{"id":128,"date":"2014-11-05T07:24:49","date_gmt":"2014-11-05T07:24:49","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/?p=128"},"modified":"2024-05-13T13:08:51","modified_gmt":"2024-05-13T11:08:51","slug":"participacio-infantil-construccio-de-la-ciutadania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/2014\/11\/05\/participacio-infantil-construccio-de-la-ciutadania\/","title":{"rendered":"Participaci\u00f3 infantil i construcci\u00f3 de la ciutadania"},"content":{"rendered":"

A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. G\u00f3mez, T. Morata, J. Trilla, I. Agud i J. Cifre-Mas<\/strong><\/em><\/p>\n

\u00a0En les societats democr\u00e0tiques, la participaci\u00f3 \u00e9s un dret. Un dret de tota la ciutadania, inclosa la poblaci\u00f3 infantil. El dret dels nens i nenes a participar de forma genu\u00efna en aquells \u00e0mbits i sobre assumptes que els hi pertoquen \u00e9s formalment reconegut (Convenci\u00f3 sobre els Drets de la Inf\u00e0ncia, 1990). Hi ha algunes institucions que promouen experi\u00e8ncies ben significatives de participaci\u00f3 infantil, per\u00f2 encara hi ha molta feina a fer per a que aix\u00f2 sigui una realitat generalitzada.<\/p>\n

Totes les pedagogies que aposten per promoure la participaci\u00f3 infantil parteixen de dues hip\u00f2tesis: que les experi\u00e8ncies participatives viscudes en la inf\u00e0ncia incideixen positivament en la formaci\u00f3 de futurs bons ciutadans. I que una condici\u00f3 essencial per tal que aquesta es realitzi \u00e9s que en aquestes experi\u00e8ncies als nens i nenes se\u2019ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.<\/p>\n

En aquest marc s’ha desenvolupat el llibre que aqu\u00ed us presentem , editat per Gra\u00f3 (Barcelona, 2014). Tracta d\u2019experi\u00e8ncies realitzades en tres \u00e0mbits: l\u2019escolar, el de l\u2019educaci\u00f3 en el temps de lleure i el comunitari mitjan\u00e7ant els consells infantils municipals. La major part de les seves p\u00e0gines es refereixen a la recerca amb la que es pretenia\u00a0comprovar les hip\u00f2tesis formulades en el par\u00e0graf anterior. En acabar, recull un text original d\u2019un dels experts internacionals en participaci\u00f3 infantil: Francesco Tonucci.<\/p>\n

La recerca es va portar a terme entre 2009 i 2013 per l\u2019equip format per l\u2019investigador principal J.Trilla, A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. G\u00f3mez, T. Morata, I. Agud i J. Cifre-Mas. Fou finan\u00e7ada pel Ministerio de Econom\u00eda y Competividad, ref. EDU2009-10967. Es pretenia estudiar els efectes d\u2019haver viscut en la inf\u00e0ncia alguna experi\u00e8ncia participativa intensa i genu\u00efna. Veure si aquelles persones que en la seva inf\u00e0ncia van viure aquelles experi\u00e8ncies, despr\u00e9s deixaven petjada. Concretament es partia de la mirada retrospectiva dels joves sobre aquelles experi\u00e8ncies viscudes en la inf\u00e0ncia (com les recorden, quina influ\u00e8ncia els hi atribueixen a les seves vides, etc.); les seves traject\u00f2ries participatives posteriors i la seva manera actual de concebre la participaci\u00f3 i la ciutadania. A m\u00e9s, interessava con\u00e8ixer les condicions que, segons el criteri dels protagonistes infantils d\u2019experi\u00e8ncies participatives actuals, resulten claus per afavorir la participaci\u00f3.
\nCom d\u00e8iem, les experi\u00e8ncies estudiades pertanyen a tres \u00e0mbits educatius diferents: l\u2019escolar, el de l\u2019educaci\u00f3 en el temps lliure i els consells infantils municipals. Les experi\u00e8ncies d\u2019educaci\u00f3 en el temps lliure que es tenien en compte en aquest treball s\u00f3n les que requereixen de comprom\u00eds d\u2019assist\u00e8ncia regular durant l\u2019any, generalment els dissabtes per la tarda, amb activitats peri\u00f2diques d\u2019excursions de cap de setmana i activitats de campaments o col\u00f2nies a l\u2019estiu. \u00c9s dir, el model de funcionament de l\u2019escoltisme i l\u2019esplai. Els consells infantils municipals s\u00f3n \u00f2rgans de participaci\u00f3 creats per alguns ajuntaments, formats per nens i nenes de la poblaci\u00f3, que es reuneixen regularment amb l\u2019enc\u00e0rrec de col\u2022laborar, mitjan\u00e7ant cr\u00edtiques, propostes, projectes i accions, en la millora del lloc on viuen. S\u2019han triat aquells que es van crear a la prov\u00edncia de Barcelona a finals dels anys noranta, prenent com model les propostes de Francesco Tonucci entorn la Ciutat dels Nens. Totes elles havien de ser experi\u00e8ncies intenses i extenses, aut\u00e8ntiques, efectives o projectives, entenent una implicaci\u00f3 continuada i compromesa en un \u00e0mbit durant un m\u00ednim de dos anys.<\/p>\n

La metodologia utilitzada combinava t\u00e8cniques d\u2019aproximaci\u00f3 quantitatives (q\u00fcestionari) i qualitatives (entrevistes en profunditat i grups de discussi\u00f3). El q\u00fcestionari es va passar a dos grups diferents de subjectes, G1 i G2. El primer, G1, estava format per joves d\u2019entre 18 i 22 anys, que uns deu anys abans havien viscut experi\u00e8ncies significatives de participaci\u00f3 en algun dels tres \u00e0mbits. Per a la localitzaci\u00f3, reconeixement i selecci\u00f3 de les experi\u00e8ncies a estudiar es va utilitzar publicacions, assessorament d\u2019experts i informacions de moviments de renovaci\u00f3 escolar i d\u2019educaci\u00f3 en el temps de lleure. Aix\u00ed com el coneixement de membres del grup de recerca i observacions directes i entrevistes als responsables dels centres. El segon, G2, estava composat per persones de les mateixes edats que en la seva inf\u00e0ncia no havien tingut experi\u00e8ncies participatives. En aquesta segona mostra no apareix el subgrup corresponent als consells infantils perqu\u00e8 pel seu sentit propi, s\u00f3n organismes participatius.
\nEl q\u00fcestionari tenia tres parts. La primera constava de diversos \u00edtems en els que es preguntava als subjectes sobre el record que guardaven del seu pas per la instituci\u00f3 de refer\u00e8ncia i la seva influ\u00e8ncia que, segons la seva pr\u00f2pia valoraci\u00f3, havia tingut en la seva vida i en diferents aspectes de la seva pr\u00f2pia manera de ser i actuar. La segona part era la dedicada a les traject\u00f2ries participatives posteriors dels subjectes, i l\u2019\u00faltima a la seva forma de concebre actualment la participaci\u00f3 i la ciutadania.
\nAquest estudi quantitatiu es va complementar amb una aproximaci\u00f3 qualitativa per mitj\u00e0 d\u2019entrevistes en profunditat, cara a cara, realitzades a una submostra de joves del G1, i grups de discussi\u00f3 (focus grup) amb nens i nenes d\u2019entre 10 i 12 anys que actualment estan vivint experi\u00e8ncies participatives en algun dels tres \u00e0mbits educatius.
\nEntre els principals resultats obtinguts de la recerca , que ens ajuden a valorar aquesta i veure qu\u00e8 aporta la recerca en el desenvolupament i la millora d’una ciutadania adequada als temps actuals, cal destacar els seg\u00fcents:<\/p>\n