{"id":2192,"date":"2024-11-28T04:44:00","date_gmt":"2024-11-28T03:44:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/?p=2192"},"modified":"2024-11-28T08:33:36","modified_gmt":"2024-11-28T07:33:36","slug":"com-la-vida-mateixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/","title":{"rendered":"Com la vida mateixa"},"content":{"rendered":"\n

El pati de l\u2019escola \u00e9s un lloc d\u2019esbarjo i, per tant, de relacions humanes, d\u2019aprenentatge i de reflex de la societat. Fa 10 anys, amb motiu de la primera revista en paper del Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em><\/em>, vam anar a tres centres educatius per con\u00e8ixer a qu\u00e8 jugaven els nens i les nenes, i vam veure que els rols de g\u00e8nere estaven bastant diferenciats. Ara, hem tornat als mateixos llocs i aix\u00f2 \u00e9s el que ens han explicat: hi ha alguns canvis en q\u00fcesti\u00f3 d\u2019igualtat i molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Docents del CEIP Eduard Marquina del Bes\u00f2s, dels Jesu\u00eftes de Bellvitge i de l\u2019institut escola Costa i Llobera de Can Caralleu coincideixen que avui dia hi ha una tend\u00e8ncia a la barreja entre nois i noies a l\u2019hora de compartir espais d\u2019oci, si b\u00e9 encara hi ha esports tradicionalment masculins, com el futbol, que continuen dominant i acostumen a ser focus de conflicte. Ara est\u00e0 m\u00e9s normalitzat que hi hagi noies futbolistes, possiblement per la influ\u00e8ncia dels \u00e8xits femenins a nivell mundial en aquesta disciplina.<\/p>\n\n\n\n

Caminar pels patis d\u2019aquests tres centres corrobora el que diuen els equips docents. Sempre hi ha hagut nenes que volen jugar a esports amb els nois, i nens que s\u2019estimen m\u00e9s seure per petar la xerrada o llegir un llibre. La difer\u00e8ncia, amb excepcions, \u00e9s que ara ho fan amb m\u00e9s naturalitat i que pateixen menys etiquetes.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019escola Eduard Marquina, l\u2019alumnat d\u2019infantil \u00e9s qui primer va al pati. A la dreta, hi ha una zona amb sorral, plantes arom\u00e0tiques i jocs creatius i simb\u00f2lics, com el de peces per fer construccions. \u00c9s una \u00e0rea nova que han aconseguit recentment gr\u00e0cies al pla de barris de l\u2019Ajuntament de Barcelona. A l\u2019esquerra, hi ha una pista de futbol que la petita inf\u00e0ncia usa b\u00e0sicament per conduir motos de joguina.<\/p>\n\n\n\n

Dues nenes juguen al sorral; dos nens i una nena s\u2019entretenen amb una pilota i una capsa, quatre nenes salten a la corda, i sis nens i una nena condueixen motos per tot arreu. \u201cA infantil juguen tots amb tots, siguin motos, futbol, pales o pilla pilla<\/em>. A prim\u00e0ria s\u00ed hi ha molta difer\u00e8ncia\u201d, explica la Patricia Gil, mestre d\u2019infantil i coordinadora d\u2019infantil i cicle inicial. Abans que acabi la frase, unes alumnes venen a buscar-la perqu\u00e8 una companya ha caigut i, quan hi va, comprova que no ha estat res greu.<\/p>\n\n\n\n

Varietat cultural<\/h2>\n\n\n\n

Una caracter\u00edstica de l\u2019Eduard Marquina \u00e9s la varietat cultural i d\u2019origen de l\u2019alumnat: hi ha del Marroc, de Sudam\u00e8rica, d\u2019\u00c0sia i tamb\u00e9 gitano. En apropar-se al sorral i preguntar als infants qu\u00e8 estan fent, hi ha dificultats amb l\u2019idioma i la mestra ha d\u2019ajudar a interpretar-ho. A la Jasmeet, d\u2019I5, li encanta fer cases amb estructures; la seva companya Haram s\u2019estima m\u00e9s jugar a pilota, mentre que la Siwar, d\u2019I4, que passa per all\u00e0 amb la moto i s\u2019atura una estona, tamb\u00e9 est\u00e0 encantada amb el sorral.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
| Carmen Secanella<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Molt a prop hi ha quatre nenes i un nen que juguen amb peces de pl\u00e0stic de colors i diuen que \u00e9s una lava i no la poden trepitjar, com si es tract\u00e9s d\u2019un volc\u00e0 en erupci\u00f3. Per als qui prefereixen mirar contes, hi ha un bibliopati, en qu\u00e8 amb supervisi\u00f3 d\u2019un adult poden agafar llibres d\u2019una caixa, per\u00f2 en aquest moment la canalla opta per alternatives m\u00e9s din\u00e0miques.<\/p>\n\n\n\n

Quan els m\u00e9s petits i les m\u00e9s petites tornen a classe, arriba al pati l\u2019alumnat de primer, segon i tercer de prim\u00e0ria. Entren sense c\u00f3rrer i s\u2019ho prenen amb m\u00e9s calma. Porten aigua i un entrep\u00e0 a la m\u00e0, i la majoria s\u2019ajunta en petits grups per menjar. Parlen castell\u00e0 i catal\u00e0 amb m\u00e9s flu\u00efdesa, i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil mantenir una conversa. La Daniela, la Israe i la Dunia expliquen que a totes tres els agrada el futbol. De fet, no descarten dedicar-s\u2019hi professionalment, tot i que la Daniela voldria ser metgessa i la Dunia \u00e9s una apassionada dels gats, aix\u00ed que creu que probablement ser\u00e0 veterin\u00e0ria. Sobre si s\u2019ho passen b\u00e9 jugant amb nens, hi ha per a tots els gustos: la primera diu que es porten \u201cuna mica malament\u201d; la segona \u201cuna mica b\u00e9\u201d, i la tercera ho t\u00e9 clar: \u201cEns barallem\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Al seu costat hi ha Batool, l\u2019Aisha i l\u2019Eshal, que coincideixen amb els jocs preferits: fet i amagar, futbol, b\u00e0squet, pilla pilla<\/em> i sorral, tant amb nens com amb nenes. \u201cPerqu\u00e8 som una pinya i un equip\u201d, aclareix la Batool, i \u00e9s que a les parets de l\u2019escola es pot llegir \u2018Som una pinya\u2019. Ho tenen interioritzat: \u201c\u00c9s millor amb amigues i amics\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Mar Ruiz \u00e9s tutora d\u2019I3 i fa 20 anys que est\u00e0 al CEIP Eduard Marquina. Ja ens va atendre fa una d\u00e8cada. Dubta que s\u2019arribi a una paritat a curt i mitj\u00e0 termini: \u201cUna cosa \u00e9s que elles et diguin que els agrada jugar al futbol, una altra \u00e9s que juguin. Quan s\u00f3n petits, juguen de manera m\u00e9s globalitzada, per\u00f2 quan creixen s\u00ed es veuen m\u00e9s difer\u00e8ncies\u201d. \u201cEl futbol t\u00e9 molt de pes, m\u00e9s que el b\u00e0squet. I aqu\u00ed, el conflicte, quan hi \u00e9s, \u00e9s m\u00e9s gran\u201d, afegeix la mestra.<\/p>\n\n\n\n

La resta de docents d\u2019aquest i altres centres tamb\u00e9 opina que les agressions f\u00edsiques i verbals m\u00e9s fortes acostumen a donar-se en l\u2019\u00e0mbit del futbol i, per aix\u00f2, des de l\u2019equip docent, sovint limiten l\u2019\u00fas de la pilota perqu\u00e8 no juguin sempre les mateixes persones. En aquest centre de m\u00e0xima complexitat del Bes\u00f2s existeix el debat sobre si cal donar m\u00e9s espai o no al futbol, ja que infants i adolescents no sempre tenen l\u2019oportunitat de jugar i c\u00f3rrer a un barri m\u00e9s gris que verd, i l\u2019alumnat tamb\u00e9 necessita moviment, saltar, c\u00f3rrer i entretenir-se a l\u2019aire lliure.<\/p>\n\n\n\n

Per a la Mar Ruiz, un dels canvis m\u00e9s notoris en els \u00faltims 10 anys \u00e9s l\u2019\u00fas dels m\u00f2bils: \u201cEstant tots enganxats\u201d, assegura, i aix\u00f2 ajuda que \u201ccada cop estan m\u00e9s dispersos i tenen menys capacitat de concentraci\u00f3\u201d. Observa com des de petits parlen menys i pitjor, i fins i tot estan m\u00e9s infantilitzats, cosa que es nota a l\u2019hora del pati, quan els m\u00e9s grans tamb\u00e9 juguen amb estris d\u2019infantil. Ella insisteix que \u201cs\u2019apr\u00e8n jugant, tocant les peces, fent construccions\u201d i lamenta que cada cop hi ha m\u00e9s pantalles i menys creativitat que minven aquest aprenentatge. La infantilitzaci\u00f3 fins i tot es tradueix en el fet que porten durant m\u00e9s temps els bolquers i que costa m\u00e9s que mengin sense ajuda d\u2019una persona adulta.<\/p>\n\n\n\n

Ara \u00e9s el torn de quart, cinqu\u00e8 i sis\u00e8 de prim\u00e0ria. Hi ha cinc noies i dotze nois jugant a l\u2019esport estrella. No \u00e9s paritat, per\u00f2 conviuen les noies amb roba oriental i altres companys amb pantalons curts xutant la pilota. S\u00f3n de diferents edats, g\u00e8nere i cultura. Molt a prop, dues nenes juguen a la comba, un grup de noies xerra i un altre mixt est\u00e0 assegut i parlant.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
| Carmen Secanella<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El David Martin Vicent \u00e9s el director de l\u2019Eduard Marquina. Comenta que haguessin preferit tenir un pati m\u00e9s naturalitzat, amb m\u00e9s elements per al joc infantil, i que els canvis en la infraestructura s\u00f3n benvinguts, per\u00f2 no suficients per al tipus d\u2019escola que voldrien. Mentre mira el partit de futbol, explica que hi ha noies de diferents cursos i que n\u2019hi ha que s\u00f3n gitanes, asi\u00e0tiques i sud-americanes: \u201cSembla que ho hagin fet expressament\u201d. S\u00f3n alumnes de realitats diverses, amb el denominador com\u00fa que els agrada el futbol; de fet, una \u00e9s federada i l\u2019altra aviat far\u00e0 les proves per entrar a un equip professional. A la pregunta de si estan igual d\u2019acceptades elles que ells, el director assenteix: \u201cNo estan mal vistes\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Les cinc noies s\u00f3n la Ifrah, la Bayoleth, la Bouchra, l\u2019Aitana i la Lina. Parlen esverades un cop acabat el partit, no se sap ben b\u00e9 qui jugava contra qui perqu\u00e8 no transmeten competitivitat, sin\u00f3 riures a l\u2019hora de fer-se la foto. Quan se\u2019ls pregunta qu\u00e8 els agrada fer i qu\u00e8 volen ser de grans, ho tenen bastant clar. La Ifrah vol ser doctora; la Bayoleth, arquitecta; la Bouchra, jutgessa i futbolista, i l\u2019Aitana i la Lina tamb\u00e9 aposten per la doble professi\u00f3: professores i futbolistes.<\/p>\n\n\n\n

Elles corren d\u2019un lloc a l\u2019altra amb energia f\u00edsica i vocal, per\u00f2 no tot el pati \u00e9s xivarri. El Jeyden \u00e9s un d\u2019aquests nois que prefereix activitats m\u00e9s relaxades. Explica que no li desagraden els esports, per\u00f2 all\u00f2 que realment li fa sentir b\u00e9 \u00e9s llegir i, sobretot, dibuixar. Les mestres afirmen que els seus dibuixos estan plens de detalls i que transmeten molt. Apunta maneres. Ali\u00e8 als resultats futbol\u00edstics de companys i companyes, el Jeyden est\u00e0 estirat en una pe\u00e7a de pl\u00e0stic que t\u00e9 forma de mitja lluna, com si fos una hamaca, i llegeix un manga sobre un noi que descobreix que t\u00e9 uns superpoders. Li atrau aquest argument, i de seguida t\u2019explica la hist\u00f2ria gaireb\u00e9 com si fos un guionista, de forma ordenada i amb la informaci\u00f3 important. \u201cM\u2019agraden els llibres, els c\u00f2mics i, sobretot, el manga\u201d, remarca. Ell \u00e9s l\u2019exemple de qui aprofita el temps del pati per descansar fent all\u00f2 que li agrada: balancejar-se amb un llibre a les mans i endinsar-se en aquest m\u00f3n fictici. \u00c9s hora de tornar a l\u2019aula, i el Jeyden s\u2019acomiada amb la mateixa parsim\u00f2nia i atenci\u00f3 que li dedica a la lectura.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ombra, necess\u00e0ria per combatre la calor<\/h3>\n\n\n\n

Hi ha centres educatius m\u00e9s grans i amb m\u00e9s oferta. \u00c9s el cas dels Jesu\u00eftes de Bellvitge, on hi ha diverses pistes de futbol: una que pot convertir-se en tres de b\u00e0squet, segons si es fan servir les cistelles o les porteries; una altra que tant serveix per a futbol com per a b\u00e0squet, i una exclusiva per a futbol. Tamb\u00e9 hi ha taula de ping-pong i una pista nom\u00e9s de b\u00e0squet. A m\u00e9s, aquest curs han renovat l\u2019\u00e0rea infantil amb sorral, el\u00e0stics i jocs t\u00e0ctils.<\/p>\n\n\n\n

Manuel Fern\u00e1ndez \u00e9s tutor de sis\u00e8 i coordinador del cicle superior de prim\u00e0ria. Fa deu anys, quan era coordinador del cicle mitj\u00e0, parlava de com s\u2019accentuaven les difer\u00e8ncies entre nens i nenes, per\u00f2 ha vist canvis: \u201cAra veig m\u00e9s nenes que s\u2019impliquen en el joc esportiu i estan ben acceptades. Elles estan integrades de forma natural. M\u00e9s que competitivitat entre nois i noies, hi ha competitivitat per equips, perqu\u00e8 els equips s\u00f3n triats a l\u2019atzar i s\u00f3n mixtes. Les que juguen, encara s\u00f3n poques, per\u00f2 estan molt cotitzades\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El b\u00e0squet t\u00e9 poques seguidores als Jesu\u00eftes de Bellvitge i, si b\u00e9 el futbol \u00e9s tradicionalment origen de baralles, la proporci\u00f3 de conflictes no \u00e9s gran. Els docents intenten que practiquin altres esports de pilota perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s varietat i perqu\u00e8 el rei del pati no sigui sempre el mateix. En Manuel Fern\u00e1ndez veu molta influ\u00e8ncia de l\u2019\u00e8xit del futbol espanyol femen\u00ed i de la televisi\u00f3 a l\u2019hora de normalitzar que \u00e9s una activitat tant per a ells com per a elles: \u201cEls nois ho veuen amb m\u00e9s naturalitat, com que no \u00e9s una cosa exclusiva seva\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En un pati tan gran, falten ombres i arbres, sobretot ara que amb el canvi clim\u00e0tic hi ha pujada generalitzada de les temperatures i que hi ha m\u00e9s mesos de calor. De fet, qui no juga a pilota est\u00e0 pr\u00e0cticament sempre a l\u2019ombra, i \u00e9s que en ple migdia i amb m\u00e9s de 25 graus a l\u2019octubre, no \u00e9s possible parlar al sol sense for\u00e7ar la vista. Aprofitant la poca ombra que fa la paret, s\u00f3n molts i moltes les que juguen o esmorzen mirant de no suar.<\/p>\n\n\n\n

Un grup de vuit nenes salta a la corda. S\u00f3n de quart i cinqu\u00e8 de prim\u00e0ria. \u201cJuguem a la comba i al rellotge\u201d, il\u00b7lustren. A l\u2019Ainhoa li agrada jugar a nines; a l\u2019Alba, a b\u00e0squet amb el seu amic Diego, que tamb\u00e9 fa prim\u00e0ria; a la Noa li encanta la corda, per\u00f2 no el futbol, mentre que la Gisela s\u00ed que juga a futbol, sigui al pati escolar o al parc amb altres amics.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
| Carmen Secanella<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019Anna Hern\u00e1ndez, tutora de primer, afirma que en aquesta d\u00e8cada ha vist que \u201chi ha m\u00e9s mestissatge i estan m\u00e9s barrejats\u201d i preveu que la situaci\u00f3 \u201cmillorar\u00e0, per\u00f2 no canviar\u00e0 substancialment\u201d. Una de les parts m\u00e9s positives \u00e9s que, en general, \u201cels nens es veuen m\u00e9s lliures dels estereotips\u201d i, en aquest sentit, destaca la influ\u00e8ncia de les fam\u00edlies, que facilita la no segregaci\u00f3 per g\u00e8nere dins i fora de l\u2019aula.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEs nota quan tenen germans grans i tenen l\u2019h\u00e0bit de jugar en l\u2019entorn familiar. La majoria de les nenes no juguen a pilota, per\u00f2 es barregen m\u00e9s, i hi ha m\u00e9s nois que participen en jocs simb\u00f2lics o de corda. S\u2019ha avan\u00e7at en la mentalitat dels infants, per\u00f2 la sensaci\u00f3 de revolta \u00e9s molt excepcional\u201d, indica la tutora. Com a exemple, recorda com, fa pocs dies, a l\u2019hora d\u2019escollir un equip, un nen protestava perqu\u00e8 li havia tocat el color lila, per\u00f2 despr\u00e9s ell mateix li va treure import\u00e0ncia. Pot semblar una an\u00e8cdota, per\u00f2 denota que encara hi ha distincions per g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera es pronuncia la Layla Pajuelo, responsable del Departament d\u2019Orientaci\u00f3 Psicopedag\u00f2gica (DOP), mestra d\u2019infantil i exdirectora del centre fins al curs passat. \u201cS\u00ed hi ha canvis, hi ha m\u00e9s obertura, i hi ha m\u00e9s nenes que participen del futbol\u201d. Per qu\u00e8? \u201cPerqu\u00e8 hi ha un canvi social, a nivell d\u2019escola i de les fam\u00edlies, que acompanya que passi\u201d. Encara sent comentaris del tipus \u201caix\u00f2 \u00e9s una joguina de nena\u201d, per la qual cosa, insisteix, encara queda molta feina a fer. Entre les activitats l\u00fadiques que fan a l\u2019institut escola per tractar aspectes d\u2019igualtat, hi ha el carnestoltes, on conviden a venir de casa amb les ungles pintades, per exemple, el que no deixa de ser una iniciativa l\u00fadica i, alhora, educativa. D\u2019altra banda, hi ha xerrades formals sobre l\u2019\u00fas de les pantalles, activitats tutorials i entrevistes individuals en qu\u00e8 tamb\u00e9 inclouen les fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el torn de l\u2019alumnat de l\u2019ESO i el pati es va omplint d\u2019adolescents. Alguns grups busquen l\u2019ombra i aprofiten per parlar una estona, com la Shaila, l\u2019Alexandra, el V\u00edctor i la Mireia. Reconeixen que quan eren peques corrien pel pati i jugaven a la comba, per\u00f2 ara s\u00f3n m\u00e9s grans i no els sedueix cap de les dues coses. \u201cDep\u00e8n dels grups\u201d, aclareixen, perqu\u00e8 s\u00ed hi ha apassionats de l\u2019esport a qualsevol edat, plogui, nevi o faci sol.<\/p>\n\n\n\n

Sobre a qu\u00e8 voldrien dedicar-se d\u2019aqu\u00ed a uns anys, no ho acaben de tenir clar, per\u00f2 van sortint idees: la Shaila s\u2019anima a ser arquitecta perqu\u00e8 de petita ja s\u2019ho passava d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 \u201cjugant a casetes\u201d; l\u2019Alexandra vol ser bi\u00f2loga perqu\u00e8 \u201ct\u00e9 sortida laboral\u201d; el V\u00edctor vol estudiar astrof\u00edsica \u201cper poder investigar\u201d, i la Mireia, que \u00e9s una gran admiradora de les s\u00e8ries polic\u00edaques, ho t\u00e9 clar: inspectora d\u2019homicidis, i \u00e9s que li crida molt l\u2019atenci\u00f3 \u201cfer seguiment de casos i tenir informacions d\u2019aquest tipus\u201d.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
| Carmen Secanella<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tenen 14 i 15 anys i no pensen si s\u00f3n feines masculinitzades o feminitzades. Opinen que al seu l\u2019institut escola nois i noies fan el mateix, i que tot conviu: gent que va amb nois, amb noies, o amb tothom. M\u00e9s que distincions per g\u00e8nere, que creuen que no en viuen gaires, destaquen com han canviat els seus gustos des que eren infants. Es reconeixen com m\u00e9s seriosos perqu\u00e8 s\u2019apropen a l\u2019edat adulta i s\u2019entretenen sovint amb les pantalles.<\/p>\n\n\n\n

Res a veure amb el que passa l\u2019\u00e0rea d\u2019infantil, on tot \u00e9s moviment i colors. Tres petites i un nen estan al sorral construint el que semblaria un castell, per\u00f2 quan se\u2019ls pregunta qu\u00e8 estan fent, el nen diu que \u00e9s un entrep\u00e0 i una companya que hi ha davant seu explica que s\u00f3n xuxes<\/em>. No se sap si \u00e9s per la imaginaci\u00f3 que tenen o perqu\u00e8 associen aquest temps amb l\u2019esmorzar. Estan molt engrescades amb la sorra i, per aix\u00f2, no paren massa atenci\u00f3 a la conversa amb una persona adulta: \u201cA qu\u00e8 us agrada jugar?\u201d. \u201cAmb la terra\u201d, contesten gaireb\u00e9 sense aixecar la mirada. S\u00ed hi ha qui sembla m\u00e9s curi\u00f3s, et mira i et demana com et dius i, un cop sap el nom, continua amb el que estava fent. Concentraci\u00f3 total amb les possibilitats que dona la sorra.<\/p>\n\n\n\n

A la zona infantil, hi ha uns matalassos el\u00e0stics a terra que fa poc que es van col\u00b7locar i que tenen molt d\u2019\u00e8xit. S\u00f3n la novetat i una experi\u00e8ncia diferent. Una de les mestres vigila que tothom que vol saltar es posi a la fila i respecti el seu torn i, s\u2019observa com fan cas: de forma ordenada, fan uns bots i tornen a la cua.<\/p>\n\n\n\n

Mentrestant, la Layla Pajuelo fa balan\u00e7 dels canvis que ha percebut en els \u00faltims anys. Actualment, tenen un pati amb menys ciment i a classe hi ha menys conflictes perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s possibilitat de joc. \u00c9s un joc m\u00e9s tranquil on cadasc\u00fa escull qu\u00e8 vol fer. Encara queda pendent posar el tobogan a infantil i plantar arbres, i \u00e9s que viuen en plena ciutat i ja en tenen prou de ciment. \u201cCal oferir alguna cosa m\u00e9s natural\u201d, considera.<\/p>\n\n\n\n

La tecnologia \u00e9s el gran debat dins i fora de l\u2019aula, i ella s\u2019ha trobat amb els dos extrems, el de les fam\u00edlies \u201cantitot\u201d que no volen tauletes electr\u00f2niques i el de les que \u201cles usen fins i tot per fer el sopar\u201d. \u201cHi ha un grup minoritari, que ho fa bastant b\u00e9 i que mira d\u2019establir un vincle que intenti ser sa: se\u2019ls pot preguntar qu\u00e8 has observat, qu\u00e8 has vist… Perqu\u00e8 les pantalles s\u2019acabaran instal\u00b7lant a les seves vides\u201d, assegura, mentre les pales s\u2019endinsen al sorral i els infants salten en els petits el\u00e0stics.<\/p>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia del verd<\/h3>\n\n\n\n

La Dolors Bastida \u00e9s directora de l\u2019institut escola Costa i Llobera i, per a ella, el debat tecnol\u00f2gic \u00e9s essencial: \u201cVam notar el canvi en retirar el m\u00f2bil de l\u2019horari lectiu. Vam veure com recuperaven el joc\u201d. Ara, aquest dispositiu el tenen guardat dins del centre, si no \u00e9s per utilitzar-lo per a algun tema acad\u00e8mic.<\/p>\n\n\n\n

La decisi\u00f3 la va aprovar el consell escolar a proposta de l\u2019equip docent i es va prendre amb l\u2019objectiu de repensar i millorar les relacions entre l\u2019alumnat. \u201cVam rebre la felicitaci\u00f3 de moltes fam\u00edlies que tenen una pressi\u00f3 social perqu\u00e8 els fills i les filles tinguin m\u00f2bil\u201d. On no s\u2019ha limitat, \u00e9s a dir, a l\u2019entrada i sortida del centre, s\u00ed \u00e9s freq\u00fcent veure\u2019ls amb el m\u00f2bil a la m\u00e0. Res a veure amb l\u2019hora del pati o l\u2019espai del migdia, ja que pr\u00e0cticament tot l\u2019alumnat es queda a dinar.<\/p>\n\n\n\n

Al Costa i Llobera tenen un pati privilegiat. De fet, hi ha dos espais: el de les pistes d\u2019esport i el de la pineda, que \u00e9s com una mena de bosc en qu\u00e8 hi ha roc\u00f2drom i barres, dos dels estris m\u00e9s usats, i on l\u2019alumnat juga a construir cabanes als arbres, a fer botiguetes per vendre els seus productes inventats, a fer i amagar, a pillar i a fer coreografies. Dep\u00e8n del dia, han d\u2019anar a una \u00e0rea o a l\u2019altra, per tal que totes les setmanes tothom gaudeixi de les dues possibilitats.<\/p>\n\n\n\n

La pineda t\u00e9 diferents nivells i \u00e9s ben b\u00e9 una muntanya. A la part de dalt hi ha tres barres de gimn\u00e0stica, de diferents al\u00e7ades, on es concentra un grup de noies. Tenen nou anys, s\u00f3n molt participatives i totes volen expressar la seva opini\u00f3. A m\u00e9s de les barres i totes les figures que els permet fer, gaudeixen amb la sorra perqu\u00e8 fan boles de fang, escalen al roc\u00f2drom i fan cabanes. Altres nens s\u2019apropen i se sumen a la conversa per afegir que els agrada escalar i jugar a tocar i parar.<\/p>\n\n\n\n

\u201cI qu\u00e8 voleu ser de grans?\u201d Triomfen les noies que volen ser actriu i cantant (cinc), dues m\u00e9s volen ser professora de jazz, una t\u00e9 clar que far\u00e0 veterin\u00e0ria i hi ha qui respon amb un sincer \u201cno en tinc ni idea\u201d. \u00c9s un grup mixt, amb majoria de noies, on la m\u00fasica i el ball tenen molt de pes. \u201cDes de petita, sempre m\u2019ha agradat la m\u00fasica\u201d, confessa una d\u2019elles, conven\u00e7uda que aquest ser\u00e0 el seu futur. T\u00e9 un grup amb tres amigues de l\u2019escola que es diu \u201cLas Babyes\u201d. \u201c\u00c9s una can\u00e7\u00f3 de l\u2019Aitana\u201d, aclareix una companya.<\/p>\n\n\n\n

Fa 10 anys l\u2019Aitana no era una cantant coneguda, per\u00f2 aquest alumnat coneix moltes de les seves can\u00e7ons. No \u00e9s possible entendre-les quan canten alhora. \u2018Mariposas\u2019 \u00e9s una de les preferides. \u201cI la \u2018Noche ochentera\u2019!\u201d, crida una. \u201cPer\u00f2 aquesta no \u00e9s de l\u2019Aitana!\u201d, corregeix una altra. No recorden qui la canta (Vicco), per\u00f2 se la saben, com a m\u00ednim la tornada. \u201c… Noche ochentera, toda la noche entera…\u201d. Passa el mateix amb Quevedo, que t\u00e9 molts fans en aquesta classe:\u201c…Qu\u00e9date, que las noches sin ti dueeelen…\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cMira, et fem un tros de ball!\u201d, diuen dues noies. Han assajat i tenen tota una coreografia. El seu grup es diu \u201cLas estrellas\u201d i de ben segur que no \u00e9s la primera vegada que ballen en p\u00fablic. Dos nois s\u2019apropen i volen dir la seva: a un li agrada el futbol i el ball del Neymar, que tamb\u00e9 se\u2019l sap i repeteix perfeccionant els moviments, mentre que l\u2019altre confessa que passa bastant dels esports. Tots dos es queden amb les noies i s\u2019entretenen plegats.<\/p>\n\n\n\n

\u201cTeniu m\u00f2bil?\u201d. \u201cNoooo\u201d, contesten tots i totes a l\u2019una, per\u00f2 van sorgint altres respostes: \u201cJo, una tablet a casa del pare i una altra a casa de la mare\u201d; \u201cuna tablet que comparteixo amb la mare\u201d; \u201cnom\u00e9s els dissabtes i els diumenges, i una mica els divendres, per\u00f2 poca estona\u201d. Les anades i vingudes d\u2019uns i d\u2019altres s\u00f3n constants, per\u00f2 tenen en com\u00fa que s\u2019expressen amb claredat i de tot en fan un col\u00b7loqui: \u201cAmb el m\u00f2bil, no disfrutes de la vida\u201d, sentencia una. Per\u00f2 no volen parlar de m\u00f2bils, volen tornar a ballar, fins que acaba l\u2019hora del migdia i han d\u2019anar a dinar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
| Carmen Secanella<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

S\u00f3n les 12.55 i \u00e9s l\u2019hora de l\u2019alumnat de sis\u00e8. El sorral torna a ser un dels protagonistes, primer amb quatre nois i dues noies, i despr\u00e9s amb molts m\u00e9s que volen participar en explicar a qu\u00e8 juguen a l\u2019espai del migdia. No hi ha gaire difer\u00e8ncia amb altres classes i escoles: pilla pilla<\/em>, fer escultures de sorra, futbol i b\u00e0squet. S\u00f3n m\u00e9s grans i tamb\u00e9 els agrada, simplement, parlar. Les barres tenen molt d\u2019\u00e8xit entre les m\u00e9s atl\u00e8tiques, fins i tot hi ha una companya federada que fa unes piruetes que mostren la seva elasticitat i seguretat a l\u2019hora de saltar per l\u2019aire i acabar amb eleg\u00e0ncia. D\u2019altra banda, hi ha qui considera que \u201cs\u00f3n millors les pistes\u201d. De nou, el futbol, el futbol, el futbol. Per\u00f2 el seu rebuig tamb\u00e9 t\u00e9 seguidores: \u201cA mi no m\u2019agrada estar jugant a futbol 50 minuts al sol!\u201d, exclama una noia, que assegura que \u00e9s molt millor estar a la pineda.<\/p>\n\n\n\n

\u201cTu treballes en temes de g\u00e8nere?\u201d, pregunta un noi. \u201cS\u00ed, m\u00e9s o menys\u201d. I explica que a classe han tractat \u201cd\u2019aquests temes d\u2019igualtat\u201d, per\u00f2 que \u201chi ha certa rivalitat entre nois i noies quan juguen per equips\u201d. \u201c\u00c9s que hi ha molts grups\u201d, continua una altra alumna. Ja s\u00f3n m\u00e9s de 10 persones opinant i fent sentir la seva veu. La conclusi\u00f3 \u00e9s que veuen b\u00e9 que cadasc\u00fa jugui al que vulgui, algunes afirmen orgulloses que juguen a futbol i alguns diuen que aix\u00f2 dels esports no va amb ells.<\/p>\n\n\n\n

Quan parlen del seu futur laboral, sorgeixen aspirants a arquitecta, pintora i a entrenador de jocs d\u2019hivern, i dues amigues volen compartir pis mentre estudien i estar un temps fent de cangur o b\u00e9 treballar en un bar. Estan molt contentes davant la possibilitat d\u2019anar a viure juntes.<\/p>\n\n\n\n

Una alumna toca un tema de forma espont\u00e0nia: la natura, i \u00e9s que els seus beneficis ja es valoraven fa una d\u00e8cada: \u201cHi ha moltes escoles que no tenen pati, nosaltres tenim dos patis, i est\u00e0 molt b\u00e9\u201d. Sembla que tothom est\u00e0 content a la pineda: \u201c\u00c9s molt gran. I tenim un bosc. I no sentim la carretera. I no tenim tants problemes de contaminaci\u00f3. Hi ha escoles a Barcelona que tenen molts cotxes al voltant\u201d. \u201cMira, nosaltres tenim el Parc de l\u2019Oreneta\u201d, diu una altra noia assenyalant m\u00e9s zona verda. I la sensibilitat cap al medi ambient pren la paraula per iniciativa de l\u2019alumnat. Tenen una festa de l\u2019arbre en qu\u00e8 ajuden a netejar i mantenir la pineda, i fins i tot han plantat arbres. A vegades fan la festa de l\u2019espuma, per\u00f2, matisen, \u201cquan no hi ha sequera i es pot fer servir m\u00e9s aigua\u201d. Parlen del respecte a la natura i \u00e9s que, fins i tot les seves classes tenen noms de bolets: una \u00e9s la dels Rovellons i l\u2019altra la dels Apagallums.<\/p>\n\n\n\n

Regular el futbol<\/h3>\n\n\n\n

El Paco Bravo i la Carlota Augusto s\u00f3n educadors de l\u2019espai del migdia, que combina temps d\u2019esbarjo i de tallers. Ella va estudiar al Costa i Llobera i ell en un altre centre del barri. Fa pocs anys que treballen, per\u00f2 comparen el que veuen a la feina amb la seva \u00e8poca estudiantil i asseguren que els rols de g\u00e8nere han evolucionat. \u201cAra ens trobem que hi ha nenes, noies i dones que participen de jocs que potser fa 10 anys estaven m\u00e9s associats nom\u00e9s als nois i als homes\u201d, assenyala el Paco Bravo. \u201cHi ha moltes nenes que fan futbol, no nom\u00e9s a l\u2019escola, sin\u00f3 com a extraescolar. Jo ho veig molt fins i tot al cicle superior. I cada cop ens trobem m\u00e9s nens que estan fent altres coses, com saltar a la corda, o seure i xerrar, que no se centren \u00fanicament en el que seria el joc f\u00edsic, el joc de contacte. Aquest any hem limitat m\u00e9s els espais dels camps i aprofitem molt m\u00e9s la pineda, estem regulant molt de quina manera participen en aquests jocs d\u2019equip\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per experi\u00e8ncia, el Paco i la Carlota associen el futbol amb episodis d\u2019agressivitat entre els equips rivals i, tot i que algunes coses han canviat, l\u2019educador confessa que \u201c\u00e9s veritat que hem avan\u00e7at, per\u00f2 al final s\u00f3n els nens els que porten el cotarro<\/em> en els jocs de pilota\u201d. Regular el futbol perqu\u00e8 tothom pugui jugar i descobrir altres activitats \u00e9s la f\u00f3rmula que han trobat m\u00e9s adient.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, hi ha una apertura, el joc mixt est\u00e0 m\u00e9s normalitzat, per\u00f2 l\u2019espai majoritari continua sent el tradicionalment mascul\u00ed, tot i la pres\u00e8ncia de noies. Segons incideix la Carlota Augusto, hi ha \u201cun sentiment de rivalitat i d\u2019enfrontament en el joc que desemboca en din\u00e0miques una mica perilloses. Cal gestionar-ho i fer-li front per fomentar molt el que \u00e9s una estona d\u2019oci, l\u00fadica, on tothom ha d\u2019estar c\u00f2mode i tothom ha de passar-s\u2019ho b\u00e9, perqu\u00e8 no pot ser que perqu\u00e8 alguns tinguin aquest sentiment de competitivitat es trenqui tot\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAl cicle inicial, fan m\u00e9s joc simb\u00f2lic, tant el g\u00e8nere mascul\u00ed com el femen\u00ed, creen la seva hist\u00f2ria i es barregen molt i, quan van creixent, s\u00ed que tenen m\u00e9s coses a explicar-se i es genera aquest espai de seure i xerrar\u201d. \u201cJo crec que hi ha persones que cada dia volen jugar a futbol, excepte quan estan a la pineda, que no hi ha aquesta possibilitat\u201d, interv\u00e9 el Paco. \u201cDe fet, agafen pinyes a la pineda i juguen a futbol amb pinyes\u201d, afegeix la Carlota. El frenes\u00ed per la pilota, asseguren, encara perdura.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pati de l\u2019escola \u00e9s un lloc d\u2019esbarjo i, per tant, de relacions humanes, d\u2019aprenentatge i de reflex de la societat. Fa 10 anys, amb motiu de la primera revista en paper del Diari de l\u2019Educaci\u00f3, vam anar a tres centres educatius per con\u00e8ixer a qu\u00e8 jugaven els nens i les nenes, i vam veure<\/p>\n","protected":false},"author":24,"featured_media":2193,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[147],"tags":[138,136,151],"class_list":{"0":"post-2192","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-infants","8":"tag-10-anys-del-diari-de-leducacio","9":"tag-diari-de-leducacio","10":"tag-patis"},"yoast_head":"\nCom la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Com la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El pati de l\u2019escola \u00e9s un lloc d\u2019esbarjo i, per tant, de relacions humanes, d\u2019aprenentatge i de reflex de la societat. Fa 10 anys, amb motiu de la primera revista en paper del Diari de l\u2019Educaci\u00f3, vam anar a tres centres educatius per con\u00e8ixer a qu\u00e8 jugaven els nens i les nenes, i vam veure\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El Blog de la Redacci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-11-28T03:44:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-11-28T07:33:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"854\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ana Basanta\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@anabasantad\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ana Basanta\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"25 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\"},\"author\":{\"name\":\"Ana Basanta\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\"},\"headline\":\"Com la vida mateixa\",\"datePublished\":\"2024-11-28T03:44:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-28T07:33:36+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\"},\"wordCount\":4989,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg\",\"keywords\":[\"10 anys del Diari de l'Educaci\u00f3\",\"Diari de l'Educaci\u00f3\",\"patis\"],\"articleSection\":[\"Infants\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\",\"url\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\",\"name\":\"Com la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg\",\"datePublished\":\"2024-11-28T03:44:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-11-28T07:33:36+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg\",\"width\":1280,\"height\":854,\"caption\":\"| Carmen Secanella\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Com la vida mateixa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website\",\"url\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/\",\"name\":\"El Blog de la Redacci\u00f3\",\"description\":\"Un blog d'El Diari de l'Educaci\u00f3\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\",\"name\":\"Ana Basanta\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Ana Basanta\"},\"description\":\"Directora del Diari de l'Educaci\u00f3. Llicenciada en Hist\u00f2ria i en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3. Especialitzada en tem\u00e0tiques socials. Autora dels llibres \\\"La aldea del silencio\\\", \\\"D\u00edas que valieron la pena\\\", \\\"Doctor, no voy a rendirme\\\" i \\\"L\u00edbano desconocido\\\", entre d'altres.\",\"sameAs\":[\"https:\/\/x.com\/anabasantad\"],\"url\":\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/author\/abansanta\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Com la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Com la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3","og_description":"El pati de l\u2019escola \u00e9s un lloc d\u2019esbarjo i, per tant, de relacions humanes, d\u2019aprenentatge i de reflex de la societat. Fa 10 anys, amb motiu de la primera revista en paper del Diari de l\u2019Educaci\u00f3, vam anar a tres centres educatius per con\u00e8ixer a qu\u00e8 jugaven els nens i les nenes, i vam veure","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/","og_site_name":"El Blog de la Redacci\u00f3","article_published_time":"2024-11-28T03:44:00+00:00","article_modified_time":"2024-11-28T07:33:36+00:00","og_image":[{"width":1280,"height":854,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ana Basanta","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@anabasantad","twitter_misc":{"Escrit per":"Ana Basanta","Temps estimat de lectura":"25 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/"},"author":{"name":"Ana Basanta","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae"},"headline":"Com la vida mateixa","datePublished":"2024-11-28T03:44:00+00:00","dateModified":"2024-11-28T07:33:36+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/"},"wordCount":4989,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg","keywords":["10 anys del Diari de l'Educaci\u00f3","Diari de l'Educaci\u00f3","patis"],"articleSection":["Infants"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/","name":"Com la vida mateixa - El Blog de la Redacci\u00f3","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg","datePublished":"2024-11-28T03:44:00+00:00","dateModified":"2024-11-28T07:33:36+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/11\/Patis-10-anys.jpg","width":1280,"height":854,"caption":"| Carmen Secanella"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/11\/28\/com-la-vida-mateixa\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Com la vida mateixa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/","name":"El Blog de la Redacci\u00f3","description":"Un blog d'El Diari de l'Educaci\u00f3","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae","name":"Ana Basanta","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","caption":"Ana Basanta"},"description":"Directora del Diari de l'Educaci\u00f3. Llicenciada en Hist\u00f2ria i en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3. Especialitzada en tem\u00e0tiques socials. Autora dels llibres \"La aldea del silencio\", \"D\u00edas que valieron la pena\", \"Doctor, no voy a rendirme\" i \"L\u00edbano desconocido\", entre d'altres.","sameAs":["https:\/\/x.com\/anabasantad"],"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/author\/abansanta\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2192"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2192\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2204,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2192\/revisions\/2204"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2193"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}