La frustraci\u00f3, la desmotivaci\u00f3, la r\u00e0bia, el cansament \u00e9s m\u00e9s que probable que apareguin per casa, perqu\u00e8 la llar \u00e9s el gran contenidor de persones permanentment activades per unes emocions que no s\u00f3n senzilles de pair, d\u2019interpretar, de contenir. Els grans hem apr\u00e8s unes sortides, uns mecanismes de defensa, per fer front a situacions aix\u00ed. Per\u00f2 els petits encara n\u2019estan aprenent i els seus recursos s\u00f3n limitats. Aquestes persones grans som el model<\/em> a casa sempre, per\u00f2 en aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s especialment important tenir-ho en compte. Com tamb\u00e9 cal entendre que \u00e9s immens l\u2019esfor\u00e7 que representa per un infant copsar la magnitud i afrontar la inseguretat d\u2019aquest enclaustrament for\u00e7at. Trobar els mecanismes i les sortides a tot aix\u00f2 \u00e9s un gran repte a cada casa, perqu\u00e8 cada persona \u00e9s un m\u00f3n i aquest m\u00f3n de mons en qu\u00e8 es converteix la llar comporta conviure amb maneres de fer, necessitats, prioritats no sempre coincidents.<\/p>\n En aquest oce\u00e0 d\u2019incerteses, viscudes alhora per petits i grans i que no acaben d\u2019esvair-se del tot, ens toca donar seguretat en el que ha de ser una infalible certesa: nosaltres, les persones grans, hi som sempre, i al seu costat.<\/p>\n Enmig d\u2019un ambient que molts cops ser\u00e0 propici als retrets i a perdre els nervis, hem de saber donar valor a les petites coses que fem b\u00e9 perqu\u00e8 segur que en molts casos s\u00f3n el resultat d\u2019un esfor\u00e7 de contenci\u00f3, d\u2019amabilitat, de voluntat de preservar un espai acollidor i amable: la bona educaci\u00f3 i els detalls poden fer miracles! I el bon humor.<\/p>\n Preservar espais i moments d\u2019intimitat \u00e9s fonamental; tot negociat i acordat entre grans i petits, clar. I \u00e9s que la conviv\u00e8ncia for\u00e7ada i continuada en espais que gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n compartits no ajuden a analitzar, pair, desgranar els propis sentiments, les pr\u00f2pies emocions i reaccions; aix\u00f2 es fa millor si tens el teu<\/em> espai. I els teus moments. Respectar-los per part de tothom ser\u00e0 una bona manera d\u2019ajudar-los a cr\u00e9ixer.<\/p>\n I \u00e9s important que ens toqui l\u2019aire<\/em>, que respirem, f\u00edsicament i emocionalment. \u00c9s clar que si hi ha oportunitat d\u2019estirar les cames fora de l\u2019\u00e0mbit de les quatre parets s\u2019ha d\u2019aprofitar. Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de trobar la manera de ventilar-nos an\u00edmicament, rec\u00f3rrer a l\u2019activitat f\u00edsica, a la ficci\u00f3, a l\u2019entreteniment… assajar l\u2019avorriment. No ens far\u00e0 cap mal!<\/p>\n Posar-se d\u2019acord en uns m\u00ednims de conviv\u00e8ncia, assegurar un m\u00ednim d\u2019espai i d\u2019intimitat per a cadasc\u00fa i respectar-la, fer suportables dies i dies de confinament \u00e9s un monumental repte i, ben segur, un gran aprenentatge per a grans i petits. Tots n\u2019aprendrem<\/em>. L\u2019aprenentage ser\u00e0 m\u00e9s significatiu que mai perqu\u00e8 t\u00e9 lloc en l\u2019espai i el temps m\u00e9s quotidi\u00e0 i propi que cap altre: a casa.\u00a0 I en aquest espai d\u2019aprenentatge els protagonistes principals seran mares, pares, fills i filles, grans i petits, adults responsables i menors a c\u00e0rrec. No seran ni els mestres ni les escoles.<\/p>\n Potser no sempre sortiran les coses com hav\u00edem previst, o potser no sempre podrem fer-nos previsions; aquesta situaci\u00f3 ens posa a prova. \u00c9s aleshores quan els grans de la casa hem de saber donar valor i educar en la resili\u00e8ncia.<\/p>\n Grans i petits hem de poder parlar del que passa. No ens ha de fer por mostrar de forma assumible el nostre neguit per les incerteses que tenim per davant; \u00bfhi ha res que generi m\u00e9s incertesa que sentir dir a un dirigent d\u2019un gran pa\u00eds que potser \u00e9s millor salvar l\u2019economia abans que alguns milers de vides? Ens cal parlar de les emocions, contestar els dubtes, explicar la necessitat de cuidar-nos i tenir en compte la import\u00e0ncia d\u2019una actitud i comprom\u00eds col\u00b7lectius per sortir-nos-en tots plegats. I \u00a0posar en valor les bones idees, les propostes i els sentiments que expressen els nostres fills i filles.<\/p>\n En aquesta aventura s\u2019ha de donar veu a tothom, i tothom ha de participar d\u2019alguna manera en les decisions sobre els temps, els espais, les activitats a fer a casa durant aquest temps de tancament.<\/p>\n I assumir les responsabilitats, m\u00e9s grans o m\u00e9s petites en funci\u00f3 de l\u2019edat i les situacions, que prenem davant de tota la fam\u00edlia. Aquesta \u00e9s una altra de les grans lli\u00e7ons que podem endur-nos aquests dies.<\/p>\n Com d\u00e8iem, l\u2019escola i les tasques escolars, malgrat que hi ha mestres i escoles que s\u2019esforcen a anar oferint propostes d\u2019activitats i fer-ne el seguiment, no som ni podem ser el centre de la vida a casa. Per\u00f2 poden ser una sortida i un recurs interessant en alguns o molts moments.<\/p>\n A diferents situacions, diferents respostes: no hi ha una f\u00f3rmula \u00fanica. Per\u00f2 aprofitar les coses quotidianes a l\u2019abast com a recurs o situaci\u00f3 d\u2019aprenentatge, sempre funcionar\u00e0. Mirat amb ulls de docent, hi veurem una gran oportunitat en l\u2019\u00e0mbit de les compet\u00e8ncies personals (autonomia, responsabilitat, mirada i visi\u00f3 cr\u00edtica, aprendre a aprendre), i les compet\u00e8ncies socials (de relaci\u00f3 i cura de les altres persones, cooperaci\u00f3, empatia).<\/p>\n Copsar la realitat i expressar-se poden ser la base sobre la qual fer pivotar totes les activitats proposades a casa.<\/p>\n En els petits sempre \u00e9s oportuna una invitaci\u00f3 a expressar-se, a dibuixar (preparem-nos per a expressions d\u2019agressivitat, tamb\u00e9, de por, de duresa), a fullejar contes (a soles o en companyia), al joc simb\u00f2lic, en solitari o compartit amb algun germ\u00e0 o germana si n\u2019hi ha\u2026<\/p>\n Als grans cal deixar-los que s\u2019expressin a la seva manera. I que es comuniquin amb companys i amigues i amics. I acordar els temps i les activitats; a m\u00e9s de les creatives i lliures tamb\u00e9 hi pot haver lloc per a les intel\u00b7lectuals i m\u00e9s met\u00f2diques. Tot \u00e9s possible, per qu\u00e8 no?<\/p>\n Hi ha un munt de recursos digitals a l\u2019abast. Per\u00f2 no a l\u2019abast de tothom; per tant les propostes han de ser volunt\u00e0ries, no obligat\u00f2ries, no avaluables. Fins i tot, la inflaci\u00f3 de propostes, suggeriments i activitats recomanades que corren per les xarxes pot arribar a resultar inquietant. Tot aix\u00f2 ens obliga a ser curosos, cr\u00edtics i prudents.<\/p>\n I quan l\u2019activitat, la tasca feta a casa, arribi a la tutora o professor, se li ha de donar tot el valor que t\u00e9 per la dedicaci\u00f3 i l\u2019esfor\u00e7 que hi ha al darrere. Ha de ser una valoraci\u00f3 personalitzada, no estandaritzada, perqu\u00e8 fora de l\u2019escola les circumst\u00e0ncies en les qual est\u00e0 cada infant, cada noi i noia, s\u00f3n diferents i poc homologables. L\u2019avaluaci\u00f3, el curr\u00edculum, seran un entretingut tema de debat quan les escoles tornin a obrir les portes.<\/p>\n La realitat ens diu que no totes les cases s\u00f3n un espai educatiu. Que els infants que m\u00e9s dificultats patien quan anaven a l\u2019escola tamb\u00e9 s\u00f3n els que m\u00e9s desatenci\u00f3 educativa tenen ara. Que, efectivament, el confinament no t\u00e9 la mateixa afectaci\u00f3, en termes d\u2019oportunitats d\u2019acc\u00e9s a entorns afavoridors de l\u2019aprenentage, en tots els infants i joves de casa nostra. Per aix\u00f2 cal obrir els ulls i parar les orelles a aquestes mancances i necessitats. No tenir escola \u00e9s una circumst\u00e0ncia dif\u00edcil de compensar des de casa. Fer-ho amb equitat sembla una quimera, ara per ara. Sobretot per aquests vailets i joves que no tenen cap altre espai educatiu que els aculli deixant a la porta, com fan la majoria de centres, algunes difer\u00e8ncies encara massa determinants i insalvables. Cada dia que es queden sense escola perden molt m\u00e9s que un dia de classe.<\/p>\n No t\u00e9 sentit ni porta a res bo el debat sobre la utilitat dels oficis en temps d\u2019excepcionalitat. No s\u00e9 si el de mestre n\u2019\u00e9s un de primera necessitat; el que sembla segur \u00e9s que el de mare i pare ser\u00e0 imprescindible sempre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El confinament que estem vivint \u00e9s una situaci\u00f3 excepcional, d’estr\u00e8s emocional important i de gran incertesa. Ens posa a prova a tots, petits i grans. Per\u00f2 ara especialment els grans hem de tenir en compte que som el \u2018model\u2019 de la casa. <\/p>\n","protected":false},"author":478,"featured_media":297,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1841","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\nTots n\u2019aprendrem<\/h4>\n
L\u2019escola, ara, no \u00e9s el centre de la vida a casa<\/h4>\n
Confinament i desigualtat<\/h4>\n
L\u2019ofici imprescindible<\/h4>\n