![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/12\/galeote-2-1024x348.jpg\")
Galeote es presenta com a mala estudiant, tot i haver estudiat Dret i el m\u00e0ster d’Advocacia. “S\u00ed, jo no anava a fer Dret. Vaig escollir la carrera un mes abans de la selectivitat. Anava a fer Educaci\u00f3, no tant per vocaci\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 m’agradava poder interferir en les noves generacions, en qu\u00e8 poguessin pensar m\u00e9s enll\u00e0, per poder canviar el sistema. Per\u00f2 va passar el cas de ‘la manada’ i vaig acabar escollint Dret. Els meus pares es van horroritzar! De fet, ho vaig passar malament a la carrera, perqu\u00e8 \u00e9s molt magistral, que justament \u00e9s el que no m’agradava. I despr\u00e9s el m\u00e0ster d’Advocacia, sis anys en total!”<\/p>\n\n\n\n
En canvi, de les seves intervencions a les xarxes socials no se’n podria inferir autom\u00e0ticament aquest curr\u00edculum acad\u00e8mic: “Quan alg\u00fa no em coneix es pot pensar que jo era una noia de matr\u00edcula d’honor. I no, al contrari. A mi sempre se m’havia dit que, com que suspenia matem\u00e0tiques, f\u00edsica i qu\u00edmica, que jo no valia per a res! He tingut professors que m’han dit que hauria d’estar a l\u2019ONCE, perqu\u00e8 no aprovaria matem\u00e0tiques ni que estigu\u00e9s fent rep\u00e0s durant 80 hores. “L’afirmaci\u00f3 cau com una bomba a la sala. Galeote continua: “O ets un alumne mod\u00e8lic que vulgui ser doctor, o bi\u00f2leg, o arquitecte… Per\u00f2 si alg\u00fa diu que vol ser ballarina, o pol\u00edtica, o escriptora… El sistema et diu que no est\u00e0s aqu\u00ed per fer-hi hobbies! I jo perqu\u00e8 vaig tenir la sort de trobar-vos, i que hi havia espais en qu\u00e8 es propiciava poder parlar, per\u00f2 si no…”<\/p>\n\n\n\n
El xoc Prim\u00e0ria-ESO<\/h3>\n\n\n\n
Galeote, en el fons, assenyala una de les grans dicotomies que presenta l’educaci\u00f3 actualment. Cenyir-se a un temari independentment de l’alumnat que es tingui al davant, o b\u00e9 o mirar-se cada alumne en la seva singularitat.<\/p>\n\n\n\n
Cano, que ha exercit de mestre a Infantil i Prim\u00e0ria durant 12 anys, i com a professor de Secund\u00e0ria i Batxillerat durant 16, intenta contextualitzar la situaci\u00f3: “\u00c9s molt dif\u00edcil que una persona que ha de seguir un temari de matem\u00e0tiques que tamb\u00e9 treballi les emocions, el sentit cr\u00edtic… L’estructura no hi ajuda.” Vidal l’interpel\u00b7la: “Per\u00f2 tu vas trobar espais dins de l’assignatura de M\u00fasica! I tamb\u00e9 havies de seguir un curr\u00edculum!” I es pregunta: “Per qu\u00e8 no ho prova aix\u00f2 tamb\u00e9 el professor d’Hist\u00f2ria, o el de Llengua Catalana?”<\/p>\n\n\n\n
La dicotomia Prim\u00e0ria-ESO que es viu al sistema educatiu catal\u00e0 apareix aqu\u00ed en tota la seva esplendor. Cano la descriu amb precisi\u00f3: “El principal xoc Prim\u00e0ria-Secund\u00e0ria ve a nivell de formaci\u00f3: els futurs mestres els formem durant 3-4-5 anys, es van professionalitzant en ser ‘educadors’. Des del primer dia que entren a la facultat estan rodejats de persones que els parlen d’Educaci\u00f3, de persones que seran educadors i educadores… I tot el seu marc mental gira entorn d’aix\u00f2. A Secund\u00e0ria tots aquests anys formatius no hi s\u00f3n: all\u00ed hi ha un professional d’un \u00e0mbit que en un moment donat, pel que sigui, decideix passar-se al m\u00f3n de l’Educaci\u00f3. Fa un minim\u00e0ster, que t\u00e9 molt poc prestigi, i de cop alg\u00fa que s’havia preparat per ser f\u00edsic o bi\u00f2leg… De cop i volta es troba en un context que ning\u00fa no els ha preparat. I, a sobre, molts d’ells recorden una \u00e8poca de la vida en qu\u00e8 el 50% de la poblaci\u00f3 no arribava a 1r de BUP. I en qu\u00e8 hi havia una estructura familiar molt definida; molt patriarcal, cert, per\u00f2 tamb\u00e9 molt c\u00f2moda a nivell social. Ara tot aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s l\u00edquid. I, a m\u00e9s, ens hem tornat inclusius: qualsevol alumne, tingui el que tingui, ha d’anar a l’escola. Tot aix\u00f2, combinat, \u00e9s un xoc molt b\u00e8stia. I a m\u00e9s s’hi afegeix que la tipologia que arriba a professor de Secund\u00e0ria sol ser de classe mitjana\/mitjana-alta, i aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 uns condicionants ideol\u00f2gics.”<\/p>\n\n\n\n
Vidal li d\u00f3na la ra\u00f3, i ho complementa: “I en un moment d’adolesc\u00e8ncia, que ha de gestionar gent que no est\u00e0 formada per gestionar-ho.” Ella, pedag\u00f2gicament parlant, es defineix com “la dels projectes, la dels projectes, la de treballar per propostes, els ambients…” Es defineix partid\u00e0ria “d’un aprenentatge molt vivencial, molt partint del que ells escullen… Pots treballar el sentit cr\u00edtic, l’argumentaci\u00f3, que siguin aut\u00f2noms… De classes magistrals, a Prim\u00e0ria gaireb\u00e9 que no n’hi ha. Tot \u00e9s molt m\u00e9s vivencial a la nostra etapa, i hi crec molt”. A m\u00e9s, destaca: “Amb els alumnes de 4t de Prim\u00e0ria hi dec passar unes 15 hores a la setmana. I treballem d’una manera que te’ls escoltes molt, tens temps per poder-te’ls mirar molt, tens relaci\u00f3 amb els seus pares… Prim\u00e0ria t\u00e9 molt de contacte amb la fam\u00edlia, anem tots a la una. El que ens importa m\u00e9s \u00e9s que el nen o nena sigui el m\u00e9s feli\u00e7 possible, que estigui el millor cuidat possible, que treballi el suficient…” I, tot seguit, es pregunta: “I a l’institut?”<\/p>\n\n\n\n Cano, en tant que mestre i en tant que professor, i ara com a professor universitari, sentencia: “A Prim\u00e0ria cada cop s’est\u00e0 anant cap a una cosa m\u00e9s org\u00e0nica, m\u00e9s hol\u00edstica, i a Secund\u00e0ria \u00e9s tot el contrari, s’est\u00e0 parcialitzant l’educaci\u00f3. L’encaix \u00e9s complicat, si d’una banda tenim una formaci\u00f3 tan transversal i, de l’altra, una formaci\u00f3 tan segmentaritzada… S\u00f3n dos mons que s\u00f3n absolutament irreconciliables. O es canvia, o anir\u00e0 a m\u00e9s. Els mestres cada cop estem m\u00e9s revolucionaris, i la gent de Secund\u00e0ria cada cop veu que la situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa i diuen que volen plegar, que volen ser enginyers.” Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 reflexiona: “I entenc el patiment dels profes de Secund\u00e0ria! Perqu\u00e8 realment hi ha un curr\u00edculum, una pressi\u00f3, una selectivitat… I tot aix\u00f2 de ser un referent en valors… aix\u00f2 com s’ensenya?”<\/p>\n\n\n\n Galeote defineix Cano i Vidal com els seus “espais segurs”, i els agraeix que se la miressin m\u00e9s enll\u00e0 del curr\u00edculum oficial. “Si jo no he parlat mai amb aquell noi i l’\u00fanic que vaig \u00e9s a fer la meva classe i a avaluar per escrit els continguts que jo he transm\u00e8s, a aquesta persona no la conec!”, s’exclama Vidal.<\/p>\n\n\n\n Mirar-se cada alumne amb deteniment \u00e9s essencial, considera l’exalumna. I ressalta: “Vosaltres vincul\u00e0veu la salut mental de cadasc\u00fa i les seves condicions socioecon\u00f2miques amb els seus resultats acad\u00e8mics, i aix\u00f2 \u00e9s important. A vegades, qui t\u00e9 pitjor comportament \u00e9s perqu\u00e8 t\u00e9 hist\u00f2ries al darrere…” Vidal ho argumenta: “Si tens mancances emocionals, o algun desequilibri d’alguna cosa, \u00e9s impossible que donis el 100% de tu. Per\u00f2 tot aix\u00f2 a vegades queda dilu\u00eft amb un gen\u00e8ric ‘es porta malament’. Per\u00f2 la meva feina \u00e9s aquesta, veure qu\u00e8 els est\u00e0 passant als nens, i oferir-los aquest espai, aquesta conversa.”<\/p>\n\n\n\n Cano posa en dubte que el conjunt de la professi\u00f3 docent pugui arribar a compartir les reflexions de Galeote i Vidal. Per\u00f2 avisa: “Estem vivint la revoluci\u00f3 tecno-digital, la revoluci\u00f3 postmoderna de Baumann i la revoluci\u00f3 que jo anomeno ‘inclusionista’. Que jo hi estic a favor, per\u00f2 que hi ha gent que no. I en totes aquestes tres revolucions, l’\u00fanica estructura per la qual passa tota la societat \u00e9s l’escola. L’\u00fanica eina que tenim per intentar equilibrar i ajudar \u00e9s l’escola. Fins que no entenguem que la nostra funci\u00f3 \u00e9s aix\u00ed d’\u00e0mplia, malament. L’escola rep a tothom i, si \u00e9s possible, equilibra. I, per tant, ens han d’omplir de recursos!”<\/p>\n\n\n\n De fet, recentment l’escola s’ha trobat a l’ull de l’hurac\u00e0 per l’\u00fas que els joves fan dels m\u00f2bils. Vidal s’exclama: “Trobo molt impressionant que es responsabilitzi l’escola de mancances que tenen les fam\u00edlies. S\u00f3n els pares, qui els compren el m\u00f2bil!” Els m\u00f2bils, i concretament les xarxes socials, \u00e0mbit en qu\u00e8 Galeote sobresurt.<\/p>\n\n\n “Les xarxes socials posen la democr\u00e0cia en escac”, alerta la influencer. “L’extrema dreta est\u00e0 pujant sobretot en el g\u00e8nere mascul\u00ed gr\u00e0cies a les xarxes”, avisa. I entre les noies tamb\u00e9 tenen un impacte m\u00e9s que notable: “Abans els retocs est\u00e8tics es feien dels 30 cap amunt. Ara la mitjana est\u00e0 en els 20, i tinc companyes de col\u00b7legis concertats que als 18 tenen una operaci\u00f3 de pit com a regal! I no poques! Aix\u00f2 \u00e9s una bogeria.”<\/p>\n\n\n\n Cano opta per buscar-hi un cant\u00f3 positiu. “Ara hi ha m\u00e9s feministes que quan estudiaves tu! Perqu\u00e8 llavors… Estaves tu soleta!”, li engalta. “Ho recordo b\u00e9!”, respon Galeote. I, portant-ho al terreny musical, Cano exposa: “Abans es cantaven can\u00e7ons com ‘Y si si te vuelvo a ver pintar un coraz\u00f3n de tiza en la pared te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro<\/em>‘, de Radio Futura, i ‘Solo quiero matarla a punto de navaja bes\u00e1ndola una vez m\u00e1s<\/em>‘, de Loquillo. Ara, aquests continguts rebrien milions de tuits de la Carla criticant-ho. Al menys, hi ha debat. I \u00e9s un debat viu gr\u00e0cies a les xarxes. Que \u00e9s un debat hiperb\u00f2lic, exagerat i s\u00faper-agressiu? S\u00ed. Per\u00f2 abans l’extrema dreta campava pel carrer i apallissaven per aqu\u00ed i per all\u00ed!”<\/p>\n\n\n\n Quan Galeote expressa la seva opini\u00f3 a TikTok, l’allau de comentaris despectius que rep \u00e9s incommensurable. Pateixen, els seus exprofessors? “Molt”, responen els dos a l’un\u00edson. Galeote recorda els inicis: “Fa dos anys que faig v\u00eddeos. El primer v\u00eddeo ja va ser un boom. Llavors TikTok no era tan pol\u00edtic, i l’algoritme el va promocionar de la nit al dia: el primer v\u00eddeo ja tenia un mili\u00f3 de visualitzacions! Ho vaig gestionar malament, \u00f2bviament. I sola. Primer estava molt dissociada, perqu\u00e8 no entenia la magnitud de tot all\u00f2. Fins que el meu pare va comptar la magnitud en ‘Camps Nous’: Quants Camps Nous omple la Carla amb aquest v\u00eddeo? I llavors me’n vaig adonar. \u00d2bviament, he tingut liades molt grosses, perqu\u00e8 et donen un poder molt gran. Amb 20 anys ho vaig racionalitzar fatal. Ara, amb 23, ja ho porto millor, per\u00f2 perqu\u00e8 he tingut molt psic\u00f2leg, perqu\u00e8 tinc un bon entorn… \u00c9s un poder molt fort. I t’adones que est\u00e0s fent pol\u00edtica. I aix\u00f2 sent dona, jove i d’esquerres… a les xarxes \u00e9s complicat.”<\/p>\n\n\n\n Vidal confessa: “Em va sobtar molt tot: el discurs, com parla… Molt coherent, amb aquella rapidesa amb qu\u00e8 parles… Vaig veure la gent que et seguia i vaig flipar molt. I entre els mestres ens d\u00e8iem ‘Heu vist la Galeote?'” L’exalumna mig s’avergonyeix, mig s’enorgulleix. I la reacci\u00f3 de Vidal li recorda una mica a la dels seus pares: “Portaven tota la vida escoltant-me… i ara de cop i volta quanta gent dius que t’est\u00e0 escoltant?”<\/p>\n\n\n\n Cano es mira les xarxes amb un cert optimisme, destacant els aven\u00e7os socials que es van assolint per sobre dels punts foscos. La prova, l’augment de consci\u00e8ncia feminista que detecta a les classes. En part, gr\u00e0cies tamb\u00e9 a l’esfor\u00e7 fet per Galeote tant a les xarxes com en el seu entorn m\u00e9s immediat. “Als Maristes mai no s’hi havia fet el 8 de Mar\u00e7… I el vam comen\u00e7ar a fer! El primer any que ho vaig voler tirar endavant, a primer de batxillerat, el Llobera em va dir que si no li portava una proposta ben feta, que no el far\u00edem. I no vaig tenir temps. Per\u00f2 l’any seg\u00fcent vam preparar un Excel i tot… I el vam fer!” “I se segueix fent! Vosaltres ho vau institucionalitzar!”, rebla Cano.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Prendre consci\u00e8ncia feminista a trav\u00e9s de la classe de M\u00fasica \u00e9s possible. Despertar consci\u00e8ncies entre la joventut sent professor d’ESO \u00e9s possible. La prova s\u00f3n l’advocada i influencer Carla Galeote (Lleida, 2000) i qui va ser el seu professor de M\u00fasica, Jordi Cano (Lleida, 1972). Galeote ho explica: “Jo no encaixava en els par\u00e0metres de ser<\/p>\n","protected":false},"author":924,"featured_media":2533,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,156],"class_list":{"0":"post-2532","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-diari-de-leducacio","9":"tag-mestres-de-la-nostra-vida"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/12\/galeote-3-1024x530.jpg\")
Salut mental i resultats acad\u00e8mics<\/h3>\n\n\n\n
Xarxes socials<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2025\/12\/galeote-4.jpg\")
ajudar, \u00e9s l\u2019escola. Fins que no entenguem que la nostra funci\u00f3 \u00e9s aix\u00ed d\u2019\u00e0mplia, malament\u201d | Ismael Bold\u00fa<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\nEppur si muove<\/h3>\n\n\n\n