![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/revista-DE-Maria-Majo-Hanan-el-Yazidi1.jpg\")
La Maria va ser una de les professores que la van ajudar en aquella aula. A m\u00e9s, com que vivien al mateix carrer, l\u2019ajudava tamb\u00e9 cam\u00ed de casa. \u201cMe la trobava al carrer i em seguia ensenyant. Me\u2019n recordo molt d\u2019ella\u201d, explica la Hanan. Les seves primeres passes al sistema educatiu van ser dif\u00edcils. Coincidir amb la Maria va ser molt positiu. N\u2019est\u00e0 molt agra\u00efda. \u201cJo necessitava alg\u00fa com la Maria per seguir. Si ning\u00fa hagu\u00e9s cregut que jo podria seguir, no ho hauria pogut fer\u201d, explica. La pressi\u00f3 perqu\u00e8 fes com la majoria de les noies de la seva fam\u00edlia perqu\u00e8 es cas\u00e9s i es dediqu\u00e9s a les feines de la llar, abandonant els estudis era molt gran. \u201cCada dia em portaven a casa un noi perqu\u00e8 m\u2019hi cas\u00e9s\u201d, recorda tot rient, la Hanan. Per\u00f2 no es va rendir i insisteix en el suport de la seva mare i mestres com Maria Maj\u00f3 o Ramon Salicr\u00fa, un professor amb molt\u00edssima paci\u00e8ncia de qui tamb\u00e9 guarda un molt bon record, perqu\u00e8 se l\u2019enduia les tardes al seu despatx de director de l\u2019escola perqu\u00e8 fes els deures. Tamb\u00e9 t\u00e9 paraules d\u2019agra\u00efment per a un altre mestre que ja no \u00e9s entre altre nosaltres: en David Camps. Un c\u00e0ncer se\u2019l va endur prematurament. La Hanan s\u2019emprenyava amb ell perqu\u00e8 la suspenia en fon\u00e8tica i ortografia per\u00f2 va acabar reconeixent que ho feia perqu\u00e8 creia que podia millorar. \u201cEn casos com el d\u2019ella, es veia clar\u00edssim que era una noia que podia tirar endavant i que se l\u2019havia d\u2019ajudar en aquell moment perqu\u00e8 despr\u00e9s ja funcionaria sola\u201d, diu Maria Maj\u00f3, que destaca que hi havia un bon nombre de mestres que donaven aquestes empentes als nois i noies que ho necessitaven. No tots han acabat fent carreres universit\u00e0ries, clar, per\u00f2 molts i moltes recorden amb agra\u00efment el pas per les aules d\u2019acollida i li ho diuen a Maria Maj\u00f3 quan se la troben pels carrers de Rocafonda. <\/p>\n\n\n\n
La Hanan va topar tamb\u00e9 amb alguna mestra que va influir negativament en la seva traject\u00f2ria. Volia ser metgessa, per\u00f2 les assignatures que l\u2019havien de conduir cap a la carrera de Medicina les donava una mestra que no li agradava gens, a l\u2019institut nocturn on estudiava. Ella i uns quants companys de classe van canviar de professora amb la qual cosa va haver de canviar d\u2019orientaci\u00f3 professional. Per aix\u00f2, avui, als 38 anys, la Hanan \u00e9s experta en administraci\u00f3 d\u2019empreses i relacions internacionals en comptes de cirurgiana.<\/p>\n\n\n\n Quan recorden la fotografia que les va immortalitzar a la manifestaci\u00f3 aquell terrible agost del 2017, Maria Maj\u00f3 i Hanan el Yazidi Tadmouri coincideixen a dir que \u201cnecessit\u00e0vem abra\u00e7ar-nos\u201d davant la tristesa que les afligia. El dia dels atemptats, una germana de Hanan era a La Rambla i amb un grup de gent la van tancar en una botiga per motius de seguretat. No tenia cobertura telef\u00f2nica i la fam\u00edlia va patir durant hores perqu\u00e8 no sabia qu\u00e8 li havia passat. Uns dies despr\u00e9s, quan la Maria Maj\u00f3 va saber que diverses organitzacions musulmanes convocaven a Barcelona l\u2019acte contra els atemptats va creure que hi havia de ser. S\u2019hi va presentar amb una espelma petita. Quan la cap\u00e7alera de la manifestaci\u00f3 es va posar en marxa, la Hanan la va veure i va cridar \u201cMaria! Maria!\u201d. S\u2019hi va acostar i li va donar una de les cintes dels rams de flors que dipositarien al final de l\u2019acte. Van fer juntes el recorregut i despr\u00e9s de fer l\u2019ofrena de les flors i encendre l\u2019espelma, es van abra\u00e7ar. \u201cVa ser una abra\u00e7ada natural\u201d, recorda la Hanan. L\u2019alumna i la mestra l\u2019han repetida l\u20191 d\u2019agost d\u2019enguany. La mestra s\u2019ha jubilat i diu que l\u2019agra\u00efment d\u2019exalumnes com la Hanan \u00e9s \u201cmolt millor que la pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3\u201d. La noia de 14 anys que va ajudar a l\u2019aula d\u2019acollida de Rocafonda ha estudiat dos anys a Fran\u00e7a i un a B\u00e8lgica, on ha fet una tesi sobre com la internacionalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica va influir en les revoltes de la primavera \u00e0rab, t\u00e9 un fill de dos anys i ara treballa a Barcelona en una empresa financera de primera l\u00ednia dels Estats Units, que t\u00e9 filial tamb\u00e9 a Londres, on viu el seu marit d\u2019origen egipci i on ella hi viatja molt sovint.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cGr\u00e0cies a ella soc tot el que soc avui. Va creure en el meu potencial, va veure alguna cosa en mi que ni jo mateixa veia. Jo estava desanimada perqu\u00e8 no arribava a agafar el ritme dels meus companys a l\u2019escola i veia clar que no em podria treure l\u2019ESO perqu\u00e8 anava molt endarrerida amb<\/p>\n","protected":false},"author":57,"featured_media":2500,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,137],"class_list":["post-2499","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general","tag-diari-de-leducacio","tag-revista-ed"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/diari-DE-Majo-Yazidi-1024x756.jpg\")