![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/32\/2026\/04\/pierretes.gif\")
Segurament, la fascinaci\u00f3 de les primeres persones que veieren una pel\u00b7l\u00edcula s\u2019assimila a la dels infants que miren un film per primera vegada, per\u00f2 la manera com ocorre, en la majoria dels casos, \u00e9s ben diferent: en pantalles individuals \u2014com tel\u00e8fons m\u00f2bils o tauletes\u2014 i de manera solit\u00e0ria, sovint sense un sentit ni una transcend\u00e8ncia concreta, com una forma d\u2019omplir el temps buit, un entreteniment passiu.<\/p>\n\n\n\n
En canvi, als inicis del cinema, les projeccions combinaven diverses pel\u00b7l\u00edcules dins d\u2019altres espectacles en fires o teatres de varietats. Com que els films eren muts, hi havia m\u00fasica en directe i persones narradores que acompanyaven la projecci\u00f3. Els comentaris, les rialles i les reaccions del p\u00fablic formaven part del gaudi cinematogr\u00e0fic, convertint el fet de mirar en un acte viu i participatiu, tota una experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
La import\u00e0ncia rau a entendre que mirar pot ser \u2013i ha de ser\u2014 un acte col\u00b7lectiu, i que existeix un espai bombolla dedicat exclusivament a mirar una sola pantalla en comunitat, idoni per afavorir aquesta mirada: la sala de cinema. Encara m\u00e9s, en aquests petits oasis dels quals parl\u00e0vem, es treballa des de fa anys per acompanyar les pel\u00b7l\u00edcules amb mediadores, activitats complement\u00e0ries, dossiers pedag\u00f2gics, propostes teatrals, jocs\u2026 Amb la convicci\u00f3 que ritualitzar el fet d\u2019anar al cinema \u00e9s necessari i \u00fatil.<\/p>\n\n\n\n
La problematitzaci\u00f3 de les pantalles a la inf\u00e0ncia no hauria de tenir com a objectiu l\u2019eliminaci\u00f3 total i absoluta d\u2019aquestes, sin\u00f3 que hauria de poder fer una distinci\u00f3 especial per a la gran pantalla. La sala de cinema \u00e9s un espai que conv\u00e9 redescobrir, reivindicar i fomentar per tot el que pot oferir, entenent-la com una eina indispensable pel despertar cultural i emocional dels infants.<\/p>\n\n\n\n
Com que l\u2019escola \u00e9s un dels espais m\u00e9s importants per al desenvolupament durant els primers anys de vida, juga un paper clau en aquesta tasca. Sovint, per\u00f2, sorgeix la pregunta: com utilitzem les pantalles a l\u2019aula d\u2019una manera responsable i pedag\u00f2gica en la primera inf\u00e0ncia? Una possible resposta seria usant-les com la gran pantalla de cinema, portant el cinema a l\u2019escola (quan no \u00e9s possible portar l\u2019escola al cinema), transmutant les aules en petites sales cinematogr\u00e0fiques, tal com succeeix en altres disciplines art\u00edstiques, com amb l\u2019obra de dansa Cometa<\/em> (2021) de Roser L\u00f3pez Espinosa.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 mirem? Tant d\u2019important \u00e9s com mirem, com qu\u00e8 mirem durant la primera inf\u00e0ncia. Per aquest motiu, els continguts f\u00edlmics han d\u2019estar alineats amb aquesta franja d\u2019edat, aix\u00ed com amb el proc\u00e9s evolutiu i l\u2019experi\u00e8ncia vital de cada infant. \u00c9s important que les primeres experi\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques es donin amb films amb una narrativa senzilla i clara, i amb temes propers a la viv\u00e8ncia dels infants com: l\u2019amistat, els sentiments, la fam\u00edlia, o la curiositat. Amb valors que afavoreixin una comprensi\u00f3 del m\u00f3n des de la rellev\u00e0ncia dels vincles, l\u2019empatia i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les persones, o la relaci\u00f3 amb l\u2019entorn, entre d\u2019altres. Comptant amb un ritme tranquil \u2014moviments pausats, m\u00fasiques serenes, espais per la reflexi\u00f3\u2014 i una narrativa segura, \u00e9s a dir, amb abs\u00e8ncia de llenguatge malsonant, viol\u00e8ncia o escenes que puguin generar por, ansietat o inquietud. Construint, sempre, espais d\u2019acompanyament i di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n Encara m\u00e9s, hem de poder demanar a aquestes pel\u00b7l\u00edcules que siguin diverses, tant pel que fa a l\u2019est\u00e8tica com a la narrativa i la representaci\u00f3. \u00c9s a dir, que hi apareguin diferents tipus de cossos, diferents identitats de g\u00e8nere i models familiars, aix\u00ed com altres cultures i or\u00edgens, per ajudar-nos a construir imaginaris diversos que activin i enriqueixin la mirada dels infants envers el m\u00f3n. Tal com assenyalaven Marta Selva i Anna Sol\u00e0 en un espai de formaci\u00f3 i conversa sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la Cooperativa Drac M\u00e0gic, parafrasejant Eul\u00e0lia Balcells, pel\u00b7l\u00edcules que contribueixin al \u201creencantament del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s que hi ha obres que ens recorden el que es pot aprendre mirant, com el necessari i no caduc Ten minutes older<\/em> (1978) de Herz Frank, en qu\u00e8 contemplem durant deu minuts el joi\u00f3s embadaliment d\u2019un infant que observa, viva\u00e7ment, una obra de teatre. La seva cara esdev\u00e9 un clar reflex de la necessitat de mirar atentament i de manera conjunta. Del fet de posar-nos a la pell dels altres, de reflexionar, assimilar, descodificar, crear connexions, deixar volar la imaginaci\u00f3 i emocionar-nos.<\/p>\n\n\n\n Segurament necessitem llegir m\u00e9s novel\u00b7les, per\u00f2 tamb\u00e9 mirar m\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules i recordar-nos que la nostra experi\u00e8ncia al m\u00f3n no \u00e9s \u00fanica. Necessitem veure\u2019ns reflectits a les pantalles: les nostres pors i alegries, preocupacions, conflictes, com un espai per buscar alternatives i imaginar nous futurs possibles.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, en un moment tan visual, \u00e9s necessari reivindicar la import\u00e0ncia de les sales de cinema i les pel\u00b7l\u00edcules de qualitat a la primera inf\u00e0ncia. En un intent de fer participar \u2014d\u2019una manera responsable, plaent i pedag\u00f2gica\u2014 el cinema en el creixement de les persones. Un cinema que pugui ser progressiu a mesura que creixem, que sigui el nostre company al llarg de la vida.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim en un moment altament visual. Les imatges en moviment formen part de la nostra quotidianitat apareixent en m\u00faltiples pantalles: tel\u00e8fons m\u00f2bils, ordinadors, rellotges intel\u00b7ligents, tauletes o televisors, entre d\u2019altres. L\u2019hiperpantallitzaci\u00f3 de la realitat afecta tots els sectors de la poblaci\u00f3 a diversos nivells, per\u00f2 \u00e9s en la primera inf\u00e0ncia (0-6 anys) on genera m\u00e9s<\/p>\n","protected":false},"author":2226,"featured_media":2080,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[98,99,102,2,105],"tags":[119],"tipo":[124],"class_list":{"0":"post-2078","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-audiovisual","8":"category-cinema","9":"category-educacio-en-valors","10":"category-general","11":"category-perspectiva-de-genere","12":"tag-cinema","13":"tipo-analisi"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/32\/2026\/04\/testscreeningcollage.png\")
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/imatgesperinterrogarelmon\/wp-content\/uploads\/sites\/32\/2026\/04\/tenminutescollage-1024x411.jpg\")