En aquest article volem explicar l’experi\u00e8ncia de col\u00b7laboraci\u00f3 que v\u00e0rem realitzar amb el programa de Millora de la Formaci\u00f3 Inicial dels Mestres (MIF). Tot i que aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 es va fer en cursos anteriors, no \u00e9s fins ara que ens ha semblat interessant donar-la a con\u00e8ixer. Aquest mes es presenta oficialment el document final, que \u00e9s el resultat d’un proc\u00e9s de debat amb agents socials i educatius per millorar la formaci\u00f3 inicial dels docents.<\/p>\n
Aquesta petici\u00f3 per a col\u00b7laboraci\u00f3 va arribar a l’associaci\u00f3 Rella a trav\u00e9s de Miquel Mart\u00ednez i Enric Prats, professors de la UB i impulsors d’aquest programa. L’objectiu era aprofitar l’experi\u00e8ncia que els docents jubilats han acumulat durant tota la seva traject\u00f2ria professional a trav\u00e9s de les aportacions que poguessin anar fent en el programa.<\/p>\n
Un cop valorada la demanda ens va semblar molt interessant participar-hi, ja que responia plenament a un dels objectius de la nostra associaci\u00f3: aportar la nostra experi\u00e8ncia personal.\u00a0El grup Educaci\u00f3 Avui,\u00a0on es realitza el debat educatiu de l’associaci\u00f3, es va fer c\u00e0rrec de desenvolupar el projecte.<\/p>\n
L’objectiu del nostre treball era ajudar a millorar la formaci\u00f3 actual dels estudiants de Magisteri mentre recoll\u00edem les opinions personals de mestres en actiu sobre la seva pr\u00f2pia formaci\u00f3 inicial, especificar les compet\u00e8ncies que calia potenciar i treballar en un nou perfil del docent.\u00a0Aix\u00ed doncs, v\u00e0rem posar fil a l’agulla al projecte i vam incorporar al nostre grup una representant del grup MIF de la universitat.<\/p>\n
El primer pas va ser elaborar una enquesta per saber la valoraci\u00f3 que feien les i els mestres de la seva formaci\u00f3 inicial. Aquest pas ens va ocupar diverses sessions de treball perqu\u00e8 va representar un debat aprofundit, labori\u00f3s i interessant per part del grup sobre aspectes educatius i, sobretot, sobre el perfil del futur docent que es volia aconseguir a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 inicial.<\/p>\n
V\u00e0rem entrevistar m\u00e9s d’una trentena de mestres, que feia cinc, deu i quinze anys que havien acabat els seus estudis de Magisteri. Vol\u00edem agafar una franja d’edat en qu\u00e8 els enquestats haguessin adquirit un cert grau d’experi\u00e8ncia educativa per\u00f2 que encara tinguessin a prop, en el fer i en la mem\u00f2ria, la formaci\u00f3 rebuda.<\/p>\n
Essencialment les preguntes que els f\u00e8iem eren sobre temes de continguts, psicopedagogia, metodologies, did\u00e0ctiques i, sobretot, sobre les pr\u00e0ctiques que van realitzar. A l’hora de fer l’entrevista v\u00e0rem donar molta import\u00e0ncia a les nostres percepcions, preguntes i aportacions, i tamb\u00e9 al clima de la conversa. V\u00e0rem creure oport\u00fa crear un clima dist\u00e8s i de complicitat amb les i els mestres entrevistats amb l’objectiu de propiciar la reflexi\u00f3 sobre els diferents temes que tract\u00e0vem, per\u00f2 tamb\u00e9 l’espontane\u00eftat, que va donar peu a an\u00e8cdotes i r\u00e8cords molt motivadors.<\/p>\n
Les caracter\u00edstiques dels docents que ens interessava entrevistar eren les de mestres motivats i entusiasmats per la seva professi\u00f3 amb ganes d’aprofundir-hi i aportar-hi millores i tamb\u00e9 que tinguessin un nivell alt de reflexi\u00f3 i de cr\u00edtica constructiva envers els estudis que havien realitzat. Coneix\u00edem la majoria de persones entrevistades i les v\u00e0rem proposar.<\/p>\n
Tothom, la majoria dones, va donar molta import\u00e0ncia a les pr\u00e0ctiques realitzades a les escoles, a la seva formaci\u00f3 en general i a la seva feina. Els agradava fer de mestres, tot i veure i conviure amb problemes i q\u00fcestions a vegades dif\u00edcils de solucionar. Per tant, hi havia en tothom una predisposici\u00f3 positiva a encarar la seva professi\u00f3 i el m\u00f3n de l’escola amb tota la seva complexitat.<\/p>\n
Les dues persones encarregades de realitzar l’entrevista tenien dues tasques diferents i complement\u00e0ries. Una, a c\u00e0rrec del mestre\/a jubilat, que motivava la conversa i anava fent les preguntes i l’altra, que va portar a terme una persona de l’equip MIF, que escrivia i enregistrava l’entrevista amb l’objectiu de facilitar la fiabilitat del buidatge. Un cop fet aquest buidatge, a c\u00e0rrec de la persona que recollia tota la informaci\u00f3, es va programar una segona tanda de trobades de tot el grup per fer-ne la valoraci\u00f3 i ampliar-ne el contingut amb les aportacions dels mestres jubilats que havien fet l’entrevista.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 exposem els aspectes que els docents enquestats varen assenyalar com a m\u00e9s importants i susceptibles de tenir en compte per part de la universitat, en el seu projecte de millora en la formaci\u00f3 inicial de les i els mestres.<\/p>\n
Consideraven la formaci\u00f3 rebuda molt te\u00f2rica i allunyada de la realitat de l’aula i de l’escola. Amb poc aprofundiment i rigor en els plantejaments i manca d’exig\u00e8ncia perqu\u00e8 molts dels continguts curriculars ja s’havien treballat durant el Batxillerat.<\/p>\n
Constataven poca relaci\u00f3 entre els continguts que s’impartien a la universitat i el que calia desenvolupar a l’aula on es realitzaven les pr\u00e0ctiques. Aquest fet evidenciava l’allunyament que hi ha entre el m\u00f3n universitari i l’escola.<\/p>\n
En resum, valoraven com a deficient i escassa la formaci\u00f3 en quant a continguts, en metodologies i did\u00e0ctiques i en la gesti\u00f3 d’aula i habilitats comunicatives. Pel que fa a les metodologies, consideraven que no havien de ser tancades i que s’havien d’adaptar als canvis temporals, a les necessitats del moment. En refer\u00e8ncia a les habilitats socials, remarcaven la import\u00e0ncia de les relacions emp\u00e0tiques i emocionals amb els alumnes per poder atendre la seva diversitat.<\/p>\n
Tamb\u00e9 expressaven la import\u00e0ncia de tenir coneixements amplis dels diferents corrents de psicologia evolutiva per donar respostes m\u00e9s ajustades i pertinents als alumnes de les diferents etapes educatives. En aquesta direcci\u00f3 varen trobar a faltar coneixements sobre els psic\u00f2legs i pedagogs que han marcat les directrius educatives dels \u00faltims temps com Piaget, Freinet, Montessori o Vigotsky.<\/p>\n
Es va donar molta import\u00e0ncia a l’ensenyament de les lleng\u00fces a nivell parlat, llegit i escrit, especialment de la llengua anglesa que es va valorar com a necess\u00e0ria i indispensable.\u00a0I, per \u00faltim, es va considerar necessari aprendre a incorporar les noves tecnologies a l’aula tot veient les possibilitats de treball que aquestes ofereixen tant als mestres com als alumnes.<\/p>\n
Referent a les pr\u00e0ctiques de la carrera docent es van valorar dos aspectes fonamentals i complementaris. Un feia refer\u00e8ncia a la quantitat de pr\u00e0ctiques que els alumnes realitzaven i l’altra incidia directament sobre la qualitat d’aquestes pr\u00e0ctiques. Es va valorar que caldria augmentar les estades dels alumnes de magisteri a les escoles per tal d’ampliar el temps d’observaci\u00f3 i d’actuaci\u00f3 directament amb alumnes.<\/p>\n
Pel que fa a la qualitat, es proposava que hi hagu\u00e9s m\u00e9s implicaci\u00f3 de la universitat en les pr\u00e0ctiques i sobretot m\u00e9s col\u00b7laboraci\u00f3 entre escola de pr\u00e0ctiques i universitat a trav\u00e9s dels tutors d’ambdues institucions. Es va veure la necessitat de dissenyar unes pr\u00e0ctiques que permetessin als futurs mestres con\u00e8ixer l’escola en el fer de cada dia, viure-la \u00e0mpliament i compartir amb els mestres la pr\u00e0ctica del PEC, amb errors i encerts.<\/p>\n
Que poguessin participar en les reunions dels equips docents, en els claustres, en les festes i altres activitats que els mestres consideressin necess\u00e0ries per a la seva formaci\u00f3. En aquest nou disseny de les pr\u00e0ctiques caldria aconseguir que els futurs mestres no nom\u00e9s visquessin l’escola f\u00edsicament sin\u00f3 tamb\u00e9 emocionalment. \u00c9s en aquest sentit que caldria oferir-los un bon acolliment i seguiment de la seva feina.<\/p>\n
Un altre aspecte on tamb\u00e9 caldria una formaci\u00f3 \u00e0mplia i adequada \u00e9s en l’aprenentatge de la resoluci\u00f3 de conflictes. L’escola genera en el seu dia a dia moltes novetats, imprevistos i a vegades conflictes complicats de solucionar. Aix\u00f2 demana una base formativa basada en l’an\u00e0lisi i la reflexi\u00f3 per saber gestionar solucions tant individualment, cada mestre\/a, com en l’\u00e0mbit dels diferents equips i del claustre. M\u00e9s endavant en la quotidianitat de l’aula i de l’escola el mestre novell sabr\u00e0 encaixar la seva pr\u00e0ctica en les refer\u00e8ncies te\u00f2riques que haur\u00e0 apr\u00e8s en la seva formaci\u00f3.<\/p>\n
Tamb\u00e9 caldria potenciar en la formaci\u00f3 inicial dels mestres el treball educatiu en equip, tant dins l’escola – equips docents de cicles, etapes, claustres, etc. – com en el seu entorn – coordinaci\u00f3 amb els EAP’s, serveis socials, educadors de carrer, centres oberts, PQPI, plans d’entorn, etc. Per altra banda, caldria incorporar la reflexi\u00f3 sobre el propi aprenentatge per tal de trencar la in\u00e8rcia de reproduir la manera com ens varen ensenyar en la nostra pr\u00e0ctica professional. Ser\u00e0 a partir d’aquesta reflexi\u00f3 que les i els mestres podran construir el propi model educatiu i la pr\u00f2pia identitat docent.<\/p>\n
Aquests, doncs, s\u00f3n els aspectes m\u00e9s importants que v\u00e0rem recollir en el nostre treball i que s’han tingut en compte en el document que la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona aviat far\u00e0 p\u00fablic.<\/p>\n
Valorem molt positivament aquest treball per motius diversos. En primer lloc, com hem explicat abans, perqu\u00e8 era una demanda que incidia en els objectius de la nostra associaci\u00f3 i ens implicava directament degut que som mestres amb una experi\u00e8ncia acumulada d’anys de doc\u00e8ncia i a trav\u00e9s del que se’ns demanava pod\u00edem posar el nostre bagatge d’una manera immediata al servei de l’educaci\u00f3 actual per tal de millorar-la. Va ser molt satisfactori veure que el nostre bagatge professional era reconegut i \u00fatil.<\/p>\n
En segon lloc hem de dir que malgrat la nostra experi\u00e8ncia a les aules i a l’escola encara pod\u00edem aprendre moltes coses. Aix\u00f2 ho v\u00e0rem poder constatar amb el contacte que v\u00e0rem tenir a trav\u00e9s de les enquestes amb els mestres que estaven en actiu, amb els contactes i xerrades amb el grup MIF de la universitat i, sobretot, amb els debats educatius que aquest treball ens ha donat l’oportunitat de realitzar en el nostre grup.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’associaci\u00f3 de mestres i professorat jubilat ha col\u00b7laborat amb el programa de Millora de la Formaci\u00f3 Inicial dels Mestres (MIF) per ajudar a millorar la formaci\u00f3 actual dels futurs mestres<\/p>\n","protected":false},"author":363,"featured_media":1800,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1973","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\n