{"id":108,"date":"2014-02-18T16:12:41","date_gmt":"2014-02-18T15:12:41","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/?p=108"},"modified":"2024-05-07T10:46:42","modified_gmt":"2024-05-07T08:46:42","slug":"meena-uns-dibuixos-contra-la-segregacio-de-les-nenes-a-lasia-del-sud","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2014\/02\/18\/meena-uns-dibuixos-contra-la-segregacio-de-les-nenes-a-lasia-del-sud\/","title":{"rendered":"Meena, uns dibuixos contra la discriminaci\u00f3 de les nenes a l’\u00c0sia del sud"},"content":{"rendered":"
\"Meena,<\/a>
Meena, un dibuix animat, canvia l’actitud de l’\u00c0sia del sud envers les xiques<\/figcaption><\/figure>\n

El personatge de ficci\u00f3 Meena \u00e9s la protagonista d’una s\u00e8rie de televisi\u00f3 de dibuixos animats que, promoguda per UNICEF<\/a>, intenta canviar des de fa anys la percepci\u00f3 i el tractament que reben les joves i nenes als pa\u00efsos de l’\u00c0sia del sud, i que obstaculitzen el seu desenvolupament. El programa televisiu porta per nom Meena –<\/em>com la protagonista-, i a trav\u00e9s d’un format i una narraci\u00f3 atractiva per als nens i nenes -cap\u00edtols de 10 minuts- transmet missatges per aturar el casament d’infants, la pr\u00e0ctica de la dot, la higiene, l’escolaritzaci\u00f3 de les nenes o, directament, la igualtat entre homes i dones.<\/p>\n

El primer pa\u00eds en saber de l’exist\u00e8ncia de Meena va ser Bangla Desh, l’any 1993, quan la televisi\u00f3 nacional BTV va retransmetre una pel\u00b7l\u00edcula sobre la lluita de la jove -acompanyada com sempre pels seu germ\u00e0 Raju i el seu lloro Mithu- per accedir a l’escola.<\/p>\n

“Des dels seus inicis fa 14 anys, Meena ha ensenyat milions de dones i noies el que poden aconseguir. Les hist\u00f2ries s\u00f3n molt entretingudes i divertides, per\u00f2 a la vegada reflecteixen les realitats que les noies viuen a l’\u00c0sia del sud”, defensen a UNICEF, tal com recull el portal Global Voices<\/a>.<\/p>\n

Naznin Rahman, mestressa de casa bengal\u00ed, resumeix al diari Daily Prothom Alo<\/a> la import\u00e0ncia de la figura de Meena. “La meva mare, que havia arribat a demanar dot pels seus fills grans, ha desenvolupat recentment una simpatia envers les noies. Ens vam adonar de com Meena l’havia influ\u00eft, perqu\u00e8 no va demanar dot per al meu germ\u00e0 petit”, explica.<\/p>\n

Una altra opini\u00f3 \u00e9s la de Shuvo Ankur, escrita al portal de not\u00edcies bengal\u00ed BDNews24.com: “Al principi, a les zones rurals les estudiants deixaven l’escola i acabaven treballant de criades, per\u00f2 la situaci\u00f3 va variar despr\u00e9s que es comen\u00e7ara a emetre el programa de Meena. La seua intel\u00b7lig\u00e8ncia es va fer popular i la neglig\u00e8ncia que patien les nenes dels pa\u00efsos d’\u00c0sia del sud va comen\u00e7ar a desapar\u00e8ixer lentament”.<\/p>\n

La seva popularitat \u00e9s tant elevada, sobretot a Bangdesh, que el dia 24 d’octubre \u00e9s considerat el Meena Day<\/em>, que serveix per reivindicar l’escolaritzaci\u00f3 universal i de qualitat al pa\u00eds. La s\u00e8rie, a m\u00e9s, ja s’ha doblat a m\u00e9s de 30 lleng\u00fces, i en alguns casos amplia els missatges de les seves hist\u00f2ries a altres \u00e0mbits fora del g\u00e8nere. El seg\u00fcent cap\u00edtol, extret de Youtube, gira a l’entorn de l’alimentaci\u00f3.<\/p>\n