![\"mariscal\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2026\/01\/apertura_71.jpg\")
El sistema educatiu dels anys 50 era el que era: franquista. I m\u00e9s l’escola on el van matricular els seus pares: “Els meus pares… \u00c9s que eren bastant de dretes, que diguem. Al Colegio del Pilar de Val\u00e8ncia on anava, els Marianistes, m’aprovaven F\u00edsica i Qu\u00edmica i Matem\u00e0tiques… I no s\u00e9 ni sumar ni restar! I multiplicar… Ni t’ho explico! I all\u00f2 d’una ‘b\u00e9 baixa’ i una caixeta…? Per\u00f2 clar, \u00e9rem onze germans, i la factura que pagaven els pares doncs devien dir que ja compensava. I perqu\u00e8, en el fons, tamb\u00e9 els queia simp\u00e0tic. Era un paio estrany, jo. Despr\u00e9s hem fet reunions d’antics alumnes i em deien: ‘Tu eres un paio a part.'”<\/p>\n\n\n\n
\u201cMirar-se cada nen \u00e9s essencial\u201d<\/h2>\n\n\n\n
Alguna genialitat ja li devien veure, malgrat els zeros que recorda. O no, potser simplement el deixaven de banda. Sigui com sigui, Mariscal ho contraposa al moment actual: “Veus el coneixement que tenen de cada nen i t’adones que una escola, avui en dia, no pot estar formada nom\u00e9s professors i professores, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi ha d’haver gent que els ajudi a nivell sobretot psicol\u00f2gic. Hi ha una gran quantitat de nens amb problemes: que els pares s’estan separant, o que el pare pega la mare, o que la mare es droga, o que el pare \u00e9s borratxo, fam\u00edlies desestructurades, fam\u00edlies amb problemes econ\u00f2mics… O fam\u00edlies molt riques i fant\u00e0stiques, per\u00f2 que tenen una relaci\u00f3 podrida, i com ho viu el pobre xaval… Mirar-se cada nen \u00e9s essencial. Perqu\u00e8 n’hi ha un que t\u00e9 una capacitat bestial per fer coses en volum, un altre per narrar, un altre que \u00e9s bon\u00edssim en matem\u00e0tiques… I qu\u00e8 \u00e9s la normalitat, qu\u00e8 fas a la classe, a quin nivell vas? Per tant, cada cop m\u00e9s es necessiten classes redu\u00efdes.”<\/p>\n\n\n\n
Per tenir un record tan negatiu de l’escola, Mariscal t\u00e9 un discurs s\u00f2lid sobre Educaci\u00f3. “A l’estiu aqu\u00ed hi f\u00e8iem una escoleta per a nens \u2013recorda-. I saps qu\u00e8 funcionava molt b\u00e9? Que nens de 3 anys s’ajuntaven amb d’altres de 6 i de 12! Era una mescla que funcionava molt b\u00e9, cosa que tamb\u00e9 passa a les escoles rurals. Aix\u00f2 a l’escola no acostuma a passar, acostuma a haver-hi unes trinxeres molt b\u00e8sties a les classes, entre les edats. I, quan repeteixes, tot aix\u00f2 es viu amb dolor.”<\/p>\n\n\n\n
Diversitat i diversi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Venint d’un col\u00b7legi elitista com venia, va optar per matricular els seus fills a l’escola p\u00fablica. “El que em va agradar molt del col\u00b7legi de la J\u00falia, la gran, era que en una reuni\u00f3 una mare deia que hi havia mares que eren prostitutes, i va comen\u00e7ar a protestar. Per\u00f2 \u00e9s que la societat \u00e9s aix\u00f2! Les lleng\u00fces diferents que s’hi sentien! Com ha canviat, Catalunya, de quan vaig arribar fins ara! Abans tots \u00e9rem cosins-germans, i ara de cop i volta hi ha colombians, pakistanesos, xinesos…”, ressalta. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha fam\u00edlies que precisament volen fugir de tots aquests nous ve\u00efns. “Pobrets, ells s’ho perden. No tenen ni puta idea ni de qu\u00e8 \u00e9s la vida ni de qu\u00e8 \u00e9s el futur”, deixa anar.<\/p>\n\n\n\n
“Jo he vist jugant anglesos, holandesos i catalans junts, de 4-5 anys. No parlaven, per\u00f2 s’entenien perfectament”, destaca. “Jugar \u00e9s l’\u00fanica manera meravellosa de poder aprendre”, assevera tot seguit, defensant una escola m\u00e9s jugable, m\u00e9s experimental: “De cop, aquell llenguatge que tots hem tingut, gr\u00e0cies al fet que jugant entens moltes coses, arribes a l’escola i aix\u00f2 s’acaba.”<\/p>\n\n\n\n Mariscal tamb\u00e9 tra\u00e7a un paral\u00b7lelisme entre el joc i el disseny: “Tots els nens dibuixen, per\u00f2 hi ha un moment en qu\u00e8 la majoria ho deixa. Jo no ho vaig deixar mai. Al contrari, era la meva taula de salvaci\u00f3!” I recorda: “La poca mem\u00f2ria que tinc \u00e9s que els meus pares cada estiu ens deixaven al mig del camp a Andorra i se n’anaven de vacances. I van comprar una cafetera italiana per fer caf\u00e8, i jo la vaig dibuixar tant com vaig poder: 60 dibuixos! 200 dibuixos! I al final vaig dir: ‘Ja l’he apr\u00e8s, ja la tenia memoritzada visualment’. Tamb\u00e9 llavors acabava de descobrir qu\u00e8 era el cubisme, Picasso i aix\u00ed, que em va deixar fascinat. Tots els amics dels pares deien que Picasso era un pallasso, i per mi era qui em va canviar la vida!”<\/p>\n\n\n\n “El dibuix, els colors… \u00e9s un llenguatge molt potent. No tant com la m\u00fasica, que et pot fer arrissar els p\u00e8ls i pots fer fins i tot plorar a la gent, que se t’obliden les penes que tinguis. Per\u00f2 la pintura, el nostre cervell tamb\u00e9 est\u00e0 preparat per rebre-la. Qu\u00e8 hi fa aquell blau all\u00ed? Qu\u00e8 t’atrau tant d’aquell quadre, o qu\u00e8 et repel\u00b7leix? Hi ha tota una comunicaci\u00f3 que no \u00e9s possible verbalment”, reflexiona. Les arts visuals tenen prou pres\u00e8ncia a l’escola? “Gr\u00e0cies a D\u00e9u des de fa bastant de temps s’han adonat que s\u00f3n importants! Igual que el contacte amb la natura”, respon conven\u00e7ut.<\/p>\n\n\n\n “Em vaig assabentar que soc disl\u00e8xic als 60 anys! Tota la vida et sents que est\u00e0s dissimulant, que no es noti que ets tonto, o que tens unes car\u00e8ncies molt b\u00e8sties. No saps els noms de la gent, no te’n recordes de ning\u00fa, no et saps els n\u00fameros, et poses molt nervi\u00f3s. Quan et diuen ‘quedem el dia 18 a les 2 del migdia’ ja comences a patir per recordar tantes dades, o b\u00e9 si un viatge amb taxi val 20,55 euros, jo sempre donava 50 euros i esperava que em tornessin el canvi… Perqu\u00e8 si donava 20 euros i em deia que faltaven 55 c\u00e8ntims, no sabia com solucionar-ho”, explica. D’aqu\u00ed els problemes amb les ‘a’ i les ‘o’ que comentava.<\/p>\n\n\n\n I com se’n va adonar? “Tinc una filla que tamb\u00e9 \u00e9s disl\u00e8xica, que se’n va anar a estudiar a Londres i all\u00ed li ho van diagnosticar. I a partir de llavors li feien els ex\u00e0mens amb m\u00e9s temps, li deixaven que fes totes les faltes d’ortografia que volgu\u00e9s, si era possible li feien l’examen oral… I jo em vaig fer aquelles proves, i ho vaig veure clar. M\u00e9s tard tamb\u00e9 li vam fer les proves a la filla petita… i tamb\u00e9 va sortir que s\u00ed.”<\/p>\n\n\n\n “No t\u00e9 res a veure que als 6 anys et diguin que ets disl\u00e8xic i que hi ha aquestes o aquelles eines disponibles, o b\u00e9 assabentar-te’n als 60! Quan em van fer les proves, em van dir: ‘T’has agafat al dibuix com a arma de superviv\u00e8ncia. Si no, hauries acabat en un psiqui\u00e0tric, amb camisa de for\u00e7a.’ \u00c9s molt b\u00e8stia viure aix\u00ed”, conclou.<\/p>\n\n\n\n Sigui com sigui, es mostra agra\u00eft que a les seves filles els ho diagnostiquessin a temps. “Que bonica aquesta feina!”, deixa anar. Del record p\u00e8ssim de la seva inf\u00e0ncia a la bona opini\u00f3 del sistema actual, Mariscal hi veu un s\u00edmptoma de progr\u00e9s social. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 tra\u00e7a un paral\u00b7lelisme a partir de les pr\u00f2pies instal\u00b7lacions on t\u00e9 situat el seu estudi, al recinte fabril Palo Alto de Barcelona. “Aqu\u00ed mateix fins als anys 30 hi treballaven nens de 12 i 14 anys! I ara aquests nens estan a l’escola d’aqu\u00ed al costat. I hi s\u00f3n perqu\u00e8 hi va haver sindicalistes, comunistes, els nostres avis, que van lluitar perqu\u00e8 aix\u00f2 pass\u00e9s”, conclou.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “A mi em parles del col\u00b7legi, de la Universitat… i em surten grans. Mai no he suportat l’escola. Per qu\u00e8 ara s’acaba el pati? Per qu\u00e8 ara hem de posar-nos ‘firmes’? Per qu\u00e8 ara hem de pujar en fila per l’escala i callats? Per qu\u00e8 ara hem d’estudiar aquesta xorrada d’hist\u00f2ria i no estudiem m\u00e9s<\/p>\n","protected":false},"author":924,"featured_media":2582,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[136,156,137],"class_list":{"0":"post-2581","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-diari-de-leducacio","9":"tag-mestres-de-la-nostra-vida","10":"tag-revista-ed"},"yoast_head":"\n![\"mariscal\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/redaccio\/wp-content\/uploads\/sites\/23\/2026\/01\/IMG_8263-Enhanced-NR1.jpg\")
Disl\u00e8xic als 60<\/h2>\n\n\n\n