{"id":535,"date":"2015-04-29T06:35:31","date_gmt":"2015-04-29T06:35:31","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/?p=535"},"modified":"2024-05-13T13:08:54","modified_gmt":"2024-05-13T11:08:54","slug":"els-fills-dels-altres-o-els-infants-de-tothom-desigualtats-i-pobresa-en-la-infancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/senderi\/2015\/04\/29\/els-fills-dels-altres-o-els-infants-de-tothom-desigualtats-i-pobresa-en-la-infancia\/","title":{"rendered":"Els fills dels altres o els infants de tothom? Desigualtats i pobresa en la inf\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

A Catalunya i a Espanya partim d\u2019un d\u00e8ficit hist\u00f2ric en pol\u00edtiques d\u2019inf\u00e0ncia i suport a les fam\u00edlies amb fills, entre d\u2019altres, perqu\u00e8 socialment continuem pensant que els infants s\u00f3n de les seves fam\u00edlies i que s\u00f3n elles les que se n\u2019han d\u2019encarregar com bonament puguin. No \u00e9s casualitat, per tant, que ja abans de la crisi la inversi\u00f3 p\u00fablica en inf\u00e0ncia fos baixa i inefica\u00e7 i que seguim per sota de la meitat de la mitjana europea dedicat a suports a la fam\u00edlia: un 0,9% a Catalunya, versus un 2,2% a la UE-28 (i un 1,4% a Espanya). Als pa\u00efsos europeus hi ha evid\u00e8ncies que amb una major despesa en protecci\u00f3 social dels infants sobre el PIB, la taxa de pobresa infantil \u00e9s menor, i viceversa.<\/p>\n

Si a aquest coix\u00ed tant poc consistent de protecci\u00f3 social per als infants li sumem, per un costat, els efectes de la crisi econ\u00f2mica, amb la pujada de l\u2019atur (s\u2019ha multiplicat per cinc des del 2007 els infants en llars on ning\u00fa treballa), precarietat i salaris m\u00e9s baixos, sobreendeutament de les fam\u00edlies i la vida m\u00e9s cara; i per l\u2019altre costat, sumem els efectes de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat (amb una reducci\u00f3 d\u2019un 15% dels pressupostos en inf\u00e0ncia, menys ajuts i serveis p\u00fablics menys assequibles i en pitjors condicions); el resultat \u00e9s que 3 de cada 10 ciutadans menors de 18 anys a Catalunya afronten situacions de pobresa i exclusi\u00f3 social, \u00e9s a dir, 430.000 (segons la taxa AROPE que mesura renda insuficient, privaci\u00f3 material severa i baixa intensitat del treball).<\/p>\n

Aix\u00f2 no ve de nou, la pobresa infantil ja era preocupant abans de la recessi\u00f3. Durant els anys de vaques grasses ni a Catalunya ni a Espanya es va fer prou per construir un sistema s\u00f2lid de pol\u00edtiques de suport als infants i les seves fam\u00edlies com s\u00ed que tenen la majoria de pa\u00efsos europeus. En aquest escenari de poc pes de la inf\u00e0ncia en les pol\u00edtiques, no ens hauria de sorprendre que estiguem a la cua d\u2019Europa en benestar infantil i que els indicadors de pobresa entre els menors d\u2019edat siguin molt superiors als del conjunt de la poblaci\u00f3 (29,5% i 24,3% respectivament): la pobresa t\u00e9 rostre d\u2019infant. A m\u00e9s, la pobresa infantil no nom\u00e9s s\u2019est\u00e0 estenent, sin\u00f3 tamb\u00e9 intensificant: la severa ha augmentat 10 punts els darrers anys a Catalunya (i 3 punts a Espanya). Si ho mirem en termes de la dist\u00e0ncia que separa els infants que tenen m\u00e9s i els que tenen menys, tamb\u00e9 sortim malparats: la desigualtat de renda creix m\u00e9s entre els ciutadans menors de 18 anys que en el global de la societat. En altres paraules, aix\u00f2 suposa trobar-se portes tancades i que els estiguem deixant enrere. Com sabem, a desigualtat creixent, drets minvants.<\/p>\n

Aquest empitjorament del benestar dels infants, arran tan de la crisi com de les pol\u00edtiques de resposta, \u00e9s com\u00fa a molts pa\u00efsos rics, per\u00f2 no a tots. Segons l\u2019estudi d\u2019UNICEF Los ni\u00f1os de la recesi\u00f3n<\/em> en 18 dels 41 pa\u00efsos rics analitzats s\u2019ha aconseguit reduir les taxes de pobresa infantil durant aquests anys i, per tant, la recessi\u00f3 no s\u2019ha convertit en una crisi per als nens i nenes ni ha suposat m\u00e9s vulneracions dels seus drets. Com han respost aquests pa\u00efsos a la crisi? Principalment, amb una pol\u00edtica de garantia de rendes a les fam\u00edlies amb infants en situaci\u00f3 de m\u00e9s pobresa per protegir-les i que, alhora, ha impulsat l\u2019economia.<\/p>\n

A banda de la comparativa amb altres pa\u00efsos, tamb\u00e9 podem corroborar que l\u2019alta pobresa infantil \u00e9s evitable si observem les pol\u00edtiques p\u00fabliques per protegir altres grups de poblaci\u00f3: gr\u00e0cies a les transfer\u00e8ncies, la pobresa es redueix 70 punts percentuals entre els majors de 65 anys, mentre que entre els menors d\u2019edat nom\u00e9s la redueix 12 punts. Encara no tenim un sistema que blindi els seus drets i per aix\u00f2 UNICEF, amb altres entitats, est\u00e0 treballant per assolir un Pacte d\u2019Estat per la Inf\u00e0ncia que garanteixi pressupostos per als infants com en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per a la gent gran. I, a escala catalana, proposa una s\u00e8rie de mesures de pol\u00edtica p\u00fablica que permetrien avan\u00e7ar en l\u2019exercici del dret dels infants a un nivell de vida adequat, entre elles, una prestaci\u00f3 per a infant (de 0 a 17 anys) en llars per sota el llindar de la pobresa que hem estimat que amb una quantia de 100 euros al mes permetria reduir un 20% la taxa de pobresa infantil. Una mesura com aquesta refor\u00e7aria les actuals pol\u00edtiques familiars, que combinen prestacions i deduccions estatals i auton\u00f2miques, i que s\u00f3n tan d\u00e8bils i poc eficaces en la lluita contra la pobresa infantil. \u00d2bviament, caldria integrar-la en un conjunt d\u2019altres actuacions per assegurar recursos suficients a les fam\u00edlies amb fills en situacions m\u00e9s vulnerables i serveis p\u00fablics assequibles i de qualitat en educaci\u00f3, salut, habitatge i benestar social, aix\u00ed com la participaci\u00f3 dels infants en la vida comunit\u00e0ria i social, en l\u00ednia amb la recomanaci\u00f3 europea Invertir en inf\u00e0ncia<\/em>.<\/p>\n

Malgrat el que reconeix la Convenci\u00f3 sobre els Drets de l\u2019Infant (i que recull l\u2019Estatut de Catalunya i la Llei 14\/2010), lluny de protegir la inf\u00e0ncia de la pobresa i promoure-la com un per\u00edode de la vida estrat\u00e8gic per a la igualtat d\u2019oportunitats, la realitat \u00e9s que no acompanyem prou els infants i que tenir fills s\u2019ha convertit en un factor de risc de pobresa per a les fam\u00edlies. No les estem deixant massa soles en les seves responsabilitats en el benestar dels infants? Per qu\u00e8 seguim creient, socialment, que no ens toca, que \u00e9s un problema dels fills d\u2019altres fam\u00edlies? Des d\u2019un punt de vista de drets humans, social i gener\u00f3s haurien de preocupar-nos la injust\u00edcia i les vulneracions dels drets a causa de circumst\u00e0ncies familiars que castigaran els nens i nenes molt m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. I des d\u2019un punt de vista m\u00e9s econ\u00f2mic, individual i interessat, una societat amb menys infants, menys formada i m\u00e9s desigual comporta enormes costos que hipotequen el benestar de tota la societat a llarg termini i surt molt m\u00e9s car tapar forats de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la desprotecci\u00f3 que redistribuir oportunitats des de la petita inf\u00e0ncia (aix\u00f2 ho diuen, fins i tot, Novells d\u2019economia com Heckman o Stiglitz).<\/p>\n

La Convenci\u00f3 \u00e9s molt clara: s\u00ed, les fam\u00edlies s\u00f3n les primeres responsables de proporcionar les condicions de vida necess\u00e0ries per al desenvolupament dels seus fills, per\u00f2 s\u00f3n els governs els que tenen l\u2019obligaci\u00f3 de garantir el suport per fer efectiu el dret a un nivell de vida adequat (especialment en alimentaci\u00f3 i habitatge) i aix\u00f2 exigeix m\u00e9s i millor inversi\u00f3 p\u00fablica. No podem seguir pensant les pol\u00edtiques p\u00fabliques sense valorar el seu impacte en la inf\u00e0ncia (com l\u2019enduriment de la renda m\u00ednima d\u2019inserci\u00f3 que va suposar que m\u00e9s de 10.000 infants en quedessin exclosos) ni reduir la lluita contra la pobresa infantil a beques menjadors, actuacions purament assistencials sense marcs educatius i gr\u00e0cies a finan\u00e7aments ben\u00e8fics. Calen enfocaments m\u00e9s globals que tractin el problema des de la base: les fam\u00edlies necessiten suports i ingressos suficients per cuidar els infants i adolescents amb dignitat. A Catalunya hi ha immensos recursos per activar en aquesta direcci\u00f3: un teixit social comunitari i entitats arrelades que fan una gran tasca; una Llei d\u2019inf\u00e0ncia que cal seguir desplegant; un consens social i pol\u00edtic en forma de Pacte per a la Inf\u00e0ncia (malgrat no estableix prioritats, metes ni blindi pressupostos); unes recomanacions concretes del S\u00edndic que vetlla pels drets dels infants; i tamb\u00e9, malgrat tot, diners p\u00fablics.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha de passar per tal que prioritzem la inf\u00e0ncia en les pol\u00edtiques p\u00fabliques i a l\u2019hora de repartir el past\u00eds? Fins quan seguirem mirant els nens i les nenes com els fills d\u2019alg\u00fa altre? Quan comprenguem que tamb\u00e9 ens toca, que hi tenim responsabilitats col\u00b7lectives i que, a m\u00e9s, tamb\u00e9 ens interessa potser, llavors, entendrem que no estem gastant diners en els fills dels altres (en prestacions, escola bressol, beques o habitatge), sin\u00f3 que estem invertint en els \u201cnostres nanos\u201d perqu\u00e8 els reservem un lloc important en la societat. Quan deixem de pensar-los com ap\u00e8ndixs de les seves fam\u00edlies i els veiem com ciutadans subjectes de drets independents i amb interessos espec\u00edfics que hem de tenir en compte de manera primordial, potser, llavors, ens convencerem de la import\u00e0ncia de la igualtat d\u2019oportunitats i aleshores, els nens i nenes empobrits i deixats als marges ser\u00e0 cosa del passat. Mentrestant correm el risc d\u2019acabar-ho considerant inevitable o, fins i tot, normal.<\/p>\n

\"infografia\"<\/a><\/p>\n


\nBIBLIOGRAFIA<\/strong><\/p>\n