\u201cMuchos a\u00f1os despu\u00e9s, frente al pelot\u00f3n de fusilamiento, el coronel Aureliano Buend\u00eda hab\u00eda de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llev\u00f3 a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y ca\u00f1a brava construidas a la orilla de un r\u00edo de aguas di\u00e1fanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehist\u00f3ricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carec\u00edan de nombre, y para mencionarlas hab\u00eda que se\u00f1alarlas con el dedo\u201d.<\/p><\/blockquote>\n
Aquesta \u00e9s la g\u00e8nesi, l’origen, per\u00f2 al final \u2026<\/p>\n
\u201c\u2026estaba previsto que la ciudad de los espejos (o los espejismos) ser\u00eda arrasada por el viento y desterrada de la memoria de los hombres en el instante en que Aureliano Babilonia acabara de descifrar los pergaminos, y que todo lo escrito en ellos era irrepetible desde siempre y para siempre porque las estirpes condenadas a cien a\u00f1os de soledad no ten\u00edan una segunda oportunidad sobre la tierra\u201d<\/p><\/blockquote>\n
Naixem sense adonar-nos. El nostre part va ser un esdeveniment per als pares, no per a nosaltres. El que neix no t\u00e9 la paraula, no recorda res fins que no \u00e9s alguna cosa. Nom\u00e9s des de la maduresa podem imaginar aquell lluny\u00e0 esdeveniment. La consci\u00e8ncia d’un mateix nom\u00e9s desperta amb el descobriment de les paraules que s’entremescla amb la m\u00e0gia de les coses, que semblen tenir vida pr\u00f2pia. Amb els anys aprendrem que aquest despertar \u00e9s l’arrencada d’un arc que anuncia un final inevitable, i que som d’aquesta \u201cnissaga condemnada a la solitud, que no tindr\u00e0 una segona oportunitat sobre la terra\u201d<\/em>.<\/p>\n
Som individus per\u00f2 tamb\u00e9 membres d’estirps de les quals no coneixem m\u00e9s enll\u00e0 de quatre generacions: fills, pares, avis i amb sort, besavis. Per\u00f2 com a membres d’aquesta ciutat dels miratges, sabem amb absoluta seguretat que hem heretat alguna cosa, que podem crear alguna cosa i transmetre-la, per\u00f2 que som irrepetibles. No hi ha, doncs, segones oportunitats. Estem en la l\u00ednia d’un temps que flueix sense parar; deixem darrere una ombra intangible i ja\u00a0inerta, intocable, que cavalquem el present com una cosa ef\u00edmera i vol\u00e0til, i que ens espera un futur que nom\u00e9s existeix en el present com a desig o esperan\u00e7a, i que quan arribi ser\u00e0 tan fugitiu i fr\u00e0gil com l\u2019instant present.<\/p>\n
Aix\u00ed Garc\u00eda M\u00e1rquez, des d’una maduresa liter\u00e0ria i personal envejable ens regala aquesta narraci\u00f3 que pot ser considerada mem\u00f2ria m\u00edtica de Llatinoam\u00e8rica per\u00f2 tamb\u00e9 un mirall de nosaltres mateixos.<\/p>\n
La m\u00e0gia, la t\u00e8cnica, la vida<\/strong><\/p>\n
\u201cLes coses, tenen vida pr\u00f2pia –pregonava el gitano amb aspre accent–, tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de despertar-los l’\u00e0nima.\u201d<\/p><\/blockquote>\n
L’\u00faltima paraula de la cita ens porta a pensar en l’animisme com a fons cultural de pobles ind\u00edgenes. Recordo amb goig, amb del\u00edcia, aquell personatge del film sovi\u00e8tic, habitant de la taiga siberiana, \u201cDerz\u00fa Uzal\u00e1\u201d, dirigida per Akira Kurosawa, que demana perd\u00f3 a l’arbre abans de tallar-lo, que dialoga amb el tigre per evitar el seu atac. Per\u00f2 l’animisme sobreviu, i continua sent una mena de preconeixement.<\/p>\n
Els nostres dispositius, els nostres estris estan plens de contrasenyes, paraules, nombres o rituals secrets que ens obrin mons, que incrementen la nostra libertat per\u00f2 que ens retornen a la c\u00e0bala, i tamb\u00e9 a la intu\u00efci\u00f3, a l’emoci\u00f3. En aquest m\u00f3n animista la paraula \u00e9s efica\u00e7, sacramental, produeix el que promet: \u201cObre’t S\u00e8sam\u201d, i la cova s’obre. \u201cEls teus pecats et s\u00f3n perdonats\u201d i els teus pecats s’esborren per sempre del dosier personal. \u201cEnviar\u201d, i el correu electr\u00f2nic arriba instant\u00e0niament al lluny\u00e0 destinatari.\u00a0Les paraules s\u00f3n tamb\u00e9 eficaces (donen el que prometen), per exemple a la Programaci\u00f3 Neuroling\u00fc\u00edstica (*PNL), una de les modernes ter\u00e0pies de la\u00a0felicitat . I tamb\u00e9 en l’herm\u00e8tica xerrameca freudiana que la sent\u00e8ncia de Lacan resumeix magistralment: \u201cEl subconscient s’estructura com un llenguatge\u201d.
\nLes paraules s\u00f3n m\u00e0giques: ens estructuren, sacsegen les nostres emocions, ens fan retor\u00e7ar-nos de riure o plorar com a magdalenes, ens guareixen o ens emmalalteixen, ens permeten comprendre el m\u00f3n que ens envolta, i afrontar la infelicitat.<\/p>\nGarc\u00eda M\u00e1rquez en \u201cCien a\u00f1os de soledad\u201d no nom\u00e9s vol explicar les adher\u00e8ncies del passat que ens defineixen sin\u00f3 tamb\u00e9 la magnitud de l’esperan\u00e7a que ens mant\u00e9 dempeus. En el discurs de recepci\u00f3 del premi N\u00f3bel que va rebre en\u00a01982, va proclamar:<\/p>\n
\u201c\u2026frente a la opresi\u00f3n, el saqueo y el abandono, nuestra respuesta es la vida. Ni los diluvios, ni las pestes, ni las hambrunas, ni los cataclismos, ni siquiera las guerras eternas a trav\u00e9s de los siglos y los siglos han conseguido reducir la ventaja tenaz de la vida sobre la muerte. Una nueva y arrasadora utop\u00eda de la vida, donde nadie pueda decidir por otros hasta la forma de morir, donde de veras sea cierto el amor y sea posible la felicidad, y donde las estirpes condenadas a cien a\u00f1os de soledad tengan por fin y para siempre una segunda portunidad sobre la tierra\u201d<\/p><\/blockquote>\n
Persones i personatges<\/strong>
\nEl nervi de la novel\u00b7la \u00e9s el destructiu fluir del temps, que corroeix la nostra identitat, que, ben mirat, no \u00e9s m\u00e9s que un gruix de records estampats en engrames cerebrals que es resolen en paraules. Garc\u00eda M\u00e1rquez retor\u00e7a el\u00a0temps per mostrar la seva perman\u00e8ncia en les estirps familiars, un temps c\u00edclic, circular, pag\u00e0 perqu\u00e8 es rebel\u00b7la contra el nostre temps lineal judeocristi\u00e0.<\/p>\nPer\u00f2 la m\u00e0gia est\u00e0 en les persones, en els protagonistes de la hist\u00f2ria. D’una banda s\u00f3n realistes: dones s\u00f2lides, tenaces, que mantenen la vida, la fam\u00edlia, repartidores d’amor, com \u00darsula, \u201cque li preguntava a D\u00e9u, sense por, si de deb\u00f2 creia que la gent estava feta de ferro per suportar tantes penes i mortificacions”. Per contra els homes s\u00f3n somiadors, fr\u00e0gils, aeris, sempre necessitats d’amor \u2026 Per\u00f2 si Gregor Samsa pot despertar un dia convertit en escarabat, com va escriure Kafka, per qu\u00e8 no imaginar un Aureliano Buend\u00eda tena\u00e7, al visionari, innocent, vital , \u201cque va promoure trenta-dos aixecaments armats i els va perdre tots, que va tenir disset fills homes de disset dones diferents, que van ser exterminats un darrere l’altre en una sola nit?. Com Amaranta, tena\u00e7ment verge i amargada, com rebel\u00b7la el seu nom, que semblava portar en el front la creu de cendra de la virginitat. Com, sobretot, Remedios, la bella, que es passejava nua per la casa, perqu\u00e8 la seva naturalesa es resistia a qualsevol classe de convencionalismes, que no era un \u00e9sser d’aquest m\u00f3n i per aix\u00f2 no va morir sin\u00f3 que va ascendir als cels deixant-nos nom\u00e9s el llen\u00e7ol que la cobria\u2026 i aix\u00ed tants altres personatges que nom\u00e9s en part s\u00f3n m\u00e0gics, i tamb\u00e9, d’alguna manera car\u00e0cters, persones, en el sentit m\u00e9s cl\u00e0ssic, parts, formes, vesions de nosaltres mateixos.<\/p>\n
![\"9788439703877\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/senderi\/wp-content\/uploads\/sites\/27\/2015\/01\/9788439703877.jpg\")
<\/a>T\u00edtol<\/strong>: Cien a\u00f1os de soledad