L’any 1990, amb la LOGSE, es va donar un fort impuls a la formaci\u00f3 en valors. Malgrat les limitacions, va permetre imaginar com havia de ser l’educaci\u00f3 moral i per a la ciutadania en una societat plural i democr\u00e0tica. Va permetre superar les classes d’adoctrinament, fer activitats per desenvolupar la intel\u00b7lig\u00e8ncia moral, treballar les compet\u00e8ncies per al di\u00e0leg i per a l’exercici de la cr\u00edtica, usar materials oberts a temes controvertits, abordar els valors de manera transversal, crear un clima de centre convivencial, impulsar des de l’escola el servei a la comunitat i incorporar als centres les aportacions de les organitzacions no governamentals i altres entitats socials.<\/p>\n
Aquesta s\u00edntesi d’aspectes positius s’ha vist enfosquida per importants limitacions. Els Acords amb la Santa Seu de 1979 no han perm\u00e8s, llevat de breus per\u00edodes, oferir una educaci\u00f3 en valors comuna a tots els escolars, i han obligat a programar formaci\u00f3 religiosa de car\u00e0cter confessional dintre del curr\u00edculum escolar. Una q\u00fcesti\u00f3 que ha condicionat i encara condiciona el desenvolupament d’aquest \u00e0mbit formatiu. En bona part com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest fet, l’articulaci\u00f3 legal ha sigut canviant i enredada. D’aqu\u00ed han vingut part de les dificultats per aconseguir arrelar aquestes tem\u00e0tiques a l’escola, per implicar i preparar el professorat i per consolidar maneres efectives d’assegurar-ne la formaci\u00f3. Tot ha quedat en mans de la bona voluntat i el comprom\u00eds dels equips docents.<\/p>\n
Si ho mirem des d’una perspectiva general, la dreta m\u00e9s tradicional ha imposat la divisi\u00f3 dels nois i noies entre els que fan religi\u00f3 i els que fan \u00e8tica, menystenint tant l’ideal d’una ciutadania plural i democr\u00e0tica com el sentiment religi\u00f3s dels creients. A l’esquerra, sempre sospitant que els valors no amaguin formes de dominaci\u00f3, li ha costat adonar-se que s\u00f3n tamb\u00e9 eines d’humanitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3. Entretant, l’hegemonia neoliberal ha aconseguit que el mercat, la competici\u00f3, l’inter\u00e8s individual i l’oci consumista ho impregni tot i es converteixin en valors absoluts que imposen els seus criteris arreu i destrueixen dinamismes humans com la cura dels altres, l’altruisme, la solidaritat i la just\u00edcia.<\/p>\n
Per aquests i probablement tamb\u00e9 per altres motius, sembla com si avui l’educaci\u00f3 en valors estigu\u00e9s en reculada, gastada, passada de moda, de nou oblidada. Sembla desdibuixar-se el paper fonamental que ha de tenir en la formaci\u00f3 de la subjectivitat i en la configuraci\u00f3 d’una societat democr\u00e0tica.<\/p>\n