Intentar donar resposta a la pregunta de per qu\u00e8 l\u2019escola ha d\u2019educar en valors \u00e9s una tasca d\u2019una envergadura i d\u2019una profunditat tal que ni en l\u2019espai que tenim ni els coneixements que disposem permeten afrontar-la amb la profunditat que ben segur es mereixeria. Amb aix\u00f2 i tot intentarem fer alguna aproximaci\u00f3 i deixar oberta alguna idea per tal de poder ser posteriorment debatuda.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Abans d\u2019entrar a la q\u00fcesti\u00f3 en si mateixa dues consideracions pr\u00e8vies. La primera fa refer\u00e8ncia a l\u2019autoria, \u00e9s a dir des d\u2019on parlem quan parlem d\u2019educaci\u00f3 i des d\u2019on ho fem quan parlem de valors<\/strong> i \u00e9s que ser\u00e0 inevitable que cadasc\u00fa parli des de la seva personal instal\u00b7laci\u00f3 en el m\u00f3n, de com un mateix ent\u00e9n les relacions amb els altres, amb la hist\u00f2ria, amb la natura, en definitiva, de com viu i es fa seu el m\u00f3n. No tothom parla des de la mateixa posici\u00f3 vital i personal, perqu\u00e8 la posici\u00f3 vital nom\u00e9s pot ser personal, singular, \u00e9s all\u00f2 que en dir\u00edem perspectivisme i que no t\u00e9 res a veure amb el relativisme. Cadasc\u00fa parla des de la seva participaci\u00f3 en el m\u00f3n, des de la seva hist\u00f2ria de vida, des de la seva experi\u00e8ncia, que sempre s\u00f3n necess\u00e0riament \u00faniques i intransferibles, ara b\u00e9, aix\u00f2 no justifica qualsevol opini\u00f3, qualsevol acci\u00f3, qualsevol punt de vista com dirien els relativistes.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, eduquem des d\u2019all\u00f2 que som<\/strong><\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, el que exposarem a continuaci\u00f3 ho fem des de la nostra personal instal\u00b7laci\u00f3 i comprom\u00eds amb el m\u00f3n. La segona consideraci\u00f3 ve a dir que sempre i inevitablement quan s\u2019educa es transmeten valors<\/strong> i que aquesta condici\u00f3 es fa per activa, volgudament i de forma conscient, lliure i triada o per passiva, inconscientment, per des\u00eddia i irresponsablement. \u00c9s a dir, l\u2019educaci\u00f3 (fins i tot el que en podr\u00edem dir el m\u00e9s neutre ensinistrament) perqu\u00e8 est\u00e0 lligada a un context cultural i social i perqu\u00e8 es dona a trav\u00e9s de persones que formen part d\u2019una instituci\u00f3 socialment reconeguda (amb uns codis, amb unes normes, amb definitiva amb una gram\u00e0tica determinada), sempre \u00e9s educaci\u00f3 de valors. El que ens caldr\u00e0 \u00e9s definir i explicitar quins s\u00f3n aquests valors i fer una opci\u00f3 personal (del mestre) i institucional (de l\u2019escola) de quins valors es volen educar i quins es volen erradicar o si m\u00e9s no posar en q\u00fcesti\u00f3 i assenyalar-los com a perills. <\/strong>Per deixar-ho clar, en el present escrit ens referirem als valors morals de la Just\u00edcia Global i als valors \u00e8tics. <\/p>\n\n\n\n Som conscients que la formulaci\u00f3 per qu\u00e8 l\u2019escola ha d\u2019educar en valors <\/em>(morals referits a la Just\u00edcia Global i als valors \u00e8tics) parteix d\u2019un pressup\u00f2sit que donarem per bo i \u00e9s que cal que l\u2019escola eduqui en valors (morals referits a la Just\u00edcia Global i als valors \u00e8tics). Ara b\u00e9, el que ens proposarem a continuaci\u00f3 \u00e9s donar raons a aquesta necessitat, argumentar perqu\u00e8 cal que l\u2019escola assumeixi aquesta responsabilitat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 l\u2019escola ha d\u2019educar en valors (morals referits a la Just\u00edcia Global i valors \u00e8tics) \u00e9s una pregunta fundacional. Apunta directament al sentit de ser de l\u2019escola, a quina \u00e9s la seva missi\u00f3, dit d\u2019una altra manera, per qu\u00e8 cal que hi hagi escoles, o encara millor i tal com ens agrada formular-ho: per qu\u00e8 els infants han d\u2019anar a escola? <\/strong><\/p>\n\n\n\n Obviament, hi ha m\u00faltiples respostes i cadascuna ateny a biaixos i aspectes diferents. N\u2019assenyalarem tres que nom\u00e9s s\u00f3n un esb\u00f3s de resposta: Emparaular el m\u00f3n, aprendre a pensar b\u00e9 i bo i finalment, contribuir a trencar desigualtats.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Steiner t\u00e9 un meravell\u00f3s llibret escrit conjuntament amb Ladjali, una mestra de la banlieu parisenca que es titula en la seva traducci\u00f3 al castell\u00e0, Elogio de la transmisi\u00f3n. <\/em><\/p>\n\n\n\n El t\u00edtol ja em sembla un gran encert perqu\u00e8 la missi\u00f3 del mestre \u00e9s transmetre el m\u00f3n als nouvinguts, oferir i posar a disposici\u00f3 dels infants i dels joves les meravelles del m\u00f3n, ja sigui una demostraci\u00f3 matem\u00e0tica, una fuga de Bach o l\u2019estructura de l\u2019ADN. <\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, la primera condici\u00f3 per fer de mestre \u00e9s estar interessat pel m\u00f3n on vivim<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n Aquest inter\u00e8s t\u00e9 una doble cara que cal testimoniar davant els infants i els joves, \u00e9s a dir, que cal posar, des de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, a disposici\u00f3 d\u2019ells. Per una banda, significa viure, i per tant transmetre, passi\u00f3 pel coneixement i pel saber. La cultura \u00e9s el que ens permet habitar el m\u00f3n i fer-ho d\u2019una forma rica i matisada. <\/strong>Ens donar\u00edem per satisfets que en acabar l\u2019escolaritat obligat\u00f2ria, els nostres alumnes estiguessin impregnats de les ganes de saber i que aquest desig els acompany\u00e9s al llarg de la seva vida com la millor her\u00e8ncia dels seus anys d\u2019escola.\u00a0<\/p>\n\n\n\n L\u2019altra cara de l\u2019inter\u00e8s pel m\u00f3n que demanem al mestre d\u2019avui t\u00e9 a veure amb el comprom\u00eds, t\u00e9 a veure amb creure que el m\u00f3n que vivim no \u00e9s el millor dels possibles i que cal la nostra pres\u00e8ncia activa per a fer-lo m\u00e9s just, m\u00e9s hum\u00e0, m\u00e9s habitable<\/strong>. Cadasc\u00fa haur\u00e0 de trobar des de quin \u00e0mbit actuar, quines formes d\u2019expressi\u00f3 emprar, en qu\u00e8 treballar per a la transformaci\u00f3 social. El que no \u00e9s propi d\u2019alg\u00fa que vulgui fer de mestre avui o en qualsevol altre moment hist\u00f2ric, \u00e9s conformar-se amb la injust\u00edcia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, els nounats, els infants, diu Emilio Lled\u00f3, m\u00e9s que arribar a un m\u00f3n d\u2019objectes, m\u00e9s que n\u00e9ixer envoltats de coses, neixen envoltats de paraules, naixem, doncs, en un m\u00f3n de significats i de s\u00edmbols<\/strong>. Naixem en una llengua materna que ens acull i ens bressola i ens permet sobreviure en el que seria terra inh\u00f2spita. Tots tenim una llengua materna de la qual en som hereus i no en podem renunciar, som el que som perqu\u00e8 tenim el que hem rebut i d\u2019aix\u00f2 no en som responsables. \u00c9s a trav\u00e9s d\u2019ella que ens fem nostre el m\u00f3n que ens envolta, el m\u00f3n present i el m\u00f3n heretat, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s de la llengua materna som mem\u00f2ria i, per tant, tamb\u00e9 continuaci\u00f3 dels qui ens han precedit.\u00a0<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Si \u00e9s cert que no som responsables de la nostra llengua materna, s\u00ed que ho som de la nostra llengua matriu<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n La llengua matriu \u00e9s aquella llengua pr\u00f2pia, personal, singular a trav\u00e9s de la qual cadasc\u00fa fa una nova interpretaci\u00f3 del seu temps. Una interpretaci\u00f3 que ser\u00e0 insubstitu\u00efble, provisional i necess\u00e0riament i meravellosament subjectiva. Una llengua matriu que deixarem en her\u00e8ncia als nouvinguts com a llengua materna que rebran, en un continuo repetir el pas pel m\u00f3n. <\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019escola ha d\u2019ensenyar a llegir i escriure en el sentit que ha de treballar perqu\u00e8 cadascun dels seus alumnes pugui emparaular <\/em>el m\u00f3n, \u00e9s a dir, pugui posar-li paraules per tal de comprometre’s. Per aix\u00f2 als joves i als infants els cal adquirir coneixements, el domini de determinades destreses intel\u00b7lectuals i cognitives alhora que una disposici\u00f3 d\u2019\u00e0nim, una actitud envers el saber i l\u2019entorn, per\u00f2 els calen al mateix temps referents, els cal viure acompanyats d\u2019adults que ja han, o millor, que permanentment, estan emparaulant el m\u00f3n.\u00a0<\/p>\n\n\n\n La transmissi\u00f3 que fa el mestre no pot ser m\u00e9s que la transmissi\u00f3 sapiencial d\u2019una experi\u00e8ncia, la seva, un donar testimoni, \u00e9s a dir, una transmissi\u00f3 interpretativa del m\u00f3n on viu. En definitiva, el que fa el mestre, ho vulgui o no, en sigui conscient o no, \u00e9s transmetre a l’infant, al jove, la seva personal i subjectiva interpretaci\u00f3 del m\u00f3n.<\/strong> Per aix\u00f2 el mestre \u00e9s alg\u00fa que es posa a disposici\u00f3 de l\u2019alumne, \u00e9s alg\u00fa que no nom\u00e9s dona sin\u00f3 que es dona. Ouaknin ens recorda que ensenyar \u00e9s l\u2019inacabable moviment entre el que ja est\u00e0 dit i el que encara est\u00e0 per dir<\/strong>, entre el que es va dient d\u2019una altra manera.\u00a0El veritable talent del mestre est\u00e0 en donar no el llibre ja llegit, sin\u00f3 el llibre per llegir.<\/p>\n\n\n\n Educar passa, doncs, per obrir la possibilitat de pensar d\u2019una altra manera a com ja s\u2019ha pensat, en trencar el previsible, en sortir fora del que \u00e9s programable, en aconseguir que la paraula de l\u2019alumne no sigui la repetici\u00f3 de la paraula del mestre sin\u00f3 la possibilitat de la seva subversi\u00f3<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n Aprendre a parlar, i a casa i a l\u2019escola se n\u2019apr\u00e8n, vol dir aprendre a \u201cemparaular\u201d el m\u00f3n, \u00e9s a dir a saber posar paraules a all\u00f2 que ens envolta, a donar-li significat i sentit per\u00f2 alhora a comprometre-s\u2019hi. <\/p>\n\n\n\n Educar vol dir precisament ajudar a passar de la llengua materna a la llengua matriu. \u00c9s a dir, educar vol dir permetre conformar una nova llengua que faci una nova lectura, una nova narraci\u00f3 personal i pr\u00f2pia del m\u00f3n. Educar \u00e9s, doncs, donar la paraula.\u00a0<\/p>\n\n\n\n I per qu\u00e8 els infants han d\u2019anar a escola? Doncs perqu\u00e8 l\u2019escola \u00e9s el lloc privilegiat per aprendre dues coses fonamentals: a sortir d\u2019un mateix, \u00e9s a dir a conviure, a relacionar-se amb els altres, i a valorar i estimar el m\u00f3n del coneixement; a m\u00e9s sabem que una cosa \u00e9s indestriable de l\u2019altra. Un infant doncs, va a escola a prendre dist\u00e0ncia. I per prendre dist\u00e0ncia cal aprendre a pensar b\u00e9 i a pensar bo. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Podem passar-nos hores i hores de reunions per decidir quins s\u00f3n els continguts m\u00ednims que han de dominar de cada \u00e0rea de coneixement els nens i nenes de cada cicle, podem repassar curr\u00edculums oficials presents i passats, podem canviar terminologies i enfocaments, per\u00f2 tot plegat sabem que aix\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n eines per a estructurar un pensament s\u00f2lid, fonamentat i flexible que permeti a cada alumne seguir aprenent al llarg de la seva vida<\/strong>. \u00c9s a dir, ens interessa fonamentalment treballar les habilitats de pensament, que sabem quines s\u00f3n, com s\u2019organitzen i com es relacionen, per tal d\u2019ajudar a cada infant que pugui aprendre a pensar b\u00e9 (que vol dir coherentment i fonamentada), a pensar per ell mateix (per tant, de forma aut\u00f2noma i cr\u00edtica i no com un mesell) i a prendre decisions en funci\u00f3 del seu pensament. Hi ha un altre gran eix t\u00e9 a veure amb el coneixement. No amb la informaci\u00f3, que des de fa un temps ja no \u00e9s monopoli de l\u2019escola, no amb el saber establert, tancat i, per tant, transferible, sin\u00f3 amb aquella l\u2019actitud tan humana d\u2019interrogar-se sobre el m\u00f3n amb la voluntat d\u2019interpretar qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que passa al voltant d\u2019un. El coneixement i el pensament rigor\u00f3s s\u00f3n eines indispensables per aquesta interrogaci\u00f3 responsable.<\/strong> A l\u2019escola es pot aprendre tamb\u00e9, i cal fer-ho, quina \u00e9s la resposta que a aquestes q\u00fcestions han donat els qui ens han precedit, perqu\u00e8 cal recordar als nostres infants que no som mai origen de res.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, sabem que amb pensar b\u00e9 no n\u2019hi ha prou. Els qui van dissenyar els camps d\u2019extermini nazis sabien pensar molt b\u00e9, complien els requisits que hem assenyalat fa un moment. Cal a m\u00e9s aprendre a pensar bo. Alguns parlaran d\u2019educaci\u00f3 moral, altres d\u2019\u00e8tica, tant li fa, el cas \u00e9s que a l\u2019escola es donen les oportunitats per aprendre que l\u2019altre t\u00e9 els mateixos drets que jo i que les accions que jo duc a terme afecten i condicionen el company, <\/strong>es donen les condicions per aprendre que el poder i la viol\u00e8ncia de cap mena no s\u00f3n els camins per fer el m\u00f3n m\u00e9s habitable i que \u00e9s responsabilitat meva que el meu entorn sigui m\u00e9s habitable per a tothom. En definitiva, a l\u2019escola es pot aprendre que un no \u00e9s el centre del m\u00f3n ni est\u00e0 per davant de ning\u00fa. I aix\u00f2 s\u2019apr\u00e8n no amb lli\u00e7ons, no amb unitats did\u00e0ctiques ni amb campanyes de sensibilitzaci\u00f3, aix\u00f2 s\u2019apr\u00e8n en cadascuna de les accions, en el m\u00e9s petit gest, en cadascuna de les intervencions que fa l\u2019adult vers a cada infant.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, anar a escola vol dir poder-se anar fent exc\u00e8ntric. Deixar de pensar i percebre que el m\u00f3n gira al voltant d\u2019un mateix, deixar de pensar que el centre de tot \u00e9s un mateix. L\u2019infant, no cal dir-ho, viu una etapa profundament egoc\u00e8ntrica, tot \u00e9s vist des de la seva \u00f2ptica, de la seva percepci\u00f3 per\u00f2 a m\u00e9s tot t\u00e9 sentit nom\u00e9s amb relaci\u00f3 a ell mateix. Dit d\u2019una altra manera, no hi ha realitat fora d\u2019ell. L\u2019escola ha de ser l\u2019oportunitat d\u2019ajudar-lo a sortir d\u2019aquest l\u00edmit, ha d\u2019ajudar-lo a construir una realitat que tamb\u00e9 inclou la realitat de l\u2019altre.\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n A l\u2019escola cal aprendre a parlar del m\u00f3n des del m\u00f3n i no nom\u00e9s des del propi jo<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n Fins aqu\u00ed arguments que justifiquen quina \u00e9s la missi\u00f3 de l\u2019escola respecte a l\u2019educaci\u00f3 en valors des d\u2019una mirada individual de l\u2019alumne i des d\u2019una \u00f2ptica de responsabilitat respecte al m\u00f3n on vivim. Ara b\u00e9, hi ha una dimensi\u00f3 social a la qual l\u2019escola est\u00e0 cridada a donar resposta perqu\u00e8 no tots naixem iguals. La pand\u00e8mia del coronavirus ho va posar encara m\u00e9s de manifest tot i que ja ho sab\u00edem.<\/p>\n\n\n\n Les enormes desigualtats socials afecten directament els aprenentatges dels infants i, per tant, a les seves oportunitats d\u2019\u00e8xit personal en el m\u00f3n laboral i social<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n No \u00e9s cert que l\u2019escola sigui un ascensor social<\/strong>, ja hi ha prou estudis que ho demostren i els darrers fets a les banlieus franceses aix\u00ed ens ho evidencien, ara b\u00e9, s\u00ed que \u00e9s cert que l\u2019escola t\u00e9 una funci\u00f3 compensat\u00f2ria com cap altra instituci\u00f3. Seria impensable que alumnes d\u2019ESO del barri del Carmel de Barcelona baixessin al centre de la ciutat i participessin amb una instituci\u00f3 cultural de la ciutat juntament amb poetes professionals per escriure conjuntament poesia si no fos perqu\u00e8 l\u2019escola ha creat l\u2019oportunitat de fer-ho. I en aquesta acci\u00f3 s\u2019han educat valors \u00e8tics i morals perqu\u00e8 se\u2019ls ha dit des de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia als nois i noies que tenen dret a la poesia, tenen dret a la cultura, tenen dret a les institucions i que aquest dret el poden exercir quan ells ho decideixin. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Per un altre cant\u00f3, cal considerar que quan un infant passa per la porta de l\u2019escola \u00e9s tractat com el que \u00e9s: un infant, un estudiant, un aprenent i no com el fill de. <\/em>\u00c9s a dir, de portes endins de l\u2019escola tots som iguals, no hi ha llinatges ni privilegis.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019escola garanteix el dret a ser tractat per ser un mateix per aix\u00f2 ens iguala<\/p><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n Fa temps vaig sentir de l\u2019Enric Canet, responsable del Casal dels Infants del Raval, que tant de bo el temps escolar fos m\u00e9s llarg i ell ho argumentava dient que el temps escolar iguala mentre que els temps extraescolar crea desigualtats. <\/strong>Qui fora de l\u2019escola t\u00e9 recursos (no nom\u00e9s econ\u00f2mics, que tamb\u00e9, sin\u00f3 culturals, socials, referencials) per seguir-se formant, ho fa, per\u00f2 qui en t\u00e9 manca es queda als marges. L\u2019escola sempre dona oportunitats a qui no les t\u00e9, d\u2019aqu\u00ed el sentit p\u00fablic de l\u2019educaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Vivim en un m\u00f3n meravell\u00f3s i terrible alhora, plegat d\u2019actes de bondat al costat del mal m\u00e9s desapiadat, on la bellesa conviu amb la m\u00e9s grisa de les lletjors, on an\u00f2nims Casaldaligas es lleven cada mat\u00ed al mateix temps que ho fan Trumps i Bolsonaros i \u00e9s missi\u00f3 de l\u2019escola oferir aquest m\u00f3n i les eines necess\u00e0ries als infants i als joves perqu\u00e8 se\u2019l facin seu i es posicionin a quin costat volen estar, si al de la bondat, la bellesa i el comprom\u00eds amb la just\u00edcia i desafavorits o el de la lletjor, el mal i el poder. <\/strong>Per aix\u00f2 l\u2019escola ha d\u2019educar en valors (morals relacionats amb la Just\u00edcia Global i els valors \u00e8tics). <\/p>\n\n\n\n Sabem que, com deia Freinet, l\u2019escola no canviar\u00e0 el m\u00f3n, per\u00f2 sense l\u2019escola el m\u00f3n no canviar\u00e0 i de moment nosaltres amb l\u2019Ovidi Montllor, a favor dels bons que com sempre diran que som els dolents.\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n *Article escrit en el marc del GT d\u2019educaci\u00f3 en valors i just\u00edcia global, dintre del projecte finan\u00e7at per l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Intentar donar resposta a la pregunta de per qu\u00e8 l\u2019escola ha d\u2019educar en valors \u00e9s una tasca d\u2019una envergadura i d\u2019una profunditat tal que ni en l\u2019espai que tenim ni els coneixements que disposem permeten afrontar-la amb la profunditat que ben segur es mereixeria. Amb aix\u00f2 i tot intentarem fer alguna aproximaci\u00f3 i deixar oberta<\/p>\n","protected":false},"author":1972,"featured_media":3641,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[440],"tags":[152,169,162],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-3610","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-actualitat","8":"tag-educacio","9":"tag-escola","10":"tag-mestres"},"yoast_head":"\nEmparaular el m\u00f3n. Donar la paraula<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Aprendre a pensar b\u00e9 i bo <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Contribuir a trencar desigualtats <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Final <\/strong><\/h3>\n\n\n\n