e7a proposant una llista de mesures, sin\u00f3 fent expl\u00edcita la fonamentaci\u00f3 de les decisions, acordant el prop\u00f2sit de l\u2019educaci\u00f3 i reconeixent els coneixements cient\u00edfics sobre l\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n Exigeix identificar el model heretat i construir una imatge clara del sistema que volem. Per\u00f2, sobretot, obliga a analitzar els condicionants que separen la realitat d\u2019aquest horitz\u00f3<\/strong> i convertir la transformaci\u00f3 en el centre de l\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica i educativa.<\/p>\n\n\n\n El problema principal no \u00e9s que no sapiguem, en termes generals, com hauria de ser una escola m\u00e9s inclusiva, orientadora i coherent amb tot el que sabem sobre l\u2019aprenentatge. El problema \u00e9s si som capa\u00e7os de modificar les estructures, les cultures, les condicions professionals, les expectatives socials i els recursos que impedeixen assolir-la<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Alguns condicionants s\u00f3n profunds i no desapareixeran completament, per\u00f2 no podem tractar-los com si fossin invariants inevitables. Fer-ho equivaldria a acceptar que les finalitats del sistema nom\u00e9s s\u00f3n declaracions ret\u00f2riques.<\/p>\n\n\n\n\n
Condicionants o invariants?<\/h3>\n\n\n\n
Un proc\u00e9s planificat, sense llen\u00e7ar-se al buit<\/h3>\n\n\n\n
\n
Debat p\u00fablic, pacte i comunicaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n
\n
Recursos, prioritats i avaluaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n
\n
Transformar all\u00f2 que impedeix la transformaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n