{"id":62,"date":"2018-02-25T21:55:30","date_gmt":"2018-02-25T19:55:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/?p=62"},"modified":"2018-02-25T21:55:30","modified_gmt":"2018-02-25T19:55:30","slug":"llengua-element-imprescindible-aconseguir-educacio-coeducativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2018\/02\/25\/llengua-element-imprescindible-aconseguir-educacio-coeducativa\/","title":{"rendered":"\u00c9s la llengua un element imprescindible per aconseguir una educaci\u00f3 coeducativa?"},"content":{"rendered":"

Vivim en un moment que sembla que la lluita feminista ocupa un primer pla en l’actualitat. El\u00a0proper 8\u00a0de mar\u00e7 hi ha convocada\u00a0a\u00a0tot el m\u00f3n una vaga total feminista. D’aquesta manera, el moviment feminista s’ha situat no nom\u00e9s en els \u00e0mbits que ja ocupava, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el centre del treball que sobre les desigualtats que existeixen es duu a terme arreu del m\u00f3n. Es tracta d’una vaga laboral per denunciar les desigualtats i la bretxa salarial, entre altres reivindicacions. Segons l’\u00faltima Enquesta d’Estructura Salarial del juny de 2017, la bretxa a Catalunya\u00a0se situa en el 24% del salari\u00a0mitj\u00e0\u00a0anual, \u00e9s a dir, que en una jornada laboral de 8 hores les dones treballem quasi dues hores sense cobrar-les. Per\u00f2 el m\u00e9s nou \u00e9s que tamb\u00e9 ser\u00e0 una vaga de cures.<\/p>\n

Al mateix temps, nom\u00e9s als Pa\u00efsos Catalans, l’any 2017 es van produir 13 feminicidis oficials i 28 no oficials. Feminicidi \u00e9s l’assassinat de dones pel fet de ser dones, assassinats perpetrats per homes i motivats per odi, menyspreu, plaer o sentit de possessi\u00f3 cap a les dones.\u00a0I quan es parla d’acabar amb les desigualtats, amb la viol\u00e8ncia i les agressions masclistes, sempre es mira cap al m\u00f3n educatiu i s’apunta l’educaci\u00f3 com a eina imprescindible per aconseguir una societat lliure de sexisme.<\/p>\n

De fet les feministes i en el cas que ens ocupa, les dones feministes educadores i alguns mestres homes, fa anys que treballem per oferir una educaci\u00f3\u00a0coeducativa, ja que\u00a0sense coeducaci\u00f3 no hi ha educaci\u00f3. Ja\u00a0el 1976\u00a0es va veure que\u00a0coeducar\u00a0no significa nom\u00e9s que nenes i nens estiguin junts a l’aula, sin\u00f3 que cal oferir una educaci\u00f3 que trenqui amb els estereotips sexistes i que els permeti trobar\u00a0la pr\u00f2pia manera\u00a0de ser dona o home. I que reconegui els sabers, les experi\u00e8ncies i els coneixements que al llarg de la hist\u00f2ria han fet les dones i els homes. Una educaci\u00f3 que reconegui les difer\u00e8ncies, per\u00f2 que contribueixi que les difer\u00e8ncies no es transformin amb desigualtats.<\/p>\n

La Llei del dret de les dones, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2008\u00a0erradica\u00a0la viol\u00e8ncia masclista i reconeix la coeducaci\u00f3 com a eina imprescindible per lluitar contra la viol\u00e8ncia i en l’article 12 defineix Coeducaci\u00f3 \u00ab\u00e9s l’acci\u00f3 educadora que valora indistintament l’experi\u00e8ncia, les aptituds i l’aportaci\u00f3 social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androc\u00e8ntrics, ni actituds discriminat\u00f2ries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducaci\u00f3 s\u00f3n un element fonamental en la prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia masclista\u00bb.<\/p>\n

Un dels elements centrals quan ens plantegem una escola\u00a0coeducativa\u00a0\u00e9s l’\u00fas del llenguatge inclusiu on es troben representats els diversos g\u00e8neres. I ha de ser aix\u00ed, no nom\u00e9s perqu\u00e8 el llenguatge ha de reflectir la societat que l’utilitza, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot ajudar a modificar-la. Aix\u00ed, avui en dia, no podem parlar nom\u00e9s en mascul\u00ed pensant que hi inclou a tothom perqu\u00e8 no \u00e9s aix\u00ed. Sabem que les dones treballen en tots els camps, per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, si no anomenem les professions en mascul\u00ed i femen\u00ed, contribu\u00efm a reproduir estereotips sexistes; un exemple paradigm\u00e0tic \u00e9s quan parlem de metges i infermeres o de directors i secret\u00e0ries. Encara en molts centres educatius podem veure el r\u00e8tol: \u00absala de professors\u00bb i quan s’obre la porta apareixen un 90 o 100% de dones. El llenguatge configura pensament; quan anomenem nom\u00e9s en mascul\u00ed, no nom\u00e9s estem negant la realitat, sin\u00f3 que neguem a les noies la possibilitat d’imaginar-se en aquella professi\u00f3.<\/p>\n

La llengua t\u00e9 una funci\u00f3 comunicativa; \u00e9s creada per la societat en cada moment i s’ha d’adaptar a la realitat. Pensem en la quantitat de paraules noves que s’introdueixen en cada nova revisi\u00f3 dels diccionaris i d’altres que queden sense utilitzar. Per\u00f2 malgrat aquest fet, cada any veiem en els mitjans de comunicaci\u00f3 campanyes de persones \u00abreconegudes\u00bb que s’oposen obertament a l’\u00fas del mascul\u00ed i femen\u00ed. Aquestes persones ens presenten una llengua p\u00e8tria, sense capacitat de canviar, quan sabem que la llengua canvia constantment justament perqu\u00e8 no \u00e9s un producte de laboratori o de museu sin\u00f3 que \u00e9s quelcom utilitzat per la societat i per tant, din\u00e0mica, mal\u00b7leable, en transformaci\u00f3 constant. Critiquen que llavors el discurs \u00e9s pesat, que el mascul\u00ed \u00e9s el gen\u00e8ric…<\/p>\n

La llengua t\u00e9 un alt valor simb\u00f2lic i afectiu i ens adonem que el que no s’anomena no existeix. Com diu Eul\u00e0lia Lled\u00f3, quan es parla de sexe, g\u00e8nere i g\u00e8nere ling\u00fc\u00edstic, no s’est\u00e0 parlant nom\u00e9s de llengua. Per aix\u00f2 hi ha sectors que oposen tanta resist\u00e8ncia o costa tant d’introduir aquests petits canvis en el m\u00f3n educatiu. Estem parlant d’ideologia.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer en la vida quotidiana dels centres educatius per posar fil a l’agulla en aquest tema:<\/p>\n