La q\u00fcesti\u00f3 de si els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no s\u00f3n el que eren, \u00e9s recurrent. Peri\u00f2dicament emergeix i diria que, amb m\u00e9s intensitat en moments coincidents, amb una pres\u00e8ncia o concentraci\u00f3 de fets importants pol\u00edtics, socials o econ\u00f2mics, reprovables \u00e8ticament i molt especialment si es percep que la just\u00edcia o la comunitat internacional no responen amb contund\u00e8ncia a fets tant greus com: la immigraci\u00f3 for\u00e7osa, les guerres, la venda d’armament, la utilitzaci\u00f3 d’armes qu\u00edmiques contra la poblaci\u00f3, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, el frau fiscal, els desnonaments, la pobresa energ\u00e8tica … Tothom es planteja \u00abcom pot passar\u00bb \u00abquins s\u00f3n els culpables\u00bb \u00abcom poden quedar impunes\u00bb, i fins i tot s’ho pregunten en una acte de cinisme, els mateixos culpables que mai se’n consideren.<\/p>\n
En aquests moments pot semblar que estem en un desert moral, d’ una societat l\u00edquida i global. Per\u00f2 no \u00e9s cap desert moral ni ens hem quedat sense valors. Precisament els valors, que formen part d’aquesta societat l\u00edquida, tamb\u00e9 en s\u00f3n, de l\u00edquids i es van movent prenent m\u00e9s for\u00e7a i protagonisme uns que d’altres. Moltes vegades aquests valors s\u00f3n els que estan subjacents en aquestes situacions d’injust\u00edcia que ens indignen a nivell local o mundial, que ens fan pensar que els valors estan en crisi. I el que \u00e9s pitjor, \u00e9s que moltes vegades intentant validar-los es presenten com el preu inevitable, sense alternativa, que s’ha de pagar per mantenir nostre model social de benestar.<\/p>\n
Es cert que, en la nostra societat, les problem\u00e0tiques socials s\u00f3n cada vegada m\u00e9s visibles i es presenten m\u00e9s properes. Les formes de vida han canviat molt en poc temps i la caducitat dels canvis cada vegada \u00e9s m\u00e9s curta, la diversitat social est\u00e0 m\u00e9s present en la nostra vida quotidiana, les idees i els principis rectors de la nostra vida cada vegada semblen m\u00e9s solubles… \u00c9s a dir que el nostre m\u00f3n cada vegada se’ns fa m\u00e9s complex i per tant parlar dels seus valors tamb\u00e9 ho \u00e9s. Si fa unes quantes d\u00e8cades es podia pensar que existien alguns referents clars, encara que possiblement no agradessin, aquests han quedat com a residuals, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia s’han generat inseguretats personals i col\u00b7lectives en l’escala de valors referents. Tamb\u00e9 s’ha dit que aquestes inseguretats en gran mesura han estat despla\u00e7ades subtilment pels valors de l’economia de mercat.<\/p>\n
Totes les persones, som subjectes morals en tant que jutgem, decidim, actuem, i valorem els fets, les situacions i les persones, i ho fem des dels nostres criteris i valors que s\u00f3n el resultat d’un proc\u00e9s de construcci\u00f3 social. Construir i reconstruir criteris morals s’ha de fer des de l’an\u00e0lisi i la reflexi\u00f3 personal i col\u00b7lectiva en tots els \u00e0mbits de la vida. Per aix\u00f2, cada vegada \u00e9s mes necessari que els ciutadans, tant a nivell personal com col\u00b7lectiu, desenvolupin una \u00e8tica raonada i fonamentada que reguli les relacions socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques entre les persones, les comunitats, i les nacions… i amb el nostre planeta com a sistema.<\/p>\n
L’educaci\u00f3, que t\u00e9 un paper central en els processos d’aprenentatge, ha d’ajudar a elaborar de forma aut\u00f2noma, racional i cr\u00edtica, criteris de judici per actuar i incidir en la millora de la societat.<\/p>\n
I hauria de ser aix\u00ed, una construcci\u00f3 aut\u00f2noma, racional i cr\u00edtica per evitar la instauraci\u00f3 de models o referents de valors absoluts ja coneguts o, en l’altre extrem, d’un relativisme moral que, amb l’excusa de no tenir pautes, ens porti a pr\u00e0ctiques del \u00abtot \u00e9s v\u00e0lid\u00bb… En el nostre m\u00f3n els valors no s\u00f3n neutrals i des de l’educaci\u00f3 tamb\u00e9 sempre s’educa en un sentit o un altre, per activa o per passiva. Per aix\u00f2 s’insisteix en la necessitat de ser cr\u00edtics, d’analitzar i identificar els valors dominants o subjacents en els fets i en els contextos que vagin contra la just\u00edcia, l’equitat i equilibri ambiental.
\nPer aix\u00f2 tamb\u00e9 s’hauria recuperar la idea que els valors i l’\u00e8tica haurien d’impregnar tota activitat educativa, amb continguts espec\u00edfics i especialment amb una reinterpretaci\u00f3 del marc curricular des d’una dimensi\u00f3 \u00e8tica, en tant que s\u00f3n coneixements i aprenentatges que s’hauran d’aplicar per al desenvolupament de la nostra societat. Ara dir\u00edem que els aprenentatges competencials ho s\u00f3n si tenen aquesta dimensi\u00f3 \u00e8tica. Aix\u00f2 suposa un comprom\u00eds dels docents per\u00f2 tamb\u00e9 un convenciment de la necessitat que el nostre model social hauria de passar per un filtratge \u00e8tic. Caldria impulsar-lo des d’un govern amb una voluntat pol\u00edtica ferma, conven\u00e7uda i amb un bon coneixement del tema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El nostre m\u00f3n cada vegada se’ns fa m\u00e9s complex i per tant parlar dels seus valors tamb\u00e9 ho \u00e9s. La nostra societat sempre t\u00e9 uns valors dominants que moltes vegades s\u00f3n els que estan subjacents en situacions d’injust\u00edcia i ens poden fer pensar que els valors estan en crisi. L’educaci\u00f3 hauria d’ajudar a construir i desenvolupar un pensament cr\u00edtic i una \u00e8tica raonada i fonamentada en la just\u00edcia social.<\/p>\n","protected":false},"author":429,"featured_media":816,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[111],"tags":[124,333,334],"tipo":[],"class_list":["post-812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-articles","tag-ciutadania","tag-compromis-dels-educadors","tag-educacio-per-al-desenvolupament"],"yoast_head":"\n