La crisi ha reobert el debat \u2013tan vell i tan nou- sobre la possibilitat i\/o la necessitat de trobar alternatives econ\u00f2miques al capitalisme com a sistema econ\u00f2mic. Alternatives noves. S\u00f3n molts els intel\u2022lectuals i els moviments socials que, des de molt abans que el capitalisme neoliberal entr\u00e9s en implosi\u00f3, s’han dedicat a explorar models econ\u00f2mics i experi\u00e8ncies de producci\u00f3, consum i finances que responguin a l\u00f2giques capaces de superar els principis fonamentals del sistema avui encara hegem\u00f2nic. S\u00f3n moltes propostes sorgides en els darrers anys \u2013la darrera d\u00e8cada, per ser m\u00e9s precisos- que exploren la possibilitat de transitar des d’una economia capitalista fins a un sistema de mercat post-capitalista: des de \u201cl\u2019economia del b\u00e9 com\u00fa\u201d de Felber, passant per l\u2019economia social solidaria de Laville i Morin a Fran\u00e7a, o de Singer i Arruda al Brasil, fins la \u201cdemocracia realitzada\u201d de Mangabeira Unger, el \u201cbeyond capitalism\u201d d\u2019Alperovitz als EEUU, la \u201cParecon\u201d de Michel Albert,o els diferents models de \u201csocialisme de mercat\u201d d\u2019autors procedents del marxisme anal\u00edtic, com Olin Wright, John Roemer o David Schweickart. Propostes que compten amb alguns eminents antecedents, com el \u201cliberal socialism\u201d del fil\u00f2sof John Rawls o la \u201cdemocr\u00e0cia econ\u00f2mica\u201d del polit\u00f2leg Robert Dahl.<\/p>\n
Dins de la diversitat d\u2019instruments i institucions que proposen cadascun d\u2019ells, al cor d\u2019aquestes diferents propostes sempre hi ha una mateixa intu\u00efci\u00f3: aquella que parteix de la necessitat de \u201cdesacoblar\u201d dins dels nostres caps el concepte d\u2019 \u201ceconomia de mercat\u201d del concepte de \u201ccapitalisme\u201d i, per tant, de plantejar-se la possibilitat d\u2019una \u201ceconomia de mercat no capitalista\u201d. O, si es vol dir en positiu, una \u201ceconomia de mercat socialista\u201d, la qual cosa ens obliga a fer el \u201cdesacoblament\u201d conceptual corresponent, \u00e9s a dir, el que ens porta a distingir \u201ceconomia socialista\u201d d\u2019 \u201ceconomia estatalitzada\u201d. Si el capitalisme ha arru\u00efnat all\u00f2 que pretenia la tradici\u00f3 liberal quan defensava les virtuts del mercat; si l\u2019estatalisme ha arru\u00efnat all\u00f2 que pretenia la tradici\u00f3 socialista\/comunista quan criticava la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 i en defensava la propietat social; la pregunta queda perfectament definida: \u00c9s possible un sistema de mercat que no reposi sobre la propietat privada? Es possible un sistema basat en la propietat social que no comporti la supressi\u00f3 del mercat i la llibertat d\u2019empresa ni un rol central de l\u2019estat en l\u2019esfera productiva?<\/p>\n
Aquest \u00e9s el repte que totes aquestes propostes poc o molt intenten afrontar. I que, d\u2019una o altra forma, es podrien resumir en dos principis fonamentals: com avan\u00e7ar cap a formes m\u00e9s democr\u00e0tiques d\u2019organitzar les empreses i el m\u00f3n del treball; com avan\u00e7ar cap a formes de propietat del capital m\u00e9s socials, m\u00e9s col\u2022lectives. Avan\u00e7ar cap a una m\u00e9s gran \u2013molt m\u00e9s gran- participaci\u00f3 tant en l\u2019esfera del treball com de la propietat, en definitiva. La conseq\u00fc\u00e8ncia buscada, mitjan\u00e7ant aquest augment de la democr\u00e0cia en el treball i una major socialitzaci\u00f3 del capital \u00e9s clara: m\u00e9s llibertat per a tots, m\u00e9s igualtat, m\u00e9s just\u00edcia econ\u00f2mica i, per tant, m\u00e9s just\u00edcia social. M\u00e9s humanitzaci\u00f3 de la vida social i m\u00e9s realitzaci\u00f3 personal, en definitiva.
\nInspirant-se en una proposta concreta de \u201csocialisme de mercat\u201d que el seu autor, David Schweickart, va anomenar Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica, el 2009 un autor \u201ccol\u2022lectiu\u201d format per persones procedents tant de la praxi concreta de l\u2019economia social com de la reflexi\u00f3 i la teoria intel\u2022lectual acad\u00e8mica va fer tamb\u00e9 una proposta concreta d\u2019alternativa al (des)ordre capitalista existent: una proposta que serv\u00eds d\u2019inspiraci\u00f3 a tots aquells actors i moviments \u2013a Catalunya i fora de Catalunya- compromesos amb la transformaci\u00f3 del nostre sistema econ\u00f2mic i que es va plasmar en un llibre titulat, precisament, Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica. Vers una alternativa al capitalisme (edici\u00f3 castellana Ed. Ic\u00e0ria 2011).<\/p>\n
La Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica intenta anar m\u00e9s enll\u00e0 de les receptes socialdem\u00f2crates habituals, tot i recon\u00e8ixer el seu valor, obrint una perspectiva diferent de confrontaci\u00f3 amb el capitalisme, diferent de la l\u00f2gica reformista pr\u00f2pia de la socialdemocracia: en la l\u00f2gica de la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica no es tracta tant de corregir el mercat des de fora, des de l’Estat, com de modificar la seva naturalesa des de dins, aprofitant la capacitat de la societat civil per promoure experi\u00e8ncies econ\u00f2miques alternatives. Per aprofundir una mica, podem resumir el relat que defineix i caracteritza la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica per mitj\u00e0 d’aquests deu punts:<\/p>\n
Edificar sobre noves bases filos\u00f2fiques la cr\u00edtica al capitalisme. Perqu\u00e8 la cr\u00edtica tradicional (basada en el marxisme cl\u00e0ssic) ja va donar de si, al llarg del segle XX, tot el que podia donar. Per a aix\u00f2, es recorre a les millors teories de la just\u00edcia que proporciona la filosofia pol\u00edtica de les \u00faltimes d\u00e8cades: el liberalisme igualitarista de Rawls, el marxisme anal\u00edtic (post-rawlsi\u00e0) de Cohen i el republicanisme.<\/p>\n
Demostrar de manera detallada per qu\u00e8 i en quin sentit es pot dir que les desigualtats inherents al capitalisme s\u00f3n injustes. Les teories de la just\u00edcia ens permeten concloure que s\u00f3n fonamentalment dues: el desigual acc\u00e9s als mitjans de producci\u00f3 que es genera als mercats financers (una injust\u00edcia absoluta) i la desigualtat en la distribuci\u00f3 salarial que es genera als mercats de treball (una injust\u00edcia relativa). A m\u00e9s, les empreses capitalistes s\u00f3n espais de dominaci\u00f3, freturoses de legitimaci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n
Esbrinar si el capitalisme social de l’Estat del benestar tamb\u00e9 susp\u00e8n o b\u00e9 aprova davant el tribunal de les teories de la just\u00edcia. Sens dubte, l’Estat del benestar redueix en molt les desigualtats pr\u00f2pies del capitalisme. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, la filosofia pol\u00edtica contempor\u00e0nia permet dir de manera fundada que no compleix -ni dif\u00edcilment podr\u00e0 mai complir- amb els principis de just\u00edcia.<\/p>\n
Explorar alguna de les propostes de sistemes econ\u00f2mics alternatius que, des del m\u00f3n acad\u00e8mic, v\u00e9nen fent des de fa d\u00e8cades destacats polit\u00f2legs, fil\u00f2sofs i economistes. Concretament, en el llibre es presenta la proposta de socialisme de mercat que, amb el nom de Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica, ha desenvolupat el nord-americ\u00e0 David Schweickart. Un model econ\u00f2mic viable que, a priori, satisf\u00e0 de manera molt m\u00e9s total que el capitalisme social les exig\u00e8ncies de les teories de la just\u00edcia.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, les propostes te\u00f2riques s\u00f3n aix\u00f2: te\u00f2riques. Per aix\u00f2, el llibre proposa fer un salt sense xarxa a la realitat. Aix\u00ed, en un primer moment el llibre no presenta la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica tant com un horitz\u00f3 cap al qual cal transitar, sin\u00f3 que la utilitza com un radar des del qual detectar aquelles experi\u00e8ncies, pr\u00e0ctiques i organitzacions econ\u00f2miques reals, que estiguin ja avui funcionant de manera m\u00e9s o menys reeixida, i que tinguin un grau d’afinitat suficient amb aquesta proposta de sistema econ\u00f2mic alternatiu. Quins s\u00f3n aquests possibles embrions d’un hipot\u00e8tic socialisme de mercat? El llibre respon: les cooperatives, el sindicalisme, en la mesura en qu\u00e8 sigui un instrument de democratitzaci\u00f3 de les empreses, la banca \u00e8tica i el consum responsable (basat en instruments encara per explorar a fons, com les etiquetes socials).<\/p>\n
Una vegada detectades aquelles realitats que tenen afinitat amb la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica, mentre que proposta te\u00f2rica, s’explora si poden ser reconegudes com a embrions d’un futur i hipot\u00e8tic sistema de mercat socialista. Si per identificar aquestes experi\u00e8ncies \u2013cooperativisme, sindicalisme, banca \u00e8tica, consum responsable- es va utilitzar la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica com a radar, per analitzar el seu potencial d’alternativa es va utilitzar com a horitz\u00f3 ideal. Aix\u00ed, el llibre dedica un espai a la comparaci\u00f3 sistem\u00e0tica d’aquestes experi\u00e8ncies amb el sistema actual, d’una banda, i amb el socialisme de mercat, per l’altre, per visualitzar fins a quin punt estan a mig cam\u00ed entre aquests dos sistemes, fins que punt es tracta de realitats ja parcialment post-capitalistes.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, es planteja la integraci\u00f3 d’aquestes experi\u00e8ncies alternatives en una mateixa xarxa coherent i unificada: el que es coneix com a mercat social. El balan\u00e7 social -ent\u00e8s com un aquella radiografia que ens permet con\u00e8ixer el grau d’adequaci\u00f3 de les empreses, de les inversions o dels productes que consumim a uns determinats principis i indicadors- apareix, en aquest sentit, com l’instrument clau per possibilitar aquesta integraci\u00f3.
\nDespr\u00e9s, cal dissenyar una estrat\u00e8gia de consolidaci\u00f3 i creixement d’aquest mercat social. Per a aix\u00f2, el llibre es pregunta qu\u00e8 manera poden coexistir en una mateixa economia de mercat el mercat capitalista i el mercat social, i estudia possibles pol\u00edtiques p\u00fabliques d’impuls i promoci\u00f3 del mercat social.
\nAbans d’acabar, s’emmarca la Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica en un ventall m\u00e9s ampli d’alternatives, identificables amb el moviment altermundialista: la lluita contra la pobresa del Sud, la regulaci\u00f3 democr\u00e0tica de comer\u00e7 i els mercats financers mundials, la renda b\u00e0sica, l’ecologisme, la democr\u00e0cia participativa, etc. La Democr\u00e0cia Econ\u00f2mica seriosa, aix\u00ed emmarcada, una pe\u00e7a clau i nuclear, per\u00f2 una m\u00e9s, d’un mosaic de propostes que des de l\u2019altermundialisme es v\u00e9nen debatent des de fa ja una d\u00e8cada.<\/p>\n
En l’ep\u00edleg, s’intenta que el lector prengui consci\u00e8ncia que el socialisme del que es parla en aquest llibre pret\u00e9n ser un nou tipus de socialisme: un socialisme dels ciutadans, creat i constru\u00eft des de la societat civil. El socialisme del segle XX \u2013ja sigui el comunisme sovi\u00e8tic o el Welfare europeu- va ser fonamentalment estatalista: era l’Estat la inst\u00e0ncia privilegiada des de la qual rectificar, parcial o totalment, el capitalisme. Aquest socialisme ja ha donat probablement tots els seus fruits, que han estat molts. La tesi final del llibre, doncs, \u00e9s aquesta: el socialisme \u2013ent\u00e8s com la voluntat de superar el capitalisme, en la mesura en qu\u00e8 aquesta \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per aconseguir una societat justa- tindr\u00e0 una segona oportunitat al segle XXI a condici\u00f3 que sigui realitzat per la gent. Per\u00f2 no la gent a\u00efllada, sin\u00f3 organitzada, en xarxa, a trav\u00e9s de la societat civil. Perqu\u00e8 l’Estat pot corregir el mercat des de fora del propi mercat, per\u00f2 la societat civil pot infiltrar-s’a el mercat i transformar-ho des de dins. La segona estrat\u00e8gia, tot i semblar m\u00e9s fr\u00e0gil, t\u00e9 m\u00e9s recorregut que la primera.<\/p>\n
Probablement, alguns lectors trobaran que es tracta d’un relat massa ut\u00f2pic: es parla de superar el capitalisme! Uns altres, massa pragm\u00e0tic: al cap i a la fi, tot es concreta en una estrat\u00e8gia per fer cr\u00e9ixer el mercat social. Res gaire nou! Si produeix aquestes dues reaccions a parts iguals, en realitat haur\u00e0 aconseguit el seu objectiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"