{"id":1862,"date":"2022-07-13T00:12:18","date_gmt":"2022-07-12T22:12:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/?p=232"},"modified":"2024-05-13T18:53:27","modified_gmt":"2024-05-13T16:53:27","slug":"aquests-videos-no-son-nomes-per-homes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/2022\/07\/13\/aquests-videos-no-son-nomes-per-homes-2\/","title":{"rendered":"Aquests v\u00eddeos no s\u00f3n nom\u00e9s per homes"},"content":{"rendered":"

L\u2019\u00e0udio dels primers cinc segons del nou espot del Sal\u00f3 Er\u00f2tic de Barcelona<\/a> coincideix amb els primers segons d\u2019Ateo<\/em><\/a>, la bachata de C. Tangana i Nathy Peluso. Sons de cants eclesi\u00e0stics, greus, provinents d\u2019un lloc antic. La c\u00e0mera fa un zoom in en totes dues primeres escenes, presentant un espai interior a la penombra \u2014una catedral, un vestuari\u2014 i els personatges, expectants, en una dist\u00e0ncia que s\u2019escur\u00e7a en q\u00fcesti\u00f3 de segons. Igual que nosaltres des de les nostres pantalles, ells tamb\u00e9 estan aqu\u00ed per veure qu\u00e8 passar\u00e0. Hi ha m\u00e9s similituds: la presentaci\u00f3 dels dos protagonistes masculins que no \u00e9s que hi siguin, sin\u00f3 que se\u2019ns descobreixen, b\u00e9 perqu\u00e8 ens els presenten de lluny o d\u2019esquenes, b\u00e9 perqu\u00e8 seguidament la c\u00e0mera els recorre amb suavitat dels peus al cap. Els dos plans contrapicats els coronen reis de la narraci\u00f3. Vinc per explicar-te qu\u00e8 passar\u00e0.<\/p>\n

Reculem uns segons. Este es un video s\u00f3lo para hombres<\/em>, en lletres vermelles i maj\u00fascules, ocupant tot l\u2019espai del fotograma. \u00c9s de l\u2019espot del Sal\u00f3 Er\u00f2tic o del videoclip? No importa, el lema \u00e9s intercanviable. El problema \u00e9s que nom\u00e9s l\u2019acceptem com a provocaci\u00f3 si obre una de les dues propostes audiovisuals. En el cas de l\u2019espot, la frase va dirigida a ells de manera expl\u00edcita perqu\u00e8 les situacions que exposa just despr\u00e9s pressuposen una identificaci\u00f3 amb experi\u00e8ncies masculines, estretament vinculades a una norma r\u00edgida.<\/p>\n

Per\u00f2 per qu\u00e8 tamb\u00e9 podem parlar d\u2019androcentrisme, en el tractament audiovisual d\u2019Ateo<\/em>? T\u00e9 a veure amb el punt de vista: la tria dels plans perpetua imatges d\u2019una feminitat hegem\u00f2nica, a trav\u00e9s del recurs de la objectualitzaci\u00f3, amb plans que fan coincidir el punt de vista de la c\u00e0mera amb el dels homes que la desitgen. Quan a dins l\u2019esgl\u00e9sia alguns homes espien amb lasc\u00edvia una Nathy Peluso que balla sola, l\u2019exercici d\u2019identificaci\u00f3 es reafirma amb la mirada voyeur\u00edstica d\u2019un desig que no \u00e9s neutre, sin\u00f3 mascul\u00ed. Tamb\u00e9 en maj\u00fascula, perqu\u00e8 potser al videoclip el gest de mirar-la \u00e9s d\u2019amagat, per\u00f2 no en t\u00e9 res, de transgressor. \u00c9s un ball sensual il\u00b7luminat dins d\u2019una catedral fosca, quan de fet \u00e9s el cos d\u2019una dona induint al pecat. N\u2019hi ha prou en fer un cop d\u2019ull a com apareixen les dones en el gruix de la hist\u00f2ria del cinema. Feminitat, cosa i provocaci\u00f3, un t\u00e0ndem indissoluble.<\/p>\n

El cas \u00e9s que a nosaltres, com espectadores, ning\u00fa ens ha preguntat i hem esdevingut la mirada que objectualitza el cos de la cantant, la c\u00e0mera ens obliga a ser qui la vol tocar. A l\u2019espot, per com apareix representat l\u2019\u00fanic cos femen\u00ed, tamb\u00e9 podem parlar de desubjectivitzar la feminitat. Aquesta apareix en forma de cames nues i eixerrancades, sense cap, perqu\u00e8 un mirall s\u2019hi interposa amb el noi protagonista de l\u2019escena. Les formes er\u00f2tiques de mirar, de fer de la representaci\u00f3 de la feminitat un espectacle, una cosa<\/em>: la male gaze<\/em> que als anys 70 Laura Mulvey preveia<\/a> com una imposici\u00f3 en la l\u00f2gica de la cultura audiovisual popular.<\/p>\n

\"\"
En la presentaci\u00f3 de Nathy Peluso a \u2018Ateo\u2019 el punt de vista audiovisual \u00e9s el dels dos eclesi\u00e0stics que l\u2019espien.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 la veu en off de l\u2019espot tamb\u00e9 adverteix: l\u2019home que ho faci, que la vulgui tocar, haur\u00e0 d\u2019estar a l\u2019altura. Que no perdi la dignitat amb un gatillazo<\/em> ni es pregunti si la t\u00e9 prou gran i res de plorar en p\u00fablic o dar palmaditas de macho<\/em> a l\u2019amic desconsolat, que no t\u00e9 a veure amb les formes er\u00f2tiques de mirar a l\u2019altra (amb a, s\u00ed), per\u00f2 assenyala la mateixa arrel. Caure del pedestal del privilegi t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00abSe llama masculinidad fr\u00e1gil y spoiler, es una aut\u00e9ntica mierda\u00bb<\/em>. No ho dic jo, ho diu la campanya. I al banquet dels acusats, Abascal, Will Smith i el futbol i el cinema i la publicitat, i un anunci que podria ser Martini, Axe, Invictus o Nivea Men, i perqu\u00e8 no, totes les refer\u00e8ncies a l\u2019obra de C. Tangana.<\/p>\n

Moltes representacions avui es baten entre l\u2019eco d\u2019un masclisme que rancieja i les noves masculinitats. Fins i tot les institucions han volgut posicionar-se, com veiem en el v\u00eddeo promocional<\/a> del nou centre de masculinitats Plural, de l\u2019Ajuntament de Barcelona. Diu el mateix que el del sal\u00f3 er\u00f2tic amb el recurs de l\u2019ant\u00edtesi, la lletra, per una banda, la can\u00e7\u00f3 per una altra: home, home, home, comporta\u2019t com un home<\/em>. I a la pantalla l\u2019home que no es comporta com a tal quan n\u2019abra\u00e7a un altre, hi balla, t\u00e9 un ull d\u2019home que plora, una m\u00e0 que maquilla, mostra tendresa i afecte, cuida i es cuida i \u00e9s tota la diversitat vulgui, pare, gai, amic, fill i company per finalment eixugar un plat.<\/p>\n

Totes aquestes preocupacions assenyalen una esquerda en un model encarcarat de construcci\u00f3 identit\u00e0ria, per\u00f2 \u00e9s sorprenent com desatenen les conseq\u00fc\u00e8ncies de les desigualtats en les relacions entre homes i dones. S\u2019obvia qui exerceix les viol\u00e8ncies masclistes, s\u2019obvia qualsevol responsabilitat. On queda la menci\u00f3 al domini de les masculinitats sobre les dones, el seu control, \u00fas, submissi\u00f3 i les relacions de poder, bases de l\u2019organitzaci\u00f3 social?<\/p>\n

La cultura audiovisual produeix i reprodueix algunes d\u2019aquestes relacions de poder, al Sal\u00f3 Er\u00f2tic de Barcelona ho saben, i \u00e9s una eina que pot tor\u00e7ar les estructures fent relat des de la sensibilitzaci\u00f3. Cal avan\u00e7ar en les representacions, el que abans servia, ara ja s\u2019ha quedat antic. Per aix\u00f2 Carles Vald\u00e9s, realitzador de l\u2019espot, recorda que si podem sacsejar la caspa de l\u2019arquetip de la masculinitat \u00e9s gr\u00e0cies a les feministes. Les inserta sonorament fora del pla, com una for\u00e7a imparable amb clams i c\u00e0ntics de lluita. \u00abNo est\u00e1n luchando contra ti, est\u00e1n luchando contra ese hombre que no quieres ser\u00bb.<\/em> I v\u00e9nen lluitant des de fora d\u2019aquest m\u00f3n d\u2019homes-que-s\u00f3n-molt-homes, m\u00f3n on elles no tenen ni cos ni veu. V\u00e9nen tamb\u00e9 des de dalt, com ho fa l\u2019objecte de desig de C. Tangana quan canta \u00abPorque un milagro como tu ha tenido que bajar del cielo\u00bb<\/em>, tot i que segur que \u00e9s casualitat que uns i altres pensin que les dones formen part d\u2019un lloc tan lluny\u00e0. Les feministes, doncs, a sobre, lluitant per ells. Ells, mentrestant, relegats a la cova. S\u2019equivoca, per\u00f2, en Carles quan diu que all\u00e0 fora, o all\u00e0 dalt, lluitem per aquest home afligid\u00edssim<\/em> i no per unes vides lliures de viol\u00e8ncies.<\/p>\n