{"id":2206,"date":"2024-12-05T04:06:00","date_gmt":"2024-12-05T03:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/?p=2206"},"modified":"2024-12-05T08:04:03","modified_gmt":"2024-12-05T07:04:03","slug":"les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/","title":{"rendered":"Les veus de l’experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n

Persones de diferents \u00e0mbits van apostar fa 10 anys per una publicaci\u00f3 pensada amb i per a la comunitat educativa. Gr\u00e0cies a la feina period\u00edstica i a les col\u00b7laboracions que El Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em> rep constantment, all\u00f2 que va comen\u00e7ar com un projecte nou, s\u2019ha anat consolidant i refor\u00e7ant, per\u00f2, com van ser els inicis? Quines eren les motivacions? I, ara, quins s\u00f3n els reptes?<\/p>\n\n\n\n

Per fer mem\u00f2ria de com va n\u00e9ixer tot plegat i donar algunes pistes sobre cap a on hem d\u2019anar, parlem amb tres persones implicades i expertes tant en el m\u00f3n educatiu com en la publicaci\u00f3 que teniu a les mans: el pedagog Jaume Carbonell, la soci\u00f2loga Marina Subirats i l\u2019editor Juan Le\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Jaume Carbonell \u00e9s pedagog, periodista, soci\u00f2leg i autor de diversos llibres. Ha estat director de la revista Cuadernos de Pedagog\u00eda<\/em> i ha fet classes a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Vic. Destaca la visi\u00f3 extraescolar, social i cultural com una senya del Diari, aix\u00ed com la necessitat que hi hagi una periodicitat de grans firmes expertes i de mestres innovadors a peu d\u2019aula que donin llum en aquest sector tan ampli i variat.<\/p>\n\n\n\n

Marina Subirats \u00e9s soci\u00f2loga, gestora p\u00fablica, pol\u00edtica i escriptora. Ha estat directora de l\u2019Instituto de la Mujer i ha ocupat diferents c\u00e0rrecs en l\u2019Ajuntament de Barcelona, com el de regidora d\u2019Educaci\u00f3. Tamb\u00e9 ha sigut professora de Sociologia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Sost\u00e9 que calen referents actuals que liderin el cam\u00ed davant un jovent desorientat i un professorat burocratitzat i creu que s\u2019ha de posar en valor la figura del docent, per a la qual cosa el Diari pot contribuir amb les seves entrevistes i reportatges.<\/p>\n\n\n\n

Juan Le\u00f3n \u00e9s el director de l\u2019editorial Octaedro, especialitzada en llibres sobre educaci\u00f3, tant per al desenvolupament del professorat com per a l\u2019actualitzaci\u00f3 de l\u2019alumnat. Ha aportat la gesti\u00f3 i l\u2019experi\u00e8ncia en les publicacions, a m\u00e9s d\u2019obrir la porta del grup Fundaci\u00f3 Periodisme Plural a l\u2019Am\u00e8rica Llatina. L\u2019assignatura pendent, diu, \u00e9s com guanyar-se la fidelitat dels lectors i lectores del Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em> per aconseguir augmentar el nombre de subscripcions.<\/p>\n\n\n\n

Com van ser els inicis del <\/strong>Diari de l’Educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/em><\/strong>? Per qu\u00e8 calia una publicaci\u00f3 especialitzada en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jaume Carbonell:<\/strong> Recordo que l\u2019abril del 2013 em truca el Juanjo Caballero que \u00e9s la persona que est\u00e0 a la Fundaci\u00f3 Periodisme Plural, i em diu: \u2018Jaume, tenim un projecte de fer un diari d’educaci\u00f3 online\u2019. Vaig anar a una reuni\u00f3, vaig con\u00e8ixer en Josep Carles Rius i en Pau Rodr\u00edguez, que era el primer director. Eren gent que venien de P\u00fablico<\/em> i tenien una experi\u00e8ncia molt valuosa dins del periodisme social. Hi havia una fundaci\u00f3 que responia a aquesta idea de pluralitat, des d\u2019un sector progressista, que volia fer diaris especialitzats: Diari de l\u2019Educaci\u00f3, Diari del Treball <\/em>i Diari de la Sanitat<\/em>, que s\u00f3n els que hi ha, a m\u00e9s de Catalunya Plural<\/em>. A mi em va semblar una bona idea perqu\u00e8 hi havia una simbiosi entre el periodisme i la comunitat educativa. Quan es deia, en el primer esl\u00f2gan, \u2018L\u2019educaci\u00f3 \u00e9s cosa de tothom\u2019, volia dir que an\u00e0vem m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019escola. Aquesta ha estat una senya d\u2019identitat, una visi\u00f3 m\u00e9s extraescolar, m\u00e9s social, m\u00e9s cultural.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, hi col\u00b7labora molt\u00edssima gent. S\u00ed que \u00e9s cert que ha tingut uns col\u00b7laboradors fixos i, no s\u00e9 si s\u2019han comptat, per\u00f2 hi ha centenars de persones que col\u00b7laboren espont\u00e0niament. Aix\u00f2 dona una riquesa de participaci\u00f3. A m\u00e9s, va ser un bon moment, fa deu anys, amb l\u2019eclosi\u00f3 dels diaris digitals. Era un repte ut\u00f2pic? Aquest projecte, tenia futur? Hauria sigut ut\u00f2pic treure una revista en paper, mensual, perqu\u00e8 ja n\u2019hi havia i era molt dif\u00edcil; en canvi, era un experiment i ha funcionat b\u00e9 fer-ho digital, encara que tamb\u00e9 hem publicat revistes en paper i llibres impresos.  <\/p>\n\n\n\n

Una altra cosa era que vol\u00edem muntar un Consell Assessor que fos representatiu. Hi havia institucions com Rosa Sensat, la Fundaci\u00f3 Bofill, els sindicats, associacions com la FAPAC (Federaci\u00f3 d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), revistes com Cuadernos<\/em>, les revistes de Gra\u00f3 i, per tant, es volia fer una comunitat en qu\u00e8 tothom se sent\u00eds representat. Penso que el car\u00e0cter pluralista i obert, no sectari, del diari, ha sigut en tot.<\/p>\n\n\n\n

I tu, Marina, com recordes aquells inicis? <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Marina Subirats<\/strong>: Jo els recordo com que em va fer molta il\u00b7lusi\u00f3 i em vaig alegrar molt que aparegu\u00e9s El Diari de l’Educaci\u00f3<\/em>. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 recordava que en temps anteriors la comunitat educativa tenia uns instruments, no pr\u00e0cticament de la comunitat, per\u00f2 que estaven al seu abast. Per una banda, hi havia Rosa Sensat, que era, podr\u00edem dir, una manera d’unificar criteris, de debatre. Per l’altra banda, hi va haver els Cuadernos de Pedagog\u00eda<\/em>, que van ser molt importants en el seu moment, perqu\u00e8 van comen\u00e7ar el 75 i, per tant, en tota la transici\u00f3 van donar criteris i van ser un lloc de debat. Per\u00f2, despr\u00e9s, tot aix\u00f2 va anar passant i, en certa manera, en el moment en qu\u00e8 comen\u00e7a El Diari de l’Educaci\u00f3<\/em>, ens trobem que no hi ha un instrument \u00e0gil on la comunitat educativa pugui abocar el seu inter\u00e8s, els seus debats, les seves preocupacions.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, era una \u00e8poca en qu\u00e8 comen\u00e7ava ja tot un debat molt important a Catalunya de canvi de l’educaci\u00f3. I un debat que venia de la base, que \u00e9s el que a mi em sembla verdaderament important. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 les reformes que s’han hagut de fer estructurals s’han de fer des de les institucions, aix\u00f2 ho sabem. Tot aix\u00f2 afecta com a sistema, per\u00f2 despr\u00e9s, quan entrem a la part de qu\u00e8 vol dir educar, qu\u00e8 es necessita avui per educar, quines q\u00fcestions b\u00e0siques hem de transmetre, \u00e9s a dir, el contingut, podr\u00edem dir, de l’educaci\u00f3, aix\u00f2 no s\u00f3n les institucions, ho hem de dir. S\u00f3n els i les professionals de l’educaci\u00f3. I necessiten tenir instruments on hi pugui haver debat, on hi pugui haver intercanvi, on es pugui avan\u00e7ar. Per tant, en aquest sentit, quan va apar\u00e8ixer el Diari, em va semblar que era un instrument molt \u00fatil i que apareixia en el moment adequat. I, de fet, en els anys seg\u00fcents, que van ser els anys on hi va haver m\u00e9s creixement del debat educatiu a Catalunya, hi va haver molta innovaci\u00f3, jo crec que El Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em> va ser un bon instrument.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Marina Subirats: \u00abEl Diari em va semblar un instrument molt \u00fatil que apareixia en el moment adequat\u00bb<\/em> | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Jo, que viatjava fora de Catalunya per parlar de temes d\u2019educaci\u00f3, que encara em toca, veia que a Espanya no hi havia la mateixa inquietud, que no hi havia el mateix moviment de renovaci\u00f3 educativa, i pensava, \u2018fora important que arrib\u00e9s tamb\u00e9 El Diari de l\u2019Educaci\u00f3\u2019<\/em>, \u00e9s a dir, el mateix instrument, per\u00f2 en castell\u00e0, perqu\u00e8 poguessin, efectivament, saber qu\u00e8 est\u00e0 passant i, d’alguna manera, emp\u00e8nyer que canvi\u00ef aquesta renovaci\u00f3. Despr\u00e9s, qu\u00e8 ha passat? B\u00e9, la meva hip\u00f2tesi \u00e9s que el moviment, amb tot el proc\u00e9s, a Catalunya, es va polaritzar i, en certa manera, en molts elements de renovaci\u00f3 en l’\u00e0mbit pedag\u00f2gic i educatiu, el debat es va tallar. Va quedar molt m\u00e9s en sordina i no hi va haver tant de debat i es van plantejar q\u00fcestions m\u00e9s entorn de la llengua, sobre castell\u00e0, no castell\u00e0, catal\u00e0, no catal\u00e0, o, despr\u00e9s sobre q\u00fcestions m\u00e9s de caire professional i corporatiu, perqu\u00e8 hi ha hagut unes retallades en l’educaci\u00f3 que han fet que la situaci\u00f3 del professorat hagi empitjorat.<\/p>\n\n\n\n

Ara no entrem en els detalls perqu\u00e8 ja els coneixem, per\u00f2 crec que, en certa manera, s\u2019han despla\u00e7at una mica els temes tractats a la societat i, per tant, tamb\u00e9 al Diari de l’Educaci\u00f3<\/em>. En tot cas, em segueix semblant que \u00e9s un instrument capital perqu\u00e8, si pensem en termes de comunitat educativa, com totes les comunitats, es necessiten instruments de debat, d’intercanvi, d’aven\u00e7 intel\u00b7lectual, i, si no, \u2018cada mestre a la seva aula\u2019, doncs, moltes vegades, all\u00f2 acaba quedant rutinari. En aquest sentit, em sembla que El Diari de l’Educaci\u00f3<\/em> respon a una necessitat social i va sorgir en un moment en qu\u00e8 es necessitava.<\/p>\n\n\n\n

Per part d\u2019Octaedro, quina va ser l’aportaci\u00f3 de l’editorial? <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Juan Le\u00f3n:<\/strong> Octaedro va entrar com un parell d’anys m\u00e9s tard. Va venir en Jaume, amb en Rius, i em van plantejar dues coses. Una, la possibilitat d’instal\u00b7lar-se en aquestes oficines, perqu\u00e8 est\u00e0vem molt lluny, i estar lluny del centre de Barcelona \u00e9s molt complicat, i la possibilitat de traslladar l’experi\u00e8ncia positiva del Diari de l’Educaci\u00f3<\/em> al castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Hi havia una editorial educativa amb arrels, amb connexi\u00f3 amb Am\u00e8rica Llatina, com era la nostra en aquell moment. Em va semblar b\u00e9 i vam comen\u00e7ar de seguida. Jo, del Diari, la veritat \u00e9s que no coneixia res, nom\u00e9s que alguns professors i autors ja utilitzaven en les classes algun dels articles que sortien. Jo al principi no em vaig plantejar una participaci\u00f3 activa, per\u00f2 van passar moltes coses, els periodistes joves, que eren en Pau (Rodr\u00edguez) i en Jo\u00e3o (Fran\u00e7a) sobretot, ho van fer molt b\u00e9, no s\u00e9 com, tenien sensibilitat, van connectar molt b\u00e9 amb tots aquests col\u00b7laboradors que hi havia al m\u00f3n de l’educaci\u00f3. En aquest moment, hi havia aquesta efervesc\u00e8ncia que deia la Marina, com un debat pedag\u00f2gic que s’estava obrint molt, i ho van fer molt b\u00e9. Llavors, vaig pensar que aquesta experi\u00e8ncia es podia traslladar-la al m\u00f3n castell\u00e0 i que a Am\u00e8rica Llatina podria ser molt interessant. Em sembla que va durar molt poc el debat, vam dir que endavant, que s\u00ed. En els anys en qu\u00e8 V\u00edctor Saura va ser director del Diari, es va intentar molt insistir en aquest aspecte.<\/p>\n\n\n\n

El que no em podia imaginar era la implicaci\u00f3 que despr\u00e9s va suposar la Fundaci\u00f3 per a l’editorial, sobretot per a mi, perqu\u00e8 en Rius em va posar en el patronat, em va posar en la gesti\u00f3, em va posar en tot, i crec que, afortunadament, entre tots, hem remuntat una situaci\u00f3 complicada, perqu\u00e8 despr\u00e9s dels dos primers anys que la Fundaci\u00f3 estava m\u00e9s o menys ordenada, amb una col\u00b7laboraci\u00f3 molt estreta amb elDiario.es<\/em>, com a part de l’organitzaci\u00f3, aix\u00f2 va comen\u00e7ar a generar molts problemes, a generar arestes i a generar dist\u00e0ncies, i es van passar uns dos o tres anys molt durs.<\/p>\n\n\n\n

Ara, estem remuntant, els diaris s’estan enfortint, el fet que la Fundaci\u00f3 sigui sense \u00e0nim de lucre, que \u00e9s la primera i \u00fanica del sector a Catalunya, dona molta seguretat perqu\u00e8 saps que cadasc\u00fa pot expressar el que vol, saps que cadasc\u00fa pot escriure, que els periodistes podeu dir el que vulgueu sense una censura econ\u00f2mica i sense una pressi\u00f3, i tot ha anat fluint i estem, en aquest moment, jo crec que consolidats, 10 anys m\u00e9s tard. I Octaedro no ha fet res m\u00e9s que participar en la producci\u00f3 de les revistes, participar en la producci\u00f3 dels llibres i donar l\u2019estructura f\u00edsica, administrativa i de gesti\u00f3. Em van fer membre del Patronat, com un s\u00e8nior m\u00e9s dels que no treballem i aportem i vigilem, i per mi ha estat una experi\u00e8ncia molt interessant i crec que El Diari de l’Educaci\u00f3<\/em> i El Diario de la Educaci\u00f3n<\/em> han agafat rutines administratives eficients, competitives i ha sigut possible gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 del Patronat i de tots ells i el que ens ha aportat.<\/p>\n\n\n\n

La responsabilitat social \u00e9s un dels fils conductors del <\/strong>Diari de l’Educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/em><\/strong> i de fet, com coment\u00e0veu, un dels lemes \u00e9s que \u2018l’educaci\u00f3 \u00e9s cosa de tothom\u2019. Com ho ha fet el Diari durant aquests anys? Ha explicat prou b\u00e9 que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s cosa de tothom, dins i fora de l\u2019aula?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

J.C. <\/strong> Jo penso que s\u00ed. I a m\u00e9s a m\u00e9s, un bon diari ha de tenir una informaci\u00f3 rigorosa i ha de crear opini\u00f3, i em sembla que, aix\u00f2, El Diari d’Educaci\u00f3<\/em> ho ha aconseguit amb escreix, for\u00e7a b\u00e9. Crear opini\u00f3 vol dir saber captar quins s\u00f3n els temes del moment, quines coses preocupen, quines expressions, quines reivindicacions, quines reformes…  I aix\u00f2 s’ha volgut recollir i transmetre. I ha generat opini\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s molt important, a la base i a dalt de tot. \u00c9s a dir, a mi em consta que el Diari es llegeix al Departament d’Educaci\u00f3, els sindicats i mestres de les escoles, de qualsevol escola.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, aquest intercanvi \u00e9s molt ric. I ha generat, ha produ\u00eft informaci\u00f3. Informaci\u00f3 del que passa. Abans-d\u2019ahir llegia qu\u00e8 passava amb les oposicions, les vagues… Perqu\u00e8 interessa molt. \u00d2bviament, a mi m\u2019interessa el que passa a l\u2019aula i, en aquest sentit, \u00e9s un instrument tamb\u00e9 de donar eines pel canvi pedol\u00f2gic. Com es treballa un m\u00e8tode, com ho faig, com acompanyo els alumnes que tenen dificultats, educaci\u00f3 inclusiva… Tot aix\u00f2 ho recull molt b\u00e9. I ho recull, penso, tant en el te\u00f2ric com en el pr\u00e0ctic. Es parla de per qu\u00e8 eduquem. Quins objectius hi ha, quins horitzons, per\u00f2 es parla tamb\u00e9 del dia a dia, com ho fem, com ho realitzem, com acompanyem, amb quins recursos, amb quines dificultats. I aix\u00f2 es fa a l’aula i es fa tamb\u00e9, penso que es pot veure, amb el fora escola, que hi ha algun bloc, EducaBarcelona, que aix\u00f2 ho recull. Per\u00f2 tamb\u00e9 recull molts temes culturals; \u00e9s a dir, que no \u00e9s un diari, que jo diria, pedag\u00f2gic. Si parlem d’educaci\u00f3 en un sentit \u00e0mbit, hi ha molts temes de cultura, temes de cultura relacionats amb la pau, incl\u00fas al teatre, l’art… Penso que dona tamb\u00e9 una visi\u00f3 cultural. \u00c9s una eia formativa que dona formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i tamb\u00e9 formaci\u00f3 cultural. Per tant, la implicaci\u00f3 social hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jaume Carbonell: \u00abUn bon diari ha de tenir una informaci\u00f3 rigorosa i ha de crear opini\u00f3, i em sembla que aix\u00f2, El Diari d’Educaci\u00f3, ho ha aconseguit amb escreix<\/em>\u00bb | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una altra cosa \u00e9s si hi ha debat. Per aqu\u00ed pot haver-hi una altra pregunta. Jo penso que no hi ha debat en aquests moments, i fa temps. El Diari, i amb aix\u00f2 m\u2019implico perqu\u00e8 jo era assessor, no ha aconseguit generar el debat necessari. A veure, ha sigut molt eficient i penso que aix\u00f2 ho van comen\u00e7ar a fer molt b\u00e9 el Pau Rodr\u00edguez i el Jo\u00e3o Fran\u00e7a, que eren gent jove i estaven molt ficats dins de les xarxes socials, cosa que jo no hi he estat gaire mai. Per\u00f2, clar, aix\u00f2 va donar una difusi\u00f3, una resposta. Ara, la pregunta \u00e9s: a les xarxes socials es genera debat? Jo penso que no. Sense dubte. Aleshores, quan fas un article, al final de tot hi ha l\u2019espai per fer comentaris, i no hi ha gaires comentaris. Llavors, com amb el di\u00e0leg pots confrontar debats? Aix\u00f2 costa m\u00e9s, i penso que \u00e9s element \u00fatil.<\/p>\n\n\n\n

Alguna vegada, mirava quins eren els temes m\u00e9s llegits, i hi havia una gran diversitat, a vegades sortia una entrevista sobre avaluaci\u00f3, un tema sobre el professorat, de renovaci\u00f3… Molt divers. I aix\u00f2 \u00e9s bo perqu\u00e8 tothom s’hi sent, d’alguna manera, representat. Tamb\u00e9 dep\u00e8n, a vegades, de qui escriu, perqu\u00e8 qui escriu t\u00e9 un cert p\u00fablic, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que potser al Diari li ha faltat, a vegades. Est\u00e0 molt b\u00e9 que tothom col\u00b7labori, per\u00f2 tamb\u00e9 calen unes firmes, que generen, jo diria, una identificaci\u00f3. Poso un exemple: quan llegeixo La Vanguardia<\/em>, vaig a buscar uns opinadors que m\u2019interessen. Jo, si pogu\u00e9s fer un diari, faria un diari d\u2019opinadors. Tres d\u2019aqu\u00ed, tres d\u2019all\u00e0… Penso que el Diari hauria de cuidar, ja des del comen\u00e7ament, aquest aspecte, que \u00e9s un dels referents. I tamb\u00e9 s\u2019han de renovar, perqu\u00e8 entenc que no han de ser tots gaireb\u00e9 jubilats. El tema de la renovaci\u00f3 del pensament en persones \u00e9s important.<\/p>\n\n\n\n

Marina, com a experta en coeducaci\u00f3, quina creus que ha estat l’aportaci\u00f3 del <\/strong>Diari de l’Educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/em><\/strong>? <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> Jo crec que ha estat important perqu\u00e8 ho ha mantingut, ho ha anat dient, ha parlat, per exemple, dels patis, com s’anaven transformant i com s’anaven transformant des d’un punt de vista coeducatiu. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 en un cert moment jo vaig escriure un llibre sobre els patis i va semblar que era una cosa perduda, i al cap de 10 anys o 15 anys, realment es va comen\u00e7ar a veure la necessitat de transformaci\u00f3 i ha estat tot un moviment.<\/p>\n\n\n\n

Estic molt d’acord amb el que deies, Jaume, i insistiria en l’\u00faltim aspecte que deies. A mi em sembla que est\u00e0 passant una cosa que \u00e9s que l’educaci\u00f3 necessita una renovaci\u00f3 profunda perqu\u00e8 el canvi social \u00e9s fort\u00edssim i estem en una societat molt diferent en la qual la gent jove s’haur\u00e0 d’enfrontar amb situacions que no tenen res a veure amb les que ens vam enfrontar els que vam n\u00e9ixer abans. Per tant, cal aquesta renovaci\u00f3, per\u00f2 ens passa una cosa, que no tenim referents importants o prou potents perqu\u00e8 els seguim.<\/p>\n\n\n\n

En general, la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica en el passat els havia tingut, pensem, per exemple, en el que va passar a Barcelona, concretament, en tot el comen\u00e7ament del segle XX, que hi havia Montessori, Ferrer i Gu\u00e0rdia, en fi, tota una s\u00e8rie de noms que van marcar unes l\u00ednies que no eren totalment homog\u00e8nies, per\u00f2 que, en certa manera, aportaven tota una s\u00e8rie de coses en la mateixa direcci\u00f3. Despr\u00e9s, com d\u00e8iem, en els anys de 60-70, va ser molt important el que quedava d’all\u00f2 que va ser recollit en gran part a trav\u00e9s de Rosa Sensat, que tamb\u00e9 va ser com la direcci\u00f3 de la renovaci\u00f3. En el moment actual, jo crec que un dels problemes greus \u00e9s la manca d’un lideratge de pensament pedag\u00f2gic. \u00c9s a dir, estem en un m\u00f3n amb tantes coses i amb tant de soroll que, efectivament, arriben coses molt diverses, per\u00f2 no tenim ning\u00fa, o no tenim dues o tres persones que, verdaderament, marquin el cam\u00ed i vagin donant unes l\u00ednies de progr\u00e9s que es puguin anar escampant, amb la qual cosa, hi ha cont\u00ednues oscil\u00b7lacions, cont\u00ednues modes. I, per tant, seria molt \u00fatil construir un lideratge. Ja s\u00e9 que aix\u00f2 no es pot fabricar si no tens realment uns ide\u00f2legs potents, no te’ls pots treure de la m\u00e0niga, per\u00f2, en certa manera, a trav\u00e9s del Diari de l’Educaci\u00f3<\/em>, seria bo que es pogu\u00e9s fer aquesta feina que potser no \u00e9s la seva, potser nom\u00e9s fora d’informar, per\u00f2 respon a una necessitat d’anar tenint uns referents que poguessin anar dirigint la transformaci\u00f3 de l’educaci\u00f3, o donant pistes. Potser no s\u00f3n tan mestres, perqu\u00e8 els mestres moltes vegades no tenen temps de la reflexi\u00f3 i de l’escriptura, sin\u00f3 que s\u00f3n m\u00e9s pedagogs que estiguin a la universitat, o diverses persones, per\u00f2 que puguin fer s\u00edntesi i puguin ensenyar el cam\u00ed perqu\u00e8, ara, \u00e9s una mica com la cerca en totes direccions, i aix\u00f2 tamb\u00e9 fa perdre molt de temps, fa moltes pol\u00e8miques in\u00fatils. Ens caldria que alg\u00fa pugi una muntanya i ens digui on \u00e9s el cam\u00ed, perqu\u00e8 si no  hi ha cam\u00ed resulta que acaba sent una mica complicat. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo marcaria com una possibilitat del Diari.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> Un mat\u00eds, que \u00e9s molt interessant, hi ha sobretot una gran atomitzaci\u00f3, perqu\u00e8 s\u00ed, hi ha coses molt interessants, aqu\u00ed i all\u00e0. Hi ha molta creativitat, molt comprom\u00eds social, experi\u00e8ncia, no cal citar-la. L\u2019altre dia est\u00e0vem parlant d\u2019un possible llibre sobre l\u2019experi\u00e8ncia de la m\u00fasica d\u2019una entitat del Raval, hi ha aquesta fusi\u00f3 amb l\u2019art, la m\u00fasica, i aix\u00f2 tamb\u00e9 ho fan alguns museus amb poblacions desfavorides. Aix\u00f2 \u00e9s molt important. Hi ha moltes experi\u00e8ncies, per\u00f2, el que d\u00e8iem, falten referents. Fa un temps, Rosa Sensat era un referent que aglutinava, potser la Fundaci\u00f3 Bofill en alguns casos tamb\u00e9, els Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica ho eren, no? Tot aix\u00f2 s\u2019ha esmorte\u00eft, o s\u2019ha transformat.<\/p>\n\n\n\n

Un exemple molt gr\u00e0fic: fa 10 o 12 anys, la Fundaci\u00f3 Bofill ens convocava una jornada sencera cada mes, 8 o 10 hores, i discut\u00edem mestres, altres professionals, pares, mares, de la p\u00fablica, de la privada… Aquests espais s\u2019han perdut i, ara, la tecnologia resol, canalitza i jo penso que neutralitza i impedeix molts debats presencials, i aix\u00f2 \u00e9s fonamental. I, per tant, cal aquest lideratge, uns referents, unes lectures… Tot i que surten molts llibres interessants, falta aquest lideratge col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n

J.L.<\/strong> Jo penso que el lideratge, ara, est\u00e0 tristament substitu\u00eft per l’administraci\u00f3, per la gesti\u00f3, pels professionals, per\u00f2 els professionals en administraci\u00f3, en gesti\u00f3, en verificaci\u00f3, en expansi\u00f3, en economia. \u00c9s a dir, que hi ha com un canvi en qu\u00e8 hi ha hagut aquesta obsessi\u00f3. L’usuari final no est\u00e0 comprom\u00e8s amb el finan\u00e7ament  del Diari. Ha estat una gran frustraci\u00f3 al llarg de tot el temps. No tenim prou subscriptors, s\u00ed molts lectors, s\u00ed unes xifres estupendes, per\u00f2 sentim que no tenim gent compromesa, o no hem sabut com fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que la responsabilitat social, el gran substrat que, almenys, Rius, la Fundaci\u00f3 i jo hem fet molt d\u2019\u00e8mfasi \u00e9s defensar l\u2019educaci\u00f3 com un valor universal, abans que res, aix\u00ed com la sanitat i el treball. I aquesta manera d’entendre el valor \u00e9s el que jo crec que compromet la responsabilitat social, compromet l’administraci\u00f3, compromet els pedagogs, compromet el m\u00f3n, per\u00f2 en aquest punt crec que podem dir que alguna cosa no hem fet b\u00e9. Pot ser que aquest tipus de projecte requereixi una estructura comercial especialitzada, que no ens hem atrevit, pels costos que suposen, i perqu\u00e8 hem trobat moltes resist\u00e8ncies en la implicaci\u00f3 econ\u00f2mica del professorat en aquest projecte.<\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem dir que l’educaci\u00f3 \u00e9s un dret aqu\u00ed i a tots els llocs del m\u00f3n, i que aquest punt s\u00ed que s\u2019ha intentat fer entendre, amb els recursos i les limitacions que existeixen?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

J.L. <\/strong>Exactament i, com a directora del Diari, hauria de ser la teva gran obsessi\u00f3, posar-nos a tots en marxa per a aix\u00f2, i traslladar-lo permanentment a la societat en relaci\u00f3 amb l’educaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M.S<\/strong>. Perqu\u00e8 hi hagi col\u00b7laboraci\u00f3 d’aquesta base que llegeix el Diari, hi ha d’haver entusiasme. Perqu\u00e8 hi hagi mobilitzaci\u00f3, hi ha d’haver una idea forta d\u2019\u2019hem de canviar aix\u00f2\u2019 i que la gent ho vegi clar i, llavors, s’hi posi. Jo crec que \u00e9s el que va haver-hi a Catalunya fa uns anys, el 13, el 17 o el 18. Hi havia una mobilitzaci\u00f3 que es va manifestar a trav\u00e9s del que va fer en Vallory. Hi va haver iniciatives que van agrupar moltes escoles, per\u00f2 aix\u00f2 despr\u00e9s es va desfer, es va acabar, i no sembla haver deixat molt p\u00f2sit, per\u00f2 la necessitat hi era, i penso que segueix sent-hi. Ara, perqu\u00e8 tu tinguis la gent mobilitzada, tan mobilitzada com perqu\u00e8 despr\u00e9s de la feina del dia arribi a casa i es posi a escriure o es posi a pensar, \u00e9s perqu\u00e8 els est\u00e0s arrossegant cap a una via de canvi que els interessa.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, estaria molt b\u00e9 que el Diari, sense perdre la capacitat de pluralitat i de reflectir tot un sector molt m\u00e9s ample on hi ha problemes, perqu\u00e8 no es tracta que sigui un diari ideol\u00f2gic en el sentit que porti cap a una \u00fanica direcci\u00f3, que dintre d’aquesta amplitud pogu\u00e9ssiu posar unes l\u00ednies fortes de transformaci\u00f3 i possiblement motivaria m\u00e9s el professorat.<\/p>\n\n\n\n

Dins del professorat, en general en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3, per\u00f2 sobretot dins de la doc\u00e8ncia, falta entusiasme? Abans parl\u00e0veu de les tecnologies, com si l’educaci\u00f3 fos m\u00e9s esclava ara que fa 10 anys d\u2019aquestes noves tecnologies. I un dels debats ara \u00e9s si el m\u00f2bil ha d\u2019entrar o no a l\u2019aula…<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> Jo penso que hi ha un episodi que no es pot oblidar. Una, les pol\u00edtiques educatives amb retallades, que encara s’estan revertint. Segona, la covid, amb tots els efectes que ha tingut en l\u2019aprenentatge, la socialitzaci\u00f3 i la salut mental de la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia. D\u2019altra banda, vivim en un m\u00f3n molt accelerat i l’escola tamb\u00e9 \u00e9s molt accelerada, i aix\u00f2 ha passat sempre. Hem vist moltes vegades com l\u2019administraci\u00f3 sempre fa demandes a l\u2019escola. Continuem demanant aix\u00f2, i ara toca la tecnologia, ara toca aix\u00f2, ara toca all\u00f2 altre. I cada vegada \u00e9s m\u00e9s burocr\u00e0tic. Com m\u00e9s tecnologia, m\u00e9s burocr\u00e0cia. \u00c9s una paradoxa per a mi. Aix\u00f2 genera un malestar i un cansament.<\/p>\n\n\n\n

Jo rellegia, per una altra cosa, el llibre de Byung Chul Han, La sociedad del cansancio<\/em>. S\u00f3n molt interessants els llibres d\u2019aquest fil\u00f2sof. I, \u00e9s cert, hi ha un cansament a l\u2019ensenyament. A m\u00e9s, hi ha un divorci, que no \u00e9s d\u2019ara, entre la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica o la innovaci\u00f3 educativa, que \u00e9s el mateix, i la lluita laboral sindical. Jo penso que els sindicats s\u00f3n pocs en la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i, a les vagues \u00faltimes, hi havia reivindicacions de l’administraci\u00f3 que eren m\u00e9s progressistes que els sindicats, a nivell pedag\u00f2gic. I aquest \u00e9s un altre divorci.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, la idea aquesta del lideratge dels referents, s\u00f3n referents que aglutinin, que integrin. \u00c9s a dir, que en comptes d’atomitzar, perqu\u00e8 hi ha xarxes pel canvi, xarxes per aix\u00f2, xarxes per all\u00f2… Est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2, com intentem fer augment d\u2019aglutinaci\u00f3 amb idees una mica claus i horitzons? S\u2019articulen debats al voltant d\u2019aix\u00f2, perqu\u00e8 Rosa Sensat \u00e9s el que \u00e9s, b\u00e9, ara ha passat una crisi, ha fet un canvi, ja veurem com acaba; hi ha els Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica, i els sindicats estan molt parcel\u00b7lats en la lluita sindical, amb falta de perspectiva de canvi pedag\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> \u00c9s possible que s’hagin de generar altres espais, perqu\u00e8 tots aquests espais dels quals parlem s\u00f3n molt antics i s’han burocratitzat, en fi, les institucions i les persones passen \u00e8poques bones i \u00e8poques dolentes, i tamb\u00e9 tenen un creixement i despr\u00e9s un declivi. Llavors, jo diria que aix\u00f2 \u00e9s urgent, a m\u00e9s, per una q\u00fcesti\u00f3, perqu\u00e8 el que estem veient \u00e9s una gent jove molt desorientada.<\/p>\n\n\n\n

Des de la sociologia s’ha analitzat ja fa molts anys que una societat on es trenquen normes \u00e9s una societat perillosa per als individus. Uns quants s\u00f3n molt feli\u00e7os, que s\u00f3n els que tenen empenta, tenen el seu propi projecte i diuen, \u2018ai, mira, ara puc fer el que vulgui i ho far\u00e9, perqu\u00e8 ara no em posen tantes traves\u2019. Per\u00f2 hi ha una majoria que no sap per on tirar. I aix\u00f2 \u00e9s el que estem veient en nivells que comencen a ser greus. Tot el tema, per exemple, dels su\u00efcidis de joves, tot el tema de les violacions, de les viol\u00e8ncies a l’escola… Tot aix\u00f2 ens demostra que hi ha alguna cosa que no est\u00e0 anant b\u00e9, i que caldria revisar. Ara m’importa molt m\u00e9s que aix\u00f2 es pogu\u00e9s orientar, que no pas que s\u00e0piguen m\u00e9s matem\u00e0tiques o no les s\u00e0piguen, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s vital. I el que no ho resol, doncs, a vegades s’hi queda, no? I anem a una societat que ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s complicada i haur\u00edem de donar-li referents. Per exemple, una cosa que jo penso que \u00e9s molt important, la gent ara no t\u00e9 arrels. Tot \u00e9s usar i llen\u00e7ar. El passat no importa, fora… I llavors tot aix\u00f2 ens deixa amb una gent sense arrels. Abans hi havia la fam\u00edlia, la hist\u00f2ria familiar, el poble… Tot aix\u00f2 s’ha acabat. B\u00e9, com creem unes arrels diferents per aquesta joventut? Que sentin que tenen una cosa a fer, que s\u00f3n importants, que tenen uns espais… \u00c9s un debat que va m\u00e9s enll\u00e0 de l’educaci\u00f3 en termes cl\u00e0ssics, per\u00f2 \u00e9s fonamental per a les noves generacions.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> La difer\u00e8ncia generacional crea, simplificant, aquests mons reals i virtuals. Tu abans deies: com acompanyem? I tu acompanyaves, presencialment, la fam\u00edlia, per\u00f2 ara ja aquesta reorientaci\u00f3 ve d’una societat molt tancada. La fam\u00edlia est\u00e0 desorientada. La inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia estan cada vegada m\u00e9s atrapades en el seu m\u00f3n virtual. El problema \u00e9s com establir un di\u00e0leg intergeneracional entre aquests dos mons. La manca de di\u00e0leg i referents genera inseguretat, malestar, viol\u00e8ncia, frustraci\u00f3… Un cultiu abonat pels su\u00efcidis i tota mena de viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> Com es tornen a donar elements de seguretat, que no \u00e9s la identitat que invento en aquest moment…<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> S\u00ed, perqu\u00e8 tot \u00e9s ef\u00edmer. Tot \u00e9s ara i aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> Com donar m\u00e9s fonaments.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> I aquest di\u00e0leg \u00e9s molt complicat en aquests moments. I l’escola, se sent desorientada, cansada, incapa\u00e7 per donar resposta a tantes demandes i de manera tan r\u00e0pida, es veu una mica sobrepassada. Els equips directius estan en un moment molt dif\u00edcil.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> S\u00ed, sobre els equips directius… Fa temps que no hi parlo, per\u00f2 em deien, \u2018lo nostre \u00e9s que aprovin, que el curr\u00edculum de gram\u00e0tica o literatura vagi endavant, a mi no em van preparar per…\u2019 Llavors, es refugien en els aspectes cl\u00e0ssics com \u2018toca aix\u00f2, i la resta \u00e9s conf\u00fas i no ho s\u00e9\u2019.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> Hi hauria d\u2019haver un altre debat, que recordo de quan feia cr\u00edtica de llibres. Jo criticava gent d\u2019esquerres, en idees pol\u00edtiques, per\u00f2 que pedag\u00f2gicament i educativament eren molt conservadores. Aix\u00f2 passa. Vaig fer una cr\u00edtica a un llibre una mica contundent i em van contestar que el nivell de l\u2019alumnat baixa cont\u00ednuament des de fa temps, que no sap res, que falten m\u00e9s continguts, entre altres t\u00f2pics. S\u2019obliden dels valors, de la necessitat d\u2019un bon ensenyament i no entenen que avui s\u2019ensenya i s\u2019apr\u00e8n d\u2019altres maneres.<\/p>\n\n\n\n

Heu anat perfilant diferents temes sobre cap a on creieu que hauria d\u2019anar l\u2019educaci\u00f3. Si pensem a mitj\u00e0 termini, quins haurien de ser els reptes del <\/strong>Diari de l\u2019Educaci\u00f3<\/em><\/strong><\/em><\/strong>? N\u2019hi ha molts, per\u00f2 podr\u00edeu escollir un o dos reptes?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

M.S. <\/strong>El Diari podria ser un instrument per fer baixar el soroll ambiental, que \u00e9s enorme, i concentrar uns quants punts importants. Aix\u00f2 em sembla que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica, perqu\u00e8 estem en un moment de canvi i tothom est\u00e0 molt desorientat, i caldria focalitzar aquells temes de futur en els quals verdaderament necessitem posar-nos d’acord. Aix\u00f2 vol dir que potser no recolliu tant les lluites quotidianes, per\u00f2 que creeu l\u2019espai per a un debat de fons que pot anar m\u00e9s enll\u00e0 del Diari, que pot estar en trobades, que pot estar en moltes coses, per\u00f2 que el diari pugui ser una mica un fil conductor, una manera d’entrar-hi. Aix\u00f2 em sembla que seria una cosa important.<\/p>\n\n\n\n

Per a mi tamb\u00e9 \u00e9s important potenciar tot all\u00f2 que ve de la base del professorat, com el que d\u00e8iem de la burocratitzaci\u00f3. L\u2019administraci\u00f3 ha d’aprendre que ja no som criatures petites, que ja no som gent que surt d’una societat com era la d’abans, que ens deien que s’ha de fer aix\u00f2 i tothom ho feia. No, que ara hi ha molta capacitat d’opini\u00f3 i de responsabilitat pr\u00f2pia. Per tant, ha de donar m\u00e9s llibertat al professorat, que no tot s’arregla amb controls. Aix\u00f2 de voler-ho controlar tot perqu\u00e8 si alg\u00fa no ho fa b\u00e9… arriba un moment que \u00e9s tamb\u00e9 una mena de cotilla que fa que la gent senti que no \u00e9s pol\u00edticament correcte. Tinguem-nos m\u00e9s confian\u00e7a, tinguem-nos m\u00e9s capacitat d’escoltar-nos, d’acceptar aquelles coses noves repensant-les per veure si efectivament s\u00f3n \u00fatils o no. Vull dir, no esperar tant de l’administraci\u00f3. L’administraci\u00f3 ha de tenir un paper de prove\u00efdora i d’organitzadora del marc, per\u00f2 l’educaci\u00f3 ve del professorat. I ve de la societat. No pot provenir de l’administraci\u00f3, que est\u00e0 subjecta a m\u00e9s a m\u00e9s, com sabem, a canvis brutals perqu\u00e8 avui manen aquests i dem\u00e0 manen els altres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Juan Le\u00f3n: \u00abVaig pensar que aquesta experi\u00e8ncia es podia traslladar-la al m\u00f3n castell\u00e0 i que a Am\u00e8rica Llatina podria ser molt interessant<\/em>\u00bb | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Ara ho fem diferent, ho hem vist, amb totes les lleis educatives que s’han succe\u00eft a Espanya des de la transici\u00f3. Aix\u00f2 no pot afectar tant l’evoluci\u00f3 i hem de desburocratitzar. I desburocratitzar tenint m\u00e9s confian\u00e7a en el professorat. L\u2019exemple de Finl\u00e0ndia \u00e9s molt interessant i, en certa manera, repeteix d’una manera diferent el que va passar a la Segona Rep\u00fablica. La Segona Rep\u00fablica va considerar que \u2018el mestre \u00e9s la figura m\u00e9s important del pa\u00eds\u2019.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> El primer ciutad\u00e0 de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> Exacte, el primer ciutad\u00e0 de la Rep\u00fablica. Confiar, que \u00e9s una mica el que van fer a Finl\u00e0ndia i, per tant, m\u00e9s ben pagats, triaven els millors, etc. Revaloritzem la figura del mestre i de la mestra i del professorat, donem-li la categoria que necessita, perqu\u00e8 \u00e9s que aqu\u00ed hi ha hagut unes retallades brutals. Cada vegada que sento que despr\u00e9s de l’estiu tornen a contractar perqu\u00e8 els han descontractat a molts per no pagar-los l’estiu… Home, aix\u00f2, per no pagar les vacances, aix\u00f2 \u00e9s una vergonya, aix\u00f2 \u00e9s d\u2019una ratoneria intolerable. A m\u00e9s, \u00e9s deixar el pobre professorat entre les potes dels cavalls perqu\u00e8, durant l\u2019estiu, no menges? En fi. Per tant, dignificar, per\u00f2 dignificar no nom\u00e9s des del punt de vista dels sous i condicions, sin\u00f3 de donar-los-hi la confian\u00e7a, que en certa manera avui hi ha com una sospita sobre que el professorat potser no fa el que ha de fer, potser s’escaqueja… Jo crec que aquestes serien les l\u00ednies que haur\u00edeu d\u2019abordar i que donen uns fils d’actuaci\u00f3. Ara, d’una manera tan immediata no us ho sabria dir.<\/p>\n\n\n\n

J.C.<\/strong> Les reformes educatives s\u00f3n grans somnis, que queden, aix\u00f2, en somnis, desitjos, i l’educaci\u00f3, a la pr\u00e0ctica, funciona al marge del que diuen les reformes. I al marge, moltes vegades, de les pol\u00edtiques de les administracions. Hi ha aspectes que posaria en la centralitat. \u00c9s important que al Diari pugui col\u00b7laborar tothom i parlar de moltes coses, per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 fer una agenda de m\u00ednims, de prioritats, d’aquests horitzons, que podrien sortir d’alguna trobada en la qual debatre quins s\u00f3n els temes prioritaris. A banda d’aquesta agenda plural, m\u00faltiple, etc., tenir una agenda que prioritzi. Aix\u00f2 em sembla molt important.<\/p>\n\n\n\n

Segona cosa, hi ha un punt, del qual n\u2019hem parlat molt, i tamb\u00e9 la Pilar Benejam, que \u00e9s la seva obsessi\u00f3, per\u00f2 raonable: formaci\u00f3, organitzada per l\u2019administraci\u00f3 o gestionada pel col\u00b7lectiu de mestres. Formaci\u00f3, formaci\u00f3 i formaci\u00f3, a tots els espais. Aquest \u00e9s un tema clau en el qual el Diari hauria de posar el focus, i tamb\u00e9 qu\u00e8 es fa en altres pa\u00efsos, com \u00e9s el cas de Finl\u00e0ndia, la gent que se\u2019n va estudiar fora…<\/p>\n\n\n\n

I la tercera cosa \u00e9s que s’apr\u00e8n molt anant a les escoles. Jo recordo que quan dirigia Cuadernos de Pedagog\u00eda<\/em> llegia molt, per\u00f2 tamb\u00e9 trepitjava moltes escoles. Era el meu millor aprenentatge. La idea de trepitjar escoles, ho sabem, no \u00e9s f\u00e0cil des del punt de vista dels recursos perqu\u00e8 requereix temps, per\u00f2 s\u2019ha de fer i s\u2019ha de fer al m\u00e0xim. Perqu\u00e8 explicar qu\u00e8 es fa dins d\u2019una aula i recollir veus de mestres, infants i altres actors de la comunitat educativa \u00e9s fonamental per entendre com est\u00e0 i cap a on va l\u2019educaci\u00f3. I, aix\u00f2, al periodisme li dona vida i molta credibilitat, perqu\u00e8 el reporterisme \u00e9s una de les eines b\u00e0siques de l\u2019ofici.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> En aquesta l\u00ednia, que s\u00ed podr\u00edeu fer bastant immediatament, jo crec que ens falten referents de mestres i de professors. Quan jo estava a l\u2019Ajuntament, que me\u2019n vaig adonar, vaig aconseguir que es cre\u00e9s un premi, un dels Premis Ciutat de Barcelona, per al professorat, pensant en figures singulars. Qu\u00e8 he vist despr\u00e9s? A mesura que ha anat passant el temps i que s\u2019han anat donant, busquen gent que no est\u00e0 a l’escola, que est\u00e0 fora de l’escola, que est\u00e0 fent m\u00e9s teoria… Per qu\u00e8? Perqu\u00e8, com que no tenim noms de mestres i de professorat que ens semblin prou forts, llavors, per qu\u00e8 donar-ho a alg\u00fa que no coneix ning\u00fa? Per\u00f2 aix\u00f2 es construeix, i es construeix a base d’agafar tota una s\u00e8rie de persones, fer-los l’entrevista i demostrar que el que fan \u00e9s interessant\u00edssim; \u00e9s a dir, construir p\u00fablicament. Si preguntem a qualsevol persona del carrer el nom de 10 futbolistes importants, te’n diuen 20. Si preguntem per una mestra, un mestre, un professor, importants, la majoria de persones no saben dir res. Quedava la Marta Mata, que ja no hi \u00e9s des de fa molt temps  i que \u00e9s d’una altra generaci\u00f3, per\u00f2 d’avui pr\u00e0cticament ning\u00fa ens sap dir una persona que sigui coneguda p\u00fablicament i apreciada i valorada.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, necessitem l’acci\u00f3 social de construir referents, no solament intel\u00b7lectuals de gran nivell, sin\u00f3 tamb\u00e9 de mestres que fan bones pr\u00e0ctiques. I aix\u00f2 s\u00ed que el Diari ho pot fer. Construir, a trav\u00e9s d’entrevistes, a trav\u00e9s de reportatges, segur que vosaltres sabeu com, i  no cada dia un de diferent, sin\u00f3 centrar-nos en 10 o 12, de moment, i potenciar-los perqu\u00e8 tamb\u00e9 vagin a les r\u00e0dios, a les teles; \u00e9s a dir, convertir-los en figures p\u00fabliques que puguin ser escoltades per la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Prenem nota. <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

J.C<\/strong>. \u00c9s curi\u00f3s perqu\u00e8 hi ha un prejudici amb aix\u00f2, i \u00e9s, \u2018qu\u00e8 ser\u00e0 del col\u00b7lectiu?\u2019. L\u2019equip est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 hi ha persones, i aix\u00f2 s\u2019ha de destacar.<\/p>\n\n\n\n

M.S.<\/strong> Jo s\u00e9 que \u00e9s perill\u00f3s en un moviment crear l\u00edders, perqu\u00e8 a vegades entren en contradicci\u00f3 amb la gent que diu \u2018tu no ens representes\u2019. En el feminisme, per exemple, aix\u00f2 ha passat molt\u00edssim, per\u00f2, si no tens aquests referents, aleshores no arriben els missatges a la majoria de la poblaci\u00f3.  Per tant, arriscant-nos a que aix\u00f2 generi algun conflicte, d’alguna manera, cal construir-ho, clar que no es pot construir un personatge p\u00fablic sobre la base d’alg\u00fa que realment sap molt poca cosa. En la meva etapa a l’Ajuntament vaig tractar amb grans persones i grans mestres amb idees extraordin\u00e0ries, per\u00f2 no els hem sabut construir com a figura p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

J.L.<\/strong> Jo em centraria en tres coses. La primera, qu\u00e8 podem fer al Diari per generar, com ha dit la Marina, entusiasme en el professorat, no per a la vida per\u00f2 s\u00ed per a la professi\u00f3, per ells mateixos i per la pr\u00f2pia efici\u00e8ncia de la relaci\u00f3. Crec que des del Diari es podria facilitar la comunicaci\u00f3 entre ells, no la comunicaci\u00f3 del Diari al professorat o el professorat amb el Diari, sin\u00f3 entre ells, que ells vegin que si tenen una experi\u00e8ncia positiva o negativa, a trav\u00e9s del Diari es poden comunicar amb la resta de la societat. I, facilitant aquesta comunicaci\u00f3, una tercera idea, que \u00e9s el positivisme dins de l’exercici de la professi\u00f3 i de l’educaci\u00f3, perqu\u00e8 hi ha massa negativisme, massa depressi\u00f3 col\u00b7lectiva i massa conflictes que impedeixen veure la part lluminosa que t\u00e9 l’educaci\u00f3, la part lluminosa que poden aportar i la part lluminosa que necessitem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Persones de diferents \u00e0mbits van apostar fa 10 anys per una publicaci\u00f3 pensada amb i per a la comunitat educativa. Gr\u00e0cies a la feina period\u00edstica i a les col\u00b7laboracions que El Diari de l\u2019Educaci\u00f3 rep constantment, all\u00f2 que va comen\u00e7ar com un projecte nou, s\u2019ha anat consolidant i refor\u00e7ant, per\u00f2, com van ser els inicis? Quines<\/p>\n","protected":false},"author":24,"featured_media":2207,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[138,139,136,129],"class_list":["post-2206","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general","tag-10-anys-del-diari-de-leducacio","tag-aniversari","tag-diari-de-leducacio","tag-periodisme-i-educacio"],"yoast_head":"\nLes veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Persones de diferents \u00e0mbits van apostar fa 10 anys per una publicaci\u00f3 pensada amb i per a la comunitat educativa. Gr\u00e0cies a la feina period\u00edstica i a les col\u00b7laboracions que El Diari de l\u2019Educaci\u00f3 rep constantment, all\u00f2 que va comen\u00e7ar com un projecte nou, s\u2019ha anat consolidant i refor\u00e7ant, per\u00f2, com van ser els inicis? Quines\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El Blog de la Redacci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-12-05T03:06:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-12-05T07:04:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"853\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ana Basanta\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@anabasantad\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ana Basanta\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"35 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Ana Basanta\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\"},\"headline\":\"Les veus de l’experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n\",\"datePublished\":\"2024-12-05T03:06:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-12-05T07:04:03+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/\"},\"wordCount\":7081,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/23\\\/2024\\\/12\\\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg\",\"keywords\":[\"10 anys del Diari de l'Educaci\u00f3\",\"aniversari\",\"Diari de l'Educaci\u00f3\",\"periodisme i educaci\u00f3\"],\"articleSection\":[\"General\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/\",\"name\":\"Les veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/23\\\/2024\\\/12\\\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg\",\"datePublished\":\"2024-12-05T03:06:00+00:00\",\"dateModified\":\"2024-12-05T07:04:03+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/23\\\/2024\\\/12\\\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/23\\\/2024\\\/12\\\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg\",\"width\":1280,\"height\":853,\"caption\":\"D'esquerra a dreta: Juan Le\u00f3n, Jaume Carbonell, Marina Subirats i Ana Basanta | Pol Rius\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/2024\\\/12\\\/05\\\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Les veus de l’experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/\",\"name\":\"El Blog de la Redacci\u00f3\",\"description\":\"Un blog d'El Diari de l'Educaci\u00f3\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae\",\"name\":\"Ana Basanta\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Ana Basanta\"},\"description\":\"Directora del Diari de l'Educaci\u00f3. Llicenciada en Hist\u00f2ria i en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3. Especialitzada en tem\u00e0tiques socials. Autora dels llibres \\\"La aldea del silencio\\\", \\\"D\u00edas que valieron la pena\\\", \\\"Doctor, no voy a rendirme\\\" i \\\"L\u00edbano desconocido\\\", entre d'altres.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/x.com\\\/anabasantad\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/redaccio\\\/author\\\/abansanta\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Les veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3","og_description":"Persones de diferents \u00e0mbits van apostar fa 10 anys per una publicaci\u00f3 pensada amb i per a la comunitat educativa. Gr\u00e0cies a la feina period\u00edstica i a les col\u00b7laboracions que El Diari de l\u2019Educaci\u00f3 rep constantment, all\u00f2 que va comen\u00e7ar com un projecte nou, s\u2019ha anat consolidant i refor\u00e7ant, per\u00f2, com van ser els inicis? Quines","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/","og_site_name":"El Blog de la Redacci\u00f3","article_published_time":"2024-12-05T03:06:00+00:00","article_modified_time":"2024-12-05T07:04:03+00:00","og_image":[{"width":1280,"height":853,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ana Basanta","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@anabasantad","twitter_misc":{"Escrit per":"Ana Basanta","Temps estimat de lectura":"35 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/"},"author":{"name":"Ana Basanta","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae"},"headline":"Les veus de l’experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n","datePublished":"2024-12-05T03:06:00+00:00","dateModified":"2024-12-05T07:04:03+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/"},"wordCount":7081,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg","keywords":["10 anys del Diari de l'Educaci\u00f3","aniversari","Diari de l'Educaci\u00f3","periodisme i educaci\u00f3"],"articleSection":["General"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/","name":"Les veus de l'experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n - El Blog de la Redacci\u00f3","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg","datePublished":"2024-12-05T03:06:00+00:00","dateModified":"2024-12-05T07:04:03+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2024\/12\/photo_2024-12-04_09-28-05.jpg","width":1280,"height":853,"caption":"D'esquerra a dreta: Juan Le\u00f3n, Jaume Carbonell, Marina Subirats i Ana Basanta | Pol Rius"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/2024\/12\/05\/les-veus-de-lexperiencia-una-conversa-entre-jaume-carbonell-marina-subirats-i-juan-leon\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Les veus de l’experi\u00e8ncia. Una conversa entre Jaume Carbonell, Marina Subirats i Juan Le\u00f3n"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/","name":"El Blog de la Redacci\u00f3","description":"Un blog d'El Diari de l'Educaci\u00f3","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/#\/schema\/person\/31daca0eb4e14fbe623fc7527ef382ae","name":"Ana Basanta","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/ana-basanta_avatar-96x96.jpg","caption":"Ana Basanta"},"description":"Directora del Diari de l'Educaci\u00f3. Llicenciada en Hist\u00f2ria i en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3. Especialitzada en tem\u00e0tiques socials. Autora dels llibres \"La aldea del silencio\", \"D\u00edas que valieron la pena\", \"Doctor, no voy a rendirme\" i \"L\u00edbano desconocido\", entre d'altres.","sameAs":["https:\/\/x.com\/anabasantad"],"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/author\/abansanta\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2206"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2215,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2206\/revisions\/2215"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}