La societat avan\u00e7a, progressa, i sovint ens trobem amb la pregunta: i l\u2019escola? L\u2019escola evoluciona al mateix ritme? Forma part de la societat?<\/p>\n
N\u2019hi ha prou de veure l\u2019individualisme que impera, tant en la societat com en l\u2019escola. Tant pel que fa als valors i les actituds de qui la forma com a les lleis. Loris Malaguzzi deia que no pod\u00edem esperar que les lleis ens fossin favorables, que ten\u00edem el dret i el deure de fer tot el que fos a les nostres mans. Les bones escoles no depenen de les pol\u00edtiques educatives, sin\u00f3 dels qui les formen. Per\u00f2, ara b\u00e9, qui forma les escoles avui dia? Hem avan\u00e7at, perqu\u00e8 les escoles a poc a poc s\u2019han anat obrint i les fam\u00edlies han esdevingut protagonistes junt amb el professorat. Per\u00f2, on han quedat els infants? Diem que l\u2019infant ha de ser el centre de tot projecte, per\u00f2 a l\u2019hora de la veritat \u00e9s aix\u00ed?<\/p>\n
Avui sembla que caminem per caminar, sense parar atenci\u00f3 a tot el que ens ofereix el cam\u00ed, a tot el que ens podria aportar i a tot el que podr\u00edem aprendre i compartir.<\/p>\n
\u00c9s ben visible que travessem un moment de crisi, i de la mateixa manera que es viu en la societat, en la cultura i en l\u2019economia, tamb\u00e9 es viu en l\u2019estancament generalitzat dels centres educatius. Prou costa poder sentir la identitat de cada un dels projectes; la majoria d\u2019escoles semblen tallades pel mateix patr\u00f3. \u00c9s aquesta, l\u2019escola que volem? L\u2019escola que anomenem integral i inclusiva?<\/p>\n
Cal retrobar-nos, perqu\u00e8 sembla que hem perdut de vista els nostres drets i deures, i fins i tot sembla que el desconcert que vivim ens hagi desorientat fins al punt d\u2019haver de fer una aturada per retrobar-nos i recon\u00e8ixer en nosaltres mateixos all\u00f2 que ens caracteritza com a \u00e9ssers humans: el col\u00b7lectiu.<\/p>\n
Qu\u00e8 podem fer? Qu\u00e8 tenim a les nostres mans? Per qu\u00e8 som on som? Fins a quin punt l\u2019escola en t\u00e9 la responsabilitat? La resposta no rau en si \u00e9s societat o escola, sin\u00f3 a fer una societat i una escola on tothom, cada un dels ciutadans i ciutadanes, s\u00e0piga que t\u00e9 a les mans les eines per adquirir els valors necessaris per fer realitat d\u2019una vegada per totes els drets dels infants, incloent-los, des del respecte i el di\u00e0leg, en una societat veritablement democr\u00e0tica participativa. On tothom aprengui de tothom, tingui l\u2019edat que tingui, amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir el benestar col\u00b7lectiu i per tant tamb\u00e9 l\u2019individual, situant la persona en la dimensi\u00f3 que li pertoca com a tal: la social i humana.<\/p>\n
L\u2019individualisme portat a l\u2019extrem \u00e9s l\u2019inici de l\u2019alienaci\u00f3 de la ra\u00e7a humana, i caminant tant per la societat com per les escoles tinc la sensaci\u00f3 que a poc a poc ens anem acostant cap a un m\u00f3n feli\u00e7, com deia Aldous Huxley en el t\u00edtol del seu llibre, publicat per primera vegada l\u2019any 1932. \u00c9s, doncs, una crida urgent que cadasc\u00fa reflexioni i actu\u00ef amb coher\u00e8ncia esfor\u00e7ant-se m\u00e9s que mai.<\/p>\n
El canvi comen\u00e7a per un mateix, est\u00e0 a les mans de cadasc\u00fa; \u00e9s important reflexionar per tal de promoure tots aquests valors, deixant de banda els que ens alienen. Posant la confian\u00e7a en la manera de relacionar-nos sense prejutjar, empatitzant i partint de la confian\u00e7a m\u00fatua com a motor de transgressi\u00f3.<\/p>\n
Una nova manera de fer que si cadasc\u00fa hi posa el seu granet de sorra s\u2019anir\u00e0 filtrant per la societat i conseg\u00fcentment per les escoles, i aleshores ser\u00e0 inconcebible el c\u00e0stig, la pressi\u00f3, l\u2019excessiu protagonisme de l\u2019adult, que fa que l\u2019infant ja de ben petit aprengui a fer all\u00f2 que l\u2019adult espera, en lloc de poder dialogar, fer sentir la seva veu i cr\u00e9ixer amb els altres indistintament de l\u2019edat. Perqu\u00e8, com deia Freinet, \u00abl\u2019infant \u00e9s de la mateixa naturalesa que l\u2019adult, tan sols li falta experi\u00e8ncia\u00bb, experi\u00e8ncia que t\u00e9 el dret d\u2019adquirir al seu ritme i per ell mateix, i ha de tenir l\u2019oportunitat de compartir-la per cr\u00e9ixer amb els altres.<\/p>\n
Janusz Korczak, en el seu llibre Com estimar l\u2019infant<\/em>, diu: \u00ab\u00c9s totalment falsa aquesta imatge que ens representa l\u2019infant com un anarquista nat o un \u00e9sser tan exigent com venal. L\u2019infant t\u00e9 el sentit del deure, respecta l\u2019ordre i no defuig les responsabilitats per poc que tinguem el seny de no imposar-les-hi per for\u00e7a i que no ultrapassin les seves forces. Vol trobar en nosaltres comprensi\u00f3 per a les dificultats i indulg\u00e8ncia per als errors eventuals.\u00bb<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia per\u00f2 fent-ho extensiu als adults, trobem la seg\u00fcent frase en el llibre Pedagogia i participaci\u00f3 per a una educaci\u00f3 de qualitat<\/em> de la Societat Catalana de Pedagogia: \u00abTotes les persones humanes tenen capacitat de bondat i felicitat.\u00bb Si partim, doncs, de la confian\u00e7a i el di\u00e0leg, de l\u2019entesa i el respecte, segurament a poc a poc recuperarem l\u2019\u00e8tica que anem perdent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui sembla que caminem per caminar, sense parar atenci\u00f3 a tot el que ens ofereix el cam\u00ed, a tot el que ens podria aportar i a tot el que podr\u00edem aprendre i compartir.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-3043","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-general"},"yoast_head":"\n