Habitualment quan es parla de centres educatius, es parla d\u2019escoles p\u00fabliques i d\u2019escoles privades, i en aquesta darrer cas de les concertades, que s\u00f3n majoria dins del sector privat. I dins d\u2019aquest, els centres religiosos tenen una aclaparadora pres\u00e8ncia. El vell conflicte entre escoles p\u00fabliques i concertades que va apareixent de manera intermitent, sovint s\u2019ha instal\u00b7lat en el dogmatisme i en el desconeixement.<\/p>\n
Un dels sectors m\u00e9s desconeguts, justament, de les escoles concertades, \u00e9s el col\u00b7lectiu d\u2019escoles cooperatives. Certament, les escoles cooperatives s\u00f3n les que han patit m\u00e9s que ning\u00fa aquest esquema reductor. Es tracta de centres on la titularitat \u00e9s del professorat, o dels pares i mares o b\u00e9 de tots dos estaments a las vegada. Es caracteritzen per no tenir \u00e0nim de lucre segons els seus estatus, per implementar una pedagogia innovadora i \u00e0gil, i per desenvolupar una atenci\u00f3 molt propera a l\u2019alumnat.<\/p>\n
Part significativa d\u2019aquests centres formaren part del Col\u00b7lectiu d’Escoles per l’Escola P\u00fablica Catalana (CEPEPC), una organitzaci\u00f3 creada en plena Transici\u00f3, el 1978, per unes vuitanta escoles fundades durant el franquisme com a cooperatives de pares i mares o del professorat a partir de finals dels anys 1960 entorn de l’Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperaci\u00f3 de l’\u00fas del catal\u00e0 a l’escola i de la tradici\u00f3 pedag\u00f2gica de l\u2019escola activa d’abans de la guerra civil espanyola (popularitzant els m\u00e8todes de Maria Montessori i Celestin Freinet), alhora que nucli originari dels Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica de Catalunya, estesos posteriorment arreu d’Espanya i que inspiraren la reforma del sistema educatiu del 1990. Moltes entraren a la xarxa p\u00fablica, d\u2019altres, per diferents motius, romangueren com a cooperatives.<\/p>\n
Avui les escoles cooperatives es configuren com una alternativa educativa, basada en la vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic i en la l\u00ednia de l\u2019economia col\u00b7laborativa, que de ben segur tindr\u00e0 un gran protagonisme en els propers anys. Tamb\u00e9 la metodologia cooperativista basada en l\u2019aprenentatge-servei, en la col\u00b7laboraci\u00f3 entre nens i nenes, entre nois i noies de diferents nivells per\u00f2 del mateix centre posseeix el valor afegit d\u2019acostumar els joves a compartir i a mirar al m\u00f3n amb la voluntat de participar-hi activament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Habitualment quan es parla de centres educatius, es parla d\u2019escoles p\u00fabliques i d\u2019escoles privades, i en aquesta darrer cas de les concertades, que s\u00f3n majoria dins del sector privat. I dins d\u2019aquest, els centres religiosos tenen una aclaparadora pres\u00e8ncia. El vell conflicte entre escoles p\u00fabliques i concertades que va apareixent de manera intermitent, sovint s\u2019ha<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[107],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-3033","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-general","7":"tag-escola-cooperativa"},"yoast_head":"\n