{"id":176,"date":"2019-05-16T19:49:51","date_gmt":"2019-05-16T17:49:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/?p=176"},"modified":"2019-05-16T19:49:51","modified_gmt":"2019-05-16T17:49:51","slug":"laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/","title":{"rendered":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3"},"content":{"rendered":"
\"\"
Una reuni\u00f3 dels Amics del Pau Claris | Foto: Institut Pau Claris<\/figcaption><\/figure>\n

La segregaci\u00f3 escolar \u00e9s un dels \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 p\u00fablica amb m\u00e9s marge per fer una pol\u00edtica p\u00fablica en favor de l\u2019equitat i la just\u00edcia social, perqu\u00e8 a l\u2019escola tothom hi passa un munt d\u2019hores durant com a m\u00ednim 9 anys d\u2019un per\u00edode formatiu clau. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019hi poden fer moltes actuacions que no impliquen necess\u00e0riament un augment de la despesa. Reduir la segregaci\u00f3 escolar no dep\u00e8n nom\u00e9s de tenir m\u00e9s recursos, sin\u00f3 tamb\u00e9 i en gran part de voluntat pol\u00edtica per canviar el marc regulatiu.<\/p>\n

Repetim-ho un cop m\u00e9s: la recerca ha dit una i mil vegades que la segregaci\u00f3 escolar dinamita la igualtat d\u2019oportunitats i la cohesi\u00f3 social, perqu\u00e8 perjudica, a\u00eflla i separa els fills i filles de fam\u00edlies amb nivells econ\u00f2mics i educatius m\u00e9s alts dels que els tenen m\u00e9s baixos, i aix\u00f2 privilegia els fills de fam\u00edlies en situacions d\u2019avantatge, les de nivell educatiu i socioecon\u00f2mic m\u00e9s alt, i perjudica les oportunitats dels fills de fam\u00edlies en posicions de desavantatge, les de nivell educatiu i socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix (els quals, com apunta la recerca, quan hi ha barreja real a les escoles s\u00f3n els que m\u00e9s se\u2019n beneficien en termes de traject\u00f2ries educatives). Ho sabem, per\u00f2 en comptes de combatre aquesta segregaci\u00f3 seguim encallats en la naturalitzaci\u00f3 de la idea que triar escola \u00e9s un dret i que amb diners p\u00fablics, amb els impostos de tothom, \u00e9s normal pagar escoles, concertades i tamb\u00e9 p\u00fabliques, on es segrega, on es separa les fam\u00edlies pobres de les riques, les de nivells d\u2019estudis alts de les que els tenen baixos.<\/p>\n

L\u2019exemple del Centre de Barcelona<\/strong><\/h3>\n

Un lloc on aix\u00f2 es visualitza amb nitidesa, perqu\u00e8 tothom coneix la seva peculiaritat geogr\u00e0fica i social, \u00e9s al Centre de Barcelona, on la proximitat de zones socioecon\u00f2micament tant dispars com s\u00f3n Ciutat Vella i l\u2019Eixample fa encara m\u00e9s evident el que en d\u2019altres zones pot quedar m\u00e9s amagat: que acceptem com un imponderable del dest\u00ed que centres escolars molt pr\u00f2xims tinguin composicions socials escandalosament antag\u00f2niques, i que l\u2019\u00fanica actuaci\u00f3 col\u00b7lectiva possible per revertir aquesta situaci\u00f3 siguin mesures concretes que des de ja fa massa anys s\u2019han demostrat manifestament insuficients per contrarestar una problema que demana a crits ser entomat amb la m\u00e0xima honestedat i determinaci\u00f3. Amb la m\u00e0xima voluntat pol\u00edtica. Per part de tots: administraci\u00f3, fam\u00edlies, docents, mitjans i tots els agents socials.<\/p>\n

I \u00e9s en aquests dos districtes, Ciutat Vella i Eixample, on des de l\u2019any 2007 molts pares i mares han fet una tria escolar paradoxal: fer activisme contra la segregaci\u00f3, quan de \u201csegregaci\u00f3\u201d pr\u00e0cticament ning\u00fa en parlava, a banda d\u2019un parell de soci\u00f2legs, Isaac Gonz\u00e0lez i Ricard Benito, que aquell mateix any 2007 van publicar la seva recerca en el llibre Processos de segregaci\u00f3 escolar a Catalunya<\/em>, o del S\u00edndic de Greuges, que l\u2019any 2008 publicaria l\u2019informe La segregaci\u00f3 escolar a Catalunya<\/em>.<\/p>\n

Aquest activisme ha contribu\u00eft, des de les AMPA de les escoles i instituts p\u00fablics de la zona, a situar la segregaci\u00f3 escolar al centre de l\u2019agenda educativa dels nostres barris, com tamb\u00e9 ho han fet altres AMPA i AFA per tot Catalunya, tant des de la mateixa FaPaC com d\u2019agrupacions d\u2019AMPA i AFA a Salt o Igualdada o, des de fa uns mesos, l\u2019agrupaci\u00f3 de centres d\u2019alta complexitat Col\u00b7lectiu d\u2019Escoles Contra la Segregaci\u00f3. El que comparteixen aquestes iniciatives \u00e9s la decisi\u00f3 de no aturar-se en la feina habitual de les AMPA per millorar la seva escola \u2013sigui a trav\u00e9s d\u2019extraescolars, de festes, de formaci\u00f3 de les fam\u00edlies o d\u2019exig\u00e8ncies concretes a l\u2019administraci\u00f3\u2013, i teixir tamb\u00e9 aliances amb altres escoles per treballar plegats pel conjunt de l\u2019oferta p\u00fablica, per consensuar una mirada sist\u00e8mica, col\u00b7lectiva, que no pensi tant en el benefici dels seus fills i filles sin\u00f3 de tots els alumnes, i per tant de les escoles, amb especial atenci\u00f3 als centres que es trobin en cada moment en una situaci\u00f3 m\u00e9s delicada. Durant aquests 12 anys hem apr\u00e8s, plegats, pares i mares d\u2019escoles m\u00e9s i menys volgudes, amb composici\u00f3 social m\u00e9s o menys afavorida, a mirar i pensar el conjunt, i col\u00b7lectivament a teixir reclamacions que intentin ser globals, no particulars.<\/p>\n

En aquest recorregut hem apr\u00e8s molt. Molt\u00edssim. Per\u00f2 hi havia una intu\u00efci\u00f3, una disposici\u00f3, un convenciment de partida que molts compart\u00edem i que \u00e9s el que ens ha agrupat: que la barreja i la composici\u00f3 social equilibrada s\u00f3n elements clau per l\u2019escola p\u00fablica, i per aix\u00f2 la \u201cqualitat\u201d sempre passa indefectiblement per equilibrar i reequilibrar, constantment. Per donar m\u00e9s suport als centres en situaci\u00f3 m\u00e9s complicada, per enfortir els que s\u2019enfronten a m\u00e9s dificultats, per assumir tots junts els reptes que se\u2019ns presenten.<\/p>\n

I la barreja i la composici\u00f3 social equilibrada no \u00e9s un estat natural que de vegades es desestabilitza. Al contrari: el sistema educatiu tendeix al desequilibri, perqu\u00e8 les fames de les escoles van i venen, i les fam\u00edlies, sobretot les de classe mitjana, amb el boca-orella als parcs i a les places creen modes i tend\u00e8ncies a la velocitat de la llum. N\u2019hem estat testimonis en primera persona durant tots aquests anys. Aquestes modes fan que les fam\u00edlies amb m\u00e9s nivell socioecon\u00f2mic i cultural tendeixin a agrupar-se en uns centres i a defugir-ne d\u2019altres. I precisament per aix\u00f2, perqu\u00e8 el sistema tendeix al desequilibri, creure en l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica passa per bastir contraforts que li posin fre, que posin l\u00edmits i que aixequin dics de contenci\u00f3 a la tend\u00e8ncia a separar-se i segregar-se. Durant 12 anys, des de les AFA i AMPA de l\u2019Eixample Dreta i Ciutat Vella, molts hem treballat per ser un contrafort m\u00e9s, \u00a0d\u2019entre els necessaris, per a mitigar aquest desequilibri.<\/p>\n

Un aprenentatge col\u00b7lectiu<\/strong><\/h3>\n

Quan dic que ha estat un aprenentatge col\u00b7lectiu no \u00e9s una frase buida. S\u00f3n molts els pares i mares que durant aquests anys han donat continu\u00eftat a la lluita contra la segregaci\u00f3 escolar a la Dreta de l\u2019Eixample i Ciutat Vella. S\u2019hi ha involucrat en un moment o altre prop d\u2019un centenar. De vegades col\u00b7laborant amb l\u2019administraci\u00f3, i d\u2019altres enfrontant-s\u2019hi i discutint-hi. De vegades amb la complicitat de direccions i docents. I de vegades no tant. El punt de vista d\u2019aquest centenar de pares i mares m\u00e9s implicats no \u00e9s homogeni, ni el que defensen \u00e9s compartit per tothom a les AMPA de les seves escoles i instituts. Junts, aix\u00f2 no obstant, han situat el tema de la segregaci\u00f3 a molts espais p\u00fablics, contribuint a fer que es discut\u00eds a les Juntes de les AFA i AMPA que s\u2019han anat succeint, a les confer\u00e8ncies i taules rodones que s\u2019han organitzat i als escrits a les revistes dels barris i de les escoles que s\u2019han publicat. Alguns exemples ajudaran a encarnar aquesta traject\u00f2ria conjunta.<\/p>\n

Mobilitzaci\u00f3 conjunta de tres escoles contra un grup addicional<\/em>. <\/strong>El maig de 2007, l\u2019administraci\u00f3 va adjudicar un grup addicional (un \u201cbolet\u201d) a l\u2019escola Fort Pienc per absorbir la sobredemanda que havia tingut. La protesta de l\u2019AMPA de l\u2019escola, inicialment en termes de \u201cno a casa meva\u201d, es va anar convertint, a partir de contactar i discutir amb les escoles dels voltants que no tenien places, en \u201cno a casa meva si els meus ve\u00efns tenen lloc i els aniria b\u00e9 tenir m\u00e9s alumnes\u201d. I en aquesta direcci\u00f3, entre els mesos de juny i juliol, les Escoles Fort Pienc, Pere Vila i Ramon Llull es van mobilitzar conjuntament contra la creaci\u00f3 d\u2019un grup addicional mentre hi haguessin places vacants a les escoles ve\u00efnes, una pr\u00e0ctica que el Pacte contra la segregaci\u00f3 firmat fa poques setmanes prohibeix expl\u00edcitament. Durant aquelles mobilitzacions tamb\u00e9 es va contactar amb altres escoles de la ciutat amb problem\u00e0tiques similars, i durant el mes de juny es va presentar, per exemple, un manifest conjunt de 10 AMPA (Fort Pienc, Fructu\u00f3s Gelabert, Mallorca, Patronat Dom\u00e9nech, Pere Vila, Poveda, Ramon Llull, Reina Violant \u2013 Comas i Sol\u00e0, La Sedeta, Vila de Gr\u00e0cia) on es demanava a l\u2019administraci\u00f3 \u201cm\u00e9s decisi\u00f3 per millorar la planificaci\u00f3, per evitar la massificaci\u00f3 i la segregaci\u00f3 escolars\u201d.<\/p>\n

Coodinadora d\u2019AMPA de prim\u00e0ria<\/em>.<\/strong> La mobilitzaci\u00f3, tot i que l\u2019administraci\u00f3 va recon\u00e8ixer l\u2019error, no va aconseguir frenar el grup addicional per redistribuir-lo als centres amb vacants. S\u00ed que va ser la llavor, malgrat tot, per la posada en marxa el curs seg\u00fcent, 2007-2008, de la Coordinadora d\u2019Escoles del barri de Fort Pienc, que aglutinava les mateixes tres escoles i tamb\u00e9 l\u2019Escola Carlit. Es va comen\u00e7ar a treballar per compartir actius i abordar problemes conjuntament; per informar el barri sobre la realitat dels centres i trencar les males fames injustificades que existissin, amb especial atenci\u00f3 al per\u00edode de prematr\u00edcula; per compartir Casals i extraescolars; per organitzar conjuntament festes; per formar-nos sobre el problema de la segregaci\u00f3 escolar organitzant confer\u00e8ncies i taules rodones amb soci\u00f2legs i juristes; i per fer reunions amb l\u2019administraci\u00f3 per exigir la seva complicitat, per exemple reduint la matr\u00edcula viva als centres que havien entrat o tenien el perill d\u2019entrar en l\u2019espiral de la segregaci\u00f3 (una altra mesura que ara forma part del Pacte contra la segregaci\u00f3 escolar de Catalunya i tamb\u00e9 del Pla de xoc contra la segregaci\u00f3 escolar de la ciutat de Barcelona). L\u2019any 2017, amb un grup de pares i mares totalment renovat, aquesta coordinadora va ser substitu\u00efda per la Coordinadora AMPA i AFA de les Escoles P\u00fabliques de la Dreta de l’Eixample, que actualment aglutina 10 escoles de prim\u00e0ria (a m\u00e9s de les quatre anteriors, 9 Graons, Gaia, Fructu\u00f3s Gelabert, T\u00e0bor, Encants i Concepci\u00f3) i ha suposat un nou impuls per la discussi\u00f3 de posicions i diagn\u00f2stics sobre el conjunt de l\u2019oferta p\u00fablica a la zona.<\/p>\n

Amics del Pau Claris<\/em>. <\/strong>El curs 2009-10, les AMPA de les escoles Pere Vila i Fort Pienc van comen\u00e7ar a treballar per revertir la situaci\u00f3 de segregaci\u00f3 de l\u2019Institut Pau Claris, situat al costat de l\u2019Arc de Triomf, en la cru\u00eflla entre Eixample, Ciutat Vella i Sant Mart\u00ed. Ambdues escoles el tenien adscrit per\u00f2 no era considerat una opci\u00f3 viable per la immensa majoria de fam\u00edlies, sobretot per les de nivell socioecon\u00f2mic mitj\u00e0 i alt. Aprofitant que havia de sortir la primera promoci\u00f3 de l\u2019Escola Fort Pienc, van treballar amb les direccions i amb les fam\u00edlies per aconseguir que fos considerada una opci\u00f3 volguda d\u2019escolaritzaci\u00f3 per a tothom. Tot i que no es va aconseguir aleshores, l\u2019any 2013 es va donar un nou impuls a aquesta l\u00ednia de treball quan s\u2019hi van sumar les AMPA de les altres escoles de Ciutat Vella que tamb\u00e9 el tenien adscrit, \u00c0ngel Baixeras, Cervantes i Parc de la Ciutadella. Es va crear un grup de treball que es va dir \u201cEls Amics del Pau Claris\u201d, que va treballar amb determinaci\u00f3 per revertir la situaci\u00f3 de l\u2019Institut fins que tres anys despr\u00e9s, en el proc\u00e9s de preinscripci\u00f3 d\u2019inicis del 2016, un grup molt m\u00e9s nombr\u00f3s i socialment molt m\u00e9s divers de fam\u00edlies d\u2019aquestes escoles es van comprometre amb el centre i el va demanar en primera opci\u00f3.<\/p>\n

El gir a l\u2019Institut Pr\u00edncep de Girona<\/em>.<\/strong> A l\u2019altre extrem de l\u2019Eixample Dret, a la cru\u00eflla amb Gr\u00e0cia i Horta-Guinard\u00f3, a la primavera de l\u2019any 2016 un grup de fam\u00edlies de l\u2019escola T\u00e0bor decideixen preinscriure\u2019s en primera opci\u00f3 a l\u2019Institut Pr\u00edncep de Girona, fins aleshores amb una demanda molt per sota de la seva oferta i que havia entrat en una espiral de segregaci\u00f3. Un any despr\u00e9s, a la preinscripci\u00f3 dels primers mesos del 2017, fa el mateix un grup de fam\u00edlies de l\u2019escola Fructu\u00f3s Gelabert, i el seg\u00fcent, el 2018, s\u2019hi suma un grup nombr\u00f3s de la primera promoci\u00f3 de l\u2019Escola Univers, amb la qual cosa es reverteix tamb\u00e9 el desequilibri en la seva composici\u00f3 social.<\/p>\n

Educaci\u00f3 al Centre<\/em>. <\/strong>El curs 2016-17, davant del perill que l\u2019\u00e8xit del Pau Claris tingu\u00e9s un impacte negatiu en altres centres propers, i tamb\u00e9 que acab\u00e9s derivant en una gentrificaci\u00f3 del centre que n\u2019elimin\u00e9s la barreja social que s\u2019havia aconseguit, tots els Instituts de Ciutat Vella i el ve\u00ed Fort Pius es van ajuntar per impulsar el grup de treball que m\u00e9s tard, amb la perspectiva d\u2019incorporar tamb\u00e9 altres centres del Centre de Barcelona, es va anomenar Educaci\u00f3 al Centre. L\u2019objectiu era treballar la problem\u00e0tica de la segregaci\u00f3 escolar de manera transversal, m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres de districte. Aquest grup, a partir de les discussions, va arribar al convenciment que els reptes de Ciutat Vella eren inabordables sense una determinaci\u00f3 molt m\u00e9s gran en la redistribuci\u00f3 de recursos, en la configuraci\u00f3 de zones educatives que barregin els districtes de Ciutat Vella i els lim\u00edtrofs, i en la distribuci\u00f3 equilibrada de l\u2019alumnat. Els reptes de Ciutat Vella no s\u00f3n nom\u00e9s de Ciutat Vella, s\u00f3n de la ciutat, i com a tals els han d\u2019assumir tamb\u00e9 els barris que la rodegen. Per aix\u00f2 des d\u2019aquest grup, en els espais de participaci\u00f3 habilitats per l\u2019administraci\u00f3, s\u2019ha mostrat contrari al fet que el nou projecte d\u2019adscripcions del Consorci d\u2019Educaci\u00f3 de Barcelona tanqui la seva zona educativa i renunci\u00ef a fer zones d\u2019influ\u00e8ncia m\u00e9s heterog\u00e8nies que creuin les barreres de districte.<\/p>\n

Instituts amb escoles adscrites de l\u2019Eixample Dret.<\/em><\/strong> Aquell mateix curs 2016-17, davant la imminent arribada d\u2019un nou Institut llargament demanat a l\u2019Eixample Dret, l\u2019Angeleta Ferrer, es cre\u00e0 un grup de treball amb els Instituts que tenien adscrita alguna escola de la dreta de l\u2019Eixample, i que per tant podien resultar-ne afectats en una o altra direcci\u00f3, per compartir un diagn\u00f2stic i interlocutar amb l\u2019adminsitraci\u00f3. De manera contraintu\u00eftiva per molts, es va estar d\u2019acord i es va donar suport a la valoraci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3, que tot i que preveia una possible sobredemanda els anys que venien, va considerar convenient esperar 2 o 3 anys a posar el nou institut en funcionament, quan estigu\u00e9s l\u2019edifici ja constru\u00eft, per aix\u00ed aprofitar aquests anys de pressi\u00f3 demogr\u00e0fica per consolidar el reequilibri de la composici\u00f3 social dels Instituts Pau Claris i Pr\u00edncep de Girona que s\u2019estava aconseguint, i tamb\u00e9 la creixent confian\u00e7a en l\u2019Institut Fort Pius. Aix\u00f2 havia de permetre evitar el que havia passat a l\u2019esquerra de l\u2019Eixample, on l\u2019augment de la demanda de secund\u00e0ria havia servit per augmentar l\u2019oferta, amb el nou Institut Viladomat, per\u00f2 no per reequilibrar la composici\u00f3 social dels seus centres de secund\u00e0ria. Quan a comen\u00e7aments del curs 2017-18 l\u2019administraci\u00f3 fa fer un canvi de rumb i anunci\u00e0 per sorpresa que l\u2019Institut Angeleta Ferrer s\u2019obriria ja el curs seg\u00fcent, sis d\u2019aquests Instituts (Fort Pius, Princep de Girona, Jaume Balmes, Pau Claris, Salvador Espriu i Juan Manuel Zafra, als quals se sumaria l\u2019Institut Verdaguer, que en podia resultar indirectament afectat), es van mobilitzar conjuntament en contra d\u2019aquest avan\u00e7ament. L\u2019administraci\u00f3, atenent a la demanda, va fer marxa enrere en la seva decisi\u00f3, i el grup d\u2019Instituts ha seguit treballant.<\/p>\n

L\u2019Institut Mil\u00e0 i Fontanals<\/em>.<\/strong> Al per\u00edode de preinscripci\u00f3 a la primavera de l\u2019any 2018, un altre Institut a la cru\u00eflla entre districtes, el Mil\u00e0 i Fontanals, que est\u00e0 a la frontera entre Ciutat Vella i Sants-Montjuic i que tradicionalment tenia moltes vacants, augmenta la demanda de pre-inscripci\u00f3 perqu\u00e8 incorpora un gruix important de sol\u00b7licituds de l\u2019escola ve\u00efna Ferran Sunyer, en un altre gir cap a una matr\u00edcula m\u00e9s equilibrada i diversa, com havia passat anteriorment als Instituts Pau Claris i Pr\u00edncep de Girona.<\/p>\n

Observatori de la Segregaci\u00f3 Escolar<\/em>.<\/strong> Paral\u00b7lelament a aquest activisme, uns quants dels que particip\u00e0vem en alguns d\u2019aquests espais, tamb\u00e9 vam participar en la posada en marxa l\u2019any 2011 de l\u2019Observatori de la Segregaci\u00f3 Escolar, que volia contribuir a fer que el pa\u00eds es prengu\u00e9s seriosament la segregaci\u00f3 escolar, a fer entrar la segregaci\u00f3 escolar a l\u2019agenda educativa de Catalunya. Amb altres pares i mares, i amb investigadors i investigadores interessats en el tema, vam generar un espai on poder discutir i treballar, en un nivell m\u00e9s ampli, sobretot el que rodeja aquest repte tant poli\u00e8dric.<\/p>\n

Algunes lli\u00e7ons apreses<\/strong><\/h3>\n

Aquest s\u00f3n exemples d\u2019un recorregut que ha implicat molt directament, com he dit, a prop d\u2019un centenar de persones, i que per tant ha suposat una experi\u00e8ncia molt rica i tamb\u00e9 un aprenentatge col\u00b7lectiu extraordinari. Hem apr\u00e8s molt i per aix\u00f2 val la pena intentar extreure\u2019n les lli\u00e7ons que, personalment, considero s\u00f3n m\u00e9s importants d\u2019aquesta traject\u00f2ria. I dic personalment perqu\u00e8 evidentment no s\u00f3n compartides per tots els que han format part d\u2019aquests espais en un o altre moment, tot i que s\u00ed per molts.<\/p>\n

En primer lloc, que la composici\u00f3 social equilibrada i la barreja a totes les escoles \u00e9s un b\u00e9 indiscutible, que no es pot supeditar a cap altre<\/strong>. No hi ha una escola de qualitat, en el seu conjunt, si no tenim composicions socials equilibrades, si no tenim barreja a totes les escoles, si no evitem la segregaci\u00f3. Si hi ha centres \u201cgueto\u201d, si hi ha centres amb composicions socials antag\u00f2niques unes de les altres, l\u2019escola com a instituci\u00f3 democr\u00e0tica fracassa, i per tant no podem parlar de qualitat educativa. L\u2019autonomia de centre, la innovaci\u00f3 educativa o la continu\u00eftat pedag\u00f2gica entre escoles de prim\u00e0ria i els seus instituts adscrits, s\u00f3n tots ells objectius que poden tenir aspectes positius, per\u00f2 nom\u00e9s mentre no vagin en contra, o es persegueixin de manera deslligada, de la lluita contra la segregaci\u00f3 escolar. \u00c9s a dir, que tamb\u00e9 tenen riscos, en el sentit que si serveixen sense voler-ho per augmentar-la, legitimar-la, relativitzar-la o amagar-la, deixen de ser objectius intocables.<\/p>\n

Pensem per exemple en la import\u00e0ncia que el Departament d\u2019Educaci\u00f3 o el Consorci de Barcelona estan donant en la seva estrat\u00e8gia futura als Instituts-Escola o a la continu\u00eftat pedag\u00f2gica entre centres de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria mitjan\u00e7ant adscripcions preferents. En les nostres discussions, hem arribat a la conclusi\u00f3 que aquestes mesures estrella, si no van de la m\u00e0 de la lluita contra la segregaci\u00f3, poden esdevenir molt f\u00e0cilment un inconvenient m\u00e9s per la lluita contra aquest altre objectiu, en tant que s\u00f3n una ren\u00fancia a utilitzar el pas a la secund\u00e0ria per estimular la barreja i reequilibrar composicions socials. La defensa que ha fet el Departament dels Instituts-Escola en base a la continu\u00eftat pedag\u00f2gica de centres de prim\u00e0ria \u201cinnovadors\u201d, o a evitar l\u2019abandonament escolar en el cas de centres amb moltes alumnes en situacions de vulnerabilitat social, s\u00f3n dos exemples de com aquesta pol\u00edtica, pel fet de blindar traject\u00f2ries pr\u00e8viament segregades en el pas de la prim\u00e0ria a la secund\u00e0ria, pot ser f\u00e0cilment un obstacle m\u00e9s per revertir la segregaci\u00f3 escolar. La qualitat \u00e9s un objectiu fonamental, i sense qualitat no es pot tenir una escola p\u00fablica vigorosa. Per\u00f2 la qualitat tamb\u00e9 passa per combatre la segregaci\u00f3.<\/p>\n

Quan es parla de bones i males escoles, no sempre es t\u00e9 prou present, es parla no nom\u00e9s de projectes educatius m\u00e9s o menys consistents, sin\u00f3 tamb\u00e9 de manera indestriable, de la seva composici\u00f3 social, del nivell educatiu de les fam\u00edlies dels seus nens i nenes. \u00c9s a dir, que les escoles on la classe mitjana pr\u00e0cticament no hi t\u00e9 pres\u00e8ncia dif\u00edcilment s\u00f3n percebudes per aquesta com una bona opci\u00f3, per molt que tingui un projecte molt \u201cinnovador\u201d, \u201cengrescador\u201d, \u201cde qualitat\u201d o com en vulguem dir. I al contrari, un escola amb un projecte educatiu poc diferenciat, si t\u00e9 una composici\u00f3 social elevada, tendeix autom\u00e0ticament a ser percebuda com una opci\u00f3 desitjable, o com a m\u00ednim acceptable, per les fam\u00edlies de classe mitjana. I per aix\u00f2 un sistema p\u00fablic d\u2019educaci\u00f3 que no barreja, que no aconsegueix que els seus centres tinguin una composici\u00f3 social equilibrada, no pot ser un bon sistema educatiu en el seu conjunt, ja que l\u2019equilibri \u00e9s la mat\u00e8ria primera fonamental a la partir de la qual construir la qualitat de tots els centres, i no nom\u00e9s d\u2019alguns.<\/p>\n

El segon aprenentatge \u00e9s que cal destranscendentalitzar<\/em> la tria escolar, i perdoneu la parauleta. Ens estem tornant bojos. Tenim el millor sistema educatiu de la hist\u00f2ria i en canvi l\u2019angoixa en la tria escolar est\u00e0 desbocada<\/strong>. Una cosa \u00e9s que tothom vulgui el millor pels seus fills, o que prefereixi portar els fills a una escola amb les mestres m\u00e9s motivades i motivadores, el projecte m\u00e9s rod\u00f3, o on se senti socialment confortable. I una cosa molt diferent \u00e9s que ens pensem que si no ho aconseguim \u00e9s com si ens hagu\u00e9s caigut una maledicci\u00f3 o, encara pitjor, que tenim un dret inalienable a exigir aquesta escola somniada. Volent o sense voler, s\u00f3n massa els actors que estan naturalitzant no nom\u00e9s el dret, sin\u00f3 el car\u00e0cter transcendental de la tria: si no \u00e9s el Consorci quan anunciava, en el per\u00edode de prematr\u00edcula de fa pocs anys, que \u201cLa meva filla vol ser metge i jo vull triar la millor escola\u201d, \u00e9s la roda de premsa anual on, estad\u00edstiques en m\u00e0, s\u2019anuncia que el 90, el 95 o el 98% de fam\u00edlies han entrat a l\u2019escola que demanaven en primera opci\u00f3; si no \u00e9s un suplement d\u2019un diari explicant sobre com triar escola, \u00e9s un reportatge sobre les bondats i excel\u00b7l\u00e8ncies de la \u201cinnovaci\u00f3\u201d; si no \u00e9s la bogeria de portes obertes on qui no es ven no hi \u00e9s comptat, s\u00f3n les converses angoixades de pares i mares davant la imminent decisi\u00f3. Hem de tenir clar que si no lluitem contra la naturalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta mirada competitiva a un servei p\u00fablic tan important per la democr\u00e0cia com \u00e9s l\u2019educaci\u00f3, qualsevol pol\u00edtica contra la segregaci\u00f3 escolar ser\u00e0 in\u00fatil. I lluitar contra aquesta naturalitzaci\u00f3 de la tria passa per fer visible, per discutir en p\u00fablic, el que vol dir l\u2019escola p\u00fablica, els seus valors i els compromisos que exigeix.<\/p>\n

Finalment, el tercer aprenentatge que vull destacar \u00e9s que quan aquest valor del car\u00e0cter p\u00fablic de l\u2019educaci\u00f3 es fa present, es defensa i se li d\u00f3na contingut, t\u00e9 i tindr\u00e0 m\u00e9s adherents dels que molts es pensen<\/strong>. \u00c9s a dir, que no hem de creure\u2019ns la propaganda que s\u2019amaga darrere la transcendentalitzaci\u00f3 de la tria. El problema \u00e9s que gaireb\u00e9 tothom ha dimitit, inclosa l\u2019administraci\u00f3, de defensar els valors de la responsabilitzaci\u00f3 amb l\u2019escola com a espai p\u00fablic. Durant aquests anys d\u2019activisme hi ha hagut molts moments en els quals molts dels que hi hem conflu\u00eft hem arribat a pensar que la for\u00e7a de la tria competitiva d\u2019escola era indestructible, impossible de batre. Per\u00f2 la realitat ens ha desmentit. Hem comprovat que quan es treballa per trencar aquestes din\u00e0miques, i quan fam\u00edlies, administraci\u00f3 i docents van de la m\u00e0, hi ha molta gent no nom\u00e9s disposada, sin\u00f3 amb ganes d\u2019apuntar-se a aquesta empresa. Per\u00f2 cal posar-hi les condicions. La lluita contra la segregaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s possible si tothom assumeix el valor de l\u2019educaci\u00f3 com a servei p\u00fablic: les fam\u00edlies per\u00f2 tamb\u00e9 els periodistes; les directores per\u00f2 tamb\u00e9 les mestres, professores i tutores; els gestors per\u00f2 tamb\u00e9 els pol\u00edtics. Estem parlant d\u2019un objectiu col\u00b7lectiu, i no n\u2019hi haur\u00e0 prou amb algunes mesures concretes que poden ajudar a mitigar, per\u00f2 no a solucionar el problema. Cal combatre-la per terra, mar i aire.<\/p>\n

El futur<\/strong><\/h3>\n

L\u2019any 2007 el terme \u201csegregaci\u00f3 escolar\u201d era pr\u00e0cticament desconegut. Aquest any 2019 molts agents clau del pa\u00eds han firmat el Pacte contra la segregaci\u00f3 escolar. Per tant, el cam\u00ed que s\u2019ha fet en el reconeixement d\u2019un problema \u00e9s considerable. El perill ara \u00e9s que aquest reconeixement nom\u00e9s derivi en petites actuacions \u201cde cara a la galeria\u201d, \u00e9s a dir, insuficients, que acabin maquillant m\u00e9s que enfrontant-se al problema de cara. Petits canvis no seran suficients: cal un canvi en\u00e8rgic d\u2019orientaci\u00f3, de discurs i de pr\u00e0ctica. I la voluntat pol\u00edtica l\u2019han d\u2019assumir els qui tenen el poder de decisi\u00f3, els pol\u00edtics que fins ara han mirat cap a un altre costat, o han fet actuacions molt limitades que no han assumit en la majoria dels casos l\u2019immens repte que tenim al davant.<\/p>\n

A Barcelona, tamb\u00e9, som en el moment en el qual es veur\u00e0 si fem una cosa o l\u2019altra. S\u2019ha presentat un pla de xoc contra la segregaci\u00f3 escolar amb mesures molt positives, com distribuir la matr\u00edcula viva no entre els centres amb vacants sin\u00f3 entre tots, tamb\u00e9 els concertats, i tamb\u00e9 fer una feina activa per distribuir equilibradament els alumnes de fam\u00edlies en situacions de m\u00e9s vulnerabilitat, per tal que no es concentrin en uns centres. A la vegada, per\u00f2, tamb\u00e9 sembla que es renuncia a altres eines tamb\u00e9 molt \u00fatils, sin\u00f3 imprescindibles, per reequilibrar composicions socials, com ara fer zones d\u2019influ\u00e8ncia m\u00e9s heterog\u00e8nies quan sigui possible, com el cas de l\u2019Eixample i Ciutat Vella, o fer actuacions m\u00e9s actives sobre el terreny per donar m\u00e9s r\u00e0pidament suport expl\u00edcit i recursos als centres que disminueixen la seva demana. La import\u00e0ncia que es d\u00f3na a la continu\u00eftat pedag\u00f2gica entre la prim\u00e0ria i la secund\u00e0ria, per exemple, pot esdevenir f\u00e0cilment un element de rigidesa que obstaculitzi altres accions pel reequilibri.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La invitaci\u00f3 de Rella per discutir sobre segregaci\u00f3 escolar a partir de l\u2019experi\u00e8ncia de 12 anys d\u2019activisme en aquesta mat\u00e8ria al Centre de Barcelona, va ser una bona excusa per mirar enrere i fer balan\u00e7 de l\u2019aprenentatge col\u00b7lectiu sobre la segregaci\u00f3, per part d\u2019un munt de pares i mares de moltes escoles. <\/p>\n","protected":false},"author":369,"featured_media":182,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-176","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\nL\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La invitaci\u00f3 de Rella per discutir sobre segregaci\u00f3 escolar a partir de l\u2019experi\u00e8ncia de 12 anys d\u2019activisme en aquesta mat\u00e8ria al Centre de Barcelona, va ser una bona excusa per mirar enrere i fer balan\u00e7 de l\u2019aprenentatge col\u00b7lectiu sobre la segregaci\u00f3, per part d\u2019un munt de pares i mares de moltes escoles.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"El Blog de Rella\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-05-16T17:49:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1707\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Roger Mart\u00ednez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@DiariEducacio\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@DiariEducacio\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Roger Mart\u00ednez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"23 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Roger Mart\u00ednez\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1\"},\"headline\":\"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3\",\"datePublished\":\"2019-05-16T17:49:51+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/\"},\"wordCount\":4522,\"commentCount\":3,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/26\\\/2019\\\/05\\\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg\",\"articleSection\":[\"General\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/\",\"name\":\"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/26\\\/2019\\\/05\\\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg\",\"datePublished\":\"2019-05-16T17:49:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/26\\\/2019\\\/05\\\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/26\\\/2019\\\/05\\\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1707,\"caption\":\"Una reuni\u00f3 dels Amics del Pau Claris | Foto: Institut Pau Claris\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/2019\\\/05\\\/16\\\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/\",\"name\":\"El Blog de Rella\",\"description\":\"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1\",\"name\":\"Roger Mart\u00ednez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Roger Mart\u00ednez\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rella\\\/author\\\/rogermartinez\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella","og_description":"La invitaci\u00f3 de Rella per discutir sobre segregaci\u00f3 escolar a partir de l\u2019experi\u00e8ncia de 12 anys d\u2019activisme en aquesta mat\u00e8ria al Centre de Barcelona, va ser una bona excusa per mirar enrere i fer balan\u00e7 de l\u2019aprenentatge col\u00b7lectiu sobre la segregaci\u00f3, per part d\u2019un munt de pares i mares de moltes escoles.","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/","og_site_name":"El Blog de Rella","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/","article_published_time":"2019-05-16T17:49:51+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1707,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Roger Mart\u00ednez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@DiariEducacio","twitter_site":"@DiariEducacio","twitter_misc":{"Escrit per":"Roger Mart\u00ednez","Temps estimat de lectura":"23 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/"},"author":{"name":"Roger Mart\u00ednez","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/#\/schema\/person\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1"},"headline":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3","datePublished":"2019-05-16T17:49:51+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/"},"wordCount":4522,"commentCount":3,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg","articleSection":["General"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/","name":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3 - El Blog de Rella","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg","datePublished":"2019-05-16T17:49:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/#\/schema\/person\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/AmicsPauClaris-scaled-1.jpg","width":2560,"height":1707,"caption":"Una reuni\u00f3 dels Amics del Pau Claris | Foto: Institut Pau Claris"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2019\/05\/16\/laprenentatge-de-lactivisme-contra-la-segregacio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L\u2019aprenentatge de l\u2019activisme contra la segregaci\u00f3"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/","name":"El Blog de Rella","description":"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/#\/schema\/person\/7d69d82e89ec89af321e991b1b45cfb1","name":"Roger Mart\u00ednez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6b8632df9419fc64469d637304b60fb814145f731e5ad8cc7267ef3beccc1c7d?s=96&d=mm&r=g","caption":"Roger Mart\u00ednez"},"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/author\/rogermartinez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/369"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/media\/182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}