Fa molts anys, quan al meu barri es va inaugurar la Rambla de Badal, vaig sortir a estudiar-la amb el meu grup\u00a0 (un sis\u00e8 de Prim\u00e0ria). Aquesta Rambla s’havia construit arran del cobriment de la Ronda del Mig; un espai guanyat als cotxes. Al barri hav\u00edem aconseguit un passeig preci\u00f3s, amb parterres, arbres, bancs per seure-hi… El meu alumnat, per\u00f2, em va fer adonar que en tots aquells metres (des de la Diagonal fins a la Pla\u00e7a Cerd\u00e0!) no hi havia ni un sol espai pensat perqu\u00e8 elles i ells hi poguessin jugar. Amb aquesta perspectiva vam analitzar diversos parcs i espais infantils del barri i van concloure que elles i ells, d’11 i 12 anys, no hi tenien cabuda.<\/p>\n
Anys m\u00e9s tard, en visites del que havia de ser el passeig que cobria les vies, tamb\u00e9 a Sants, vaig participar com a ve\u00efna per fer suggeriments al projecte urban\u00edstic. Vaig reclamar espais adequats perqu\u00e8 les criatures d’aquestes edats, que encara no poden allunyar-se de casa poguessin bellugar-se i\u00a0 tinguessin espais per jugar: pilota, skate… Les ve\u00efnes i ve\u00efns que tamb\u00e9 van participar en aquesta ronda de consultes van posar el crit al cel: que si farien soroll, que anessin a Montju\u00efc…<\/p>\n
Francesco Tonucci, un gran pedagog, fa anys que reclama una ciutat adaptada a les necessitats de les criatures, la qual al mateix temps seria amable per tothom. Quantes vegades el professorat que hem fet sortides amb els nostres grups ens hem trobat amb la incomprensi\u00f3 de la gent que viatjava amb el metro o que passava per la vorera i l’havien de compartir amb vint-i-cinc criatures? Tot i que tamb\u00e9 sempre hem trobat algunes persones amables.<\/p>\n
Vivim en una societat que s’en recorda de les criatures quan s’acosten les festes de Nadal. S\u00f3n un reclam fant\u00e0stic pel consum. Per\u00f2 despr\u00e9s les volem tancades a casa, que no \u201cmolestin\u201d. Protestem per les vacances escolars o quan el professorat fa vaga. No protestem perqu\u00e8 una criatura de tres anys passi de vuit del mat\u00ed a sis de la tarda tancada a l’escola. No protestem perqu\u00e8 l’escola bressol municipal la gestioni una empresa que ha guanyat\u00a0 la concessi\u00f3 per ser, senzillament, la proposta m\u00e9s econ\u00f2mica; ni tampoc protestem perqu\u00e8 les criatures hagin de viure el desnonament de la seva fam\u00edlia…<\/p>\n
Una de les mesures a trav\u00e9s de les quals podem mesurar si una societat \u00e9s saludable, \u00e9s el grau de la cura amb qu\u00e8 aquesta tracta les seves criatures i\u00a0 la gent gran, \u00e9s a dir, all\u00f2 que les feministes anomenem \u201cPosar la vida al centre\u201d.\u00a0 Aquests dies veiem com d’oblidades estan les resid\u00e8ncies de gent gran. La majoria de nosaltres sabem que si qui gestiona un centre ho fa per motius estrictament econ\u00f2mics, qui al final en surt perjudicat s\u00f3n les persones que hi treballen (majorit\u00e0riament dones) i hi resideixen.<\/p>\n