![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/mestres-de-la-nostra-vida-itziar-fernando-1024x350.jpg\")
Casal apunta una possible recepta per aconseguir que aquestes vides futures s’encarrilin correctament: “La implicaci\u00f3 \u00e9s condici\u00f3 sine qua non<\/em>. Si un professor no t\u00e9 aquesta vessant d’inter\u00e8s, d’entregar-se, d’entusiasmar-se… Es limitar\u00e0 a fer de funcionari, en el pitjor sentit de la paraula ‘funcionari’.”<\/p>\n\n\n\n De fet, Gonz\u00e1lez recorda Casal i la resta de professors de l’institut de manera v\u00edvida: “Quan conec el Fernando i la resta de l’equip -en Joaquim Saura, la Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, la Carme Nebot…-, els veig entusiasmats en sentit ampli per la cultura, per la transmissi\u00f3 de sabers. Gent plena de recursos, que proposaven de fer mil coses als estudiants… Hi havia alguna cosa energ\u00e8tica, un entusiasme desbordant, en tot all\u00f2.”<\/p>\n\n\n\n En el context de la grisor franquista, Casal va ser un pioner en la gesti\u00f3 del centre quan en va ser el director: “Nosaltres hav\u00edem tingut un ensenyament molt reglat i tal. I contra aquell tipus d’ensenyament era contra el qual reaccion\u00e0vem. Quan vam ser professors vam fer el contrari, cap al 71-72. Quan arribo al Bosc\u00e1n, era un institut femen\u00ed. I l’Ausi\u00e0s March era mascul\u00ed. Estaven l’un al costat de l’altre, per\u00f2 eren dos instituts separats. I el primer que calia fer era trencar aquesta barrera, i \u00e9s el que vam fer en els primers mesos de mandat. Hi havia una tanca entre els dos instituts, per la qual els nois de l’altre institut ja venien a buscar les noies… I en un moment determinat es va trencar la tanca… I nosaltres ho vam aplaudir… I no la vam arreglar!”<\/p>\n\n\n\n Itz\u00edar Gonz\u00e1lez havia viscut la seva infantesa a Gal\u00edcia, on el pare hi havia anat per feina. Quan la fam\u00edlia va tornar a Barcelona van triar com a escola de refer\u00e8ncia un centre privat que garantia la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i d’ideari catalanista. “Per una q\u00fcesti\u00f3 socioecon\u00f2mica i ideol\u00f2gica, no ens hi acabem de trobar b\u00e9. No encaixem gaire amb l’entorn. All\u00ed, sociol\u00f2gicament parlant, el seu model era anar a esquiar, les segones resid\u00e8ncies… A mi em deien ‘La Carrillo’, perqu\u00e8 els semblava que era molt roja! Est\u00e0vem en un entorn escolar amb gent amb bastants diners. Jo vaig aprendre molt, per\u00f2 no encaix\u00e0vem.” La seva germana gran, tampoc, i va ser ella qui va fer mans i m\u00e0nigues per cursar el BUP i el COU a l’institut p\u00fablic. “Aquest impuls d’ella \u00e9s el que va fer que el meu pare an\u00e9s a veure l’institut Bosc\u00e1n, que dirigia Fernando Casal. I ell el va conv\u00e8ncer des del primer minut”, assevera. I la complicitat entre l’un i l’altra torna a palpar-se a l’ambient.<\/p>\n\n\n\n “La meva germana obre aquesta finestra de l’educaci\u00f3 p\u00fablica, i jo la segueixo. I ella ja parla fascinada d’un professor d’Hist\u00f2ria de l’Art que t\u00e9, que \u00e9s en Fernando Casal, que se l’emporta a veure el monestir de Silos, el Duero, que recita Machado… I ella porta a casa les ensenyances -molt republicanes, per cert- d’en Fernando. \u00c9s el model dels mestres republicans, que portaven l’aula a fora, sota l’arbre… Tot aquest moviment de renovaci\u00f3 de Baldiri Reixac… En Fernando mama d’aix\u00f2. I tot aix\u00f2 no tenia res a veure amb la meva realitat escolar”, rememora.<\/p>\n\n\n\n Rememorant com la generaci\u00f3 de Fernando Casal van revolucionar l’educaci\u00f3, inevitablement la conversa tra\u00e7a un paral\u00b7lelisme amb la situaci\u00f3 actual. “Nosaltres ens vam trobar una escola molt reglamentada, molt freda, molt distant, molt autorit\u00e0ria… Aix\u00ed era l’escola dels anys 50-60… I ara l’escola queda ofegada per tota una normativa, per burocr\u00e0cia, per paperassa, que s’assembla a tot aquell m\u00f3n. L’escola ara t\u00e9 aquesta vessant de ser una mena de m\u00e0quina per on van passant alumnes, i que all\u00f2 important ja no s\u00f3n els alumnes sin\u00f3 tota la paperassa burocr\u00e0tica al voltant d’ells”, es lamenta Casal. “\u00c9s el que penso jo que hi ha ara, al costat d’alguns professors sense massa entusiasme, que converteixen l’ensenyament en una cosa tan terrible o pitjor que el que era llavors”, s’exclama amb un deix de melancolia.<\/p>\n\n\n\n I sentencia: “Quan un historiador del futur estudi\u00ef l’ensenyament actual dir\u00e0 que \u00e9s magn\u00edfic! Perqu\u00e8 tot ho tindr\u00e0 registrat! Amb uns grans principis, unes paraules… Per\u00f2 el que no veur\u00e0 \u00e9s all\u00f2 important de l’ensenyament, que s\u00f3n els alumnes. I si mira les estad\u00edstiques, veur\u00e0 que tota aquesta estructura tan enlluernadora no es correspondr\u00e0 amb els resultats…”<\/p>\n\n\n\n Una cr\u00edtica, la de la burocr\u00e0cia, que cont\u00e9 molts paral\u00b7lelismes amb les queixes que el m\u00f3n agr\u00edcola protagonitza des de fa uns mesos. “I a l’arquitectura passa igual!”, hi afegeix Gonz\u00e1lez. Un m\u00f3n, l’actual, cada cop m\u00e9s r\u00edgid. “Abans hi havia 10 normatives i ara n’hi ha 100, tot est\u00e0 pautat, tothom diu ‘el protocol, el protocol!’ Llavors era un moment en qu\u00e8 era f\u00e0cil trencar barreres. Avui, en canvi, et trobes amb una normativa f\u00e8rria del Departament, arrelada en principis pedag\u00f2gics d’\u00faltima generaci\u00f3, i aix\u00f2 no hi ha qui ho tombi”, es lamenta Casals.<\/p>\n\n\n\n I, encara en l’\u00e0mbit de la cr\u00edtica, sost\u00e9: “No es pot construir res si no tens el coneixement sobre el qual treballar despr\u00e9s. I aquest \u00e9s un problema de la crisi que tenim actualment a part de l’ensenyament, que ha potenciat m\u00e9s els mecanismes que no pas els continguts.”<\/p>\n\n\n\n Si a l’escola privada Gonz\u00e1lez no s’hi sentia b\u00e9 socialment, l’institut li va obrir tot un m\u00f3n: “Tenia companys de l’Hospitalet, de les Corts, d’Esplugues… Vaig trobar-hi una diversitat social que s’assemblava molt al m\u00f3n real. I alguna cosa del meu inter\u00e8s per l’urbanisme ve de visitar els barris dels meus amics, veure els contrastos entre Sarri\u00e0 i Collblanc…”<\/p>\n\n\n\n Casals interv\u00e9: “Per sentit republic\u00e0 o pel que sigui, en aquells moments professors d’universitat i ministres portaven els seus fills als instituts p\u00fablics. Els Maj\u00f3, Com\u00edn, Obiols… A l’institut hi ten\u00edem una dotzena d’alumnes que eren d’una categoria intel\u00b7lectual alt\u00edssima, fills de gent il\u00b7lustrada que dir\u00edem, i d’una categoria personal incre\u00efble.”<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2… Aquesta gent i l’alumnat de barris humils es relacionaven? “S\u00ed, ens f\u00e8iem amics”, respon Gonz\u00e1lez sense ni dubtar-ho. “I veies que el nivell pujava”, sentencia immediatament Casals, en una mostra deliciosa de com ‘l’efecte company’ realment existeix.<\/p>\n\n\n\n “L’institut no era nom\u00e9s un lloc on es treia un t\u00edtol, sin\u00f3 que era un centre cultural. An\u00e0vem a contracorrent, per beneficiar els nens. Els deia que aquella seria la primera i possiblement l’\u00faltima vegada a la seva vida que Rembrandt o Vermeer passarien per davant dels seus ulls, i que s’hi havien de fixar. Vam veure ‘Metr\u00f2poli’ i ‘Un chien andalou’, etc.”, explica.<\/p>\n\n\n\n El truc per encabir tots aquests coneixements en horari lectiu? “Vam construir l’horari de tal manera que el dimecres les classes s’acabaven a les 11. I llavors comen\u00e7aven les activitats culturals”, exposa. Gonz\u00e1lez ho rememora amb passi\u00f3, transportant-se de cop a aquella \u00e8poca: “I escolt\u00e0vem ‘Les Valqu\u00edries’ de Wagner!”<\/p>\n\n\n\n L’un i l’altra coincideixen en la import\u00e0ncia de la cultura i l’humanisme en la formaci\u00f3 de tots els joves. Qui \u00e9s de Ci\u00e8ncies i t\u00e9 tot aquest bagatge, “aquest \u00e9s el millor alumne”, sost\u00e9 Casal. I qui \u00e9s m\u00e9s de la branca de Lletres… De fet, mai no es cansa d’adquirir m\u00e9s cultura.<\/p>\n\n\n\n L’impacte del pas per l’institut va ser tan gran per a Gonz\u00e1lez que el pas a la Universitat fins i tot va venir acompanyat d’un cert moment traum\u00e0tic: “Tinc un xoc i agafo una depressi\u00f3 per la p\u00e8rdua de la qualitat de comunitat d’aprenentatge. All\u00ed, de cultura n’hi havia ben poca, fins al punt que penso en deixar-ho. Per\u00f2 les paraules d’en Fernando em feien perseverar. I, de fet, tots els meus \u00e8xits sempre els brindo a ell. I les meves derrotes… Sempre \u00e9s ell qui me les ajuda a pair. \u00c9s de les relacions m\u00e9s importants de la meva vida.”<\/p>\n\n\n\n Quan Gonz\u00e1lez estava acabant la carrera, Casals va contactar amb ella: “Em va embolicar en fer una proposta a l’ajuntament de remodelaci\u00f3 de la pla\u00e7a Lesseps. I va ser una proposta tan bestial que ens van donar una menci\u00f3 especial. Quan, passats uns anys, l’ajuntament va entrar en litigi amb els ve\u00efns, aquests ve\u00efns em van venir a buscar per dur a terme aquell projecte. I amb en Fernando descobreixo la for\u00e7a del moviment ve\u00efnal.”<\/p>\n\n\n\n “Per parlar de Lesseps, vam quedar aqu\u00ed mateix, al Caf\u00e8 de l’\u00d2pera. Que \u00e9s on quedem per fer l’entrevista. I despr\u00e9s de Lesseps, al cap d’uns anys en Fernando em va tornar a venir a buscar, ara com a SOS Rambles. Per aix\u00f2 avui ell \u00e9s aqu\u00ed, perqu\u00e8 els grans salts professionals que he fet han vingut de la seva m\u00e0. Ell, com a ciutad\u00e0 de base, em convida a participar de la lluita per la pla\u00e7a com a t\u00e8cnica independent. Tota la meva metodologia comen\u00e7a perqu\u00e8 aquest home em d\u00f3na un lloc a Lesseps, despr\u00e9s ve la Rambla…” Gonz\u00e1lez ho detalla emocionada, vivint cada record. L’ambient m\u00e9s aviat t\u00e8nue del Caf\u00e8 de l’\u00d2pera s’omple de la llum que irradien les ninetes d’alumna i professor, d’amiga i amic. “Jo volia transformar el m\u00f3n. I fer-ho amb una dimensi\u00f3 est\u00e8tica. ‘Ser\u00e0s arquitecta i far\u00e0s coses boniques’, que em va dir ell, i en certa manera \u00e9s el que he intentat fer”, sentencia.<\/p>\n\n\n\n “La hist\u00f2ria amb la Itz\u00edar \u00e9s m\u00e9s que de mestre i alumna. Hem acabat sent amics, i hem mantingut la relaci\u00f3 d’amistat”, assevera Casals. En aquest cas no \u00e9s la hist\u00f2ria del deixeble que acaba superant el mestre, sin\u00f3 que l’un i l’altre han anat complementant-se ‘ad infintum’. Com la bellesa, que dif\u00edcilment s’acaba. O com l’educaci\u00f3, que marca ‘ad infintum’.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La complicitat entre l’un i l’altre es palpa en l’ambient. Quan ella parla, ell se la mira emocionat. Quan ell parla, ella queda bocabadada. La interconnexi\u00f3 entre Itz\u00edar Gonz\u00e1lez (Barcelona, 1967) i qui va ser el seu professor d’Hist\u00f2ria a 3r de BUP a l’institut Bosc\u00e1n de Barcelona, Fernando Casal (Tabernes de La Valldigna, 1948),<\/p>\n","protected":false},"author":924,"featured_media":2469,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,156],"class_list":{"0":"post-2468","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-diari-de-leducacio","9":"tag-mestres-de-la-nostra-vida"},"yoast_head":"\n“No encaix\u00e0vem”<\/h3>\n\n\n\n
De la rigidesa a la flexibilitat, i viceversa<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/IMG_5322-Enhanced-NR1.jpg\")
“Ens f\u00e8iem amics”<\/h3>\n\n\n\n
L’institut com a irradiador de coneixements<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/mestres-de-la-nostra-vida-itziar-fernando-2-1024x904.jpg\")
“M\u00e9s que amics”<\/h3>\n\n\n\n