{"id":206,"date":"2014-11-19T08:11:56","date_gmt":"2014-11-19T08:11:56","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/?p=206"},"modified":"2024-05-13T13:08:51","modified_gmt":"2024-05-13T11:08:51","slug":"qd2-0","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/2014\/11\/19\/qd2-0\/","title":{"rendered":"QD2.0"},"content":{"rendered":"

Ana Mar\u00edn i Anna Pallar\u00e9s<\/strong><\/em>
\nvalors@ub.edu<\/strong><\/em><\/p>\n

El plantejament te\u00f2ric de la investigaci\u00f3 parteix d\u2019una creixent desconfian\u00e7a i desafecci\u00f3 de la ciutadania envers \u00a0les institucions i els mecanismes de participaci\u00f3 de la democr\u00e0cia formal -ja siguin els partits pol\u00edtics, els parlaments o els governs- que evidencien la necessitat de repensar el model de democr\u00e0cia i els mecanismes de regulaci\u00f3 pol\u00edtica de les nostres societats. Davant d\u2019aquest tipus de conjuntures la participaci\u00f3 ciutadana tendeix a minvar, disminuint, alhora, la implicaci\u00f3 social.<\/p>\n

Aquesta sensaci\u00f3 es presenta de manera m\u00e9s radical sobretot entre els sectors m\u00e9s joves. En els darrers anys s\u2019ha observat una desvinculaci\u00f3 pol\u00edtica per part d\u2019aquest col\u2022lectiu, aix\u00f2 demostra que no se senten responsables ni part\u00edcips d\u2019aquest model democr\u00e0tic i dels processos vinculats. La cohort dels menors de 30 anys es caracteritza per no trobar l\u2019encaix adequat en aquest model de societat, etiquetada com la \u00abgeneraci\u00f3 perduda\u00bb i, segurament, \u00e9s una de les millor preparades en termes absoluts.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la societat est\u00e0 immersa en un context on les noves tecnologies envaeixen un nou escenari de relacions socials i comunicaci\u00f3. En aquesta l\u00ednia, Prensky (2001) afirma que l\u2019alumnat actual no \u00e9s una progressi\u00f3 de les generacions passades, sin\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft un salt significatiu entre aquestes. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest pas no nom\u00e9s ha sigut aparent (manera de vestir, forma de parlar, estil de vida, etc.), sin\u00f3 que es tracta d\u2019un canvi intr\u00ednsec, que ha donat peu a una nova generaci\u00f3 que marca la difer\u00e8ncia entre les persones que han nascut dins de l\u2019era de les tecnologies i fora d\u2019elles. Aix\u00f2 comporta, com assegura l\u2019especialista d\u2019educaci\u00f3, una bretxa entre els nadius i els immigrants digitals.<\/p>\n

Com cita Elzo (2004), la gran majoria de ciutadans, en especial els joves, tenen un actitud passiva davant la informaci\u00f3, la reben de forma puntual i fragmentada, els hi resulta dif\u00edcil assimilar la informaci\u00f3 que exigeixi algun grau de concentraci\u00f3, continu\u00eftat o esfor\u00e7. \u00a0Si aquesta informaci\u00f3 arriba mitjan\u00e7ant xarxes socials, web o aplicacions telefonia m\u00f2bil, la predisposici\u00f3 varia. En aquest sentit, s\u2019explora la predisposici\u00f3 dels joves a incrementar la seva implicaci\u00f3 en afers col\u2022lectius, tant de l\u2019escola com de fora de l\u2019escola, per mitj\u00e0 de dispositius m\u00f2bils i amb entorns 2.0.<\/p>\n

 <\/p>\n

Descripci\u00f3 de la recerca<\/strong><\/p>\n

La coincid\u00e8ncia del salt intergeneracional que s\u2019ha produ\u00eft per l\u2019acc\u00e9s i l\u2019\u00fas de les tecnologies digitals i la percepci\u00f3 sobre la pol\u00edtica i de la democr\u00e0cia for\u00e7a diferent d\u2019altres generacions, s\u00f3n dos fen\u00f2mens que requereixen una an\u00e0lisi detinguda per identificar els factors que podrien incrementar en nadius digitals l\u2019afecci\u00f3 envers la democr\u00e0cia i la pol\u00edtica com a eina que regula la conviv\u00e8ncia i el desenvolupament de la societat catalana. La hip\u00f2tesi de l\u2019estudi \u00e9s que l\u2019\u00fas de la tecnologia digital, per mitj\u00e0 dels diversos dispositius a l\u2019abast, pot ajudar a resoldre aquest diferencial de participaci\u00f3 si s\u2019adapta a la sensibilitat democr\u00e0tica que exigeix la societat 2.0.<\/strong><\/p>\n

Per aquests motius, els objectius plantejats per la recerca s\u00f3n:<\/p>\n

    \n
  1. Identificar la vinculaci\u00f3 entre el grau de sensibilitat democr\u00e0tica, la implicaci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s pol\u00edtic, i el consum de tecnologia digital.<\/li>\n
  2. Proporcionar criteris per augmentar els nivells d\u2019interacci\u00f3 a les plataformes virtuals d\u2019institucions democr\u00e0tiques, organitzacions pol\u00edtiques i moviments socials.<\/li>\n
  3. Fomentar la qualitat democr\u00e0tica dels centres educatius per mitj\u00e0 de plataformes virtuals participatives.<\/li>\n<\/ol>\n

    La recerca t\u00e9 com a finalitat sistematitzar un model d\u2019an\u00e0lisi per recollir conclusions sobre el grau d’inter\u00e8s i implicaci\u00f3 pol\u00edtica dels joves i la seva vinculaci\u00f3 amb la tecnologia. Per assolir-ho, es considera necessari estudiar el car\u00e0cter i el sentit que els joves d\u2019educaci\u00f3 superior entre 16 i 20 anys donen a la participaci\u00f3 democr\u00e0tica a l\u2019interior de les institucions educatives i a la societat. Per aquesta motiu \u00e9s important analitzar aquest conjunt de percepcions, creences i coneixements sobre la democr\u00e0cia i la pol\u00edtica, i indagar en quina mesura estan en condicions de transferir-ho per implicar-se i participar en la vida democr\u00e0tica fora dels centres educatius.<\/p>\n

    Per aconseguir els prop\u00f2sits de la recerca, el procediment d\u2019actuaci\u00f3 constar\u00e0 en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019una app\/q\u00fcestionari per estudiar opinions i actitud envers pol\u00edtica i, d\u2019altra banda, la realitzaci\u00f3 d\u2019un\u00a0“role-playing” i un “focus grup” per estudiar els valors i\/o patrons en terme de sensibilitat democr\u00e0tica.<\/p>\n

    Per iniciar el projecte s\u2019escullen quatre centres educatius amb la intenci\u00f3 de seleccionar una mostra representativa, mantenint la paritat en la titularitat de les institucions. Els centres participants s\u00f3n:<\/p>\n

    IES Alzina (Barcelona)
    \nEscola Gravi (Barcelona)
    \nIES Reguissol (Santa Maria de Palautordera)
    \nEscola Vedruna \u2013 Gr\u00e0cia (Barcelona)
    \nEn conjunt col\u2022laboren 6 grups-classe de batxillerat, que sumen de total de 185 alumnes.
    \nEl treball de camp es divideix en tres fases, cada una d\u2019aquestes es desenvolupa en un hora lectiva, durant tres dies diferents:<\/p>\n

    Fase 1 – Presentaci\u00f3 i q\u00fcestionari inicial
    \nFase 1 – Presentaci\u00f3 i q\u00fcestionari inicial
    \nFase 2 – Role playing i focus grup
    \n<\/span>Fase 3 – Debat i q\u00fcestionari final<\/span><\/p>\n

    L\u2019activitat s\u2019inicia amb la fase 1, realitzant un q\u00fcestionari inicial mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 creada pel projecte. Aquest, est\u00e0 encaminat cap a la percepci\u00f3 que tenen i qui o qu\u00e8 els ha ajudat a construir-la. En acabat, es divideixen els grups de treball de manera aleat\u00f2ria per l\u2019activitat de la fase 2 (role playing i focus grup).<\/p>\n

    El Role playing consisteix en la realitzaci\u00f3 d\u2019un pressupost estatal. Cada equip est\u00e0 format per cinc persones que representen un Consell de Ministres, cada Consell est\u00e0 format pels ministres d\u2019Educaci\u00f3 i Cultura, d\u2019Economia i empresa, de Salut i Benestar, de Foment i de Just\u00edcia i Interior. L\u2019objectiu del joc consisteix en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un nou pressupost reduint un 10% el de l\u2019any anterior. En afegit, cada Ministeri t\u00e9 uns objectius a aconseguir, l\u2019assoliment de cada un d\u2019aquests premia al Consell de Ministres amb punts, per contra, la no adquisici\u00f3 dels objectius penalitza. Amb aquesta din\u00e0mica es pot observar si els Consells orienten el desenvolupament de l\u2019activitat per aconseguir els objectius o si analitzen les partides i redueixen tenint en compte les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

    Paral\u2022lelament, es duu a terme un Focus Grup, on es treballa la tecnologia i la pol\u00edtica amb la finalitat de veure si mitjan\u00e7ant les tecnologies es pot incrementar la participaci\u00f3 pol\u00edtica dels joves. Tamb\u00e9 es crea debat sobre la difer\u00e8ncia intergeneracional que hi ha entre ells\/elles i la dels seus pares respecte les tecnologies i la pol\u00edtica.
    \nEl nombre d\u2019alumnes participants en aquesta activitat \u00e9s menor que a l\u2019anterior per poder facilitar el di\u00e0leg entre el grup.<\/p>\n

    La darrera fase consta d\u2019un debat final on es posen en com\u00fa els resultats obtinguts del role-playing mitjan\u00e7ant simulant una roda de premsa. Els membres del focus grup desenvolupen el paper de periodistes mentre que els que han participat en el joc de rol representen a pol\u00edtics.<\/p>\n

    Per finalitzar, s\u2019executa el q\u00fcestionari final a trav\u00e9s de l\u2019app. En aquest q\u00fcestionari les preguntes s\u2019orienten cap als sentiments que la pol\u00edtica desperta en els \u00a0joves.<\/p>\n

     <\/p>\n

    An\u00e0lisi de resultats<\/strong><\/p>\n

    Tot i no haver treballat en profunditat aquesta fase, es poden destacar diferents observacions. Per una banda, al realitzar l\u2019experiment en ambd\u00f3s cursos de batxillerat, s\u2019observa com predomina la reflexi\u00f3 en l\u2019acci\u00f3 en els alumnes del darrer any de batxillerat, tenint en compte tot el proc\u00e9s d\u2019actuaci\u00f3 i no nom\u00e9s la seva finalitat.<\/p>\n

    En una escala de l\u20191 al 7, els alumnes participants han puntuat amb un 5,18 la indignaci\u00f3, sent aquest el sentiment envers la pol\u00edtica m\u00e9s com\u00fa entre els joves, mentre que la confian\u00e7a nom\u00e9s obt\u00e9 una mitja de 1,83. Al mateix temps s\u2019observa que els pol\u00edtics generen en major escala desconfian\u00e7a i indignaci\u00f3 amb un 5,44 i 5,35 de mitja, respectivament. Pel que fa la tecnologia, aquesta desperta un inter\u00e8s de 5,34 sobre 7.<\/p>\n

    D\u2019altra banda, pel que fa a l\u2019opini\u00f3 dels joves, aquests es decanten a afirmar que l\u2019\u00fas de les tecnologies no afavoreix una major implicaci\u00f3 en la participaci\u00f3 pol\u00edtica, argumenten que ha de ser un mitj\u00e0 per apropar la informaci\u00f3, encara que el 76% creu que si exist\u00eds l\u2019opci\u00f3 de votar mitjan\u00e7ant el tel\u00e8fon m\u00f2bil hi hauria m\u00e9s participaci\u00f3.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Valoraci\u00f3 de la recerca<\/strong>
    \nLa recerca pot aportar un diagn\u00f2stic de la percepci\u00f3 actual dels estudiants de batxillerat envers la pol\u00edtica, aix\u00f2 permetr\u00e0 veure quines accions es poden emprendre per incidir en la participaci\u00f3 dels joves. Els resultats de la recerca, en suma, han d\u2019ajudar a desenvolupar eines digitals i materials per incrementar la implicaci\u00f3 pol\u00edtica i permetre endevinar futurs patrons de comportaments democr\u00e0tics, que sens dubte vindran a incrementar la qualitat democr\u00e0tica de les institucions socials i pol\u00edtiques de la societat catalana.<\/p>\n

    Tamb\u00e9 proporcionar\u00e0 informaci\u00f3 per elaborar posteriors desplegaments pedag\u00f2gics per treballar aquests temes i poder apropar el m\u00f3n de la pol\u00edtica als joves, formant part de la seva quotidianitat, aix\u00ed com orientacions pedag\u00f2giques pel professorat per poder orientar-los en aquest \u00e0mbit adquirint un coneixement ampli de la situaci\u00f3 pol\u00edtica. Tot indica que una adequada formaci\u00f3 cr\u00edtica sobre pol\u00edtica es fa imprescindible per construir una ciutadania suficientment preparada per donar resposta als reptes d\u2019una democr\u00e0cia com l’actual que es troba en un context complex.<\/p>\n


    \nBIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n