{"id":3552,"date":"2023-10-26T07:00:32","date_gmt":"2023-10-26T05:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/rosasensat\/2023\/10\/26\/lisomorfisme-pedagogic-una-proposta-per-alinear-teoria-i-practica-en-la-formacio-dels-docents\/"},"modified":"2024-12-11T15:45:18","modified_gmt":"2024-12-11T14:45:18","slug":"lisomorfisme-pedagogic-una-proposta-per-alinear-teoria-i-practica-en-la-formacio-dels-docents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2023\/10\/26\/lisomorfisme-pedagogic-una-proposta-per-alinear-teoria-i-practica-en-la-formacio-dels-docents\/","title":{"rendered":"L\u2019isomorfisme pedag\u00f2gic: una proposta per alinear teoria i pr\u00e0ctica en la formaci\u00f3 dels docents"},"content":{"rendered":"
\u201c<\/b>Au d\u00e9but, j\u2019avais les id\u00e9es, mais je n\u2019avais pas les outils<\/span><\/i>\u201d<\/span>
\n<\/span>Maria-Alice M\u00e9dioni<\/span><\/h6>\n
<\/h6>\n
\u201c<\/span>Hacer es la mejor manera de decir<\/span><\/i>\u201d<\/span>
\n<\/span>Jos\u00e9 Mart\u00ed<\/span><\/h6>\n

 <\/p>\n

Per exemple, el projector est\u00e0 apagat (no hi ha cap <\/span>powerpoint<\/span><\/i>) i les taules estan disposades per al treball en petits grups. Mentre entreu, observeu que la formadora t\u00e9 sobre la taula diferents materials, esperant (diversos plecs de textos, un pot ple de retoladors, un conjunt d\u2019imatges, cel\u00b7lo<\/span>, unes tisores, etc.). Qu\u00e8 passar\u00e0 exactament? La situaci\u00f3 us sembla intrigant.<\/span><\/p>\n

Al cap de pocs minuts, la formadora es presenta breument i desvela la situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Diu que us proposa d\u2019<\/span>experimentar<\/i><\/b> una situaci\u00f3 d\u2019aprenentatge <\/span>des de dins<\/span><\/i>. Aclareix que no us la presentar\u00e0 o relatar\u00e0 verbalment. Si no que la<\/span> viureu, <\/span><\/i>que la portareu a l\u2019acci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Diu que, durant aproximadament les dues hores seg\u00fcents, adoptareu, doncs, la mateixa <\/span>posici\u00f3<\/i><\/b> que els alumnes i us confrontareu a les mateixes <\/span>activitats<\/span><\/i> que farien ells.<\/span><\/p>\n

Diu, per \u00faltim, que aix\u00f2 \u00e9s el que us permetr\u00e0 <\/span>analitzar-la<\/i><\/b> en profunditat i prendre la mesura dels <\/span>mecanismes did\u00e0ctics<\/span><\/i> i de les <\/span>apostes pedag\u00f2giques<\/span><\/i> que s\u2019han posat en joc.\u00a0<\/span><\/p>\n

I dit aix\u00f2, reparteix un full i dona, per a sorpresa d\u2019alguns (no tothom viu de la mateixa manera la p\u00e8rdua de la posici\u00f3 d\u2019espectador), la primera consigna de treball: \u201cPer comen\u00e7ar, cadasc\u00fa representa mitjan\u00e7ant un dibuix la manera com creu que viu un fetus al ventre de la seva mare (1)<\/span>\u201d.<\/span><\/p>\n

Pr\u00e9mer el bot\u00f3?<\/h3>\n

Recordo que la meva primera reacci\u00f3 davant d\u2019una situaci\u00f3 com aquesta va ser una barreja de curiositat i temor. Era molt jove i <\/span>acabava d\u2019arribar a Fran\u00e7a<\/b> per ocupar una pla\u00e7a que sentia que me n’anava grossa (lector de catal\u00e0 i castell\u00e0 a la Universitat de Li\u00f3) perqu\u00e8 no havia ensenyat mai. En confirmar-me -incomprensiblement per a mi- que em contractaven, m\u2019havien dit: \u201cT\u2019aconsellem que vagis a la Universitat d\u2019Estiu del GFEN Langues (2)<\/span>\u00a0a finals d\u2019agost\u201d.<\/span><\/p>\n

I aqu\u00ed estava. Feia una calor intensa, no havia desfet encara les maletes, i al temor d\u2019estrenar-me imminentment com a professor en un pa\u00eds estranger, s\u2019hi sumava, m\u00e9s poderosa encara, l\u2019ang\u00fania de no estar segur de <\/span>saber<\/span><\/i>,<\/span> poder <\/span><\/i>o ni tan sols <\/span>voler <\/span><\/i>exercir un ofici que per a mi, en aquell moment, consistia sobretot -creia- a posar-se davant d\u2019una classe i dir coses com ara \u201cp\u00e0gina 14 exercici 3\u201d mentre prems el bot\u00f3 d\u2019un <\/span>cassette<\/span><\/i> amb di\u00e0legs d\u2019insondable buidor. No sabia dir <\/span>qu\u00e8 fallava<\/span><\/i> en tot aix\u00f2, per\u00f2 alguna cosa en mi es resistia a enfundar aquest rol.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

I ara seia en una taula en una escola de V\u00e9nnissieux, als afores de Li\u00f3, envoltat de professors desconeguts i preguntant-me qu\u00e8 em farien fer.\u00a0<\/span><\/p>\n

Sabria parlar b\u00e9 el franc\u00e8s? Qu\u00e8 s\u2019esperava exactament de mi? Em jutjarien? Me\u2019n sortiria? Era un test?\u00a0<\/span><\/p>\n

***<\/span><\/p>\n

I, tanmateix, a mesura que ens an\u00e0vem endinsant en<\/span> les activitats <\/b>que ens proposava la formadora (a mesura que lleg\u00edem i discut\u00edem textos, que parl\u00e0vem, que escriv\u00edem, circul\u00e0vem per l\u2019aula, ens comunic\u00e0vem, reflexion\u00e0vem), els temors s\u2019anaven esvaint i anaven donant lloc a una cosa diferent. No era nom\u00e9s que no fos jutjat, sin\u00f3 que, davant meu, o millor, al meu voltant, anava veient desplegar-se, encara que no sempre la comprengu\u00e9s o que a vegades em sacseg\u00e9s -o precisament per aix\u00f2-, tota una nova <\/span>manera de fer classe<\/span><\/i>, d\u2019interactuar amb els alumnes i de fer interactuar els alumnes, d\u2019organitzar els espais; una <\/span>pedagogia<\/span><\/i> que, per m\u00e9s que rastreg\u00e9s, a penes podia connectar amb els meus records escolars per\u00f2 que m\u2019atreia poderosament…<\/span><\/p>\n

Podia ser professor de llengua estrangera sense dir \u201cp\u00e0gina 14 exercici 3\u201d i pr\u00e9mer un bot\u00f3? Hi havia maneres d\u2019organitzar el treball a l\u2019aula que proposessin als aprenents situacions intel\u00b7lectualment m\u00e9s atractives i culturalment m\u00e9s exigents?\u00a0<\/span><\/p>\n

Una proposta per a la formaci\u00f3 de docents: l\u2019isomorfisme<\/h3>\n

L\u2019isomorfisme pedag\u00f2gic (aquest \u00e9s el nom, potser poc amable, que rep el <\/span>tipus<\/span><\/i> de formaci\u00f3 que he intentat descriure) parteix d\u2019un principi molt senzill, per\u00f2 poc practicat i em temo que tamb\u00e9 poc compr\u00e8s: <\/span>\u201c<\/span>Caldria formar els professors tal com desitjar\u00edem que formessin al seu torn els estudiants (3)<\/span><\/i>\u201d.<\/span><\/p>\n

\n
Si desitgem que els docents posin en pr\u00e0ctica determinades metodologies a l\u2019aula, copsin la import\u00e0ncia de certes pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques, o desenvolupin determinats h\u00e0bits reflexius, la millor manera d\u2019aconseguir-ho \u00e9s oferint-los oportunitats per\u00a0alinear el\u00a0dir<\/i>\u00a0amb el\u00a0fer<\/i>.<\/div>\n<\/blockquote>\n
<\/div>\n

La idea \u00e9s que, si desitgem que els docents posin en pr\u00e0ctica determinades metodologies a l\u2019aula, copsin la import\u00e0ncia de certes pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques, o desenvolupin determinats h\u00e0bits reflexius, la millor manera d\u2019aconseguir-ho no \u00e9s fent-los confer\u00e8ncies (Marcel Lebrun de nou: \u201csi l\u2019objectiu \u00e9s la transfer\u00e8ncia a l\u2019aula, no n\u2019hi ha prou de fer una confer\u00e8ncia\u201d) sin\u00f3 oferint-los oportunitats perqu\u00e8 descobreixin i experimentin <\/span>en la pr\u00e0ctica<\/span><\/i> aquestes metodologies, pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques o h\u00e0bits reflexius: alinear el <\/span>dir<\/span><\/i> amb el <\/span>fer<\/span><\/i>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 implica immergir-nos en <\/span>situacions de treball i reflexi\u00f3<\/span><\/i> com les que descrivia m\u00e9s amunt, que, d\u2019una manera humil i valenta alhora, parteixin de situacions com les que es tracta d\u2019organitzar a l\u2019aula (isomorfisme (4)<\/span>\u00a0i situ\u00efn l\u2019aprenentatge en el terreny de la <\/span>pr\u00e0ctica<\/span><\/i>, <\/span>mostrant de manera concreta <\/b>altres maneres de fer, de pensar i d\u2019actuar a classe (5)<\/i><\/b> i convidant els docents a reflexionar<\/b> sobre el que posen en joc<\/b>, a fi de provocar una \u201csacsejada\u201d en les nostres concepcions i facilitar la transfer\u00e8ncia a l\u2019aula (6)<\/span>.<\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019aplicar, de fet, el que sabem sobre com aprenem i com podem facilitar l\u2019aprenentatge (representacions inicials, import\u00e0ncia de l\u2019activitat, conflicte sociocognitiu, paper de la metacognici\u00f3, etc.) <\/span>tamb\u00e9 <\/span><\/i>al funcionament de les pr\u00f2pies formacions docents, cosa que de manera sorprenent ometem en molts casos.\u00a0<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8… com podem ajudar-nos a avan\u00e7ar professionalment si parlem nom\u00e9s \u201cte\u00f2ricament\u201d de l\u2019educaci\u00f3 que defensem, per\u00f2 rarament la posem en pr\u00e0ctica ni ens donem les condicions per aprendre a desplegar-la? Quin sentit t\u00e9 construir sumptuosos palaus te\u00f2rics si despr\u00e9s continuem <\/span>acampats<\/span><\/i> al lloc de sempre? I quina credibilitat i incid\u00e8ncia pot tenir a ulls dels docents una idea que potser es pregona als quatre vents, per\u00f2 a l\u2019hora de la veritat no es practica?<\/span><\/p>\n

Quan la dist\u00e0ncia entre \u201cteoria\u201d i \u201cpr\u00e0ctica\u201d \u00e9s massa gran<\/h3>\n

El formador explica, els docents escolten. \u00c9s dif\u00edcil en una situaci\u00f3 com aquesta imaginar com es pot produir, de manera \u00e0mplia, un canvi educatiu.\u00a0<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Potser ens hem de preguntar fins a quin punt el nostre <\/span>model formatiu<\/b>, no reposa, en bona part, en el mateix model tradicional d’\u00abensenyar \u00e9s Dir\u00bb (Don Finkel) que alhora, verbalment, critica; i si a la pr\u00e0ctica no confia, malgrat les teories que professa, en la idea que \u201cel coneixement es transmet en l’acte de dir\u201d (Don Finkel de nou). El formador explica, els docents escolten. \u00c9s dif\u00edcil en una situaci\u00f3 com aquesta imaginar com es pot produir, de manera \u00e0mplia, un canvi educatiu.\u00a0<\/span><\/p>\n

Actuem sovint <\/span>com si<\/i><\/b> dir, explicar, recomanar fos suficient<\/i><\/b> i com si entre \u201cteoria\u201d i \u201cpr\u00e0ctica\u201d hi hagu\u00e9s una continu\u00eftat natural i simple \u2014i no un <\/span>salt<\/span><\/i>, un <\/span>desajust<\/span><\/i>, un <\/span>canvi de pla<\/span><\/i> que ens desafia, i ens impulsa, permanentment (7)<\/span>\u2014; com si els docents poguessin <\/span>transformar<\/span><\/i> immediatament les indicacions o idees que se\u2019ls han transm\u00e8s verbalment (sobre avaluaci\u00f3 formativa, treball cooperatiu, enfocament competencial, situacions d\u2019aprenentatge, estrat\u00e8gies de lectura, pensament cr\u00edtic, inclusi\u00f3 i personalitzaci\u00f3, etc.) en noves pr\u00e0ctiques efectives i poguessin derivar de les simples paraules del formador reestructuracions duradores i significatives de la seva <\/span>pr\u00e0ctica (8)<\/span><\/i> (com si no hi hagu\u00e9s altre requisit per passar de les paraules als fets que el fet de dir-les o com si per aprendre un <\/span>nou fer<\/span><\/i> n\u2019hi hagu\u00e9s prou de manar-lo o dir-lo (9) <\/span>).\u00a0<\/span><\/p>\n

El resultat, per\u00f2, \u00e9s que un model formatiu que, en general, oblida o menyst\u00e9 el fet que \u201c<\/span>l\u2019aprenentatge de la pr\u00e0ctica \u00e9s un aprenentatge aut\u00e8ntic<\/b>\u201d (Pierre Pastr\u00e9) i que requereix com a tal una atenci\u00f3 espec\u00edfica, dif\u00edcilment ateny els objectius que es proposa i tendeix a afavorir, en canvi, en molts docents, una certa sensaci\u00f3 d\u2019<\/span>orfandat<\/span><\/i> o <\/span>desenc\u00eds<\/span><\/i>\u2013 la sensaci\u00f3 que hi ha un divorci irresoluble entre la teoria educativa i la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica real, entre el que <\/span>es diu <\/span><\/i>en formaci\u00f3<\/span> (10) i el que <\/span>es viu <\/span><\/i>a l\u2019aula, i que al capdavall els docents<\/span> estem sols a classe<\/span><\/i>, sense cap altra guia que la que ofereix el \u201csentit com\u00fa\u201d i l\u2019experi\u00e8ncia de cadasc\u00fa. Qu\u00e8 impedeix que en aquesta situaci\u00f3 una part del professorat senti que el m\u00e9s assenyat \u00e9s fer el que sempre s\u2019ha fet (\u201cDeixem-nos de roman\u00e7os i tornem a la manera com s\u2019han fet sempre les coses\u201d) i tendeixin a veure les teories pedag\u00f2giques com a teories \u00f2rfenes d\u2019aplicaci\u00f3 (11)<\/span>\u00a0(\u201cS\u00ed, s\u00ed, tot aix\u00f2 \u00e9s molt bonic, per\u00f2 ja m\u2019explicar\u00e0s com ho fem en una aula amb 30 alumnes\u201d)?<\/span><\/p>\n

L\u2019isomorfisme, o partir de \u201ccom ho fem a l\u2019aula\u201d<\/h3>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on em sembla que <\/span>l\u2019isomorfisme pot jugar un paper important<\/b>. Les formacions per isomorfisme situen els participants directament en contacte amb una situaci\u00f3 <\/span>concreta<\/span><\/i> (una classe de biologia, un taller de geografia, una situaci\u00f3 de projecte, etc.) i els conviden a explorar-la pam a pam per tal de descobrir nous models de pr\u00e0ctica professional i construir nous marcs intel\u00b7lectuals per pensar-la. Al final de la sessi\u00f3, els participants s\u00f3n convidats a analitzar reflexivament l\u2019experi\u00e8ncia amb la finalitat d\u2019interrogar els mecanismes did\u00e0ctics i les apostes pedag\u00f2giques posades en joc: la manera de concebre l\u2019activitat dels alumnes, la naturalesa dels aprenentatges realitzats, l\u2019enfocament de les dificultats i les ajudes, les formes de construcci\u00f3 de coneixement, el rol del docent, el que es fabrica i es desfabrica en les interaccions socials a l\u2019aula (12)<\/span>, etc.\u00a0<\/span><\/p>\n

\n
Les formacions per isomorfisme situen els participants directament en contacte amb una situaci\u00f3 concreta<\/i> i els conviden a explorar-la pam a pam per tal de descobrir nous models de pr\u00e0ctica professional i construir nous marcs intel\u00b7lectuals per pensar-la.<\/div>\n<\/blockquote>\n

El <\/span>desenvolupament <\/b>pr\u00e0ctic <\/i><\/b>que es produeix pel fet de col\u00b7locar els docents en la posici\u00f3 dels aprenents i convidar-los a observar nous dispositius pedag\u00f2gics (\u201cAh, mira, aix\u00f2 no se m\u2019havia acudit mai, ho provar\u00e9\u201d) va indissociablement lligat a la <\/span>construcci\u00f3<\/b>, mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi i la discussi\u00f3,<\/span> de noves maneres de pensar i entendre les situacions d\u2019aprenentatge-ensenyament <\/b>i d\u2019una <\/span>cultura pedag\u00f2gica <\/span><\/i>que pret\u00e9n donar eines al docent per continuar mantenint un \u201c<\/span>di\u00e0leg obert\u201d amb la seva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica (13)<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aprendre a fer les classes com tu no has apr\u00e8s a fer-les<\/h3>\n

Dues conseq\u00fc\u00e8ncies majors em semblen constituir l\u2019atractiu principal de l\u2019isomorfisme.<\/span><\/p>\n

El primer \u00e9s que <\/span>la situaci\u00f3 d\u2019isomorfisme permet<\/b>, com deia, <\/span>comprendre de m\u00e9s a prop <\/b>el punt de vista de l\u2019aprenent <\/i><\/b>i generar les condicions per a un <\/b>treball<\/i><\/b> did\u00e0ctic<\/i><\/b> m\u00e9s aprofundit<\/b>. <\/span><\/i>La situaci\u00f3 dels docents com a dissenyadors d\u2019activitats \u00e9s curiosa: dissenyem constantment dispositius per als alumnes<\/span> des de la dist\u00e0ncia, basant-nos en <\/span>hip\u00f2tesis<\/span><\/i> i <\/span>suposicions <\/span><\/i>sobre el tipus de processos intel\u00b7lectuals i afectius que viuran <\/span>a l\u2019altre cant\u00f3<\/span><\/i>, sense comptar que una possible manera de mitigar aquesta \u201cceguesa intr\u00ednseca\u201d a <\/span>la nostra posici\u00f3<\/span><\/i> i dotar-nos d\u2019un coneixement did\u00e0ctic m\u00e9s ric \u00e9s col\u00b7locant-nos en <\/span>la seva posici\u00f3<\/span><\/i> i experimentant des de dintre<\/span> els dispositius que els proposem (tal com es provaria en una piscina artificial una embarcaci\u00f3 que es vol treure al mar per veure quins ajustos cal fer-hi i millorar els coneixements n\u00e0utics).\u00a0<\/span><\/p>\n

En la mesura que <\/span>l\u2019isomorfisme convida a \u201c(re)aprendre a situar-se sempre des de la perspectiva de l\u2019aprenent i a considerar l\u2019acte pedag\u00f2gic \u00abdes de dins\u00bb\u201d<\/b> (Philippe Meirieu), a arromangar-se i situar-se resoludament en l\u2019arena <\/span>pr\u00e0ctica<\/span><\/i> \u2014all\u00e0 on tenen lloc les coses, all\u00e0 on es cou la nostra acci\u00f3\u2014 brinda tamb\u00e9 l\u2019oportunitat de crear i aprendre a crear dispositius did\u00e0ctics des d\u2019una posici\u00f3 m\u00e9s \u201cinstru\u00efda\u201d i m\u00e9s propera a l\u2019aprenent (els diferents participants en la \u201cprova de flotaci\u00f3\u201d poden intervenir per aportar suggeriments sobre com millorar l\u2019embarcaci\u00f3 a partir de l\u2019experi\u00e8ncia que n\u2019han fet (14<\/span>). Aquesta \u00e9s la <\/span>forma b\u00e0sica de treball <\/span><\/i>d\u2019alguns col\u00b7lectius com el GFEN Langues a Fran\u00e7a o el Movimento da Escola Moderna a Portugal (15)<\/span> en qu\u00e8 les pr\u00e0ctiques que proposen a l\u2019aula els docents s\u00f3n tamb\u00e9 experimentades, discutides i polides en el marc d\u2019un treball col\u00b7lectiu que parteix de l\u2019isomorfisme amb finalitats de recerca i formaci\u00f3 (16)<\/span>.\u00a0<\/span><\/p>\n

\n
El drama, al meu entendre, no \u00e9s tant que molts docents no vulguin\u00a0<\/i>canviar la seva pr\u00e0ctica, sin\u00f3 que aquells que ho desitgen\u00a0no s\u00e0piguen com fer-ho\u00a0<\/i>ni acabin de trobar els espais, les relacions i els recursos per fer-ho possible<\/div>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 participar en aquesta mena de \u201cproves de flotaci\u00f3\u201d t\u00e9 un altre efecte fonamental en termes de formaci\u00f3, o de <\/span>transformaci\u00f3<\/b>. \u201cEl fet de viure-ho jo mateixa i de veure que \u00e9s possible m\u2019autoritza a practicar-ho a classe\u201d, comentava la Nadine, una docent a una formaci\u00f3 a Fran\u00e7a (17)<\/span>. Viure-ho a la pr\u00e0ctica permet veure-ho, descobrir-ho, i descobrir-ho i veure-ho permet provar-ho. Aquest \u00faltim punt \u00e9s essencial. <\/span>L\u2019alineaci\u00f3 entre el <\/b>dir<\/i><\/b> i el <\/b>fer<\/i><\/b>, entre la teoria i la pr\u00e0ctica que proposa l\u2019isomorfisme dona les eines i el coratge (\u201cautoritza\u201d, en les paraules de la Nadine) per assajar <\/b>canvis <\/i><\/b>en la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica docent<\/b>. Pel fet d\u2019haver-ho <\/span>vist, experimentat <\/span><\/i>i<\/span> parlat <\/span><\/i>en formaci\u00f3 o en el marc de grups de treball, els docents <\/span>tenen on agafar-se<\/span><\/i> (no els demanem que es llancin al buit!) i disposen de suports i exemples pr\u00e0ctics (aix\u00ed com de la filosofia que els dona sentit) per atrevir-se a introduir, si ho desitgen, canvis en la seva pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica. El drama, al meu entendre, no \u00e9s tant que molts docents <\/span>no vulguin <\/span><\/i>canviar la seva pr\u00e0ctica, sin\u00f3 que aquells que ho desitgen <\/span>no s\u00e0piguen com fer-ho <\/span><\/i>ni acabin de trobar els espais, les relacions i els recursos per fer-ho possible<\/span>. <\/span><\/i>L\u2019\u00d2scar S\u00e1nchez, professor de filosofia a Igualada i membre del GDIF (Grup de recerca i formaci\u00f3 en did\u00e0ctica de la filosofia de l\u2019ICE de la UAB) ho sintetitzava aix\u00ed: \u201cEl tema (\u2026) \u00e9s d\u2019on extreure les eines per fer les classes com tu no has apr\u00e8s a fer-les\u201c (interacci\u00f3 a Twitter). L\u2019isomorfisme \u00e9s una possible resposta a aquest problema.<\/span><\/p>\n

A tall de conclusi\u00f3<\/h3>\n

Sembla, doncs, que d\u2019alguna manera ens trobem en la disjuntiva seg\u00fcent: o b\u00e9 ens fem c\u00e0rrec<\/span> que \u201c<\/span>l\u2019aprenentatge de la pr\u00e0ctica \u00e9s un aprenentatge aut\u00e8ntic<\/b>\u201d (Pierre Pastr\u00e9) i incloem aquest fet dins el nostre sistema de formaci\u00f3 (dissenyant formacions que parteixin del principi que la \u201ctraducci\u00f3\u201d entre teoria i pr\u00e0ctica no es fa de manera autom\u00e0tica, ni \u00e9s simple, ni \u00e9s una mera aplicaci\u00f3 (18)<\/span>\u00a0o b\u00e9 <\/span>deixem<\/i><\/b> que<\/b> l\u2019aprenentatge de la pr\u00e0ctica docent continu\u00ef tenint lloc de manera atzarosa i solit\u00e0ria dins l\u2019aula de cadasc\u00fa<\/b>, lluny de la possibilitat d\u2019una discussi\u00f3 pedag\u00f2gica instru\u00efda, i on els docents, confrontats amb la manca d\u2019eines i exemples, mobilitzen espont\u00e0niament els esquemes pedag\u00f2gics adquirits en la seva (llarga) experi\u00e8ncia d\u2019estudiants (19)<\/span> per fer front a les complexitats d\u2019un ofici certament apassionant, per\u00f2 tamb\u00e9 dif\u00edcil.<\/span><\/p>\n

\n
Les formacions haurien d\u2019oferir als docents la possibilitat d\u2019interrogar de prop la pr\u00e0ctica i d\u2019enriquir-la en di\u00e0leg amb les eines i idees produ\u00efdes en la fecunda tradici\u00f3 pedag\u00f2gica.<\/div>\n<\/blockquote>\n
<\/div>\n

De tipus isom\u00f2rfic o no, les formacions haurien d\u2019oferir als docents la possibilitat d\u2019interrogar de prop la pr\u00e0ctica i d\u2019enriquir-la en di\u00e0leg amb les eines i idees produ\u00efdes en la fecunda tradici\u00f3 pedag\u00f2gica. Per fer-ho possible no n\u2019hi ha prou de <\/span>dir<\/span><\/i>. Cal pensar, tamb\u00e9, com interpel\u00b7lem el <\/span>fer <\/span><\/i>i ajudem a desplegar-lo<\/span>, <\/span><\/i>ja que \u201c<\/span>nom\u00e9s amb una nova experi\u00e8ncia d\u2019aprenents podem provocar canvis<\/b>\u201d (Jordi Rodon).<\/span><\/p>\n

\n
<\/h6>\n