{"id":3545,"date":"2023-04-13T03:30:57","date_gmt":"2023-04-13T01:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/rosasensat\/2023\/04\/13\/el-joc-a-les-aules-conceptes-essencials\/"},"modified":"2025-03-27T12:03:55","modified_gmt":"2025-03-27T11:03:55","slug":"el-joc-a-les-aules-conceptes-essencials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2023\/04\/13\/el-joc-a-les-aules-conceptes-essencials\/","title":{"rendered":"El joc a les aules: conceptes essencials"},"content":{"rendered":"

Portar el Monopoly a l’aula no \u00e9s gamificar, tampoc ho \u00e9s organitzar un campionat de \u201cPedra, paper i tisora\u201d, encara que sigui amb 500 persones\u2026 <\/span>Com a professionals de l\u2019educaci\u00f3, seria convenient parlar amb propietat<\/b>. En aquest article m\u2019agradaria ajudar-vos a diferenciar un parell de conceptes que durant la darrera d\u00e8cada s\u2019han anat repetint als ambients educatius: l\u2019aprenentatge basat en joc i la gamificaci\u00f3 o ludificaci\u00f3 (tal com ens recomanen que s\u2019hauria de dir). Abans, per\u00f2, cal tenir clares algunes definicions…<\/span><\/p>\n

Jugar?<\/span><\/h3>\n

Els humans no som els \u00fanics que juguem. Jugar \u00e9s un comportament que ha evolucionat durant milions d’anys en molts animals, incloent-hi les vespes, els pops, els cocodrils i els tigres (<\/span>entre molts altres<\/span><\/a>).\u00a0 En el nostre cas, el comportament de joc s’observa des dels primers mesos i es mant\u00e9 al llarg de la vida, prenent diferents formes a mesura que creixem i ens desenvolupem. <\/span>Jugar \u00e9s l’habilitat que ens ha atorgat la natura com a esp\u00e8cie per descobrir el m\u00f3n<\/b>. Segons <\/span>Jaak Panksepp<\/span><\/a> i altres neurocient\u00edfics, aquesta funci\u00f3 est\u00e0 localitzada a la part m\u00e9s profunda del cervell, la m\u00e9s primitiva, compartint espai amb altres funcions fonamentals com menjar, dormir o reproduir-nos. A la nostra inf\u00e0ncia, el joc ens permet determinar l\u00edmits i socialitzar-nos. Stuart Brown, psic\u00f2leg nord-americ\u00e0 i fundador del <\/span>National Institute of Play<\/span><\/a> va determinar que l’abs\u00e8ncia de joc lliure durant la nostra inf\u00e0ncia pot comportar greus problemes de conducta durant l’edat adulta. <\/span>El joc t\u00e9 un paper cr\u00edtic en el desenvolupament de la primera inf\u00e0ncia, promovent el creixement cognitiu, emocional i social<\/b>, aix\u00ed com en la vida adulta, proporcionant oportunitats per alleujar l’estr\u00e8s, la creativitat i els vincles socials.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els jocs?<\/span><\/h3>\n

Un joc \u00e9s una construcci\u00f3 cultural i es pot definir a grans trets com una activitat que implica un o m\u00e9s jugadors que participen en un repte o una experi\u00e8ncia estructurada. <\/span>Els jocs tenen un objectiu que es comparteix des del primer moment<\/b>. Els jugadors s’esforcen per aconseguir-lo seguint unes regles que ajuden a definir els seus l\u00edmits i a crear les condicions equitatives per a tots els participants. Els jocs poden adoptar formes diferents: jocs motrius, de taula, digitals, de simulaci\u00f3, d\u2019estrat\u00e8gia, esports… Es poden jugar per entreteniment, educaci\u00f3 o socialitzaci\u00f3, i poden gaudir-ne persones de totes les edats i proced\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n les metodologies actives o l\u2019aprenentatge actiu?<\/span><\/h3>\n

L’aprenentatge actiu, m\u00e9s conegut aqu\u00ed com a \u201cmetodologies actives\u201d, \u00e9s un <\/span>enfocament de l’ensenyament i l’aprenentatge que implica els estudiants en el proc\u00e9s d’aprenentatge mitjan\u00e7ant una varietat d’activitats que requereixen que participin, col\u00b7laborin i reflexionin<\/b>. En l’aprenentatge actiu, l’atenci\u00f3 se centra en l’aprenent, m\u00e9s que en el professor o el contingut que s’est\u00e0 ensenyant.<\/span><\/p>\n

L’aprenentatge actiu pot prendre moltes formes diferents, des d’activitats de resoluci\u00f3 de problemes i discussions en grup fins a simulacions i experiments. L’element com\u00fa \u00e9s que els alumnes participen activament en el proc\u00e9s d’aprenentatge, en lloc de rebre informaci\u00f3 passivament.<\/span><\/p>\n

L’aprenentatge actiu anima els estudiants a pensar de manera cr\u00edtica, a fer preguntes i a explorar idees en un entorn col\u00b7laboratiu i interactiu<\/b>. Ajuda als estudiants a desenvolupar una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de la mat\u00e8ria i a desenvolupar habilitats que es poden transferir a altres \u00e0rees de la vida.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019Aprenentatge Basat en Jocs?<\/span><\/h3>\n

Som conscients que l\u2019infant juga per descobrir el m\u00f3n, per trobar els l\u00edmits i per desenvolupar la seva compet\u00e8ncia social. Hem tingut referents catalans com <\/span>Pere Verg\u00e9s<\/span><\/a> a principis del segle XX i posteriorment pedagogs fonamentals com Piaget, Vygotsky o fins i tot <\/span>Dewey<\/span><\/a>, que parlen sobre el potencial pedag\u00f2gic de l\u2019\u00fas del joc. Abans, Plat\u00f3 ja planteja un rol constructiu del joc per a l\u2019educaci\u00f3. De fet, el va considerar com el primer escal\u00f3 cap al coneixement vertader i al segle XVII, Comenius, tamb\u00e9 va presentar una teoria de l\u2019educaci\u00f3 on el joc (ludus) esdevenia la millor manera d\u2019aprendre. Tot i aix\u00f2, als centres educatius el joc acostuma a anar perdent protagonisme a mesura que els infants creixen fins a arribar a ser vist com una p\u00e8rdua de temps.<\/span><\/p>\n

Conscients de no estar inventant res de nou, durant la darrera d\u00e8cada i probablement condicionat per la invasi\u00f3 del videojoc a partir de finals del segle passat, ha rebrotat l\u2019inter\u00e8s per aprofitar el poder pedag\u00f2gic del joc. Aquesta vegada amb el nom: Aprenentatge Basat en Jocs. L\u2019ABJ (el seu acr\u00f2nim), utilitza el joc com a recurs did\u00e0ctic. En aquesta metodologia, el docent escull, modifica o crea un joc per treballar uns continguts espec\u00edfics amb els alumnes. Seria com una mena d\u2019alternativa complement\u00e0ria al llibre de text en qu\u00e8, a m\u00e9s del contingut, s’exerceixen altres compet\u00e8ncies derivades de la interacci\u00f3 amb el joc i\/o amb altres jugadors. Pot usar des de jocs senzills que reforcen les habilitats i els coneixements b\u00e0sics fins a jocs de simulaci\u00f3 complexos que permeten als estudiants explorar conceptes i escenaris del m\u00f3n real en un entorn segur i controlat.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els jocs ofereixen un entorn interactiu i atractiu que anima els estudiants a participar activament en el proc\u00e9s d’aprenentatge<\/b>. Tamb\u00e9 proporcionen retroalimentaci\u00f3 immediata als jugadors a trav\u00e9s de les normes i els companys de joc; fet que ajuda els estudiants a reflexionar sobre el seu aprenentatge per fer els ajustaments necessaris per millorar el seu rendiment; fet que els ajuda a autoregular-se.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00c9s l\u2019ABJ un aprenentatge actiu?<\/span><\/h3>\n

Per descomptat. L’aprenentatge basat en el joc es pot definir com un aprenentatge actiu perqu\u00e8 requereix que l’alumne participi activament en el proc\u00e9s d’aprenentatge. De fet, n\u2019\u00e9s el protagonista. L’aprenentatge actiu \u00e9s un enfocament de l’aprenentatge que implica l’alumne en el proc\u00e9s d’adquisici\u00f3 de coneixements i habilitats mitjan\u00e7ant una varietat d’activitats, com ara la resoluci\u00f3 de problemes, la presa de decisions i el pensament cr\u00edtic. L’aprenentatge basat en jocs implica l’alumne en totes aquestes activitats, el que el converteix en una manera efica\u00e7 de promoure l’aprenentatge actiu.<\/span> Quan els alumnes juguen, participen activament en el proc\u00e9s d’aprenentatge. Han de resoldre problemes, prendre decisions i pensar de manera cr\u00edtica per avan\u00e7ar en el joc<\/b>. Aquest comprom\u00eds requereix que els estudiants s’impliquin activament en el proc\u00e9s d’aprenentatge, en lloc de rebre simplement la informaci\u00f3 de manera passiva. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019ABJ pot fomentar una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de la mat\u00e8ria i desenvolupar habilitats que es poden transferir a altres \u00e0rees de la vida.<\/span><\/p>\n

Per altra banda, i molt en conson\u00e0ncia amb l\u2019avaluaci\u00f3, els jocs proporcionen <\/span>feedback<\/span><\/i> immediat a l’alumnat, un altre segell distintiu de l’aprenentatge actiu. La retroalimentaci\u00f3 \u00e9s un component cr\u00edtic del proc\u00e9s d’aprenentatge perqu\u00e8 ajuda els estudiants a reflexionar sobre el seu rendiment, superar la por a l\u2019error, identificar \u00e0rees de fortalesa i debilitat i fer ajustos per millorar els seus resultats d’aprenentatge, els permet ajustar el seu enfocament i fer millores en temps real.<\/span><\/p>\n

I la gamificaci\u00f3, qu\u00e8?\u00a0<\/span><\/h3>\n

Gamificaci\u00f3 (o ludificaci\u00f3, tal com ens recomanen que s’hauria de dir), \u00e9s probablement una de les paraules relacionades amb el tema m\u00e9s repetides per\u00f2 menys vinculades amb l\u2019ess\u00e8ncia del joc. La m\u00e9s popular i la m\u00e9s desconeguda, per les seves virtuts per\u00f2 sobretot, per la seva complexitat. <\/span>Aquesta estrat\u00e8gia pren elements del disseny de jocs, els ingredients b\u00e0sics, que extreu i a\u00eflla per adaptar-los a un proc\u00e9s d’ensenyament i aprenentatge. Una gamificaci\u00f3 aparenta un joc, per\u00f2 no ho \u00e9s.<\/b> Cal tenir present que la ludificaci\u00f3, inicialment, va ser desenvolupada des del m\u00f3n del m\u00e0rqueting com una estrat\u00e8gia de fidelitzaci\u00f3 de clients o estimulaci\u00f3 productiva. Una bona ludificaci\u00f3 hauria de tendir a desapar\u00e8ixer, a esperonar l\u2019esfor\u00e7 inicial que requereix un nou aprenentatge o un h\u00e0bit, per\u00f2 mai s\u2019hauria de convertir en una constant basada en recompenses. Una bona ludificaci\u00f3 ha de proporcionar l\u2019espurna per encendre la motivaci\u00f3 extr\u00ednseca que permeti a l’alumnat tenir \u00e8xit, aprendre i aix\u00ed, apel\u00b7lar al que realment volem, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca generada quan descobreixes que realment ho has aconseguit fer. Una ludificaci\u00f3 deficient o mal implementada tendeix al conductisme i aix\u00f2 \u00e9s una amena\u00e7a dins de qualsevol proc\u00e9s d’ensenyament i aprenentatge.<\/span><\/p>\n

Fins aqu\u00ed aquest exercici amb la voluntat d\u2019aclarir alguns conceptes realitzats amb el suport d\u2019altres especialistes en la mat\u00e8ria com l\u2019<\/span>Oriol Ripoll<\/span><\/a>, en <\/span>Jan Gonzalo<\/span><\/a> i en <\/span>Flavio Escribano<\/span><\/a>. Espero que hagi estat \u00fatil. Gr\u00e0cies per haver arribat fins aqu\u00ed.<\/span><\/p>\n

Per seguir-ne aprenent…<\/span><\/p>\n