<\/p>\n
Com a Grup de Treball Educaci\u00f3 Feminista: G\u00e8nere i Curr\u00edculum de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat volem posar de manifest la nostra visi\u00f3 sobre la situaci\u00f3 que estem vivint. Som un grup de mestres i professores feministes de diferents generacions, en diferents situacions administratives i amb dedicaci\u00f3 professional en les diverses etapes educatives (infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria), que des de la nostra experi\u00e8ncia i reflexions compartides exposem les q\u00fcestions seg\u00fcents, que ens semblen fonamentals: <\/span><\/p>\n 1. No volem tornar a la normalitat que la malaltia ha interromput<\/b>. Les escoles, els instituts, les llars d\u2019infants i els espais educatius estan travessats per les desigualtats estructurals i sist\u00e8miques de la societat capitalista i heteropatriarcal, que, per la seva part, s\u00f3n tamb\u00e9 espais on es produeixen i reprodueixen, en diferent grau, les viol\u00e8ncies i les discriminacions. L\u2019eclosi\u00f3 de la pand\u00e8mia i l\u2019estat d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, com en El vestit nou de l\u2019emperador<\/i>, han deixat al descobert una realitat que el sistema intentava maquillar a for\u00e7a de programes d\u2019innovaci\u00f3 i de resultats d\u2019informes Pisa. Queda clar que les eines de l\u2019amo mai no desmunten la casa de l\u2019amo<\/i>.<\/p>\n 2.<\/strong> Des de l\u2019ecofeminisme fa molt de temps que es denuncia la crisi de cures<\/b>. Sense la cura de les persones i la cura dels ecosistemes la vida es degrada fins a comprometre\u2019n la viabilitat. Sabem que som \u00e9ssers biol\u00f2gicament ecodependents i socialment interdependents<\/i>, per\u00f2 el neoliberalisme imposa la seva ra\u00f3 a costa de les nostres vides i en educaci\u00f3 no s\u2019ha generalitzat una presa de consci\u00e8ncia sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 vital. Potser ha arribat l\u2019hora. Des de l\u2019economia feminista s\u2019ha posat en evid\u00e8ncia com tot el treball que permet el sosteniment de la vida a les societats \u00e9s desenvolupat fonamentalment per les dones, \u00f2bviament a causa de les desigualtats estructurals en la corresponsabilitat al si de les fam\u00edlies, de manera gratu\u00efta, sense la consideraci\u00f3 de treball, sense el reconeixement de la seva necessitat vital. I, en els casos en qu\u00e8 el treball de cures entra al mercat, s\u00f3n les dones migrades i racialitzades les que, en condicions d\u2019absoluta precarietat o properes a l\u2019esclavatge, assumeixen aquesta feina. Les pedagogies feministes recullen aquests sabers i els incorporen a les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques orientades a una educaci\u00f3 emancipadora<\/b>.<\/p>\n 3. La pr\u00e0ctica docent \u00e9s una pr\u00e0ctica pol\u00edtica<\/b>, impl\u00edcitament o expl\u00edcita. L\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s neutral; l\u2019organitzaci\u00f3, el curr\u00edculum, el funcionament administratiu, les relacions que s\u2019estableixen entre professorat i alumnat, entre centres i fam\u00edlies, les relacions amb l\u2019entorn i amb altres professionals, obeeixen a una concepci\u00f3 ideol\u00f2gica de la societat i de la ciutadania, que confronten models perfectament diferenciats, l\u2019escola reproductora i l\u2019escola transformadora. <\/span>Les docents feministes problematitzem totes aquestes q\u00fcestions i les analitzem de forma cr\u00edtica<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Tothom t\u00e9 a casa la mateixa disponibilitat i\/o la mateixa formaci\u00f3\/motivaci\u00f3 respecte als mal anomenats deures<\/em>? Qu\u00e8 estem transmetent a l\u2019alumnat amb la feina que han de fer a casa fora del seu horari? Estem preparant l\u2019alumnat per ser futures treballadores que fan hores extres sense control? Quin paper han de tenir les fam\u00edlies en l\u2019educaci\u00f3 de les seves filles i fills? Fins a quin punt des de l\u2019escola ens hem de posar en el que han de fer a casa?<\/span> Els deures<\/em> augmenten les desigualtats. Ara tot aix\u00f2 se\u2019ns presenta d\u2019una forma m\u00e9s contundent i es fa urgent debatre-ho.\u00a0<\/span><\/p>\n La teleescola est\u00e0 funcionant? A les classes virtuals es tracta de reproduir tot all\u00f2 que fem a l\u2019aula a trav\u00e9s d\u2019una pantalla? L\u2019educaci\u00f3 infantil est\u00e0 prou visibilitzada com una important etapa educadora? \u00c9s possible fer educaci\u00f3 infantil <\/span>online<\/span> m\u00e9s enll\u00e0 de videoconfer\u00e8ncies per parlar-nos una mica o v\u00eddeos explicant contes? Fins on arriba la idea de producci\u00f3 a l\u2019\u00e0mbit escolar? Qu\u00e8 vol dir recuperar el tercer trimestre d\u2019aquest curs? Com pot acompanyar l\u2019escola les fam\u00edlies que no tenen una bona connectivitat a internet? O les que tenen un dispositiu digital per als cinc membres de la fam\u00edlia?<\/span> La realitat \u00e9s que tenim un alt percentatge de nenes, nens, nois i noies als quals ni tan sols podem arribar. El confinament ha agreujat les condicions de vida de moltes fam\u00edlies. Necessitem una societat que es preocupi de les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat i s\u2019allunyi de les l\u00f2giques empresarials, per\u00f2 no des del paternalisme i l\u2019actitud caritativa sin\u00f3 des de la leg\u00edtima vindicaci\u00f3 de drets i llibertats.\u00a0<\/span><\/p>\n El dret a l\u2019educaci\u00f3 nom\u00e9s es pot garantir des d\u2019una escola inclusiva, de qualitat, p\u00fablica, laica i feminista<\/b>. Per tot aix\u00f2, recollim el testimoni de les <\/span>escoles i mestres de la Rep\u00fablica<\/b> i de totes les <\/span>experi\u00e8ncies coeducatives<\/b> que constitueixen la nostra <\/span>genealogia<\/b>, per configurar una <\/span>epistemologia feminista<\/b>. La producci\u00f3 de coneixement no es pot regir per les lleis del mercat. Volem una <\/span>educaci\u00f3 per la just\u00edcia social, des del pensament cr\u00edtic. <\/b>La nostra <\/span>radicalitat feminista<\/b> ens porta cap a un nou ordre social sense opressions ni privilegis, sense viol\u00e8ncies, sense masclisme ni homof\u00f2bia, sense racisme ni capacitisme, un ordre on l\u2019escola es pensa i s\u2019organitza <\/span>transversalment<\/b>, amb <\/span>car\u00e0cter comunitari i<\/b> posant la vida en el centre<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Sabem d\u2019on venim i volem arribar molt lluny. Volem que els sentiments, els coneixements i les accions configurin una <\/span>actitud de cura<\/b> en les relacions interpersonals, envers la pr\u00f2pia persona, envers les persones que ens envolten, envers els animals i les plantes, envers l\u2019entorn (l\u2019aire, l\u2019aigua, els ecosistemes). Per fer-ho, ens hem de col\u00b7locar en <\/span>un altre lloc<\/b>, hem de pensar des d\u2019<\/span>un altre imaginari<\/b>, <\/span>sense privilegis<\/b>, <\/span>sense relacions de poder<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n La tornada a les classes, que encara no sabem quan ni com ser\u00e0, ha de prioritzar el benestar de totes les persones que conformen el centre educatiu. Hem de prioritzar l\u2019esfera socioemocional abans que les disciplines acad\u00e8miques i el rendiment escolar, fora d\u2019una productivitat mercantilista que ens allunya de nosaltres, de les nostres necessitats i dels sabers que hem acumulat al llarg de l\u2019exist\u00e8ncia. Hem de poder parlar molt de tot aquest per\u00edode, hem de poder expressar les nostres viv\u00e8ncies, hem de poder acompanyar-nos al m\u00e0xim en aquesta situaci\u00f3 d\u2019excepcionalitat, des de la diversitat d\u2019identitats i situacions.\u00a0<\/span><\/p>\n Com a docents feministes, veiem com una oportunitat per a tothom el fet de poder aprendre a partir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia vital, com sempre hem defensat. Hem de generalitzar una actitud reflexiva en tota la comunitat educativa (que, a m\u00e9s de professorat, alumnat i fam\u00edlies, tamb\u00e9 est\u00e0 integrada per les monitores i monitors de menjador, d\u2019activitats extraescolars, pel personal de consergeria, d\u2019administraci\u00f3 i de neteja) de manera contextualitzada i amb perspectiva interseccional. Aquesta crisi civilitzat\u00f2ria ens ha de permetre construir una comunitat col\u00b7laborativa singular i organitzar-nos segons les nostres necessitats situades.\u00a0<\/span><\/p>\n Sabem que no ser\u00e0 f\u00e0cil. El sistema fagocita les dissid\u00e8ncies i les retorna amb el format de productes de mercat.\u00a0<\/span><\/p>\n Per\u00f2 com a subjectes de dret i d\u2019acci\u00f3, volem posar en paraules tot all\u00f2 que el confinament ha silenciat i escoltar les veus de totes les persones. <\/span>Volem aprendre a viure millor amb menys, respecte a les condicions materials de l\u2019exist\u00e8ncia, i posar la cura en el centre. Volem provocar coneixements subversius, \u00e9s a dir, que subverteixin l\u2019actual sistema. Hem de poder compartir el desig d\u2019un futur diferent tot celebrant la nostra diversitat. Creiem que ara \u00e9s l\u2019hora<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Reflexions del Grup de Treball de Rosa Sensat Educaci\u00f3 Feminista. G\u00e8nere i Curr\u00edculum, que ofereix una lectura en clau feminista de l’educaci\u00f3 i el seu paper en aquest temps de pand\u00e8mia. La tornada a l’escola no pot suposar el retorn a les pr\u00e0ctiques que el confinament ha interromput perqu\u00e8, per a elles, el dret a l\u2019educaci\u00f3 nom\u00e9s es pot garantir des d\u2019una escola inclusiva, de qualitat, p\u00fablica, laica i feminista.<\/p>\n","protected":false},"author":349,"featured_media":3465,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[152,298,299,300,296],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-3464","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-educacio","9":"tag-feminisme","10":"tag-genere","11":"tag-grup-de-treball","12":"tag-pandemia"},"yoast_head":"\n