![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/mestres-de-la-nostra-vida-1-1024x286.jpg\")
En Jordi es transporta als racons, i somriu. Eren petits espais dins de l\u2019aula on es treballava en grups de dos o tres alumnes, en qu\u00e8 hi havia unes tasques, l\u2019alumnat s\u2019autoavaluava i posava un gomet verd si pensava que ho havia fet b\u00e9, i despr\u00e9s la mestra ho valorava. Els racons van arribar a cridar l\u2019atenci\u00f3 fins i tot a Jordi Pujol, quan va anar com a president de la Generalitat per inaugurar la nova escola, ja que es va traslladar dels afores al centre del poble. \u201cEscolta, noia, m\u2019han dit que fas una cosa que es diu racons\u201d, va comentar-li a la Carme, que li va dir: \u201cS\u00ed, president, si vol li ensenyo\u201d. I van anar a una aula de P5: \u201cLa millor manera que jo li expliqui \u00e9s que vost\u00e8 i jo fem un rac\u00f3\u201d. Van fer l\u2019activitat corresponent, davant de tota la premsa, i quan van acabar el president, satisfet, va afirmar: \u201cNo m\u2019ho hauran d\u2019explicar mai m\u00e9s\u201d.<\/p>\n\n\n\n
A la N\u00faria li agradava la maleta viatgera. Era una carpeta de pl\u00e0stic amb diversos contes que anaven canviant cada setmana, segons les tem\u00e0tiques que estiguessin estudiant. Un alumne se l\u2019emportava a casa un dia i feia una redacci\u00f3 o un petit treball sobre all\u00f2 que havia llegit. La maleta anava rotant entre companys i companyes i, finalment, es feia un recull de textos.<\/p>\n\n\n\n
Sovint l\u2019escola rebia algun premi Baldiri Reixac, uns guardons anuals que reconeixen les escoles amb projectes educatius i art\u00edstics. Un d\u2019ells va ser pels contes gegants. Eren contes de deu p\u00e0gines fets en cartolines. Primer feien el conte a classe, despr\u00e9s feien tots els dibuixos a les cartolines i escrivien el conte a la part de baix, primer en llapis, en acabat el repassaven i finalment hi posaven les maj\u00fascules. \u201cEra un treball de llengua, per\u00f2 tamb\u00e9 de matem\u00e0tiques perqu\u00e8 havien de buscar els espais per fer cada cosa\u201d, explica la Carme. \u201cI tamb\u00e9 treball\u00e0vem molt tota la part del medi, est\u00e0vem rodejats de vinyes!\u201d I la conversa gira entorn de les jardineres que hi havia a cada aula i de les quals tenia cura l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019oralitat era essencial per al projecte de l\u2019escola. \u201cEns interessava molt\u201d, explica la Carme. \u201cEra important\u00edssim parlar entre nosaltres. Saps all\u00f2 que tothom deia \u2018Calleu!\u2019? Nosaltres d\u00e8iem \u2018Parleu\u2019. Evidentment, de manera respectuosa\u201d. En Jordi parlava i preguntava tant que es va guanyar un carnet de xerrameca de la Carme. La mestra tamb\u00e9 motivava que preguntessin per resoldre les q\u00fcestions entre tots. En aix\u00f2, la biblioteca jugava un paper primordial, tant la del centre com les que hi havia a cada aula, ja que la lectura i la comprensi\u00f3 lectora eren una altra de les apostes de l\u2019escola.<\/p>\n\n\n\n
\u201cSi aprenien, eren feli\u00e7os\u201d<\/h3>\n\n\n\n
Per a la Carme, que va ser directora de l\u2019Escola Circell, \u201cser competent era treballar amb les coses que an\u00e0vem treballant cada dia i que all\u00f2 ho f\u00e9ssim funcionar; que pogu\u00e9s servir, no nom\u00e9s per a l\u2019endem\u00e0, sin\u00f3 per a aquell moment. Venien a l\u2019escola a aprendre i aix\u00f2 ho ten\u00edem molt clar, i si aprenien, eren feli\u00e7os\u201d. Una felicitat, insisteixen, en qu\u00e8 la part te\u00f2rica i el llibre eren igualment rellevants.<\/p>\n\n\n\n
Durant la conversa surten noms d\u2019altres alumnes, docents i personal del centre educatiu. Les mestres que feien classe ja estan jubilades, i ara queden per berenar cada dos mesos, aproximadament, perqu\u00e8, com diu la Carme, formaven part d\u2019un projecte molt consolidat i compartit: \u201cTreball\u00e0vem molt a gust perqu\u00e8 \u00e9rem un col\u00b7lectiu de gent que ens cr\u00e8iem all\u00f2 que f\u00e8iem, sent molt diferent les unes i les altres, respectant-nos. A l\u2019hora de planificar, ten\u00edem clar cap a on vol\u00edem anar, quins eren els principis que vol\u00edem perqu\u00e8 aquestes criatures creixessin amb uns valors. Nosaltres treball\u00e0vem molt a partir del benestar. Si ells estaven feli\u00e7os i contents, aprenien. Aix\u00f2 ho vam descobrir feia temps i intent\u00e0vem que estiguessin el m\u00e0xim de b\u00e9 possible perqu\u00e8 aquells aprenentatges cada vegada fossin millors\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed \u00e9s com ho van viure la N\u00faria i el Jordi. Ella t\u00e9 un record, diu, \u201cmolt pl\u00e0cid\u201d: \u201cAnaves a gust a l\u2019escola, tenies ganes d\u2019anar-hi\u201d. I ell afegeix: \u201cI sort\u00edem preparats. A l\u2019institut, els de Moja, port\u00e0vem una bona base\u201d. Un cop a l\u2019institut, una de les coses m\u00e9s sorprenents era que els divendres a la tarda molts alumnes tornaven a aquesta escola rural. Coincidia que no hi havia institut i que a l\u2019escola feien tallers.<\/p>\n\n\n\n
El lligam, l\u2019aprenentatge i l\u2019afecte no es conreen nom\u00e9s en els moments alegres. L\u2019habitaci\u00f3 entristeix quan mencionen la mort d\u2019una alumna i d\u2019un exalumne. Com tractar el tema del dol en aquestes edats? \u201cVa ser complicat, per\u00f2 ho vam anar fent\u201d, diu la Carme. \u201cHo vam anar treballant. Ens va ajudar molt la lectura. F\u00e8iem moltes lectures de la p\u00e8rdua d\u2019un animal, la p\u00e8rdua d\u2019una persona estimada perqu\u00e8, clar, all\u00e0, si arribava alg\u00fa trist i li pregunt\u00e0vem qu\u00e8 ha passat? I deia l\u2019avi est\u00e0 malalt. Aquell avi el coneix\u00edem tots. El tiet ha tingut un accident. Aquell tiet el coneix\u00edem tots. Llavors, si a l\u2019avi li passava alguna cosa, en aquella aula es treballava el dol perqu\u00e8 havia mort l\u2019avi\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Conflictes i valors<\/h3>\n\n\n\n
La mediaci\u00f3 era un altre dels plats forts de l\u2019Escola Circell perqu\u00e8, com resumeix la Carme, \u201cles matem\u00e0tiques s\u00f3n molt importants, per\u00f2 els valors humans, tamb\u00e9\u201d. \u201cEls conflictes es parlaven. I si hav\u00edem de parlar estones i estones, parl\u00e0vem. Hi havia coses que no es deixaven per a l\u2019endem\u00e0, sin\u00f3 que s\u2019aclarien\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Viure la resoluci\u00f3 de conflictes a l\u2019aula tot conversant i mirant de trobar una soluci\u00f3 conjunta \u00e9s un dels valors que la N\u00faria i el Jordi han heretat. Per a la N\u00faria, \u201csi des del centre ja ensenyes uns valors que t\u2019ajuden a ser \u00edntegra com a persona, l\u2019alumne creix tenint uns bons valors i desenvolupant-los al llarg de la seva vida. Ja ho has posat de petit, que \u00e9s quan ho aprens i t\u2019ho emportes. Jo trobo molt valu\u00f3s tenir aquesta moralitat\u201d.<\/p>\n\n\n\n Amb 31 alumnes a l\u2019aula, la N\u00faria afirma que \u00e9s impossible que en algun moment no hi hagi una petita tensi\u00f3: \u201cSi alguna vegada he vist algun conflicte a l\u2019aula, alguna cosa que no he trobat b\u00e9 \u00e8ticament, he parat la classe i he fet una reflexi\u00f3. Trobo que si fas classe d\u2019angl\u00e8s, de m\u00fasica, de tecnologia… Ho has de tractar, has de parar-ho i fer-los pensar. Qu\u00e8 \u00e9s el que he fet? Per qu\u00e8 ho he fet? I com puc corregir-ho si \u00e9s que est\u00e0 malament?\u201d.<\/p>\n\n\n\n El Jordi, que t\u00e9 alumnes de m\u00e9s de 16 anys, coincideix que \u201cquan 30 persones conviuen, passen coses bones i algunes que no s\u00f3n tan bones. El fet de conviure tantes hores com convius en una aula, vulguis que no, hi haur\u00e0 moments en qu\u00e8 hi haur\u00e0 friccions que s\u2019hauran de treballar. \u00c9s el que diu la N\u00faria, s\u2019ha de parar\u201d. I ella assenteix: \u201c\u00c9s com una bola de neu. Si frenes el foc, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Un cop tens una bola gran de problemes, \u00e9s molt m\u00e9s complicat\u201d.<\/p>\n\n\n\n La Carme se\u2019ls escolta amb satisfacci\u00f3. \u201cEls veus, que han crescut eixerits i macos i que tiren endavant les seves vides. Tinc alumnes camioners, professors, metges, fusters, de tot una mica, i et dona una tranquil\u00b7litat veure que han seguit amb la seva vida (…). Veus aquelles criatures amb qui tens fil des de petites i te les estimes, i vas pensant a veure com van creixent, qu\u00e8 fan, i tamb\u00e9 hi ha una gran relaci\u00f3 amb les fam\u00edlies, perqu\u00e8 la nostra escola era molt familiar. All\u00e0 venien, els avis, les \u00e0vies. Jo amb l\u2019\u00e0via de la N\u00faria tinc una amistat, i amb els pares del Jordi…\u201d.<\/p>\n\n\n\n Hi havia 15 o 16 estudiants per aula, i alguna vegada fins i tot ajuntaven dos grups. La relaci\u00f3 amb les fam\u00edlies, en una escola rural, havia de ser propera. Les reunions amb pares i mares se centraven en fer-los saber qu\u00e8 havien fet els seus fills i filles, qu\u00e8 eren els racons, qu\u00e8 eren els tallers, per qu\u00e8 es feien tallers amb alumne de m\u00e9s d\u2019un curs, etc.<\/p>\n\n\n\n L\u2019escola tamb\u00e9 feia cursos d\u2019inform\u00e0tica per a les fam\u00edlies, arts marcials per a adults i fins i tot balls de sal\u00f3 en qu\u00e8 participaven fam\u00edlies i docents. Per a la Carme, \u201cla interacci\u00f3 amb les fam\u00edlies era magn\u00edfica. Treball\u00e0vem molt amb els pares, i tota aquesta part repercuteix en l\u2019aprenentatge de les criatures\u201d. La finalitat era tenir cura del benestar dels nens i les nenes, i de tot el seu context. Aix\u00ed, mencionen que hi havia fam\u00edlies m\u00e9s desestructurades i amb dificultats econ\u00f2miques i, des de l\u2019escola es treballava la igualtat d\u2019oportunitats i la inclusi\u00f3: \u201cNo s\u2019entenia una aula on no hi hagu\u00e9s una inclusi\u00f3 total. L\u2019escola rural, jo penso que \u00e9s un dels llocs on la inclusi\u00f3 \u00e9s una cosa m\u00e9s natural\u201d, sost\u00e9 la Carme.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Escola Circell estava formada per un equip s\u00f2lid. Tots tres coincideixen que va ser, fins i tot, id\u00edl\u00b7lic. El menjador era el lloc de reuni\u00f3 de diferents cursos i all\u00e0 la conviv\u00e8ncia era total. El pati tenia les seves normes perqu\u00e8 no fossin nom\u00e9s els nois els qui juguessin a pilota, i es planificava perqu\u00e8 tothom jugu\u00e9s a tot. Fora de l\u2019aula hi havia educaci\u00f3. I coeducaci\u00f3. \u201cTot el que es feia a l\u2019escola era educatiu\u201d, sost\u00e9 la mestra. \u201cEstava pensat per a ells, perqu\u00e8 poguessin aprendre alguna cosa\u201d.<\/p>\n\n\n\n La Carme Ortoll, que va ensenyar a llegir a tants alumnes, que va ocupar diferents c\u00e0rrecs p\u00fablics, com el de directora general d\u2019Infantil i Prim\u00e0ria del Departament d\u2019Ensenyament (2014-2017) i que viu envoltada de llibres, es va contagiar de covid el mar\u00e7 del 2020 i aix\u00f2 li va provocar una encefalitis v\u00edrica que li va deixar greus seq\u00fceles. Va estar en cadira de rodes durant un any, i va haver de tornar a aprendre a llegir, a conduir i a fer moltes de les activitats quotidianes.<\/p>\n\n\n\n El Jordi encara recorda que quan va anar a casa de la Carme, ja m\u00e9s recuperada, perqu\u00e8 l\u2019ajud\u00e9s amb les oposicions, alguna vegada ella li havia dit que ho havien de deixar, que havia d\u2019anar a descansar perqu\u00e8 no es trobava b\u00e9. Ara est\u00e0 molt millor, sobretot de la part intel\u00b7lectual, per\u00f2 necessita estirar-se 10 hores al llit, encara que no dormi, i t\u00e9 un vehicle el\u00e8ctric per a persones amb problemes de mobilitat que l\u2019agafa quan ha d\u2019anar al centre del poble perqu\u00e8 es cansa.<\/p>\n\n\n\n \u201cDe tot el que m\u2019ha passat he apr\u00e8s. D\u2019estar amb ells com a mestre, de tot el trasbals d\u2019estar a casa amb la covid… Col\u00b7laboro amb un programa de R\u00e0dio Ol\u00e8rdola, tamb\u00e9 amb un diari, InfoCalafell… Aquest no parar i aquest no deixar d\u2019aprendre \u00e9s el que m\u2019ha ajudat molt a tirar endavant\u201d. \u201cJo he apr\u00e8s de l\u2019alumnat que les criatures s\u00f3n persones important\u00edssimes, que tenen uns drets i uns deures, que tots s\u00f3n diferents i que tots han de rebre l\u2019atenci\u00f3 que necessiten. La N\u00faria i el Jordi no tenen res a veure. S\u00f3n com un ou i una castanya, i jo dels dos he apr\u00e8s molt\u00edssim. La N\u00faria m\u2019ha ensenyat que amb la calma, tamb\u00e9 s\u2019apr\u00e8n. Quan era m\u00e9s petita a mi em donava tranquil\u00b7litat. Era dir-li \u2018au, N\u00faria\u2019, i ella deia \u2018vale, espera\u2019\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tots tres riuen reafirmant que era aix\u00ed, i la N\u00faria ho corrobora: \u201cTenies una paci\u00e8ncia de santa. Jo em despistava molt f\u00e0cilment. Ella deia, \u2018nu, vinga, som-hi\u2019. Era molt carinyosa\u201d. La mestra continua: \u201cJo em deia, a la N\u00faria, no li puc fer un crit perqu\u00e8 si li faig un crit, no aclarirem res, ella no avan\u00e7ar\u00e0 i jo em posar\u00e9 nerviosa. Ella ha d\u2019anar al seu ritme. Per tant, qu\u00e8 he apr\u00e8s? Que cadasc\u00fa t\u00e9 un ritme. El Jordi era un belluguet, amb una bona cosa, que et feia unes preguntes interessant\u00edssimes. Hi havia dies que marxava de l\u2019escola, llavors no hi havia Internet ni ChatGPT, i jo anava directa a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca a buscar llibres, si no els ten\u00edem a l\u2019escola. Els portava i li deia al Jordi, mira, aqu\u00ed ho tens, ja ho pots buscar\u201d.<\/p>\n\n\n\n El Jordi se l\u2019escolta. \u201cLa Carme \u00e9s una apassionada. El que fa, ho fa de cor, li surt innat, ho porta dins. Ella ha vingut a ensenyar i ella venia cada dia amb la voluntat d\u2019ensenyar al m\u00e0xim, dintre de les seves possibilitats, al m\u00e0xim. Jo estic molt agra\u00eft per aix\u00f2, a ella i a tot l\u2019equip. A part de ser una apassionada, t\u00e9 molta paci\u00e8ncia, per\u00f2 posa els punts a les i quan fa falta. Ha sigut un model per a moltes persones que han passat per all\u00e0, i no nom\u00e9s la Carme. Quan parlo amb els companys, tots tenen un bon record del Circell\u201d.<\/p>\n\n\n\n La N\u00faria tamb\u00e9 li ho agraeix: \u201c\u00c9s una persona molt carinyosa, molt propera i molt innovadora. Sempre que penso en un referent en educaci\u00f3, el primer nom que em ve al cap \u00e9s la Carme. Mestres i professors bons n\u2019he tingut, per\u00f2 que deixin tanta empremta \u00e9s complicat. Si ara mateix soc professora, \u00e9s gr\u00e0cies a ella\u201d.<\/p>\n\n\n\n Han passat molts anys, i la Carme defensa que ser mestra \u00e9s la millor professi\u00f3 del m\u00f3n. Ho gaudia, i ho gaudeix, perqu\u00e8 no ha deixat d\u2019aprendre ni d\u2019oferir-se en cos i \u00e0nima al seu alumnat: \u201cTreball\u00e0vem perqu\u00e8 aquestes criatures creixessin amb la m\u00e0xima dignitat i qualitat possibles, i a m\u00e9s a m\u00e9s, ens ho pass\u00e0vem pipa\u201d.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cDe la Carme tinc molt bons records. Vas ser tu qui em va introduir a la lectura i, des de llavors, vaig devorar llibres\u201d. La N\u00faria Giner \u00e9s professora d\u2019angl\u00e8s a Secund\u00e0ria i encara recorda quan, fa uns 20 anys, va aprendre a llegir de la m\u00e0 de la Carme Ortoll a l\u2019Escola Circell de<\/p>\n","protected":false},"author":24,"featured_media":2465,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,156],"class_list":{"0":"post-2440","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-diari-de-leducacio","9":"tag-mestres-de-la-nostra-vida"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/mestres-de-la-nostra-vida-2-1024x660.jpg\")
No deixar d\u2019aprendre<\/h3>\n\n\n\n