La transici\u00f3 presidencial no ser\u00e0 f\u00e0cil als Estats Units. Un resultat molt ajustat en alguns estats que han decidit la balan\u00e7a junt amb un president sortint que ja havia posat en dubte el vot per correu i que ha em\u00e8s acusacions de frau durant la nit electoral, omplen d\u2019incertesa el futur pol\u00edtic de la democr\u00e0cia liberal amb m\u00e9s poder econ\u00f2mic, geopol\u00edtic i militar.<\/p>\n
L\u2019ONG Freedom House ha reportat en informes recents que \u201cels pilars de la llibertat han estat atacats als Estats Units\u201d. Els presidents previs a Trump \u201chan contribu\u00eft a la pressi\u00f3 al nostre sistema infringint els drets dels ciutadans nord-americans\u201d. Amb tot, durant els quatre anys d\u2019estada de Trump a la Casa Blanca, el republic\u00e0 \u201cha demostrat reiteradament el seu menyspreu per la tradici\u00f3 del respecte a l\u2019estat de dret\u201d. De fet, semblava impensable en una democr\u00e0cia liberal consolidada que un dels candidats s\u2019autoproclam\u00e9s guanyador durant la nit electoral amb bona part de l\u2019escrutini per fer, com va fer el 45\u00e8 president.<\/p>\n
En tot cas, i a l\u2019espera dels processos de revisi\u00f3 que hi pugui haver, els recomptes dels estats donen a Joe Biden els 270 vots electorals necessaris per ocupar la Casa Blanca, segons validen les projeccions de The Associated Press i el conjunt de mitjans nacionals. Aix\u00f2 obre les portes a una nova etapa als Estats Units, on la desinformaci\u00f3 deixi de ser el dia a dia del cap d\u2019estat, on les armes de foc estiguin m\u00e9s regulades o on el canvi clim\u00e0tic torni a l\u2019agenda pol\u00edtica.<\/p>\n
La jornada electoral tamb\u00e9 ha renovat la c\u00e0mera baixa, on els dem\u00f2crates tamb\u00e9 s\u2019hi han imposat, i el Senat. En aquest cas, els pron\u00f2stics favorables al partit de Biden semblen no complir-se. A falta d\u2019acabar l\u2019escrutini, el Partit Dem\u00f2crata no ha aconseguit sumar els 51 senadors que donen la majoria. Aix\u00ed, tot indica que almenys durant una part de l\u2019administraci\u00f3 Biden, el 46\u00e8 president exercir\u00e0 el poder executiu sense el recolzament d\u2019una part del legislatiu, cosa que dificultar\u00e0 les reformes. Amb tot, el relleu al Despatx Oval pot comportar alguns canvis.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 disset mentides o desinformacions al dia. Part del periodisme estatunidenc es va rebel\u00b7lar contra les\u00a0fake news<\/em>\u00a0(falses not\u00edcies) i les mitges veritats que el president Trump emet en gaireb\u00e9 cada discurs o intervenci\u00f3. L\u2019exemple m\u00e9s clar \u00e9s la tasca del\u00a0Washington Post<\/em>, que va calcular que fins a finals d\u2019agost, en un total de 1.316 dies, Trump havia fet \u201c22.247 afirmacions falses o enganyoses<\/a>\u201c.<\/p>\n Per exemple, i segons reporta el\u00a0Washington Pos<\/em>t, Trump ha repetit m\u00e9s de setanta vegades que els EUA han fet m\u00e9s tests de Covid-19 que tots els pa\u00efsos europeus junts, una afirmaci\u00f3 falsa. L\u2019empresari tamb\u00e9 va suggerir injectar desinfectant als malalts de Covid-19 per acabar amb el virus. Una recomanaci\u00f3 que va portar centenars d\u2019estatunidencs a urg\u00e8ncies per haver ingerit clor.<\/p>\n L\u2019establishmen<\/em>t, la diplom\u00e0cia i el reformisme lleuger s\u2019imposen a la repulsi\u00f3 contra la cosa establerta, contra el sistema<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Els fins ara president no nom\u00e9s va estructurar el seu discurs de campanya i de presid\u00e8ncia en veritats parcials, dades manipulades o mentides totals, sin\u00f3 que va alterar de tal manera la veritat que acusava tots els periodistes que el fiscalitzaven de ser mentiders. \u201cTu no, la teva organitzaci\u00f3 \u00e9s terrible. Silenci. No et donar\u00e9 perm\u00eds per fer-me una pregunta, tu ets\u00a0fake news\u00a0<\/em>(not\u00edcies falses)\u201d, va dir Trump a un periodista de la\u00a0CNN\u00a0<\/em>en una roda de premsa. Trump tamb\u00e9 ha q\u00fcestionat la validesa de les presents eleccions, en dubtar de les garanties del vot per correu, massiu per l\u2019actual emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Per exemple, la nit electoral va fer un tuit dient, sense proves, que \u201cestan intentant robar-nos les eleccions\u201d.<\/p>\n Carregat d\u2019autoritarisme i despotisme, el 45\u00e8 president dels Estats Units va liderar una batalla contra els mitjans de comunicaci\u00f3 que van exercir el seu paper de cinqu\u00e8 poder com a fiscalitzador. Aix\u00f2 no obstant, els periodistes no s\u2019han fet enrere i han publicat investigacions de fons com la del\u00a0New York Times<\/em>\u00a0que va desvelar que Trump gaireb\u00e9 no va pagar impostos el 2016 i el 2017 malgrat tenir una fortuna.<\/p>\n L\u2019arribada de Biden al Despatx Oval no representar\u00e0 necess\u00e0riament un impuls a la transpar\u00e8ncia pol\u00edtica, a la veritat m\u00e9s pura ni al periodisme cr\u00edtic, per\u00f2, com a m\u00ednim, desocupa l\u2019oficina presidencial el m\u00e0xim representant del debilitament de la veritat i de la informaci\u00f3 vera\u00e7 i contrastada.<\/p>\n En un pa\u00eds amb un bipartidisme tan establert, la polaritzaci\u00f3 pot semblar \u00f2bvia. Amb tot, al llarg de la seva hist\u00f2ria, la ideologia del Partit Dem\u00f2crata i el Partit Republic\u00e0 no havia divergit tant com perqu\u00e8 la societat dels Estats Units es divid\u00eds de forma irreparable. En els darrers anys, per\u00f2, la fractura s\u2019ha anat fent gran. I amb Donald Trump a la Casa Blanca, carregant l\u2019agenda p\u00fablica amb picabaralles plenes de desinformaci\u00f3 i atacs no fonamentats, no hi ha hagut oportunitat per a rebaixar la tensi\u00f3.<\/p>\n Les enquestes elaborades pel Pew Research Center mostren com en el darrer quart de segle el votant mitj\u00e0 del Partit Dem\u00f2crata cada cop es definia m\u00e9s com a totalment liberal i el del Republic\u00e0 com a conservador.<\/p>\n El mateix centre d\u2019investigacions revela que la crisi de la Covid-19 ha polaritzat m\u00e9s els Estats Units que qualsevol altra economia occidental. Nom\u00e9s el 29% dels estatunidencs que no van votar Trump creuen que \u201cel seu pa\u00eds ha fet un bon treball en la lluita contra la Covid-19\u201d, mentre que el percentatge dels seus votants que li dona suport \u00e9s del 76%. La difer\u00e8ncia, de 47 punts, \u00e9s la m\u00e9s alta per sobre de Fran\u00e7a i Espanya (34) o el Regne Unit (33). Alguns estats, com Austr\u00e0lia o Dinamarca, nom\u00e9s reporten cinc punts de difer\u00e8ncia entre els votants de la coalici\u00f3 governant i els que van votar l\u2019oposici\u00f3.<\/p>\n Encara m\u00e9s, la mateixa enquesta mostra que m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 de Su\u00e8cia, el Canad\u00e0 o Dinamarca, doni o no suport a la coalici\u00f3 governant, creu que \u201cel pa\u00eds ha esdevingut m\u00e9s unit despr\u00e9s de la crisi\u201d. Als Estats Units nom\u00e9s el 18% considera que la seva societat n\u2019ha sortit refor\u00e7ada.<\/p>\n Amb un nou president que representa el sector m\u00e9s centrista del Partit Dem\u00f2crata i que est\u00e0 avesat en el m\u00f3n de la pol\u00edtica, el di\u00e0leg i la diplom\u00e0cia, s\u2019obre una oportunitat per frenar la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica dels Estats Units. O, com a m\u00ednim, per a no augmentar-la al mateix ritme desenfrenat.<\/p>\n En el context de la desinformaci\u00f3, de les falses not\u00edcies i de la polaritzaci\u00f3, i amb l\u2019afegit de la difusi\u00f3 per les xarxes socials i blogs que simulen l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, Trump ha refor\u00e7at l\u2019odi racial amb un populisme que ha calat en alguns sectors de la poblaci\u00f3 estatunidenca.<\/p>\n El nou inquil\u00ed de la Casa Blanca ha prom\u00e8s \u201cfer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l\u2019ObamaCare\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n L\u2019ONG Amnistia Internacional, per veu del seu secretari general Salil Shetty, va emetre un comunicat el 2018 en qu\u00e8 acusava Trump de \u201cminar els drets de milions de persones\u201d. Tamb\u00e9 ho va fer amb altres l\u00edders internacionals com Duterte (Filipines), Maduro (Vene\u00e7uela), Putin (R\u00fassia) o Xi (Xina).<\/p>\n \u201cLes pol\u00edtiques de Donald Trump poden haver marcat una nova era de regressi\u00f3 dels drets humans\u201d, va dir Shetty en refer\u00e8ncia a la pol\u00edtica migrat\u00f2ria que no permetia els infants de pares migrants mantenir-se amb ells. \u201cEls passos enrere de Trump en mat\u00e8ria de drets humans s\u00f3n un perill\u00f3s precedent per a altres governs\u201d, afegia la nota.<\/p>\n S\u2019espera que amb l\u2019arribada de Biden a la Casa Blanca el discurs pol\u00edtic estigui menys carregat de populisme i que l\u2019odi, com a m\u00ednim, no tingui un altaveu o un silenci t\u00e0cit a la presid\u00e8ncia del pa\u00eds. No en va, Joe Biden ha assegurat en diverses ocasions que l\u2019equidistant resposta de Trump a l\u2019atemptat supremacista blanc de Charlottesville (Virginia) va ser \u201cel moment quan va saber que s\u2019havia de presentar a les prim\u00e0ries\u201d.<\/p>\n Una forma de parlar clara i directa, dir tot el que li passa pel cap sense pensar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies, un discurs molt pol\u00edticament incorrecte, cap experi\u00e8ncia pol\u00edtica, ser l\u2019oposici\u00f3 de la diplom\u00e0cia o tenir molts milions de d\u00f2lars a les seves butxaques que el consagren com un empresari d\u2019\u00e8xit s\u00f3n algunes de les caracter\u00edstiques que van provocar l\u2019atracci\u00f3 de molts nord-americans ara fa quatre anys.<\/p>\n En un context d\u2019afartament amb la classe pol\u00edtica, existeix un fragment poblacional que se sent molt atret per personatges plens de carisma i popularitat que refusen la \u201cvella pol\u00edtica\u201d i les formes de fer cl\u00e0ssiques. Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera s\u2019explica la vict\u00f2ria d\u2019una personalitat com la de Donald Trump per governar una de les nacions amb m\u00e9s pes geopol\u00edtic.<\/p>\n Ara, per contra, s\u2019ha imposat l\u2019establishment<\/em>. El 1973, amb nom\u00e9s trenta anys, Joe Biden va esdevenir un dels senadors m\u00e9s joves de la hist\u00f2ria de la c\u00e0mera dels Estats Units. Des de llavors, el de Pennsilv\u00e0nia s\u2019ha dedicat a la pol\u00edtica amb 36 anys com a senador per Delaware i vuit com a vicepresident de l\u2019administraci\u00f3 Obama. La seva candidatura era la menys disruptiva d\u2019entre les que tenien opcions de guanyar les prim\u00e0ries del Partit Dem\u00f2crata.<\/p>\n Les idees del dem\u00f2crata Bernie Sanders eren massa progressistes, especialment en l\u2019aspecte econ\u00f2mic, per a un aparell del partit que, presumiblement, s\u2019inclinava m\u00e9s per Hillary Clinton o pel nou president, Joe Biden. La postulaci\u00f3 a les prim\u00e0ries dem\u00f2crates va ser el primer av\u00eds que l\u2019establishment<\/em>, la diplom\u00e0cia i el reformisme lleuger s\u2019imposarien a la repulsi\u00f3 contra la cosa establerta, contra el sistema en el seu sentit m\u00e9s ampli que van portar Trump a la vict\u00f2ria fa quatre anys.<\/p>\n L\u2019esl\u00f2gan amb qu\u00e8 Trump va arribar a la Casa Blanca, \u201cAmerica first\u201d [\u201cEls Estats Units primer\u201d], s\u2019ha tradu\u00eft en pol\u00edtica internacional en una dura lluita econ\u00f2mica i pol\u00edtica contra la Xina. El gegant asi\u00e0tic, que disputa amb els Estats Units l\u2019hegemonia mundial, ha estat el cap de turc de Trump en el seu primer mandat.<\/p>\n L\u2019escalada de tensi\u00f3 s\u2019ha materialitzat amb les cr\u00edtiques i vetos del president a la marca de tecnologia xinesa Huawei o a l\u2019aplicaci\u00f3 i xarxa social TikTok, a les quals acusava de ser eines d\u2019espionatge de Pequ\u00edn. Abans, a mitjans del 2019, el cap d\u2019estat estatunidenc es va comunicar a trav\u00e9s de la seva plataforma preferida abans i despr\u00e9s de les eleccions, Twitter, per atacar durament el pa\u00eds asi\u00e0tic: \u201cEl nostre pa\u00eds ha perdut, est\u00fapidament, bilions de d\u00f2lars amb la Xina durant molts anys\u201d.<\/p>\n Segons Donald Trump, els EUA \u201cno necessiten la Xina i, francament, estarien molt millor sense ella\u201d. \u201cLes enormes quantitats de diners guanyats i robats per la Xina als Estats Units, any rere any, durant d\u00e8cades, deixaran i hauran d\u2019aturar-se\u201d, va afegir al mateix temps que va \u201cordenar\u201d les empreses del seu pa\u00eds a \u201cbuscar una alternativa a la Xina, incloent-hi retornar les empreses a casa i fer els productes als EUA\u201d.<\/p>\n Amb tot, una enquesta de la Cambra de Comer\u00e7 dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica a la Xina, l\u2019AmCham Shangai, publicada fa poc m\u00e9s de dos mesos revela que el gruix de l\u2019empresariat estatunidenc no ha fet cas a Donald Trump i mant\u00e9 les seves inversions i projectes al pa\u00eds asi\u00e0tic. \u201cLes empreses continuen compromeses amb el mercat xin\u00e8s, amb un 78,6% que no han informat de cap canvi en les assignacions d\u2019inversions\u201d, reporta l\u2019AmCham Shangai. Ara b\u00e9, el percentatge dels qui preveien augmentar la inversi\u00f3 va caure del 47% al 28% en el darrer any. Com a ra\u00f3, la cambra hi troba la guerra comercial xinesa-estatunidenca.<\/p>\n La creixent tensi\u00f3 amb la Xina s\u2019explica perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanic estat que s\u2019apropa al nord-americ\u00e0 quant a producte interior brut (PIB). Segons la llista del Fons Monetari Internacional (FMI) del 2019, els EUA encap\u00e7alen la llista amb m\u00e9s de 21.000.000 milions de d\u00f2lars. En segon lloc hi ha la xina amb poc m\u00e9s de 14.000.000. Per trobar el tercer lloc, que ocupa el Jap\u00f3, cal dividir la xifra gaireb\u00e9 per tres (5.000.000). Espanya, al tretz\u00e8 lloc, tenia l\u2019any passat un PIB d\u20191.400.000 milions de d\u00f2lars.<\/p>\n Desocupa l\u2019oficina presidencial el m\u00e0xim representant del debilitament de la veritat i de la informaci\u00f3 vera\u00e7 i contrastada<\/strong><\/p><\/blockquote>\n La tibantor derivada de la voluntat de mantenir l\u2019hegemonia econ\u00f2mica a tota costa contrasta amb la tensi\u00f3 pol\u00edtica que, d\u2019una manera o altra, Donald Trump ha sabut gestionar al llarg del seu mandat. El president multimilionari ha exercit de mediador entre Israel i alguns pa\u00efsos del m\u00f3n \u00e0rab que, despr\u00e9s de d\u00e8cades de tensions, han signat acords de pau i de normalitzaci\u00f3 diplom\u00e0tica.<\/p>\n Donald Trump, que el 2018 va traslladar l\u2019ambaixada estatunidenca a la ciutat palestina de Jerusalem i va tornar a prendre la metxa, ha liderat dos anys despr\u00e9s els acords d\u2019Israel amb els Emirats \u00c0rabs Units i amb Bahrain. \u201cEn seguiran m\u00e9s. Els palestins estaran en una bona posici\u00f3 i s\u2019hi voldran sumar perqu\u00e8 tots els seus col\u00b7legues ho hauran fet\u201d, va vaticinar Trump a la Casa Blanca l\u201911 de setembre de 2020 en la signatura de normalitzaci\u00f3 de les relacions entre Israel i Bahrain.<\/p>\n En un context diferent, i si b\u00e9 les relacions encara s\u00f3n tenses, la primera reuni\u00f3 dels caps d\u2019estats dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica i de Corea del Nord des de la Guerra de Corea, que va acabar el 1953, va tenir lloc el 2018 a Singapur amb Donald Trump com a m\u00e0xim representant del pa\u00eds americ\u00e0 i Kim Jong-un de l\u2019asi\u00e0tic. Un any m\u00e9s tard, en aquest cas a Hanoi, es va repetir la cimera que, com a m\u00ednim, ha servit per descongelar les relacions entre els dos estats.<\/p>\n Els Estats Units s\u00f3n un dels pa\u00efsos del primer m\u00f3n m\u00e9s desiguals, segons els c\u00e0lculs de l\u2019\u00cdndex de Gini realitzat pel Banc Mundial. Un dels pilars d\u2019aquesta disparitat \u00e9s el sistema educatiu, que tanca les portes a molts estudiants de fam\u00edlies amb pocs recursos.<\/p>\n Segons el Centre Nacional d\u2019Estad\u00edstiques Educatives (IES-NCES), la mitjana de taxa universit\u00e0ria durant el curs 2017\/18 als Estats Units va ser de 23.835 d\u00f2lars. Existeix una notable difer\u00e8ncia entre la mitjana de les institucions p\u00fabliques -17.800$- i les privades -42.700$-. En ambd\u00f3s casos, any rere any, la factura ha anat creixent. Una enquesta elaborada per Ipsos va calcular que les fam\u00edlies estatunidenques van pagar de mitjana 30.017$ per l\u2019educaci\u00f3 superior el curs 2019\/20, el que marca un increment de gaireb\u00e9 4.000 d\u00f2lars amb l\u2019any anterior.<\/p>\n Amb aquestes dades resulta evident que la funci\u00f3 d\u2019ascensor social que hauria de jugar l\u2019educaci\u00f3 no funciona als Estats Units. La universitat \u00e9s un privilegi que pocs es poden permetre i on les difer\u00e8ncies racials queden clares. Una enquesta elaborada per Gallup el 2014 revelava que entre els estudiants negres graduats des del 2000, un 50% tenia un deute derivat dels estudis de m\u00e9s de 25.000$ i un 28% m\u00e9s havia contret una obligaci\u00f3 inferior. Nom\u00e9s un 22% dels estudiants graduats negres no devien cap quantitat. La dada entre els estudiants blancs creix al 39%.<\/p>\n Els plans de Trump per a l\u2019educaci\u00f3, que anaven poc m\u00e9s enll\u00e0 de promocionar una \u201ceducaci\u00f3 patri\u00f2tica\u201d en els valors de la naci\u00f3 estatunidenca, contrasten amb el pla de Biden, que inclou reduir 10.000$ el deute estudiantil a canvi de serveis a la comunitat, llars d\u2019infants gratu\u00eftes pels infants de tres i quatre anys o \u201ccol\u00b7legis i universitats gratu\u00eftes per a les fam\u00edlies amb ingressos inferiors als 125.000$ anuals\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 s\u00ed hi ha hagut una tem\u00e0tica que ha marcat el mandat de Trump en el context educatiu ha estat la lluita contra les armes. Un tiroteig en un institut el 2018 va propiciar la creaci\u00f3, d\u2019entre alguns supervivents, de l\u2019organitzaci\u00f3 Never Again (Mai M\u00e9s), que va escampar per tot el pa\u00eds la seva demanda de crear normes m\u00e9s estrictes per prevenir els atacs amb armes de foc als centres educatius.<\/p>\n Alguna de les cares visibles del col\u00b7lectiu ha mostrat expl\u00edcitament el seu suport al candidat dem\u00f2crata, cosa que no \u00e9s d\u2019estranyar en tant que \u00e9s conegut el vincle entre el Partit Republic\u00e0, i especialment Donald Trump, amb l\u2019Associaci\u00f3 estatunidenca de les armes de foc (NRA), poder\u00f3s grup de pressi\u00f3 proarmament\u00edstic.<\/p>\n Les demandes juvenils d\u2019endurir la regulaci\u00f3 contra les armes hauria de ser escoltada per Biden, que titlla la situaci\u00f3 actual d\u2019\u201depid\u00e8mia de viol\u00e8ncia armament\u00edstica\u201d. El 46\u00e8 president va presumir en campanya d\u2019haver guanyat dues batalles legals en la seva carrera pol\u00edtica contra l\u2019Associaci\u00f3 estatunidenca de les armes de foc i va garantir que \u201ctornar\u00e0 a v\u00e8ncer-la\u201d.<\/p>\n De la m\u00e0 de la mentida i la poca creen\u00e7a en l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica, Donald Trump podria ser titllat de negacionista quant al canvi clim\u00e0tic. El 45\u00e8 president dels Estats Units no considerava l\u2019augment de la temperatura global com una gran problem\u00e0tica i va posar per sobre la ind\u00fastria i la creaci\u00f3 o manteniment de llocs de treball. L\u2019exemple m\u00e9s clar \u00e9s que va retirar els EUA de l\u2019Acord de Par\u00eds, un text signat per gaireb\u00e9 200 Estats que es comprometen a intentar reduir l\u2019augment de la temperatura de la Terra.<\/p>\n L\u2019arribada de l\u2019administraci\u00f3 Biden hauria de suposar un canvi radical en l\u2019aspecte clim\u00e0tic. Segons el web de campanya del dem\u00f2crata, els Estats Units tornaran a l\u2019acord \u201cel primer dia i lideraran un important impuls diplom\u00e0tic per elevar les ambicions dels objectius clim\u00e0tics dels pa\u00efsos\u201d signants. En refer\u00e8ncia a la intenci\u00f3 de Trump d\u2019invisibilitzar la problem\u00e0tica clim\u00e0tica, el programa de Biden recull la intenci\u00f3 de \u201crestablir el comprom\u00eds amb la ci\u00e8ncia i la veritat al govern, inclosa la recuperaci\u00f3 de les paraules \u2018canvi clim\u00e0tic\u201d.<\/p>\n El programa de Biden recull la intenci\u00f3 de \u201crestablir el comprom\u00eds amb la ci\u00e8ncia i la veritat al govern, inclosa la recuperaci\u00f3 de les paraules \u2018canvi clim\u00e0tic\u201d<\/strong><\/p><\/blockquote>\n A difer\u00e8ncia de Trump, el nou inquil\u00ed de la Casa Blanca compta amb un espai espec\u00edfic al seu programa pel canvi clim\u00e0tic. De fet, el nou mandatari lliga la creaci\u00f3 de llocs de treball a una nova economia m\u00e9s verda, com apunten els alts c\u00e0rrecs de la Uni\u00f3 Europea en la recuperaci\u00f3 postcoronavirus. Promet crear llocs de treballs que permetin \u201cconstruir una infraestructura moderna i sostenible i oferir un futur equitatiu d\u2019energia neta\u201d.<\/p>\n En les setmanes pr\u00e8vies a les eleccions, la ind\u00fastria armament\u00edstica ha assegurat que hi ha hagut un creixement exponencial de la venda d\u2019armes i de projectils. Els experts expliquen que aquesta \u00e9s una din\u00e0mica cl\u00e0ssica abans de cada elecci\u00f3 a la presid\u00e8ncia a la Casa Blanca, per\u00f2 en aquest cas l\u2019augment ha estat molt major de l\u2019habitual.<\/p>\n A la ra\u00f3 habitual, la creen\u00e7a que una vict\u00f2ria del candidat del Partit Dem\u00f2crata implicar\u00e0 una regulaci\u00f3 armament\u00edstica m\u00e9s dura, se li ha afegit aquest any la tensi\u00f3 racial existent de forma intr\u00ednseca als Estats Units i que va esclatar el maig amb\u00a0l\u2019assassinat de George Floyd, un ciutad\u00e0 negre que va morir mentre era retingut per agents policials<\/a>.<\/p>\n Les cr\u00edtiques del racisme estructural i institucional que existeix al pa\u00eds nord-americ\u00e0 van desencadenar en moltes manifestacions, protestes i tamb\u00e9 nits d\u2019aldarulls, incidents i saquejos a algunes botigues. El president Donald Trump va adoptar una postura de suport a les forces d\u2019ordre p\u00fablica, a les quals va agrair la seva tasca.<\/p>\n Trump va trobar una posici\u00f3 interm\u00e8dia, reconeixent el paper policial i garantint que no hi hauria una rebaixa de fons econ\u00f2mics, i alhora introduint algunes reformes com per exemple una base de dades de queixes contra agents.<\/p>\n Les organitzacions antiracistes, aix\u00ed com alguns destacats membres del Partit Dem\u00f2crata, van trobar insuficients les mesures. Amb l\u2019arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que va titllar d\u2019\u201cinnecess\u00e0ria i brutal\u201d l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019agent que va deixar sense respiraci\u00f3 George Floyd, s\u2019espera que es debiliti la tensi\u00f3 racial. De fet, el nou cap d\u2019estat estatunidenc compta amb un \u201cpla per a l\u2019Am\u00e8rica Negra\u201d que preveu \u201campliar l\u2019acc\u00e9s a una educaci\u00f3 d\u2019alta qualitat\u201d per \u201ccombatre la desigualtat racial del nostre sistema educatiu\u201d o \u201cavan\u00e7ar en la mobilitat econ\u00f2mica dels afroamericans per trencar les difer\u00e8ncies de riquesa i ingressos racials\u201d.<\/p>\n Als Estats Units hi ha gaireb\u00e9 28 milions de persones sense cap asseguran\u00e7a m\u00e8dica, el que representa vora el 8,5% del total de la poblaci\u00f3. En ple context de la pand\u00e8mia de la Covid-19, la\u00a0fragilitat i mancances del sistema de salut estatunidenc<\/a>\u00a0ha quedat al descobert. De fet, una enquesta elaborada pel West Health Institute el 2018 va revelar que hi ha m\u00e9s gent que pateix pagar la factura de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria (40%) que no pas a la malaltia greu com a tal (33%). A m\u00e9s, un 44% d\u2019estatunidencs no ha anat al metge quan estaven malalts o lesionats \u201cpel cost\u201d de la factura posterior.<\/p>\n Les pors no s\u00f3n infundades. Alguns familiars de pacients que han patit el nou coronavirus han hagut de\u00a0rec\u00f3rrer a campanyes de micromecenatge per poder-se pagar els funerals<\/a>. Si b\u00e9 l\u2019executiu de Trump va aprovar una llei d\u2019urg\u00e8ncia,\u00a0ha resultat insuficient per a les persones amb menys recursos<\/a>.<\/p>\n De fet, un dels punts forts de la campanya que va portar Trump a la Casa Blanca el 2016 i del seu mandat ha estat l\u2019intent de derogaci\u00f3 de l\u2019ObamaCare<\/em>. La reforma del sistema sanitari, que alhora havia estat un dels llegats m\u00e9s destacats de la presid\u00e8ncia de Barack Obama, ha suportat nombrosos cops del Partit Republic\u00e0, tant des dels \u00f2rgans legislatius -el Senat i la Cambra de Representats- com des de l\u2019executiu de Trump.<\/p>\n En els quatre anys de mandat, doncs, l\u2019administraci\u00f3 Trump i la majoria republicana durant dos anys a les dues c\u00e0meres legislatives, han anat afeblint l\u2019Affordable Care Act<\/em>, la llei d\u2019atenci\u00f3 assequible m\u00e9s coneguda com a ObamaCare. Segons el fins ara president, molts estatunidencs de renda baixa es veien penalitzats \u201cper no adquirir una cobertura d\u2019asseguran\u00e7a m\u00e8dica que no volien o que no podien permetre\u201d i va apostar per \u201cpromoure l\u2019opci\u00f3 i la compet\u00e8ncia sanit\u00e0ria als Estats Units\u201d que, segons Trump, \u201cha ampliat les opcions de cobertura per a milions d\u2019estatunidencs de diverses maneres\u201d, com ara plans de curta durada o durada limitada que \u201cofereixen opcions m\u00e9s barates\u201d.<\/p>\n Finalment, no s\u2019ha imposat la idea de Trump de desfer-se totalment del pla de salut d\u2019Obama i crear-ne un nou, del qual no n\u2019havia especificat els detalls. El vencedor Biden recorda al seu web de campanya que la llei d\u2019atenci\u00f3 assequible es va signar \u201camb el vicepresident Biden al seu costat i van fer hist\u00f2ria\u201d. Ho titlla com una \u201cvict\u00f2ria de cent anys\u201d que atribueix t\u00e0ndem que van formar durant dos mandats Obama i Biden.<\/p>\n De fet, el nou inquil\u00ed de la Casa Blanca ha prom\u00e8s \u201cfer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l\u2019ObamaCare\u201d. Entre les promeses de Biden per fer arribar a m\u00e9s ciutadans l\u2019asseguran\u00e7a assequible hi ha expandir-la entre aquells estats on els governadors s\u2019hi han oposat i que ha privat, diu el seu equip de campanya, gaireb\u00e9 cinc milions d\u2019adults de classe baixa de tenir una cobertura sanit\u00e0ria. Tamb\u00e9 s\u2019ha comprom\u00e8s a \u201campliar el finan\u00e7ament per als serveis de salut mental\u201d o a \u201cfacilitar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019anticoncepci\u00f3 i protegir el dret constitucional a l\u2019avortament\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A expenses dels litigis legals i medi\u00e0tics que pugui emprendre Donald Trump, l\u2019ajustada desfeta del 45\u00e8 president obre una nova etapa a la pol\u00edtica dels EUA. En l’\u00e0mbit educatiu, implica rebaixar el nivell de patrotisme a les aules i augmentar les facilitats per l’acc\u00e9s de les minories a l’educaci\u00f3 superior. <\/p>\n","protected":false},"author":189,"featured_media":1352,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1350","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\nOportunitat per frenar la polaritzaci\u00f3<\/h3>\n
Fre al populisme i l\u2019odi<\/h3>\n
Vict\u00f2ria de l\u2019establishment<\/em><\/h3>\n
Menys \u2018sorpreses\u2019 internacionals<\/h3>\n
Educaci\u00f3: armes mai m\u00e9s?<\/h3>\n
Treball, per\u00f2 tamb\u00e9 lluita clim\u00e0tica<\/h3>\n
Es debilita la metxa de la tensi\u00f3 social<\/h3>\n
Sanitat: reconstrucci\u00f3 de l\u2019ObamaCare<\/em><\/h3>\n