![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/67\/2022\/03\/Libertat_Delacroix-2-scaled-e1646302541277.jpg\")
<\/p>\nLes tres finalistes del Benidorm Fest han mobilitzat l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per moltes i diferents raons. I en part, en gran part, pel fet de ser dones. Mems i tuits, posts i not\u00edcies, han contraposat conceptes com comercial i alternatiu, feminisme i cosificaci\u00f3, llibertat i opressi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 diversitat. Representacions femenines diverses que apel\u00b7len a diferents imaginaris. Des dels marges al centre de l\u2019escenari, el reconeixement es va basar en la comparaci\u00f3, en la competitivitat. Com \u00e9s obvi! Es tracta d\u2019un concurs, de perdre i guanyar.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, en les pantalles, les protagonistes han intentat defugir la creen\u00e7a tan estesa de que \u201ca les dones els agrada criticar-se\u201d i han fet circular les mirades de reconeixement entre elles, m\u00e9s enll\u00e0 de la mirada que a\u00eflla i segrega i que defineix que \u201cperqu\u00e8 una pugui destacar, les altres s\u2019han d\u2019enfonsar\u201d. I aqu\u00ed, unes quantes hem guanyat. Hem guanyat un referent de suport entre dones, m\u00e9s enll\u00e0 del desig individual de voler ser l\u2019escollida, la popular, la que agrada als nois, la que t\u00e9 m\u00e9s amigues, la que surt davant de totes a assenyalar l\u2019altre perqu\u00e8 sap que en qualsevol moment pot ser ella l\u2019assenyalada. Per\u00f2, en les butaques de l\u2019Eurovisi\u00f3, la competici\u00f3 ha evocat din\u00e0miques que ressonen al mandat de g\u00e8nere \u201cde sempre\u201d i que acompanya la construcci\u00f3 d\u2019all\u00f2 femen\u00ed: atraure l\u2019atenci\u00f3 i aconseguir el reconeixement extern nom\u00e9s \u00e9s possible si hi ha rivalitat entre dones. Una competitivitat que es nodreix del joc del binarisme: perqu\u00e8 hi hagi les bones, han d\u2019haver-hi les dolentes, perqu\u00e8 hi hagi les guapes, han d\u2019haver-hi les lletges, perqu\u00e8 hi hagi les alliberades, han d\u2019haver-hi les oprimides.<\/p>\n
En diferents not\u00edcies i publicacions s\u2019han fet servir conceptes com \u201cfeminisme\u201d i \u201cdiversitat\u201d en refer\u00e8ncia a les Tanxugueiras i a la Rigoberta Bandini mentre que a la Chanel s\u2019ha associat a idees com \u201cestereotips de g\u00e8nere\u201d i \u201chipersexualitzaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Des de la reacci\u00f3 d\u2019alguns p\u00fablics, cada vegada m\u00e9s situats en una visi\u00f3 feminista del m\u00f3n, es pot extreure la percepci\u00f3 que hi ha representacions que s\u00f3n necess\u00e0ries per al canvi i d\u2019altres que no. Quines s\u00f3n les representacions de les feminitats que es considera que han de desapar\u00e8ixer i quines cal inventar-se? Qui ho defineix?<\/p>\n
<\/p>\n
Les imatges, igual que les identitats, s\u00f3n construccions complexes. Es podria dir que sovint s\u00f3n r\u00edgides, enquistades en la norma; que, majorit\u00e0riament, s\u00f3n creades en el curs tranquil de la tradici\u00f3 i que no generen soroll, sobretot si s\u00f3n capaces d\u2019incorporar en la seva superf\u00edcie les demandes socials; que n\u2019hi ha d\u2019altres que s\u00f3n rebel\u00b7lies i transgressions, realitzades des de la voluntat d\u2019obrir escletxes, d\u2019interrogar els punts de vista existents. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes i d\u2019altres definicions, les representacions sovint se situen en zones m\u00e9s inc\u00f2modes, en les interseccions de contextos hist\u00f2rics, d\u2019enunciaci\u00f3 i de recepci\u00f3.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/67\/2022\/03\/imatge-2-scaled.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"