Barrejat amb els familiars vaig participar a les activitats de fi de trimestre d\u2019un institut. Eren les sis del vespre. Una celebraci\u00f3 pensada per als familiars i amb la implicaci\u00f3 de l\u2019alumnat i del professorat.<\/p>\n
Vaig veure i escoltar el que feien o representaven i el que explicaven els nois i noies alumnes del centre. El que vivia no s\u2019assemblava gaire al que vaig viure els meus anys d\u2019alumne de secund\u00e0ria. Quina enveja! Si l\u2019alumnat expressava aquells resultats no era perqu\u00e8 s\u00ed, era degut al tipus d\u2019ensenyament que rebien del seu professorat. Mostraven autonomia, iniciativa, capacitat de treball en equip. Exposaven treballs que havien realitzat. N\u2019hi havia de molts tipus: tasques manuals, digitals, de conviv\u00e8ncia, de reflexi\u00f3 sobre valors, de representaci\u00f3 esc\u00e8nica (adre\u00e7ades a escoles de prim\u00e0ria), de percussi\u00f3 corporal… treballs que implicaven a escoles i ve\u00efns de l\u2019entorn proper… Les fam\u00edlies trobaven un institut arrelat al barri.<\/p>\n
Va ser molt agradable i molt engrescador veure adolescents, pares, mares, familiars i professorat compartint unes hores junts tot valorant la feina feta al llarg del trimestre. Una bona feina.<\/p>\n
\u00c9s molt important que es doni una estreta relaci\u00f3 entre els components d\u2019una comunitat escolar. L\u2019alumnat pot exposar el que han treballat, els familiars poden escoltar, veure, preguntar, intervenir, dialogar amb els seus fills i filles al voltant dels treballs, el professorat en un segon pla, atent al que passa, a intervenir si cal, a ajudar, animar, ordenar les actuacions… Un petit tast de com hauria de funcionar l\u2019ensenyament a casa nostra, de com haurien de funcionar els instituts amb nois i noies que tenen una edat per poder actuar, per poder ser protagonistes dels seus aprenentatges, de la vida del centre escolar.<\/p>\n
Unes exposicions i representacions que van durar minuts per\u00f2 que darrera hi havia hores de preparaci\u00f3. Tots els nois i noies que vaig veure estaven contents, s’ho passaven molt b\u00e9 fent all\u00f2 que els tocava fer; n’estaven orgullosos de poder explicar-ho i que persones adultes els escoltessin i, a m\u00e9s, els aplaudissin.<\/p>\n
Imagino que els professorat estava igual de satisfet i feli\u00e7. Penso que n\u2019han d\u2019estar. Han passat molts dies de feina amb el seu alumnat i moltes estones de programaci\u00f3 a casa.<\/p>\n
S\u2019acabaven les classes i comen\u00e7aven les vacances: els profes, com tothom, necessitem viure i compartir tot all\u00f2 que fem i tamb\u00e9 necessitem descansar i viure la nostra vida perqu\u00e8 la feina de qui ensenya no s’acabaria mai. \u00c9s una feina que desgasta perqu\u00e8 implica de cap a peus, emocions i sentiments, per aix\u00f2 costa desconnectar. \u00c9s una feina que fa il\u00b7lusi\u00f3, que cansa i que compensa. Les vacances fan falta per tornar-hi despr\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Barrejat amb els familiars vaig participar a les activitats de fi de trimestre d\u2019un institut. Eren les sis del vespre. Una celebraci\u00f3 pensada per als familiars i amb la implicaci\u00f3 de l\u2019alumnat i del professorat. Vaig veure i escoltar el que feien o representaven i el que explicaven els nois i noies alumnes del centre.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-3037","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-general"},"yoast_head":"\n