![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/didac-lee-manel-montoliu-1024x534.jpg\")
Lee explica que “vaig comen\u00e7ar a jugar a tennis taula, perqu\u00e8 al futbol no m\u2019hi volien, i all\u00ed vaig comen\u00e7ar a fer-ho b\u00e9: vaig ser subcampi\u00f3 d\u2019Espanya! I em van pujar els fums, segurament. I els meus pares em van enviar aqu\u00ed gaireb\u00e9 com un c\u00e0stig, perqu\u00e8 m\u2019arreglessin…\u201d I el canvi va ser d\u2019all\u00f2 m\u00e9s positiu: \u201cAll\u00ed on anava abans, era jo qui destacava. I a qui destaca, se\u2019l penalitza… Amb els campionats, molts cops no podia participar a les activitats de l\u2019escola, la fi de curs… I els professors em ridiculitzaven. B\u00e9, no, matiso: un professor en concret. I aqu\u00ed al Bell-lloc m\u2019hi vaig sentir molt ben acollit des del primer dia, molt ben tractat i respectat.\u201d<\/p>\n\n\n\n
El Lee adolescent, subcampi\u00f3 de tennis taula, es va trobar amb una escola que el va impactar: \u201cVaig venir aqu\u00ed amb unes notes molt justes, per\u00f2 un bon curr\u00edculum extraescolar. I em van dir: \u2018Si arribes que tenies un 6, aqu\u00ed aix\u00f2 ser\u00e0 un 4. O sigui, que t\u2019has de posar les piles, perqu\u00e8 aqu\u00ed el nivell \u00e9s molt alt.\u2019 I jo al principi hi venia espantat. I de seguida vaig veure que els companys de classe, tothom era una b\u00e8stia: un que jugava al Bar\u00e7a d\u2019hoquei, un altre al Valvi Girona de b\u00e0squet, un altre que era un supercoco… I penses: \u2018M\u2019haig de posar les piles o em quedo enrere!\u2019 Per qu\u00e8 tothom destacava per alguna cosa.\u201d<\/p>\n\n\n\n
L\u2019arrencada del curs escolar, Lee la recorda de manera v\u00edvida: \u201cEl primer dia de classe, en F\u00e8lix em va fer dir el parenostre en catal\u00e0! Jo no parlava catal\u00e0, i si de cas me\u2019l sabia en castell\u00e0, i d\u2019aquella manera, perqu\u00e8 a casa parl\u00e0vem xin\u00e8s…! De fet, jo vaig aprendre a parlar catal\u00e0 aqu\u00ed! Per\u00f2 lluny de fer-me sentir malament, vaig notar el contrari. I com que et sents ben tractat, tens m\u00e9s ganes d\u2019aprendre, d\u2019integrar-te, de fer-ho b\u00e9, d\u2019aprendre dels altres… Clarament, han estat els quatre millors anys de la meva vida.\u201d<\/p>\n\n\n\n
\u201cEl TDAH s\u2019associava directament a frac\u00e0s\u201d<\/h3>\n\n\n\n
Parlant de la fam\u00edlia, explica: \u201cEl meu avi era catedr\u00e0tic de F\u00edsica i Qu\u00edmica a Taiwan. La meva mare era doctora de Filologia Hisp\u00e0nica, el meu pare va venir aqu\u00ed a fer-hi un postgrau, la meva tieta \u00e9s doctora en Bioqu\u00edmica… Per aix\u00f2, la pressi\u00f3 acad\u00e8mica que tenia a casa era brutal!\u201d Per\u00f2 Lee necessitava que el sistema i la fam\u00edlia se\u2019l miressin d\u2019una manera diferent, i al centre ho van fer. \u201cA l\u2019anterior col\u00b7legi em deien: \u2018Tu no arribar\u00e0s enlloc!\u2019. Buf, aquesta era la meva motivaci\u00f3 per anar cada dia a classe. I arribes aqu\u00ed i em deien: \u2018Tu arribar\u00e0s on vulguis arribar!\u2019. Un nen \u00e9s susceptible al que li diguis: si li dius que pot arribar on vulgui, es motivar\u00e0. Si li dius que \u00e9s un fracassat, entra en un cercle vici\u00f3s, en qu\u00e8 ell mateix es diu \u2018soc tonto, no tinc opcions perqu\u00e8 soc tonto… Per tant, no estudio, no cal ni que m\u2019hi esforci…\u2019\u201d, reflexiona.<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/12\/IMG_7574-Enhanced-NR11-683x1024.jpg\")
I per qu\u00e8 a l\u2019altre centre li presentaven aquest horitz\u00f3 tan negre? \u201cAbans no es parlava d\u2019aix\u00f2, no es coneixia… Jo em vaig adonar de tot aix\u00f2 perqu\u00e8 al meu fill gran li van fer un test i va sortir que tenia disl\u00e8xia i TDAH! I quan em llegia l\u2019informe, era com si lleg\u00eds el meu perfil! All\u00ed vaig entendre coses que fins llavors no entenia! Per qu\u00e8 em costa llegir? Per qu\u00e8 em costa estar-me quiet? Per qu\u00e8 em costa estar callat?, se sincera. I hi afegeix: \u201cSi et diuen \u2018tu pots\u2019, t\u2019animes a estudiar i comences a treure algun bon resultat. I aix\u00f2 t\u2019anima a continuar estudiant. I \u00e9s un cercle virtu\u00f3s\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Al Bell-lloc, doncs, s\u2019hi va trobar aquesta nova mirada. Montoliu ho contextualitza: \u201cProcurem que tothom tingui la possibilitat de recuperar tot all\u00f2 que necessiti i seguir el ritme dels altres, per\u00f2 sense oblidar els bons estudiants. Aqu\u00ed es treballa, mentre que moltes vegades el sistema est\u00e0 encarat a les recuperacions i a obtenir uns m\u00ednims.\u201d I, en una reivindicaci\u00f3 de les creences cristianes del centre, exposa: \u201cCal cuidar els que estan malalts, per\u00f2 tamb\u00e9 donar als bons estudiants activitats de a m\u00e9s a m\u00e9s.\u201d<\/p>\n\n\n\n
Lee ho corrobora: \u201cJo aqu\u00ed el que vaig valorar m\u00e9s va ser la cerca de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia que hi havia, i que sempre es pot fer un pas m\u00e9s. No importava el que fessis, per\u00f2 ho havies de fer b\u00e9. Ja fos biologia, lletres, esports… Tant li feia, si ho feies b\u00e9. I, a m\u00e9s, tots els professors tenien una clara orientaci\u00f3 a formar persones. Perqu\u00e8, al final, segurament haur\u00e9 oblidat el que vaig estudiar d\u2019hist\u00f2ria; avui en dia, a Google hi \u00e9s tot. Ara b\u00e9, el que vaig trobar aqu\u00ed \u00e9s que aqu\u00ed s\u2019hi formaven persones, i \u00e9s el que valoro per sobre de tot.\u201d<\/p>\n\n\n\n
Vocaci\u00f3 i comprom\u00eds<\/h3>\n\n\n\n
Al llarg de tota la conversa es despr\u00e8n un comprom\u00eds per l\u2019educaci\u00f3 i una passi\u00f3 per la formaci\u00f3 de cadascun dels alumnes que s\u2019encomana. L\u2019entrevista t\u00e9 lloc just l\u2019endem\u00e0 de la publicaci\u00f3 de l\u2019enquesta de la USTEC que assegura que un 36% dels docents es planteja plegar. Montoliu els viu amb dolor, aquests n\u00fameros. I cita Ram\u00f3n y Cajal: \u201c\u2019Ajudar un alumne \u00e9s la paternitat de m\u00e9s alt nivell que puguis tenir\u2019, va dir. I \u00e9s cert, Ram\u00f3n y Cajal \u00e9s un model a seguir. \u00c9s una feina que possiblement haurien de tenir m\u00e9s suport econ\u00f2mic per part de les institucions.\u201d<\/p>\n\n\n\n
Montoliu tenia vocaci\u00f3 d\u2019ensenyar des de sempre: \u201cL\u2019altre dia, remenant papers, vaig trobar-ne un de quan era petit que preguntava \u2018Qu\u00e8 vols ser quan siguis gran?\u2019 I la meva resposta ja era: \u2018Professor de ci\u00e8ncies naturals\u2019. Vaig entrar aqu\u00ed l\u2019any 1985 i m\u2019hi he passat 34 anys, fins al 2019. I la veritat \u00e9s que millor, impossible.\u201d<\/p>\n\n\n\n
\u201cFer de mestre requereix que tinguis una implicaci\u00f3 emocional amb l\u2019alumne. Si nom\u00e9s et dediques a explicar la formulaci\u00f3 que es d\u00f3na al cicle de Krebs, per exemple, potser aix\u00f2 interessar\u00e0 a dues persones. Per\u00f2 si els fas veure que all\u00f2 que els estic explicant \u00e9s el que els est\u00e0 fent funcionar el cor i els pulmons, llavors ho viuen com a propi!\u201d, explica amb un somriure d\u2019orella a orella, visiblement c\u00f2mode malgrat estar assegut en una cadira d\u2019aula d\u2019institut, talment com si fos un sof\u00e0. S\u2019hi sent a gust, a l\u2019aula. I ho transmet.<\/p>\n\n\n\n Lee llavors comparteix un record: \u201cAlguna vegada li havia preguntat a algun profe: \u2018Per qu\u00e8 est\u00e0s al Bell-lloc i no en un altre col\u00b7legi? I em deien: aqu\u00ed et poden fer fora perqu\u00e8 no ets funcionari, cobres menys que a la p\u00fablica, tens m\u00e9s exig\u00e8ncies hor\u00e0ries, per\u00f2 pots fer m\u00e9s coses. I pots decidir fer coses interessants\u201d. I es pregunta: \u201cDe la gent que diu que vol plegar… Quants s\u00f3n vocacionals i quants es van fer profe per l\u2019horari?\u201d<\/p>\n\n\n\n El Bell-lloc \u00e9s una escola que nom\u00e9s \u00e9s masculina, oi? \u201cS\u00ed\u201d, expliquen des de la instituci\u00f3: \u201cFa tres anys van entrar a l\u2019ESO un grup de noies. Per\u00f2 eren molt poquetes, i els pares van acabar dient que preferien portar-les a un altre col\u00b7legi. I ara mateix no n\u2019hi ha cap\u201d. Lee assegura que en un principi aix\u00f2 li va xocar molt, perqu\u00e8 la seva escola anterior era mixta. Tamb\u00e9 el fet de portar uniforme. \u201cL\u2019uniforme \u2013 defensa Lee – et permet no distreure\u2019t, aix\u00f2 no \u00e9s una desfilada de models, tothom s\u2019iguala, i la comoditat d\u2019aixecar-te i posar-te una pe\u00e7a de roba cada dia \u00e9s tit\u00e0nica, i que no hi hagi marques, que no hi hagi comparacions… De fet, avui en dia jo continuo anant amb uniforme: tinc 10 pantalons iguals, camises iguals… I crec que em ve d\u2019aquesta \u00e8poca.\u201d<\/p>\n\n\n\n Una reflexi\u00f3 que, en certa manera, remet visualment Mark Zuckerberg, que sempre porta una samarreta grisa. Lee, de fet, va liderar a la seva etapa al Bar\u00e7a l\u2019\u00e0rea digital, amb la qual cosa la conversa deriva cap a les xarxes socials i la joventut. I es mostra contundent: \u201cEl m\u00f3n virtual \u00e9s un m\u00f3n que no \u00e9s real, la gent hi mostra el que hi vol mostrar, i aix\u00f2 no es correspon amb la vida real. Tothom t\u00e9 llums i ombres, bons moments i mals moments, i a les xarxes nom\u00e9s hi poses una imatge que no \u00e9s real. Si ets jove, que encara no est\u00e0s prou format i que ets molt f\u00e0cil d\u2019influenciar… Aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s. Perqu\u00e8 penses que la gent fa les coses sense esfor\u00e7, que la gent no t\u00e9 mai mals moments, que sempre tothom est\u00e0 espl\u00e8ndid… I quan aix\u00f2 ho compares amb la vida real i veus que no \u00e9s aix\u00ed… \u00c9s molt perill\u00f3s.\u201d<\/p>\n\n\n\n L\u2019ambient que es respira al Bell-lloc potser tampoc no acaba de ser real del tot. Compta amb unes instal\u00b7lacions esportives excepcionals: un ampli pavell\u00f3 poliesportiu, piscina, pistes de b\u00e0squet i d\u2019handbol i una pista d\u2019atletisme que envolta un camp de futbol de gespa artificial. Arran de les mesures contra la segregaci\u00f3 escolar impulsades darrerament pel Govern, el centre tamb\u00e9 escolaritza alumnat de fam\u00edlies desafavorides per garantir una major heterogene\u00eftat. Montoliu ho comenta: \u201cSempre hem estat una escola oberta a tothom, rebem a tothom molt b\u00e9. El que passa \u00e9s que molts no arribaven a batxillerat, feien l\u2019ESO i llavors ho deixaven. S\u00ed que hi havia una frontera entre l\u2019ESO i el batxillerat.\u201d Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? \u201cProbablement perqu\u00e8 havien d\u2019anar a treballar, per les necessitats econ\u00f2miques de la fam\u00edlia\u201d, respon. I \u00e9s que formar-se requereix d\u2019una certa capacitat econ\u00f2mica? \u201cS\u00ed\u201d, conclou.<\/p>\n\n\n\n La relaci\u00f3 Montoliu-Lee ha perdurat al llarg del temps, tal com exemplifica el professor ja jubilat: \u201cUn dia, xerrant, li vaig dir: fa 25 anys que soc soci i no he estat mai a la llotja. I ell em va respondre: \u2018No et preocupis\u2019. I al cap d\u2019un temps em va trucar i em va dir: \u2018Et va b\u00e9 un Bar\u00e7a-Milan?\u2019I hi vam anar junts! I vam guanyar 4-0!\u201d<\/p>\n\n\n\n De les nocions de biologia, possiblement Lee no n\u2019ha tornat a tenir necessitat. Per\u00f2 s\u00ed de la manera d\u2019enfocar la vida que li va transmetre Montoliu: \u201cEls dilluns sempre ens comentava el partit. I ho feia m\u00e9s enll\u00e0 del tema esportiu, des de l\u2019aspecte hum\u00e0…\u201d Acompanyar el seu antic professor a la llotja del Camp Nou \u201c\u00e9s de les hist\u00f2ries que recordo amb m\u00e9s carinyo de quan estava al Bar\u00e7a\u201d, sentencia. Un homenatge tant al mestre i a la persona.<\/p>\n\n\n\n \u201cAix\u00f2 \u00e9s la par\u00e0bola de la llavor \u2013sentencia Montoliu-: pot trigar m\u00e9s o menys, per\u00f2 acaba germinant\u201d. Regar-la amb determinaci\u00f3, tra\u00e7a i il\u00b7lusi\u00f3 sembla que sigui la clau.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Amb el senyor Montoliu jo vaig aprendre sobretot a entendre la biologia… Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el de menys! Perqu\u00e8 ell barrejava les classes amb altres coses: fets actuals, an\u00e8cdotes, ens explicava les seves hist\u00f2ries a la mili, parlava molt del Bar\u00e7a… Feia que les classes fossin interessants. Pot semblar estrany que digui aix\u00f2, per\u00f2 que<\/p>\n","protected":false},"author":924,"featured_media":2511,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,156],"class_list":{"0":"post-2506","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-diari-de-leducacio","9":"tag-mestres-de-la-nostra-vida"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/11\/apertura-si-no-gran1.jpg\")
M\u00e9s que un club, m\u00e9s que unes notes<\/h3>\n\n\n\n