{"id":3954,"date":"2026-04-20T02:01:00","date_gmt":"2026-04-20T00:01:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/?p=3954"},"modified":"2026-04-17T19:59:12","modified_gmt":"2026-04-17T17:59:12","slug":"la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/","title":{"rendered":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>An\u00e0lisi de cas a l\u2019EMB La Pineda: el joc i l\u2019espai sonor<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>No ha canviat gaire, amb el temps, el fet que moltes professores d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria lamentin que les seves alumnes, moltes d\u2019elles realment brillants, no facin intervencions orals durant les classes. <\/strong>En canvi, sovintegen les intervencions dels nois, independentment del seu grau d\u2019encert.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Amb les persones adultes, tamb\u00e9 es produeix una asimetria similar.<\/strong> L\u2019estiu passat, en una formaci\u00f3 sobre <em>Discursos d\u2019odi<\/em> <em>als instituts,<\/em> en la qual participaven prop de trenta persones, es va fer una din\u00e0mica de petits grups que en acabar havien de compartir les seves idees. La pres\u00e8ncia masculina era minorit\u00e0ria, 5 professors per 25 professores (acostuma a passar quan la tem\u00e0tica no \u00e9s de car\u00e0cter tecnol\u00f2gic o esportiu). Els homes estaven repartits en els grups de dones i quan va arribar el moment de comunicar les conclusions hi havia 5 portaveus homes i 1 portaveu dona. Val a dir que, en aquest \u00faltim cas, la composici\u00f3 del petit grup era exclusivament femenina. Estem parlant de professorat amb experi\u00e8ncia i en actiu.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En un altre \u00e0mbit, com ara una piscina d\u2019\u00fas p\u00fablic d\u2019un centre esportiu on dones, homes i dissidents de g\u00e8nere acudeixen a nedar durant una estona en dies feiners, al moment d\u2019utilitzar els vestidors,&nbsp;segregats i separats per envans que no arriben al sostre, tamb\u00e9 hi ha un biaix pel que fa al so. Quan s\u2019hi troben homes que es coneixen, el volum de les seves veus \u00e9s tan alt que pot interferir les converses entre les dones de l\u2019altre costat. Semblaria que no es poden plantejar si aquest nivell de soroll pot molestar altres persones, inclosos tamb\u00e9 els homes que siguin en silenci al seu vestidor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tot semblaria indicar que l\u2019asimetria <em>femen\u00ed \u2013 mascul\u00ed<\/em> en l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019espai f\u00edsic, perfectament identificada a l\u2019espai p\u00fablic en general i en els patis dels centres educatius en particular, si no es fa una intervenci\u00f3 espec\u00edfica en sentit contrari, t\u00e9 un correlat en l\u2019<strong>ocupaci\u00f3 de l\u2019espai sonor<\/strong>. <strong>El protagonisme i la centralitat de la masculinitat hegem\u00f2nica queden garantits en ambd\u00f3s espais des del moment en qu\u00e8 es <em>naturalitzen<\/em> aquests fets que, de tan repetitius i omnipresents, acaben sent <em>invisibles<\/em>.&nbsp;<\/strong><br><br><strong>A l\u2019EBM La Pineda del municipi de Viladecans, es va realitzar un acompanyament en centre des de l\u2019Associaci\u00f3 Rosa Sensat, per treballar, justament, l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019espai sonor en aquest primer cicle d\u2019educaci\u00f3 infantil.<\/strong> L\u2019equip d\u2019educadores, amb una consistent experi\u00e8ncia i un valu\u00f3s inter\u00e8s per continuar evolucionant professionalment, va assumir el repte d\u2019investigar si en el joc i en el volum de les vibracions sonores produ\u00efdes pels infants es podia identificar una marca de g\u00e8nere.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Amb un alt grau de comprom\u00eds per part de l\u2019Escola, es va implementar la metodologia d\u2019Investigaci\u00f3 \u2013 Acci\u00f3 \u2013 Participaci\u00f3 (IAP) amb el rol de les educadores com a observadores participants. <strong>Els instruments de recerca aplicats van ser registres audiovisuals dels comportaments infantils i el diari de camp<\/strong>, on apuntaven els aspectes que consideraven m\u00e9s rellevants.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019EBM La Pineda t\u00e9 <strong>un grup de zero anys, dos d\u2019un any i tres de dos. <\/strong>La mitjana d\u2019observacions en els grups va ser de cinc &#8211; sis, i <strong>els espais concrets on es van portar a terme van ser la sala de psicomotricitat, la sala polivalent i l\u2019estan\u00e7a pr\u00f2pia de cada grup.<\/strong> Les observacions es van fer en <strong>agrupaments mixtos i tamb\u00e9 segregats<\/strong>, per comprovar la manera de reaccionar en cada context relacional i les influ\u00e8ncies m\u00fatues.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important destacar que en caracteritzar els comportaments dels infants, en aquest cas referits a l\u2019eix g\u00e8nere,<strong> s\u2019interseccionen altres variables com el per\u00edode maduratiu, l\u2019origen i cultura familiar i llur situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, l\u2019edat i el nombre de persones adultes involucrades i les seves expectatives en relaci\u00f3 amb el binarisme de g\u00e8nere i la diversitat de sexe-g\u00e8nere. <\/strong>En general, s\u2019ha utilitzat la nomenclatura \u201cnenes\u201d i \u201cnens\u201d perqu\u00e8 la totalitat d\u2019infants estan socialitzats en femen\u00ed i en mascul\u00ed respectivament i no n\u2019hi ha cap de g\u00e8nere neutre o no-binari.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Cada nivell va organitzar les dades recollides i, posteriorment, es va fer una posada en com\u00fa dels resultats i de les atribucions, des de les subjectivitats i els marcs culturals interpretatius de cada educadora. El debat va resultar notablement fruct\u00edfer, entre altres coses, per la conflu\u00e8ncia de la responsabilitat en l\u2019exercici professional, les viv\u00e8ncies personals m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019escola i la revisi\u00f3 de les mateixes pr\u00e0ctiques educatives.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Seguidament, es reprodueixen algunes de les conclusions verbalitzades i presentades posteriorment de forma escrita:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Hem pogut observar que el grup de nens, tot i ser nom\u00e9s dos infants, feien molt m\u00e9s soroll que el grup de nenes soles, tot i ser m\u00e9s nombr\u00f3s. Les nenes jugaven sense fer pr\u00e0cticament cap so i, en canvi, els dos nens picaven els objectes i feien sons amb la boca acompanyant el seu joc<\/em>.&nbsp; (Luisa Garc\u00eda Sanabria, Maria Garc\u00eda Mart\u00ednez i Lourdes Caballero Navarrete \u2013 Directora- del grup de Nadons [I0]).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Els nens es mostren m\u00e9s moguts, mentre que les nenes es mostren m\u00e9s calmades. Hi ha difer\u00e8ncies clares en la manera de moure\u2019s i de relacionar-se, que resulten evidents en la manera de jugar. En el cas dels nens, el joc acostuma a ser compartit, molt actiu i amb moviment constant per tota l\u2019aula. Fan for\u00e7a soroll, i aix\u00f2 influeix en la resta del grup, ja que provoca que altres infants tamb\u00e9 es moguin m\u00e9s i canvi\u00efn la seva manera de jugar. En canvi, el joc de les nenes \u00e9s molt m\u00e9s tranquil. El moviment \u00e9s m\u00e9s suau i individual, i gaireb\u00e9 no fan soroll, fet que no genera canvis importants en el funcionament general de l\u2019aula. Tot i aix\u00f2, de tant en tant apareixen moments de relaci\u00f3 i cura, com quan una nena s\u2019acosta a una altra que plora per donar-li el xumet. Tant en un cas com en l\u2019altre, es pot veure que les maneres de jugar i els rols dels infants es repeteixen for\u00e7a, cosa que mostra patrons bastant estables en com es mouen, es relacionen i fan servir l\u2019espai<\/em>. (Ana Lorenzo Redondo i Rosa Ca\u00f1ete Jim\u00e9nez [I1])<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>La manera de jugar i el comportament davant les propostes s\u00f3n diferents segons es tracti de nenes o de nens. Elles juguen d\u2019una forma m\u00e9s tranquil\u00b7la que ells, creant un ambient m\u00e9s relaxat. En general, els nens van fer molt m\u00e9s soroll, picant amb el material a la taula molt fort, amb un material m\u00e9s gran i de manera continuada i m\u00e9s intensa que les nenes. Alguns d\u2019ells fins i tot van llen\u00e7ar el material, donant la volta al mobiliari i no seguint en cap moment les consignes de les educadores. Les nenes tamb\u00e9 van picar amb el material, per\u00f2 ho van fer amb material m\u00e9s petit, de manera m\u00e9s suau i per imitaci\u00f3. Els nens van tenir m\u00e9s interaccions entre ells, per\u00f2 tamb\u00e9 molts m\u00e9s conflictes amb necessitat d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019educadora. Les nenes, encara que van tenir algun petit conflicte, van poder solucionar-ho entre elles<\/em>. (Sara Rodr\u00edguez Moreno i Cristina Clemente Mart\u00ednez [I1])<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Pel que fa al grup dels nens, observem una din\u00e0mica diferent en relaci\u00f3 amb l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019estan\u00e7a, tant d\u2019espai com de so, ja que es mouen indistintament per tota la sala, alhora que generen un volum sonor molt elevat que forma part del seu joc (picar amb els cotxes, cridar mentre corren per l\u2019espai). En comparaci\u00f3, en el grup de nenes el so apareix principalment vinculat a les interaccions verbals entre iguals. Destacar, tamb\u00e9, el tipus de joc que presenten per separat. Tant si \u00e9s en grup partit com sencer, el joc que presenten els nens \u00e9s molt motriu: moviment constant, agafant objectes per portar-los d\u2019un lloc a un altre i, especialment, picar en les superf\u00edcies. Mentre que a les nenes, predomina un joc m\u00e9s estructurat, majorit\u00e0riament joc simb\u00f2lic, amb les propostes de la cuineta i les nines. En \u00faltim lloc, s\u2019observen difer\u00e8ncies en les situacions de conflicte. En el grup de nens, durant el joc apareixen sovint moments de desacord amb conflictes i agressions directes (es piquen amb les joguines o la m\u00e0). En el grup de nenes, durant el temps observat, el joc es desenvolupa sense conflictes; algunes juguen juntes i acostumen a acceptar les propostes de les companyes<\/em>. (Sonia Rodr\u00edguez Robles i Laura Heras Trejo [I2])<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>A partir de les observacions, es pot concloure que existeixen difer\u00e8ncies significatives en la manera de jugar i de relacionar-se dels infants a la sala de psicomotricitat. Els nens mostren un predomini clar del joc motriu intens, caracteritzat pel moviment constant, el soroll i una elevada excitaci\u00f3, fet que genera m\u00e9s conflictes en l\u2019\u00fas del material i requereix una intervenci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent de l\u2019educadora. Tamb\u00e9 presenten dificultats per compartir, regular les emocions i finalitzar l\u2019activitat quan arriba el moment de recollir. En canvi, les nenes manifesten un joc m\u00e9s tranquil, estructurat i cooperatiu, amb una millor capacitat per seguir consignes, gestionar els recursos disponibles i resoldre situacions sense conflicte. Predomina la comunicaci\u00f3 verbal, la creativitat i el respecte pels torns, creant un clima m\u00e9s relaxat i harmoni\u00f3s. A m\u00e9s, mostren una major disposici\u00f3 a col\u00b7laborar en la recollida del material i a tancar la sessi\u00f3 de manera positiva.<\/em> (M\u00edriam Rodr\u00edguez Mart\u00ednez i Laura Cuerva Asensio [I2])<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>S\u2019han detectat algunes tend\u00e8ncies generals que no s\u00f3n r\u00edgides i que presenten excepcions. En les nenes s\u2019observa un joc m\u00e9s compartit i cooperatiu, amb una major pres\u00e8ncia de jocs simb\u00f2lics com les nines o la cuineta, i amb un car\u00e0cter sovint m\u00e9s dominant dins del grup. En canvi, en els nens predomina un joc m\u00e9s individual i f\u00edsic, especialment jocs de lluita, baralles, superherois com Spiderman i jocs de moviment com c\u00f3rrer<\/em>. (M\u00aa del Mar Corredor Foz i Estefania Trancoso Garc\u00eda [I2])<em>&nbsp;<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Tal com es va consensuar a l\u2019Escola i van acordar les educadores, no es tracta de comportaments homogenis i en termes absoluts de cada col\u00b7lectiu, <strong>la diversitat \u00e9s sempre present, per\u00f2 s\u00ed que es verifiquen tend\u00e8ncies, assumides amb diferents graus d\u2019intensitat<\/strong>. Les conclusions recollides en el punt anterior posen en evid\u00e8ncia aquestes tend\u00e8ncies, mediatitzades pel context sociocultural de les criatures.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els comportaments estereotipats impliquen una disciplina en la configuraci\u00f3 dels rols de g\u00e8nere, que comen\u00e7a al moment de n\u00e9ixer, tot i que la preparaci\u00f3 s\u2019inicia abans. Pot ser que resulti sorprenent que es manifestin en aquestes edats primerenques, perqu\u00e8 el volum d\u2019experi\u00e8ncies socials, culturals i relacionals encara no \u00e9s prou extens i perqu\u00e8 aquest per\u00edode de desenvolupament es caracteritza per l\u2019exploraci\u00f3 i el descobriment del m\u00f3n que els envolta.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Tanmateix, <strong>a l\u2019edat de tres anys, la majoria dels infants ja tenen un sentiment \u00edntim i ferm del seu g\u00e8nere. <\/strong>Per tant, totes les viv\u00e8ncies pr\u00e8vies han condu\u00eft a aquesta construcci\u00f3 i tots els mecanismes culturals que han entrat en joc han fet la seva aportaci\u00f3. Una an\u00e0lisi exhaustiva dels dibuixos animats que veuen, dels contes i els \u00e0lbums il\u00b7lustrats que tenen a l\u2019abast i de les can\u00e7ons que aprenen, posa en evid\u00e8ncia el biaix de g\u00e8nere en la majoria d\u2019aquestes produccions culturals.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Si, a m\u00e9s, els models de persones adultes del voltant tamb\u00e9 estan travessats per eixos d\u2019opressions i privilegis, els mandats de g\u00e8nere van guanyant pes. <strong>Serveixi com a exemple el nombre de dones i homes que treballen a l\u2019escola bressol i la poca consideraci\u00f3 social d\u2019aquesta etapa educativa. O, a l\u2019\u00e0mbit familiar, quina \u00e9s la distribuci\u00f3 d\u2019execuci\u00f3 i intend\u00e8ncia de les tasques de la llar i de les cures.&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La manera de relacionar-se amb els infants i d\u2019estimular inconscientment determinats aspectes de les seves vides tamb\u00e9 influeix en la construcci\u00f3 de la feminitat i la masculinitat, que se suposa que els hi \u00e9s pr\u00f2pia segons el g\u00e8nere atribu\u00eft. <strong>La&nbsp;socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere condiciona i posa en comprom\u00eds la llibertat de triar i d\u2019experimentar qui es vol ser i com.<\/strong> I tot i que en general les imposicions no s\u00f3n expl\u00edcites, o potser precisament per aix\u00f2, van calant com a una pluja fina que es va interioritzant.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El proc\u00e9s d\u2019IAP seguit a l\u2019EBM La Pineda ha comportat canvis transformadors en diverses dimensions i continuen treballant de forma aut\u00f2noma per recollir-los documentalment, per comunicar a les fam\u00edlies des d\u2019on eduquen els infants i per modificar les seves pr\u00e0ctiques educatives en funci\u00f3 de les evid\u00e8ncies recollides.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>El desafiament de despatriarcalitzar l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s monumental, per\u00f2 resulta profundament encoratjador el comprom\u00eds d\u2019educadores, mestres i professorat en general, per canviar els centres educatius i possibilitar una societat m\u00e9s justa, sostenible, sense viol\u00e8ncies ni privilegis.&nbsp;<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>An\u00e0lisi de cas a l\u2019EMB La Pineda: el joc i l\u2019espai sonor No ha canviat gaire, amb el temps, el fet que moltes professores d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria lamentin que les seves alumnes, moltes d\u2019elles realment brillants, no facin intervencions orals durant les classes. En canvi, sovintegen les intervencions dels nois, independentment del seu grau d\u2019encert.&nbsp; Amb<\/p>\n","protected":false},"author":2222,"featured_media":3956,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[441,357],"tags":[356,298,299,162],"tipo":[443],"class_list":{"0":"post-3954","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-analisi","8":"category-educacio-feminista","9":"tag-educacio-feminista","10":"tag-feminisme","11":"tag-genere","12":"tag-mestres","13":"tipo-analisi"},"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.4 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"An\u00e0lisi de cas a l\u2019EMB La Pineda: el joc i l\u2019espai sonor No ha canviat gaire, amb el temps, el fet que moltes professores d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria lamentin que les seves alumnes, moltes d\u2019elles realment brillants, no facin intervencions orals durant les classes. En canvi, sovintegen les intervencions dels nois, independentment del seu grau d\u2019encert.&nbsp; Amb\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog de Rosa Sensat\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-04-20T00:01:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"640\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"480\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mirta Lojo Su\u00e1rez.\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mirta Lojo Su\u00e1rez.\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Mirta Lojo Su\u00e1rez.\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af\"},\"headline\":\"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida\",\"datePublished\":\"2026-04-20T00:01:00+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/\"},\"wordCount\":2306,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/compartim_qua.jpg\",\"keywords\":[\"Educaci\u00f3 feminista\",\"feminisme\",\"g\u00e8nere\",\"mestres\"],\"articleSection\":[\"An\u00e0lisi\",\"Educaci\u00f3 feminista\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/\",\"name\":\"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/compartim_qua.jpg\",\"datePublished\":\"2026-04-20T00:01:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/compartim_qua.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/compartim_qua.jpg\",\"width\":640,\"height\":480,\"caption\":\"https:\\\/\\\/www.viladecans.cat\\\/ca\\\/escola-bressol-municipal-la-pineda-1\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/2026\\\/04\\\/20\\\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/\",\"name\":\"Blog de Rosa Sensat\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af\",\"name\":\"Mirta Lojo Su\u00e1rez.\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/21\\\/2026\\\/04\\\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Mirta Lojo Su\u00e1rez.\"},\"description\":\"Doctora en Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i psicopedagoga feminista. T\u00e9 un m\u00e0ster en Qualitat i Processos d\u2019Innovaci\u00f3 Educativa, el postgrau d\u2019Experta Universit\u00e0ria en Dimensi\u00f3 Europea dels Problemes de la Conviv\u00e8ncia Escolar i el postgrau Liderar en clau de g\u00e8nere. Ha exercit la doc\u00e8ncia en educaci\u00f3 prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i universit\u00e0ria. Ha col\u00b7laborat en el disseny i la implementaci\u00f3, i va coordinar la prova pilot del projecte \u201cXarxa d\u2019escoles i instituts per la igualtat i la no-discriminaci\u00f3\u201d de l\u2019Ajuntament de Barcelona. Actualment, es dedica a la recerca, la formaci\u00f3 del professorat i l\u2019assessorament a centres educatius i ajuntaments. \u00c9s membre de la Xarxa Feminista de Ca la Dona i coordinadora del Grup de Treball Educaci\u00f3 feminista, g\u00e8nere i curr\u00edculum de l\u2019Associaci\u00f3 Rosa Sensat\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/rosasensat\\\/author\\\/mlojosuarez\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat","og_description":"An\u00e0lisi de cas a l\u2019EMB La Pineda: el joc i l\u2019espai sonor No ha canviat gaire, amb el temps, el fet que moltes professores d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria lamentin que les seves alumnes, moltes d\u2019elles realment brillants, no facin intervencions orals durant les classes. En canvi, sovintegen les intervencions dels nois, independentment del seu grau d\u2019encert.&nbsp; Amb","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/","og_site_name":"Blog de Rosa Sensat","article_published_time":"2026-04-20T00:01:00+00:00","og_image":[{"width":640,"height":480,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mirta Lojo Su\u00e1rez.","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mirta Lojo Su\u00e1rez.","Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/"},"author":{"name":"Mirta Lojo Su\u00e1rez.","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/#\/schema\/person\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af"},"headline":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida","datePublished":"2026-04-20T00:01:00+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/"},"wordCount":2306,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg","keywords":["Educaci\u00f3 feminista","feminisme","g\u00e8nere","mestres"],"articleSection":["An\u00e0lisi","Educaci\u00f3 feminista"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/","name":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida - Blog de Rosa Sensat","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg","datePublished":"2026-04-20T00:01:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/#\/schema\/person\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/compartim_qua.jpg","width":640,"height":480,"caption":"https:\/\/www.viladecans.cat\/ca\/escola-bressol-municipal-la-pineda-1"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/2026\/04\/20\/la-construccio-del-genere-hegemonic-en-els-primers-anys-de-vida\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La construcci\u00f3 del g\u00e8nere hegem\u00f2nic en els primers anys de vida"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/","name":"Blog de Rosa Sensat","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/#\/schema\/person\/47b696c647b0dd4cdd0dcf1598c4a0af","name":"Mirta Lojo Su\u00e1rez.","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2026\/04\/mlojosuarez_avatar-96x96.jpg","caption":"Mirta Lojo Su\u00e1rez."},"description":"Doctora en Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i psicopedagoga feminista. T\u00e9 un m\u00e0ster en Qualitat i Processos d\u2019Innovaci\u00f3 Educativa, el postgrau d\u2019Experta Universit\u00e0ria en Dimensi\u00f3 Europea dels Problemes de la Conviv\u00e8ncia Escolar i el postgrau Liderar en clau de g\u00e8nere. Ha exercit la doc\u00e8ncia en educaci\u00f3 prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i universit\u00e0ria. Ha col\u00b7laborat en el disseny i la implementaci\u00f3, i va coordinar la prova pilot del projecte \u201cXarxa d\u2019escoles i instituts per la igualtat i la no-discriminaci\u00f3\u201d de l\u2019Ajuntament de Barcelona. Actualment, es dedica a la recerca, la formaci\u00f3 del professorat i l\u2019assessorament a centres educatius i ajuntaments. \u00c9s membre de la Xarxa Feminista de Ca la Dona i coordinadora del Grup de Treball Educaci\u00f3 feminista, g\u00e8nere i curr\u00edculum de l\u2019Associaci\u00f3 Rosa Sensat","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/author\/mlojosuarez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2222"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3954"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3961,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3954\/revisions\/3961"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3956"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3954"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3954"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/rosasensat\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=3954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}