He vist que les respostes negatives van des de la visi\u00f3 tecnocr\u00e0tica, representada per les dades que ho determinen tot (l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s un servei de 24 hores, es pot substituir per unes bones eines inform\u00e0tiques i una bona connexi\u00f3, etc.), a la resposta emocional: por, manca de confian\u00e7a… Arguments que es fan servir per frenar una tornada a l\u2019escola en una situaci\u00f3 que haur\u00e0 de ser provisionalment an\u00f2mala. \u00c9s veritat que la funci\u00f3 de gu\u00e0rdia i cust\u00f2dia i la conciliaci\u00f3 laboral ha pressionat perqu\u00e8 es posin els recursos que siguin per obrir els centres educatius. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, sembla que els arguments encara s\u00f3n controvertits.<\/p>\n
La consideraci\u00f3 d\u2019essencialitat o no, no \u00e9s una novetat. Abans de la crisi pand\u00e8mica, aquest debat ja hi era. No en els termes que s\u2019ha produ\u00eft ara, per\u00f2 s\u00ed amb formes molt semblants. L\u2019essencialitat la pod\u00edem llegir en els pressupostos en \u00e8poca de crisi, directament en les retallades, o en la llunyania d\u2019aquell 6% tan ut\u00f2pic, proclamat i reclamat des de fa tant de temps. Recordo que va ser Tony Blair qui va fer la gran campanya d\u2019Educaci\u00f3 \/ Educaci\u00f3 \/ Educaci\u00f3, despr\u00e9s recopiada pel govern de Pasqual Maragall. Per\u00f2 ni un ni l\u2019altre ho van traduir en un augment significatiu dels recursos destinats a l\u2019escola que s\u2019acost\u00e9s al 6% somiat. I els pressupostos sempre s\u00f3n reflex de les posicions ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques i, a la vegada, responen a les expectatives socials realment existents. He sentit molts cops tamb\u00e9 que aix\u00f2 es tradueix a nivell familiar per\u00f2, en aquest aspecte, em falten dades. Per exemple, saber el percentatge dels pressupostos familiars que es destinen a educaci\u00f3 o a cultura. Segurament ens trobar\u00edem amb sorpreses i semblances.<\/p>\n
Som, en certa mesura, el que ens donen, el que practiquem i el que som capa\u00e7os de demanar.<\/p>\n
En un altre escrit publicat fa temps, feia refer\u00e8ncia al fet que l\u2019essencialitat ens la determina tamb\u00e9 el perill o la sensaci\u00f3 de perill que provoca una educaci\u00f3 deficit\u00e0ria. Ho comparava a la salut: en aquest aspecte ens hi va la vida… La mala educaci\u00f3 estem conven\u00e7uts que t\u00e9 impacte en la poblaci\u00f3, per\u00f2 la majoria de vegades \u00e9s a mitj\u00e0 o a llarg termini. Vet aqu\u00ed el problema.<\/p>\n
Per\u00f2 ara estem trasbalsats. La pand\u00e8mia ens ha posat sobre la taula els problemes estructurals que t\u00e9 l\u2019educaci\u00f3 i hem vist com, en la situaci\u00f3 provisional i transit\u00f2ria, sense una vacuna que faci desapar\u00e8ixer la sensaci\u00f3 de perill imminent de contagi, necessitem recursos, molts m\u00e9s dels que tenim. Hem vist com els problemes de desigualtat tenen una base econ\u00f2mica fonamental: encara que sigui nom\u00e9s aix\u00f2, la bretxa digital -ordinadors, connexions, dades- \u00e9s un fet inapel\u00b7lable. I, per altra banda, la necessitat de reduir els grups per prevenir contagis, porten a la necessitat de disminuir r\u00e0tios i augmentar el professorat. S\u00ed, no ens cansarem de dir que tot aix\u00f2 ja era necessari abans, per\u00f2 ara ho tenim m\u00e9s clar, pels imperatius d\u2019haver de tornar, potser, a fer tele-escola en un nou confinament, o mantenir un curs amb contagis m\u00ednims, abans que, potser en el termini d\u2019un any es trobi una vacuna que neutralitzi l\u2019epid\u00e8mia -i en aquest interval no tinguem cap m\u00e9s problema global a resoldre-.<\/p>\n
Que consti que no s\u00f3c pessimista, per\u00f2 tampoc voldria ser il\u00b7l\u00fas.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, fins i tot en aquesta situaci\u00f3, que el conseller Bargall\u00f3 ha qualificat d\u2019emerg\u00e8ncia educativa, patirem pels recursos. Tothom confia en els recursos europeus i ja veurem com, entre els problemes de repartiment entre comunitats i la poca definici\u00f3 de les prioritats a cadascuna d\u2019elles, no arribarem fins a on seria desitjable. A m\u00e9s, qui dia passa, any empeny, i veiem com les not\u00edcies que ens arriben porten cada vegada m\u00e9s a la relaxaci\u00f3 i a la desescalada, controlada, amb sentit com\u00fa i amb criteris b\u00e0sics d\u2019higiene i prevenci\u00f3. Potser no caldran tants recursos com ens pens\u00e0vem, ens comencen a dir. I ja sabem on acaben aquestes prediccions.<\/p>\n
Per tant, intueixo que l\u2019essencialitat ens l\u2019hem de guanyar. Ning\u00fa ens la regalar\u00e0. Tot el que aconseguim ara, ser\u00e0 dif\u00edcil de mantenir en el futur. I, a m\u00e9s, no podem oblidar que estem en un sistema econ\u00f2mic neoliberal que ha proclamat la no essencialitat dels serveis b\u00e0sics de l\u2019Estat del benestar i far\u00e0 tot el que estigui a les seves mans, per desmantellar-lo i fer negoci de la part que realment consideri essencial: l\u2019educaci\u00f3 de l’elit que ens ha de seguir governant, deixant les escorrialles -educaci\u00f3 on line, servei de guarderia- per l\u2019educaci\u00f3 de segona, la que mai arribar\u00e0 a tenir tots els recursos necessaris per ser una instituci\u00f3 de saber, just\u00edcia i emancipaci\u00f3 social per tota la poblaci\u00f3. Ho intentar\u00e0, perqu\u00e8 en situacions confuses sovint tenen una visi\u00f3 de l\u2019oportunitat. De nosaltres dep\u00e8n que ho aconsegueixi o no.<\/p>\n
D\u2019entrada, ens cal lliurar una batalla ideol\u00f2gica i hem de reflexionar i acordar els arguments que la sustenten. Intento contribuir-hi assenyalant cinc elements (sense cap \u00e0nim de donar la llista per acabada) que volen justificar el car\u00e0cter essencial de l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00f2 no vol dir que no pugui funcionar l\u2019educaci\u00f3, de forma provisional, sense aquesta presencialitat, o amb dist\u00e0ncies de seguretat i de prevenci\u00f3 degudes a situacions d\u2019emerg\u00e8ncia. Ho pot fer i ho ha de fer, i ha de saber convertir aquesta situaci\u00f3 en una experi\u00e8ncia de treball, de reflexi\u00f3 i de comprensi\u00f3 del m\u00f3n en el qual vivim. Aix\u00f2 vol dir, per exemple, que en aquests moments totes les institucions educatives del pa\u00eds tenim l\u2019oportunitat de fer-nos la mateixa pregunta: qu\u00e8 ens ha passat? i intentar comprendre la situaci\u00f3 que hem viscut de forma global i donar-hi alguna resposta, encara que sigui provisional. Volem una oportunitat millor? Perqu\u00e8 si quan tornem, no conversem i aprenem sobre aix\u00f2, quin sentit t\u00e9 el curr\u00edculum? I conversar i comprendre el que ens afecta com a humanitat \u00e9s un argument a favor de l\u2019escola i l\u2019educaci\u00f3 inapel\u00b7lable.<\/p>\n
I l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica? Quin sentit t\u00e9 en aquesta essencialitat? Doncs que est\u00e0 formada per institucions que poden<\/strong> -per imperatiu social- i, per tant, han<\/strong> de donar resposta als cinc elements de forma interrelacionada i arribant a tota la poblaci\u00f3 sense excepci\u00f3, sobretot als sectors m\u00e9s pobres i desfavorits. No hi ha cap altre justificaci\u00f3. Desenvolupem-la i hi trobarem tots els sentits del m\u00f3n.<\/p>\n Per acabar, deixeu-me fer dos matisos importants.<\/p>\n Primer.<\/strong> La iniciativa privada pot donar resposta a alguns d\u2019aquests elements, per\u00f2 no t\u00e9 les condicions per fer-ho en tots els casos i sempre, i de forma interrelacionada. Pot atendre a algun element i ho fa. Pot ser que alguna escola es pugui considerar tamb\u00e9 com de car\u00e0cter p\u00fablic -penso en el sector cooperatiu que encara subsisteix en alguns indrets, o altres iniciatives a\u00efllades amb vocaci\u00f3 de p\u00fabliques- per\u00f2 mai ho podr\u00e0 fer de forma global. Si ho fes, la privada esdevindria p\u00fablica i s\u2019acabaria la doble xarxa. I tant de bo faci cam\u00ed en aquesta direcci\u00f3. Per\u00f2, moltes vegades, els interessos econ\u00f2mics o ideol\u00f2gics -en sentit oposat al que explic\u00e0vem- no ho fan possible. Avui necessitem camins que no segreguin i insisteixin en aquesta visi\u00f3 emancipadora i global de l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n Segon.<\/strong> L\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica pot donar resposta a aquests elements. Ha de fer-ho, amb una visi\u00f3 adre\u00e7ada a tota la poblaci\u00f3. L\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica t\u00e9 aquest car\u00e0cter comunitari, d\u2019equitat i emancipaci\u00f3 que la defineix. Per\u00f2, malauradament, en l\u2019actualitat encara no ho fa de forma generalitzada: necessita tamb\u00e9 reformes a fons\u00a0 per tal que pugui assumir aquest repte actual i de futur. Necessita la implicaci\u00f3 i el comprom\u00eds de tots els docents, les fam\u00edlies i la societat en general. No nom\u00e9s dels conven\u00e7uts i els que hi aporten des de sempre, la seva voluntat transformadora. Necessita esbandir corporativismes que la converteixen en una instituci\u00f3 burocr\u00e0tica al servei nom\u00e9s d\u2019interessos individuals. Necessita, tamb\u00e9, els recursos b\u00e0sics per a fer-ho. I la complicitat ineludible de la seva comunitat per aconseguir la seva opci\u00f3 transformadora. I avui, aix\u00f2 encara \u00e9s una finalitat a aconseguir.<\/p>\n No ser\u00e0 f\u00e0cil. No ho era abans. Potser ara som m\u00e9s conscients dels nostres d\u00e8ficits, per\u00f2 tenim tamb\u00e9 la certesa que res ens caur\u00e0 del cel.<\/p>\n Per aix\u00f2, ara m\u00e9s que mai, necessitar\u00edem un pacte social per l\u2019educaci\u00f3 que sigui capa\u00e7 de treballar unit\u00e0riament en aquesta direcci\u00f3 amb tots els matisos que calguin. No em considero cap il\u00b7luminat de tenir la soluci\u00f3 de tot i, segurament, podem afegir arguments a la llista que m\u2019he atrevit a proposar.<\/p>\n Potser no un pacte consensuat amb tothom, per\u00f2 s\u00ed amb la majoria que volem seguir considerant l\u2019educaci\u00f3 com un b\u00e9 essencial per al futur de la humanitat. Un pacte de propostes que ens impliqui col\u00b7lectivament i que assenyali a cadasc\u00fa la seva responsabilitat.<\/p>\n Nom\u00e9s canviarem les tend\u00e8ncies dels pol\u00edtics i les opinions socials majorit\u00e0ries, si som capa\u00e7os com a comunitat educativa de manifestar, reivindicar i practicar l\u2019essencialitat del que tenim entre mans. Nom\u00e9s aix\u00ed tamb\u00e9, aconseguirem que l\u2019educaci\u00f3 la sentim<\/strong> essencial, de veritat. No de forma provisional, per intentar salvar els mobles en situaci\u00f3 de desnonament.<\/p>\n Com sempre, se\u2019ns gira feina. Hem de ser capa\u00e7os d\u2019aprofitar les sinergies positives existents en aquests moments per encetar i ampliar amb tothom un cam\u00ed m\u00e9s esperan\u00e7at. Ens hi juguem, encara que no ho sembli aparentment, moltes opcions de futur com a societat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquestes dues preguntes -i les possibles respostes- han estat objecte de debat en els darrers temps, en un moment en qu\u00e8 la pand\u00e8mia remet, i tothom est\u00e0 pendent de la tornada a la normalitat. <\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":324,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-323","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\n