L\u2019infant percep el m\u00f3n tan bon punt neix, per\u00f2 \u00e9s la llengua l\u2019instrument que li permetr\u00e0 nomenar-lo, posar nom a les coses. \u00c9s la seva primera llengua la que li genera les primeres estructures cognitivo-ling\u00fc\u00edstiques, la primera empremta en el seu tendre cervell.<\/p>\n
\u00c9s la flexibilitat i plasticitat d\u2019un cervell infantil que fa possible l\u2019aprenentatge fluid i s\u00f2lid d\u2019una segona o tercera llengua en edats primerenques. Aix\u00ed, nenes i nens que tenen com a llengua mare el castell\u00e0 i que a l\u2019escola fan una immersi\u00f3 en la llengua catalana ho tenen m\u00e9s f\u00e0cil a l\u2019hora d\u2019aprendre una tercera llengua, sigui l\u2019angl\u00e8s, el franc\u00e8s o qualsevol altra.<\/p>\n
D\u2019aqu\u00ed unes consideracions. La primera: un atac, sigui del tipus que sigui (tamb\u00e9 si ve d\u2019inst\u00e0ncies judicials), a la llengua mare \u00e9s un atac a un tret identitari cabdal. Ning\u00fa hauria de ferir la llengua de ning\u00fa perqu\u00e8 atacant una llengua s\u2019est\u00e0 atacant, menystenint, excloent o\u00a0 invisibilitzant una part fonamental de cada persona. I all\u00f2 que funciona per una persona, funciona tamb\u00e9 per a un col\u00b7lectiu de persones.<\/p>\n
La segona: un sistema d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s clau per aconseguir el domini d\u2019una llengua. Per aix\u00f2 enviem fills i filles a pa\u00efsos estrangers, perqu\u00e8 entenem que parlar una llengua m\u00e9s \u00e9s riquesa per a ells i elles, i que la millor manera d\u2019aprendre-la \u00e9s fer una bona immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n
El catal\u00e0, primera llengua de molts catalans, perd pistonada. Fa molt temps que sabem que les coses no van b\u00e9 pel catal\u00e0. Les persones que no hem perdut el contacte amb l\u2019escola d\u2019en\u00e7\u00e0 de la Transici\u00f3 podr\u00edem donar testimoni de l\u2019evoluci\u00f3 de la llengua catalana a les aules. Som testimonis vius del model catal\u00e0 d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i no oblidem que les primeres implementacions del PIL (Programa d\u2019Immersi\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica) va tenir lloc el curs 1983\/84 a dinou escoles p\u00fabliques de Canovelles i Santa Coloma de Gramenet, que tenia una poblaci\u00f3 majorit\u00e0riament castellanoparlant. Per als fills i filles d\u2019aquelles fam\u00edlies immigrants, que desitjaven que els seus plan\u00e7ons entressin en un bon ascensor social, el catal\u00e0 era un eina molt \u00fatil. Van ser els pares i mares qui van impulsar la immersi\u00f3.<\/p>\n
Per a les altres fam\u00edlies, aquelles que tenien el catal\u00e0 com a llengua mare, eren moments de prestigiar-se dominant una llengua que havia estat menystinguda durant un llarg per\u00edode, prestigiant la llengua es guanyava autoestima col\u00b7lectiva. Molts pares i mares veien que si els seus fills i filles parlaven, llegien i escrivien correctament el catal\u00e0 posse\u00efen un bon plus educatiu. Aquest model fou exit\u00f3s perqu\u00e8 assegurava que, en acabar l’escolaritat obligat\u00f2ria, es coneixien i empraven per igual les dues lleng\u00fces oficials del pa\u00eds.<\/p>\n
El model funcionava i generava consens i es veia la immersi\u00f3 com un molt bon element de cohesi\u00f3 social. Els bons resultats de l\u2019experi\u00e8ncia van fer que el curs 1992\/93 fos el model d\u2019ensenyament a tot Catalunya. El proc\u00e9s, \u00e9s clar, va anar acompanyat de la normativitzaci\u00f3 necess\u00e0ria: el 1983 s\u2019aprov\u00e0 la Llei de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica (Llei 7\/1983). El 1998 es va ampliar el text legal, que don\u00e0 lloc a la Llei de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica (Llei 1\/1998) i finalment, el Parlament va aprovar la Llei d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya (Llei 12\/2009).<\/p>\n
Tercera consideraci\u00f3. Potser hem de comen\u00e7ar a pensar que ha plogut molt des de la Transici\u00f3. El m\u00f3n del 2021 no t\u00e9 res a veure amb el m\u00f3n del 2010, tot just acabada d\u2019aprovar la LEC. All\u00f2 que va ser un \u00e8xit fins aleshores, pot no ser-ho avui dia. No ens referim a la necessitat d\u2019immersi\u00f3, sin\u00f3 el model concret de Catalunya iniciat en els 1980s i en el que els mitjans de comunicaci\u00f3 hi van jugar un paper fonamental. Si volem calcar o mantenir mecanismes, estrat\u00e8gies i formes de difusi\u00f3 de la llengua que funcionaven d\u00e8cades enrere ens equivoquem de ple. La situaci\u00f3 social, pol\u00edtica i econ\u00f2mica ha canviat molt i els usos ling\u00fc\u00edstics tamb\u00e9. Cal repensar-ho tot de nou, tamb\u00e9 l\u2019aprenentatge i l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces.<\/p>\n
El 2009 apareix WhatsApp, l\u2019any 2014 tenia 500 milions d\u2019usuaris al m\u00f3n, el gener del 2021 en tenia 2.000 milions. Instagram, Twitter, Telegram, TiktoK, etc. han canviat la forma de comunicar-nos i de donar i rebre informaci\u00f3. Avui dia, el fet que hi hagi premsa en catal\u00e0 no \u00e9s un substancial per a la bona salut de la llengua. Tampoc ho \u00e9s que tinguem TV3, perqu\u00e8 ja no \u00e9s un model de comunicaci\u00f3 en catal\u00e0, i la t\u00edmida pres\u00e8ncia de la llengua catalana a TV2, potser creixent en aquest moment, es dirigeix a un p\u00fablic minoritari. Ni TV2 ni TV3 no enganxen franges d\u2019edat imprescindibles per renovar i alhora enfortir el catal\u00e0, i ja no s\u00f3n representatives del conjunt de la societat catalana. Avui existeixen un munt d\u2019alternatives en pr\u00e0cticament totes les lleng\u00fces que configuren la riquesa ling\u00fc\u00edstica dels que viuen i treballen a Catalunya. Les noves immigracions poden escoltar r\u00e0dio, mirar programes de televisi\u00f3 i veure pel\u00b7l\u00edcules en les seves lleng\u00fces maternes amb relativa facilitat.<\/p>\n
I tot all\u00f2 que fa referencia a la m\u00fasica i la literatura? En quina llengua canten i escolten m\u00fasica els nostres infants i joves? Qui canta en catal\u00e0? Quina literatura arriba a les seves mans? Caldr\u00e0 implicar el sector de la producci\u00f3 musical (cantautors, grups, que canten en catal\u00e0) i liter\u00e0ria. Les visites de grups de m\u00fasica o d\u2019autors literaris a les escoles s\u2019haurien de recuperar i hauria de ser el Departament qui les propici\u00e9s i les financ\u00e9s.<\/p>\n
Quarta consideraci\u00f3. El catal\u00e0 ja no \u00e9s necessari, no es fa servir per accedir a res p\u00fablic, ni administratiu, ni comercial; tots veiem que a comer\u00e7os i compres on line<\/em> dif\u00edcilment s’at\u00e9n en catal\u00e0 i sovint es valora m\u00e9s el coneixement de l’angl\u00e8s que el catal\u00e0, tot i ser llengua oficial. El catal\u00e0 no \u00e9s percebut com un instrument de comunicaci\u00f3 b\u00e0sic. Tampoc \u00e9s vist com una llengua que pugui donar cap valor afegit a un curr\u00edculum vitae,<\/em> ni servir per ascendir socialment. Tampoc \u00e9s el catal\u00e0 la llengua que dona confort en moments d\u2019oci i entreteniment.<\/p>\n En aquesta situaci\u00f3, \u00e9s f\u00e0cil deixar-se arrossegar per la llengua que \u201cfacilita la comunicaci\u00f3 amb la majoria\u201d. Els patis de les escoles, especialment a secund\u00e0ria, en s\u00f3n una bona mostra. Si en un grup de joc de quatre joves hi ha un nouvingut, dos catalanoparlants i un castellanoparlant es parlar\u00e0 castell\u00e0 per \u201ccomoditat ling\u00fc\u00edstica\u201d i facilitar la comprensi\u00f3 de tots. A molts professors els passa el mateix. Si tenen un percentatge elevat d\u2019alumnat que, fins i tot en la seva llengua mare que no \u00e9s ni castell\u00e0 ni catal\u00e0, presenten dificultats important d\u2019aprenentatge d\u2019algunes mat\u00e8ries, posem per cas de f\u00edsica, i saben que els facilitaran la comprensi\u00f3 si parlen en castell\u00e0, qu\u00e8 han de fer? Qu\u00e8 far\u00edeu vosaltres? Esperar aquell professor de refor\u00e7 que el Departament no ha posat? Enviar l\u2019alumnat a un refor\u00e7 ling\u00fc\u00edstic inexistent? Parlar alternativament en catal\u00e0 i castell\u00e0? Fer la classe en castell\u00e0?<\/p>\n El Departament hi t\u00e9 la seva part de responsabilitat, per no haver vist fins ara all\u00f2 que en els patis era vist\u00f3s, i per retallar aules d\u2019acollida i professors de refor\u00e7 als centres, en especial a secund\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n I aix\u00f2 no ho resol cap nova estrat\u00e8gia d\u2019ensenyament i aprenentatge, cap enfocament globalitzat ni cap treball cooperatiu. Per comprendre qualsevol contingut, cal primer aprendre a llegir i escriure, i per poder-ho fer en condicions de confort educatiu \u00e9s imprescindible l\u2019Aula d\u2019acollida, que en molts centres s\u2019han eliminat i segurament cal un replantejament nou, a l\u2019al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies actuals, de l\u2019acollida escolar.<\/p>\n Cinquena consideraci\u00f3. Certament, com deia el conseller d\u2019Educaci\u00f3, Josep Gonz\u00e0lez Cambray, en presentar les primeres conclusions sobre la mala salut del catal\u00e0, \u201cel docent \u00e9s model ling\u00fc\u00edstic\u201d. El docent sempre \u00e9s un model (o un contra model) i no nom\u00e9s pel que fa l\u2019\u00fas de la llengua. Per\u00f2 la mala salut del catal\u00e0 no es pot atribuir als docents, ni a les escoles. La responsabilitat recau en el conjunt d\u2019agents educatius d\u2019\u00e0mbits ben diversos. Ning\u00fa no es pot espolsar responsabilitats. Ajuda a la bona salut del catal\u00e0 que s\u2019eliminin o es buidin les escoles d\u2019aquells recursos que pal\u00b7lien aquestes mancances?<\/p>\n El mateix Departament d\u2019Educaci\u00f3 hi t\u00e9 les seves pr\u00f2pies responsabilitats. La primera, no haver vist fins ara all\u00f2 que en els patis de les escoles \u00e9s vist\u00f3s. La segona i molt greu, no mantenir i no dotar de m\u00e9s aules d\u2019acollida als centres i de professors de refor\u00e7 a les aules, en especial a secund\u00e0ria. La tercera, no fer esfor\u00e7os per trobar aliances s\u00f2lides amb altres inst\u00e0ncies educatives (empreses d’activitats extraescolars, menjadors escolars, entitats esportives, grups d\u2019esplai, col\u00f2nies etc.) i de caire cultural per tal que l\u2019\u00fas de la llengua catalana es converteixi en vehicle de comunicaci\u00f3 entre gent jove en el seu temps fora d\u2019escola, en el seu temps de joc i oci.<\/p>\n A la web del Departament d\u2019Educaci\u00f3 es diu: \u201cL\u2019Aula \u00e9s un espai d\u2019acollida i acompanyament dels alumnes que han arribat recentment, espai de relaci\u00f3, intercanvi i comunicaci\u00f3 de nens o adolescents que provenen de pa\u00efsos on es parla una llengua diferent a la del centre educatiu\u201d. El catal\u00e0 no gaudir\u00e0 de bona salut si no fem mans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 sigui llengua d\u2019acollida i cohesi\u00f3 social. L\u2019acollida i la cohesi\u00f3 social haurien ser els eixos vertebradors de tots els projectes ling\u00fc\u00edstics de totes les escoles del pa\u00eds. L\u2019acollida i la cohesi\u00f3 social han de ser trets d\u2019identitat estimats. Est\u00e0 b\u00e9 que es dediquin molts esfor\u00e7os i recursos (seminaris de mestres, acompanyament dels CRP i la inspecci\u00f3…) a la celebraci\u00f3 de l’English Day<\/em>. De fet, l’alumnat percep aquest dia com a festiu<\/em>, divertit i engrescador i \u00fatil. Es percep de la mateixa manera l\u2019aprenentatge del catal\u00e0?<\/p>\n Cal defensar el catal\u00e0 sense caure en el parany de pensar que la millor defensa \u00e9s un bon atac; titulars alarmistes o que menystenen institucions de l\u2019Estat espanyol no fan cap b\u00e9 a la llengua catalana<\/p><\/blockquote>\n Sisena consideraci\u00f3. Perqu\u00e8 la llengua catalana sigui vehicle de comunicaci\u00f3 entre infants i joves s\u2019haur\u00e0 de posar tot el talent que hi ha a Catalunya al servei del catal\u00e0: dissenyar continguts atractius per a l\u2019aprenentatge, l\u2019entreteniment, el joc, i la cultura en catal\u00e0, sempre emprant els sistemes de comunicaci\u00f3 m\u00e9s actuals per penetrar gaireb\u00e9 per osmosi; i \u00e9s necessari aconseguir que bons i reconeguts t\u00e8cnic, cient\u00edfics, influencers<\/em>, cantants, esportistes d\u2019elit, etc. facin del catal\u00e0 la seva pell, la seva carta de presentaci\u00f3. Tamb\u00e9 s\u2019haur\u00e0 de pensar quines poden ser les accions a emprendre amb les fam\u00edlies de les noves immigracions; s\u2019ha de revisar la forma com les hem acollit o com les hem abandonat i com les acostem a l\u2019\u00fas i gaudi del catal\u00e0. Fer-ho \u00e9s posar la pedra angular per al foment del catal\u00e0 i una bona base d\u2019inclusi\u00f3 social, sustentada en la qualitat i flu\u00efdesa de les relacions interpersonals.<\/p>\n Finalment, cal defensar la llengua catalana perqu\u00e8 cada llengua \u00e9s una gran riquesa, per\u00f2 sense caure en el parany de pensar que la millor defensa \u00e9s un bon atac<\/em>. Titulars alarmistes o aquells que menystenen institucions de l\u2019Estat espanyol no fan cap b\u00e9 a la llengua catalana, ben al contrari, poden portar una part important de la poblaci\u00f3 de Catalunya a posicionar-se en contra de l\u2019\u00fas del catal\u00e0 perqu\u00e8 poden entendre que defensar-lo \u00e9s una d\u00e8ria d’una part de la societat catalana. Una actitud que pugui fer pensar que es vol una baralla entre catal\u00e0 i castell\u00e0 no \u00e9s bona per la bona salut de la llengua catalana. Cal, aix\u00f2 s\u00ed, encomanar desig per aprendre-la i per fer-ne \u00fas i \u00e9s necessari implicar-hi, en la seva defensa, el m\u00e0xim possible de ciutadans i ciutadanes de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019infant percep el m\u00f3n tan bon punt neix, per\u00f2 \u00e9s la llengua l\u2019instrument que li permetr\u00e0 nomenar-lo, posar nom a les coses. \u00c9s la seva primera llengua la que li genera les primeres estructures cognitivo-ling\u00fc\u00edstiques, la primera empremta en el seu tendre cervell. \u00c9s la flexibilitat i plasticitat d\u2019un cervell infantil que fa possible l\u2019aprenentatge<\/p>\n","protected":false},"author":371,"featured_media":396,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[107],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-395","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-immersio-linguistica"},"yoast_head":"\n