![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/67\/2023\/07\/futuro-vegetal-2.jpg\")
Les imatges i els discursos d’amena\u00e7a sobre el final del m\u00f3n tal com el coneixem, s\u00f3n mobilitzadores o pel contrari, ens espanten? Davant de la por, som capaces de crear espais de possibilitat o nom\u00e9s hi ha lloc per a la impot\u00e8ncia, pel rebuig, la negaci\u00f3, el no voler sentir ni veure? Quina relaci\u00f3 pot establir amb el futur una generaci\u00f3 que avui dia s’ha de projectar en un territori sota perill de pobresa extrema i d’extinci\u00f3? Si determinem el desastre i ens situem en la inevitabilitat d’all\u00f2 que anunciem, com podem abordar els reptes per educar en la conviv\u00e8ncia, en el benestar com a responsabilitat col\u00b7lectiva, en la possibilitat de canvi? Com desconstruir els imaginaris controlats per un punt de vista \u00fanic que no permeten practicar altres maneres de veure? Les xarxes socials s’omplen de fotografies, cartells, iniciatives i textos protagonitzats per l’extrema dreta. Irromp la\u00a0por que\u00a0les seves idees ocupin cada vegada m\u00e9s l’espai p\u00fablic i la reacci\u00f3 sembla activar la icona de compartir. Compartim i amplifiquem perqu\u00e8 creiem que aquests missatges per si mateixos provocaran mobilitzaci\u00f3? Donem per suposat que en la recepci\u00f3 hi ha un consens social favorable a les nostres idees i valors? A quins p\u00fablics volem interpel\u00b7lar? Quina proposta pol\u00edtica volem articular? Quines imatges poden desactivar els imaginaris racistes,\u00a0lgtbif\u00f2bics, masclistes en lloc de perseverar en la reproducci\u00f3, fixaci\u00f3 i circulaci\u00f3 de tot all\u00f2 que volem desconstruir? Quins cossos\u00a0se\u00a0senten amena\u00e7ats?<\/p>\n En el llibre “Marcs de guerra \u2013 Quines vides plorem?”, Judith Butler entra en di\u00e0leg amb els textos de\u00a0Sontag\u00a0en qu\u00e8 aquesta es pregunta sobre el poder de les fotografies per indignar-nos i construir visions pol\u00edtiques. Butler diu que les fotografies en circulaci\u00f3 “no nom\u00e9s es mostren, sin\u00f3 que s’expliquen. La manera de mostrar-les, la manera d’emmarcar-les i les paraules que es fan servir per descriure el que mostren treballen juntes per produir una matriu interpretativa d’all\u00f2 que s’hi veu”. Aquest proc\u00e9s d’emmarcament visual est\u00e0 estructurat per certes normes, a vegades m\u00e9s expl\u00edcites, d’altres menys, travessades per components de ra\u00e7a, de g\u00e8nere, d’opci\u00f3 sexual, etc. que defineixen quines vides s\u00f3n considerades humanes – i per aix\u00f2 el seu patiment \u00e9s capa\u00e7 de generar empatia i potser activa la nostra capacitat de reaccionar amb indignaci\u00f3 \u2013 i quines no.<\/p>\n El 24 de juny de 2022 desenes de persones van ser assassinades quan intentaven travessar la frontera entre Nador i Melilla. En la manifestaci\u00f3 a Barcelona que es va convocar sota el lema “les vides negres importen” per denunciar el racisme institucional que va causar aquestes mortes, es va reclamar que es deix\u00e9s de retuitar, de difondre les imatges dels cossos negres assassinats. Una demanda que va generar desconcert, ja que les imatges eren “prova” de la viol\u00e8ncia, pel seu valor referencial afirmaven “all\u00f2 ha passat”. Les imatges que activaven la indignaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la mobilitzaci\u00f3 social. Les imatges que circulaven per iniciativa de diferents col\u00b7lectius antiracistes. M\u00e9s enll\u00e0 de la protecci\u00f3 de les v\u00edctimes i del seu entorn afectiu proper, aquest reclam va interpel\u00b7lar directament la necessitat d’interrompre la reproducci\u00f3 d’imaginaris que institueixen la deshumanitzaci\u00f3 dels cossos negres, que els presenten com a cossos que poden ser maltractats, torturats. Es va afirmar el desig de canviar el relat – i per qu\u00e8 no el marc?, sobre quines vides poden ser presentades com a humanes.<\/p>\n Un desig que es pot entrella\u00e7ar amb la pregunta sobre com elaborar discursos des de la pedagogia, des de la voluntat de generar reflexi\u00f3, i\u00a0per aix\u00f2 canvis en les formes de pensar, de mirar i d’escoltar. Per\u00f2, un desig que sobretot obre l’espai al repte sobre quines imatges poden obrir escletxes, i perqu\u00e8 no fer esclatar, les estructures dominants? Imatges que poden oferir escenaris de benestar, de comprensi\u00f3 m\u00fatua, de plaer i goig. Imatges que desestabilitzin els relats del b\u00e9 i del mal, de creen\u00e7a i negaci\u00f3, de progr\u00e9s i\u00a0retard, de mobilitzaci\u00f3 i apatia.\u00a0Imatges\u00a0que abordin la vida des de la complexitat i dels di\u00e0legs entre punts de vista diversos.<\/p>\n En els \u00faltims mesos, diferents mitjans de comunicaci\u00f3 han publicat not\u00edcies en qu\u00e8 s’afirmava que les generacions joves s’estan situant a favor dels discursos cap a la dreta, o sigui, cap al racisme, el masclisme, la\u00a0lgtbif\u00f2bia, la seguretat, l’individualisme. Assenyalen el problema en l’espai que partits que defensen aquests ideals han sabut ocupar en xarxes socials com tiktok. M\u00e9s enll\u00e0 d’una an\u00e0lisi\u00a0que sembla demanar reflexions m\u00e9s acurades, \u00e9s interessant preguntar-nos sobre quins imaginaris estan ocupant l’espai p\u00fablic i quins di\u00e0legs es poden establir amb aquests per a desmuntar-los, sobretot en entorns educatius.<\/p>\n Davant del p\u00e0nic, sembla que sonen m\u00e9s fort els posicionaments polaritzats que divideixen, fixen estereotips i bloquegen moviments cap al canvi. Davant del p\u00e0nic, sembla que s’ha de definir l’enemic com quelcom un\u00edvoc i f\u00e0cil d’assenyalar. I s’instauren oposicions que determinen i que no permeten pensar juntes, que no es construeixin des de la voluntat d’acompanyar i de la comprensi\u00f3 que les viol\u00e8ncies i opressions s’entrecreuen de diferents maneres i en diferents cossos. Com podem crear les condicions perqu\u00e8 sigui possible expressar i escoltar entre iguals? Davant de la difusi\u00f3 d’imaginaris feministes entre les noies, com acompanyem els nois perqu\u00e8 el canvi desitjat tamb\u00e9 els contempli? Davant de l’augment del racisme, com acompanyem l’alumnat racialitzat en estructures que els exclouen? Com no reproduir viol\u00e8ncies racistes davant d\u2019expressions de lgtbif\u00f2bia? Com oferir possibilitats de canvi en lloc de fixar espais de resist\u00e8ncia? Quines imatges poden ser referents m\u00e9s enll\u00e0 de situar-se com a culpable o v\u00edctima? Quins models de relaci\u00f3 desplacen les normes constitu\u00efdes com a ideal d’amor, de comunicaci\u00f3, de plaer? Quines probabilitats de projectar el futur m\u00e9s enll\u00e0 de les formes occidentals i adultes de mirar el m\u00f3n? Com no imposar un punt de vista \u00fanic? Com desmuntar el p\u00e0nic que ens posiciona en escenaris b\u00e8l\u00b7lics d’atac i defensa? Com fomentar pedagogies quotidianes inspirades en el desig d’una cultura de pau, de superar la jerarquitzaci\u00f3 de les viol\u00e8ncies, de posar en relaci\u00f3 les difer\u00e8ncies?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entre pel\u00b7l\u00edcules que anuncien el final del m\u00f3n per cat\u00e0strofes “naturals”, discursos pol\u00edtics que neguen el canvi clim\u00e0tic, s\u00e8ries que projecten vides dominades pel control social, lones que llencen a les escombraries els canvis socials dels \u00faltims anys, quines s\u00f3n les imatges que necessitem per imaginar el futur com alguna cosa desitjable?<\/p>\n","protected":false},"author":614,"featured_media":301,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[98,99,100,102,103,2,105],"tags":[],"tipo":[125],"class_list":{"0":"post-1865","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-audiovisual","8":"category-cinema","9":"category-cultura-de-pau","10":"category-educacio-en-valors","11":"category-feminismes","12":"category-general","13":"category-perspectiva-de-genere","14":"tipo-actualitat"},"yoast_head":"\n
\n
\nA finals dels anys setanta, en textos com “Davant del dolor dels altres”,\u00a0 Susan Sontag argumentava que la imatge fotogr\u00e0fica havia perdut el poder de fer-nos enrabiar, d’incitar-nos. Es preguntava sobre com poder transformar l’efecte que ens produeixen les fotografies en accions pol\u00edtiques eficaces. Davant dels missatges que en l’actualitat semblen dominar el debat p\u00fablic com la negaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, l’expulsi\u00f3 de les vides migrants, l’esborrament dels cossos trans i dels vincles homosexuals, quin poder poden tenir les imatges per desactivar-los?<\/span><\/p>\n