{"id":1604,"date":"2024-01-30T06:06:27","date_gmt":"2024-01-30T05:06:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/?p=1604"},"modified":"2024-05-07T10:46:51","modified_gmt":"2024-05-07T08:46:51","slug":"lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/","title":{"rendered":"L’orfandat social, un mal end\u00e8mic d’Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible"},"content":{"rendered":"

A la delicada condici\u00f3 de l’orfandat a Ucra\u00efna, amb un sistema d’orfenats postsovi\u00e8tic en lent reforma, s’afegeix l’estatus complicat de l'\u00bborfe\u00a0social\u00bb. Els\u00a0\u00f2rfens\u00a0socials s\u00f3n aquells nens que no compten amb les seves figures paternes a causa de la neglig\u00e8ncia d’aquestes i no per la seva defunci\u00f3. Problemes d’ab\u00fas d’alcohol, amb la just\u00edcia o una economia cada vegada m\u00e9s debilitada s\u00f3n alguns dels motius pels quals els nens s\u00f3n separats de les mans dels seus progenitors pels serveis socials. Un problema end\u00e8mic que, amb el conflicte armat iniciat el 2014, sembla ser cada vegada m\u00e9s evident.<\/span><\/p>\n

Deu caps muntats de tornada a casa a la part posterior d’una furgoneta condu\u00efda per una dona p\u00e8l-roja i de cabell curt. Una creu penjada del retrovisor central \u00e9s sacsejada al ritme de la carretera i, de fons, els \u00e8xits musicals que emet el programa de les 17:00 hores. A sota, una ins\u00edgnia blava i groga mostrada amb orgull. Darrere, Veronika, vestida de rosa del cap als peus, somriu p\u00edcara mentre explica el que ha fet a l’escola a la seva germana gran, Marichka, al genoll de la qual est\u00e0 asseguda per deixar lloc als convidats que avui venen a berenar a casa seva. Sasha i Sashko, tots dos de tretze anys, murmuren en ucra\u00efn\u00e8s el pla d’aquesta tarda, mentre que Maksym, de rostre enginy\u00f3s, mira per la finestra buscant algun lloc que li indiqui que ja est\u00e0 a prop de poder c\u00f3rrer de nou. Els deu germans comparteixen an\u00e8cdotes i friccions del dia a dia a la part posterior del vehicle. No es tracta d’una adaptaci\u00f3 ucra\u00efnesa dels Serrano, sin\u00f3 de la Foster Family que Katarina Dolgova ha anat formant al llarg dels anys.<\/span><\/p>\n

Els termes \u00abfoster\u00a0care\u00bb o \u00abfostering\u00bb es tradueixen com a \u00abcuidado\u00a0de\u00a0crianza\u00bb o \u00abacollida\u00bb i s’utilitzen als Estats Units i Europa per referir-se a la cura que es\u00a0dona\u00a0a una nena o nen en contextos familiars sense relaci\u00f3 de parentiu, normalment de manera temporal (encara que pot ser a llarg termini). \u00c9s una col\u00b7locaci\u00f3 administrada i regulada per l’Estat, que es\u00a0dona\u00a0en el per\u00edode d’espera per assolir opcions permanents de vida com el retorn a la seva fam\u00edlia d’origen, l’adopci\u00f3 o assolir la majoria d’edat. Aquest concepte ha pres un protagonisme especial al pa\u00eds en els darrers anys, ja que el govern ucra\u00efn\u00e8s ha pres mesures per reformar el sistema de benestar infantil, amb l’objectiu de passar de la cura institucional a la cura familiar.<\/p>\n

Segons la psic\u00f2loga sanit\u00e0ria especialitzada en ter\u00e0pia familiar i gesti\u00f3 emocional, Blanca\u00a0In\u00e9s\u00a0Santa\u00a0Mar\u00eda, l’acollida en una fam\u00edlia\u00a0dona\u00a0als nens l’experi\u00e8ncia que hi ha altres realitats fora de la seva. <\/span><\/p>\n

\u00abEls proporciona una altra oportunitat d’experimentar la fam\u00edlia, de veure un altre tipus de relacions, interaccions i din\u00e0miques familiars m\u00e9s saludables; un altre tipus de llenguatges de l’amor\u00bb, explica Santa Maria. Moltes vegades les fam\u00edlies de les quals provenen aquests nens s\u00f3n molt desestructurades, amb \u00abmolts problemes i un alt \u00edndex d’agressivitat i emocionalitat alterada: molta expressi\u00f3 emocional molt intensa -crits, insults, agressions verbals, f\u00edsiques, trencament de mobiliari, etc.-\u00ab, prossegueix la psic\u00f2loga. \u00c9s per aix\u00f2 que, d’acord amb el que explica Blanca\u00a0In\u00e9s, donar-los m\u00e9s recursos per tirar endavant \u00e9s donar-los \u00abuna altra oportunitat de vida\u00bb. Malgrat tots els beneficis que presenta l’acollida respecte al model tradicional d’orfenats, el progr\u00e9s ha estat lent i encara queden molts desafiaments per abordar.<\/span><\/p>\n

Aquesta professora de teologia i hist\u00f2ria fa uns anys va decidir que volia ser mare d’acollida i va iniciar tots els tr\u00e0mits amb serveis socials per aconseguir-ho. La seva germana gran tamb\u00e9 va ser una nena d’acollida i en aquests nens la veu reflectida. \u00abDes de petita m’han agradat els nens, sempre estava fent de cangur als fills dels ve\u00efns, \u00e9s alguna cosa que sempre he gaudit molt\u00bb, relata Katarina. Un altre dels motius pels quals va decidir crear una Foster Family \u00e9s que, sent directora d’un orfenat, es va adonar que, en realitat, els nens \u00f2rfens no eren tan dif\u00edcils de tractar.<\/span><\/p>\n

\u00abVaig veure que els nens seran all\u00f2 que els adults els permetin ser\u00bb, explica Dolgova. \u00abEm vaig adonar que el sistema de cura institucional fallava i com era de necessari per al futur dels nens tenir l’oportunitat d’experimentar la vida dins d’una fam\u00edlia\u00bb, continua.Katarina Dolgova explica com ha acabat tenint deu nens sota la seva tutela en l’actualitat i quinze des que va comen\u00e7ar com a mare d’acollida: \u00abels primers nens els vaig treure de l’orfenat on treballava. <\/span><\/p>\n

Eren nens bastant dif\u00edcils, per\u00f2 estava orgullosa d’ells i volia demostrar-los que podien canviar\u00bb, relata la mestra. \u00abHe patit molt per aquests nens, per\u00f2 ara puc dir que no li tinc por a res\u00bb; prossegueix. Explica que als m\u00e9s grans els est\u00e0 anant b\u00e9: un d’ells est\u00e0 a punt de graduar-se, t\u00e9 feina i es casa a la tardor. Sovint rep visites dels seus fills adoptius i l’ajuden en all\u00f2 que requereix. Poc temps despr\u00e9s de mudar-se a Lviv, la van fer mare de dos nens m\u00e9s: Yeyhen i la seva germana gran, Marta. \u00abSimplement els vaig acceptar, me’ls van encomanar i jo, que crec en D\u00e9u, s\u00e9 que si permet alguna cosa \u00e9s perqu\u00e8 la necessito; i aix\u00ed va ser\u00bb, explica amb serenitat Dolgova. <\/span><\/p>\n

M\u00e9s tard va rebre a\u00a0Solomiya, la cuidadora de la qual -la seva \u00e0via- es va posar malalta i no podia fer-se’n c\u00e0rrec, i tamb\u00e9 a\u00a0Sasha. Aquest darrer tenia cinc anys i\u00a0Katarina\u00a0va dubtar a rebre’l per la delicada situaci\u00f3 de la seva mare, que estava a la pres\u00f3 i va pensar que quan sort\u00eds se l’emportaria de tornada i seria un escenari molt complicat.<\/span><\/p>\n

\"\"
Veronika, Marishcka, Maksym, Yura, Sasha, Sashko, Volodia, Ivan, Solomiya i Stepan cam\u00ed de casa a la part posterior de la furgoneta de Katarina <\/span>| David Melero<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\n

En aquest moment, ella ja tenia set nens a c\u00e0rrec seu i necessitava acollir-ne alguns m\u00e9s per aconseguir ser qualificada com a llar d’acollida. \u00abVaig demanar als serveis socials que em donessin nens m\u00e9s petits, nom\u00e9s tenia adolescents\u00bb, relata rient. Aix\u00ed que van arribar tres nens m\u00e9s a la seva vida: Marichka, de set anys, Sashko, de sis, i Volodia, de quatre. Adriana va marxar de la fam\u00edlia i va arribar Tanya i van viure aix\u00ed uns cinc anys, fins que Mykhailo va marxar i, consecutivament, Tanya. En un any i mig va rebre Veronika i Maksym, de tres i quatre anys, el germ\u00e0 gran dels quals ja vivia amb Katarina. \u00abDespr\u00e9s vaig descobrir que Marichka, Sasha i Volodya tenien dos germans m\u00e9s i vam comen\u00e7ar a fer un seguiment del proc\u00e9s d’acollida: vam establir contacte amb ells, els nens visitaven els seus germans en un orfenat\u00bb, explica Katarina. Finalment, quan van obtenir l’estatus legal de nens privats dels seus pares, Stepan i Marta van poder unir-se a la fam\u00edlia.<\/span>
\n<\/span>
\n\u00c9s impressionant la dedicaci\u00f3 i l’amor que Katarina ha ofert a tants nens en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. La seva hist\u00f2ria reflecteix la realitat complexa de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna, on un gran nombre de nens viu sota la tutela de l’Estat en orfenats, internats o institucions per a discapacitats. El relat de Katarina sobre com va ampliar la seva fam\u00edlia d’acollida \u00e9s commovedor. Va sol\u00b7licitar l’acollida de nens m\u00e9s petits, ja que inicialment nom\u00e9s tenia adolescents a c\u00e0rrec. L’arribada de Marichka, Sashko i Volodia, seguits per Tanya i altres nens, demostra la generositat i la voluntat de Katarina de proporcionar una llar amorosa als qui ho necessiten. La descripci\u00f3 de la situaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna \u00e9s alarmant, amb un gran nombre de nens que viuen en institucions i que s’enfronten a condicions sovint disfuncionals. <\/span><\/p>\n

L’exist\u00e8ncia de reformes fict\u00edcies i la manca de canvis significatius des de l’\u00e8poca sovi\u00e8tica destaquen els reptes persistents en el sistema de protecci\u00f3 infantil del pa\u00eds. \u00c9s crucial crear consci\u00e8ncia sobre aquestes problem\u00e0tiques i recolzar iniciatives que busquin millorar les condicions de vida dels nens a Ucra\u00efna i arreu del m\u00f3n.Katarina sost\u00e9 amb orgull i somriure un retrat que li ha fet la seva filla d’acollida, Marishka. <\/span><\/p>\n

En aquell moment, ella ja tenia set nens a c\u00e0rrec seu i necessitava acollir alguns m\u00e9s per aconseguir qualificar-se com a llar d’acollida. \u00abVaig demanar als serveis socials que em donessin nens m\u00e9s petits, nom\u00e9s tenia adolescents\u00bb, relata rient-se. Aix\u00ed que van arribar tres nens m\u00e9s a la seva vida: Marichka, de set anys, Sashko, de sis, i Volodia, de quatre. Adriana se’n va anar de la fam\u00edlia i va arribar Tanya i aix\u00ed van viure uns cinc anys, fins que Mykhailo va marxar i consecutivament, Tanya. En un any i mig, va rebre a Veronika i Maksym, de tres i quatre anys, el germ\u00e0 gran dels quals ja vivia amb Katarina. \u00abDespr\u00e9s vaig descobrir que Marichka, Sasha i Volodya tenien dos germans m\u00e9s i vam comen\u00e7ar a monitoritzar el proc\u00e9s d’acollida: vam establir contacte amb ells, els nens visitaven als seus germans en un orfenat\u00bb, explica Katarina. Finalment, quan van obtenir l’estatus legal de nens privats dels seus pares, Stepan i Marta van poder unir-se a la fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

La situaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna<\/span><\/h3>\n

La situaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna \u00e9s poc comuna, amb el nombre m\u00e9s gran de nens internats a Europa en una \u00e0mplia xarxa, opaca i sovint disfuncional d’orfenats, internats o institucions per a discapacitats. Al voltant de 160.000 nens i nenes viuen sota la tutela de l’Estat a Ucra\u00efna i, segons confirma l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, prop de 100.000 estaven repartits pels m\u00e9s de 600 orfenats del pa\u00eds quan va esclatar la guerra. L’ONU tamb\u00e9 alerta al seu darrer informe que la meitat d’aquests menors tenen algun tipus de discapacitat. Tamb\u00e9, segons el Fons de les Nacions Unides per a la Inf\u00e0ncia (UNICEF), molts d’aquests nens s\u00f3n considerats \u00f2rfens socials, aquells nens que han estat separats dels seus pares a causa de la pobresa, la neglig\u00e8ncia o l’ab\u00fas, en lloc de la mort dels seus pares. Hi havia \u00abdesenes de milers de nens vivint en aquestes institucions abans de la guerra, \u00e9s enorme\u00bb, alertava fa uns anys en una roda de premsa Genevi\u00e8ve Colas, coordinadora del col\u00b7lectiu Junts contra la Tr\u00e0fic de Persones per C\u00e0ritas Fran\u00e7a. <\/span><\/p>\n

Un estudi realitzat el 2016 per l’organitzaci\u00f3 Hope and Homes for Children va concloure que hi ha un frac\u00e0s en el vell sistema d’orfenats i altres institucions d’Ucra\u00efna per protegir els nens vulnerables. La recerca, que recopila dades de 663 orfenats ucra\u00efnesos, denuncia que, en un pa\u00eds amb una de les taxes m\u00e9s altes de cura institucional a Europa, hi ha un sistema \u00abestancat\u00bb amb directors que categoritzen les seves institucions en un proc\u00e9s de \u00abreforma fict\u00edcia\u00bb. L’auditoria integral del sistema monitorada per Hope and Homes for Children el 2016 tenia com a finalitat comprendre com i per qu\u00e8 els nens s\u00f3n enviats a institucions, les condicions que experimenten i l’impacte que aix\u00f2 t\u00e9 en el seu desenvolupament i les seves oportunitats de vida.<\/span><\/p>\n

\"\"
Katarina sostenint orgullosa i somrient un retrat que li ha fet la seva filla d’acolliment Marishka | David Melero<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s de fer l’estudi, les declaracions de l’organitzaci\u00f3 s\u00f3n poc esperan\u00e7adores: \u00abla protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna encara dep\u00e8n d’una extensa xarxa institucional, de la mida d’una ciutat, on els nens viuen a\u00efllats de la resta de la societat, condemnats a regulacions arbitr\u00e0ries i rutines impersonals\u00bb, escriuen en un article els membres d’aquesta organitzaci\u00f3. <\/span><\/p>\n

\u00abEn termes d’actitud cap als nens i la comprensi\u00f3 de les seves necessitats, poc ha canviat en el sistema de protecci\u00f3 infantil d’Ucra\u00efna des de l’\u00e8poca sovi\u00e8tica\u00bb, deia el 2016 la directora de l’organitzaci\u00f3 a Ucra\u00efna, Halyna Postoliuk.<\/span><\/p>\n

\u00abHi ha hagut algunes millores fragmentades, per\u00f2 en general els governs no han posat les bases necess\u00e0ries per prevenir la desintegraci\u00f3 familiar i garantir un enfocament integrat de la protecci\u00f3 dels drets del nen\u00bb, declara la directora de Hope and Homes for Children a Ucra\u00efna, Halyna Postoliuk. L’atenci\u00f3 institucional continua sent la resposta m\u00e9s comuna de les autoritats per als nens amb fam\u00edlies que tenen dificultats per cuidar-los, en gran part a causa de la pobresa i la discapacitat.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, un dels principals problemes a Ucra\u00efna \u00e9s la manca de protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia, la qual, al capdavall, constituir\u00e0 el futur del pa\u00eds. El problema dels \u00f2rfens socials a Ucra\u00efna pot deure’s a diversos factors.<\/span><\/p>\n

Sofia Vasylechko, educadora social a l’orfenat Orphans Care Center, destaca els seg\u00fcents com els m\u00e9s substancials: Una de les principals raons \u00e9s la inestabilitat econ\u00f2mica i social que ha experimentat Ucra\u00efna des que es va independitzar de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica el 1991. Aquesta inestabilitat ha portat a alts nivells de pobresa, atur i desigualtat social, cosa que ha dificultat que moltes fam\u00edlies puguin tirar endavant.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, el conflicte en curs a l’est d’Ucra\u00efna tamb\u00e9 ha tingut un impacte significatiu en el nombre d’\u00f2rfens socials. Des que va comen\u00e7ar el conflicte el 2014, milers de persones han estat assassinades i moltes m\u00e9s han estat despla\u00e7ades de la seva llar, la qual cosa ha provocat un augment en el nombre de nens que s’han quedat sense pares o cuidadors. Altres factors que han contribu\u00eft a la gran quantitat d’\u00f2rfens socials a Ucra\u00efna, comenta Sofia, inclouen el sistema inadequat de protecci\u00f3 infantil del pa\u00eds, la manca d’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 i a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica, i una alta prevalen\u00e7a d’ab\u00fas de subst\u00e0ncies i viol\u00e8ncia dom\u00e8stica.<\/span><\/p>\n

La delicada situaci\u00f3 burocr\u00e0tica dels \u00f2rfens socials<\/span><\/h3>\n

Katarina explica que per poder ser tutora d’acollida cal passar per un proc\u00e9s, inscrit dins d’un programa del govern per millorar la situaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia a Ucra\u00efna cap a la desinstitucionalitzaci\u00f3. Mitjan\u00e7ant aix\u00f2, l’estat paga una certa quantitat per ajudar a criar cada nen i tamb\u00e9 d\u00f3na diners per al manteniment de la casa. En el proc\u00e9s investiguen diferents aspectes de la vida de la sol\u00b7licitant: formaci\u00f3, salut f\u00edsica i mental, estat econ\u00f2mic, etc. A m\u00e9s, la sotmeten a diferents proves i entrevistes.<\/span><\/p>\n

\"\"
Sasha i Saschko delecten els seus convidats de la tarda amb una assortida de fruites, galetes, caf\u00e8 i bombons preparats per ells mateixos sota les ordres de Katarina, la seva mare d’acollida | David Melero<\/figcaption><\/figure>\n

A m\u00e9s, viure en un internat pot ser un desafiament per als nens, ja que poden experimentar sentiments d’a\u00efllament i manca de suport emocional, sense oblidar l’impacte emocional que pot significar la mort o separaci\u00f3 dels seus progenitors. Els experts han demostrat que els nens en internats tenen m\u00e9s probabilitats d’experimentar retard en el desenvolupament i problemes de salut mental, com ara depressi\u00f3 i ansietat. \u00abUn altre problema afegit per a aquests nens \u00e9s que, normalment, no aprenen a desenvolupar-se socialment com qualsevol altre\u00bb, relata l’educadora social Sofia Vasylechko. \u00ab\u00c9s nom\u00e9s que no saben qu\u00e8 fer, on viure, com cuinar, gestionar la seva economia o lidiar amb els serveis p\u00fablics, i moltes vegades acaben robant per tenir un lloc segur on estar\u00bb, prossegueix Vasylechko. Hennadiy Melnychuk, graduat fa sis anys d’un internat a la regi\u00f3 de Lviv i ara empleat de l’ONG Care in Action, es considera \u00abafortunat\u00bb per haver trobat el seu cam\u00ed a la vida, ja que, com relata, \u00abcom a nens \u00e9rem completament sols, \u00e9s molt dif\u00edcil la vida despr\u00e9s de la instituci\u00f3, la majoria no pot adaptar-se a la vida independent\u00bb. <\/span><\/p>\n

\u00abT’acostumes a tenir-ho tot llest i programat, tot es decideix per nosaltres, perqu\u00e8, per a la gran majoria de professors no ets ning\u00fa i no tens nom\u00bb, relata el jove. El problema arriba quan surts: no saps com guanyar-te la vida. \u00ab\u00c9s per aix\u00f2 que molts comencen a robar, jugar i consumir alcohol o drogues\u00bb, explica Hennadiy.<\/span><\/p>\n

Quines poden ser les conseq\u00fc\u00e8ncies de viure l’orfandat en un internat?<\/span><\/h3>\n

En un reportatge del Los Angeles Times titulat \u00abAquests s\u00f3n els efectes a llarg termini de separar els nens dels seus pares a la frontera dels EUA, segons experts\u00bb<\/a> – en el qual s’examinen les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 per als nens ser separats dels seus pares a causa de migracions, guerres o fams – s’apunta a una ferma conclusi\u00f3: separar els nens dels seus pares \u00e9s perjudicial per a la salut f\u00edsica i mental dels petits. Hi ha una ra\u00f3 per la qual la infantesa en \u00e9ssers humans dura tant: \u00abel cervell d’un nen triga a madurar cap a l’edat adulta\u00bb, afirma a l’article el professor de psicologia de la Universitat de Col\u00fambia Nim Tottenham, un expert en desenvolupament emocional. <\/span><\/p>\n

Les psic\u00f2logues Esther C\u00e0ceres i Blanca In\u00e9s Santa Mar\u00eda coincideixen en el fet que aquells nens que han tingut una figura de cuidador que ha exercit el rol matern – el primer vincle i funci\u00f3 m\u00e9s demandada pels infants en els primers anys de vida – \u00absigui aquesta la dels seus pares, avis o tiets\u00bb, tenen \u00abuna estructura ps\u00edquica i de personalitat mitjanament estable\u00bb. Apunten, per contra, que \u00ables estad\u00edstiques indiquen que els nens que han patit una abs\u00e8ncia d’aquesta figura durant els primers anys pateixen grans dificultats en l’\u00e0mbit de desenvolupament motor, cognitiu i, en anys futurs, altres \u00e0rees, com la ps\u00edquica, intel\u00b7lectual o f\u00edsica\u00bb. Melissa Healy, l’autora del reportatge del Los Angeles Times, recull les seg\u00fcents declaracions de Tottenham: \u00abaquest adult que est\u00e0 all\u00e0 habitualment proporciona un enorme efecte d’amortiment de l’estr\u00e8s sobre el cervell d’un menor, en un moment en qu\u00e8 aquest encara no l’ha desenvolupat per a si mateix\u00bb. <\/span><\/p>\n

Quan es retira sobtadament aquest amortiment fiable i l’orientaci\u00f3 d’un pare, pot provocar-se un curtcircuit en l’aprenentatge que dona forma al cervell, considera l’expert. A m\u00e9s, explica que \u00abels cervells dels nens que han experimentat tal situaci\u00f3 semblen tornar-se hipervigilants davant les amenaces, un segell distintiu del trastorn d’estr\u00e8s postreum\u00e0tic. Les regions del cervell que governen el comportament de recompensa no responen normalment, cosa que els fa vulnerables a la depressi\u00f3, l’ansietat i l’ab\u00fas de subst\u00e0ncies. Sumat a aix\u00f2, les estructures corticals necess\u00e0ries per a l’atenci\u00f3, la planificaci\u00f3, el judici i el control emocional no es desenvolupen adequadament\u00bb. Quan se li pregunta a Hennadiy pels seus records de l’internat, aquest conta que no t\u00e9 uns records dolents, tot i que tampoc excel\u00b7lents. <\/span><\/p>\n

Remarca, per aix\u00f2, la seva sort, ja que \u00abestava en un bastant bo\u00bb, fet que compren despr\u00e9s de parlar amb graduats de diferents parts d’Ucra\u00efna. Defineix els orfenats com \u00abescoles de superviv\u00e8ncia\u00bb en les quals era extremadament important com et posicionaves per \u00abestablir la teva autoritat davant dels professors, companys\u00bb, explica. Segons Stepan Vovk, qui va passar per una fam\u00edlia d’acollida, \u00abestar en una fam\u00edlia d’acollida on et tracten com a un nen estimat, \u00e9s una alegria per a tots els nens, el valor de la vida en un orfenat d’estil familiar no es pot subestimar\u00bb. Narra com viure en una foster family li va ensenyar a \u00abviure de manera independent, honesta i organitzada\u00bb. Admet, emocionat, que per a ell els germans amb els quals va compartir fam\u00edlia d’acollida s\u00f3n m\u00e9s propers que els seus germans biol\u00f2gics, i que encara va a visitar-los amb freq\u00fc\u00e8ncia. \u00abSempre estan disposats a escoltar, ajudar, comprometre’s, la qual cosa \u00e9s un signe definitiu d’una fam\u00edlia\u00bb, prossegueix.<\/span><\/p>\n

En aquesta casa, els nens i nenes reben una educaci\u00f3 similar a la que rebrien en qualsevol altra fam\u00edlia sana. A difer\u00e8ncia dels centres d’acollida o els orfenats, aqu\u00ed conviuen deu nens amb una sola referent: Kataryna. Els nens tenen l’oportunitat de practicar els seus esports preferits, tocar instruments i gaudir d’altres aficions. L’atmosfera a la casa \u00e9s c\u00e0lida i acollidora, la qual cosa contribueix a un ambient d’aprenentatge saludable pels nens. Kataryna se certifica que cada nen rebi atenci\u00f3 personalitzada i se senti valorat com a individu. \u00c9s un lloc on els nens poden sentir-se segurs, feli\u00e7os i recolzats en el seu creixement personal i acad\u00e8mic.<\/span><\/p>\n

\"\"
Veronika, cansada de la seva jornada escolar posteriorment seguida de la de jocs, adormida en els bra\u00e7os de la seva mare d’acollida, Katarina <\/span>| David Melero<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abEstic agra\u00eft amb les autoritats locals per donar als nens l’oportunitat de viure en orfenats d’estil familiar on s’asseguren totes les condicions necess\u00e0ries, on els nens s\u00f3n estimats i educats, on els pares-cuidadors accepten els orfes com els seus propis fills\u00bb, diu Stepan. \u00abA tot aquell que estigui dubtant sobre si acollir, jo li diria que no dubti\u00bb, sent\u00e8ncia Katarina. \u00ab\u00c9s alguna cosa gran, t’hi dona molta for\u00e7a, et fa cr\u00e9ixer, t’omple d’amor i tots necessitem amor\u00bb, explica. Compta tamb\u00e9 que aquests nens la van convertir en una persona menys dura i egoista. Quan se’ls pregunta per la seva experi\u00e8ncia, tant Stephan com Katarina mostren la seva gratitud envers el sistema d’acollida familiar i destaquen la import\u00e0ncia d’oferir amor i suport als nens que ho necessiten. Un agra\u00efment infinit per haver pogut experimentar l’amor tan de prop i fer d’uns desconeguts la seva fam\u00edlia per sempre. \u00abVaig aprendre a viure i ser feli\u00e7, malgrat els desafiaments; gr\u00e0cies a ells he passat els moments m\u00e9s feli\u00e7os de la meva vida\u00bb, relata amb veu entretallada Katarina mentre li acaricia dol\u00e7ament veronika entre els bra\u00e7os, qui sembla haver estat feta per ser estimada per<\/span> ella.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la delicada condici\u00f3 de l’orfandat a Ucra\u00efna, amb un sistema d’orfenats postsovi\u00e8tic en lent reforma, s’afegeix l’estatus complicat de l’\u00bborfe\u00a0social\u00bb. Els\u00a0\u00f2rfens\u00a0socials s\u00f3n aquells nens que no compten amb les seves figures paternes a causa de la neglig\u00e8ncia d’aquestes i no per la seva defunci\u00f3. Problemes d’ab\u00fas d’alcohol, amb la just\u00edcia o una economia cada<\/p>\n","protected":false},"author":127,"featured_media":1605,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[84],"tipo":[103],"class_list":["post-1604","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general","tag-ucraina","tipo-reportatge"],"yoast_head":"\nL'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A la delicada condici\u00f3 de l’orfandat a Ucra\u00efna, amb un sistema d’orfenats postsovi\u00e8tic en lent reforma, s’afegeix l’estatus complicat de l'\u00bborfe\u00a0social\u00bb. Els\u00a0\u00f2rfens\u00a0socials s\u00f3n aquells nens que no compten amb les seves figures paternes a causa de la neglig\u00e8ncia d’aquestes i no per la seva defunci\u00f3. Problemes d’ab\u00fas d’alcohol, amb la just\u00edcia o una economia cada\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Ull al m\u00f3n\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-01-30T05:06:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-07T08:46:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"800\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c\"},\"headline\":\"L’orfandat social, un mal end\u00e8mic d’Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible\",\"datePublished\":\"2024-01-30T05:06:27+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-07T08:46:51+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/\"},\"wordCount\":3894,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/2\\\/2024\\\/01\\\/Portada-.jpg\",\"keywords\":[\"ucra\u00efna\"],\"articleSection\":[\"General\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/\",\"name\":\"L'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/2\\\/2024\\\/01\\\/Portada-.jpg\",\"datePublished\":\"2024-01-30T05:06:27+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-07T08:46:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/2\\\/2024\\\/01\\\/Portada-.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/2\\\/2024\\\/01\\\/Portada-.jpg\",\"width\":1200,\"height\":800,\"caption\":\"La foster family formada per Katarina Dolgova i els seus deu fills gaudint del sopar un dia qualsevol\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/2024\\\/01\\\/30\\\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L’orfandat social, un mal end\u00e8mic d’Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/\",\"name\":\"Ull al m\u00f3n\",\"description\":\"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c\",\"name\":\"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/ullalmon\\\/author\\\/agabarro\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n","og_description":"A la delicada condici\u00f3 de l’orfandat a Ucra\u00efna, amb un sistema d’orfenats postsovi\u00e8tic en lent reforma, s’afegeix l’estatus complicat de l'\u00bborfe\u00a0social\u00bb. Els\u00a0\u00f2rfens\u00a0socials s\u00f3n aquells nens que no compten amb les seves figures paternes a causa de la neglig\u00e8ncia d’aquestes i no per la seva defunci\u00f3. Problemes d’ab\u00fas d’alcohol, amb la just\u00edcia o una economia cada","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/","og_site_name":"Ull al m\u00f3n","article_published_time":"2024-01-30T05:06:27+00:00","article_modified_time":"2024-05-07T08:46:51+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":800,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez","Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/"},"author":{"name":"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/#\/schema\/person\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c"},"headline":"L’orfandat social, un mal end\u00e8mic d’Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible","datePublished":"2024-01-30T05:06:27+00:00","dateModified":"2024-05-07T08:46:51+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/"},"wordCount":3894,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg","keywords":["ucra\u00efna"],"articleSection":["General"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/","name":"L'orfandat social, un mal end\u00e8mic d'Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible - Ull al m\u00f3n","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg","datePublished":"2024-01-30T05:06:27+00:00","dateModified":"2024-05-07T08:46:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/#\/schema\/person\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2024\/01\/Portada-.jpg","width":1200,"height":800,"caption":"La foster family formada per Katarina Dolgova i els seus deu fills gaudint del sopar un dia qualsevol"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/2024\/01\/30\/lorfandat-social-un-mal-endemic-ducraina-que-la-guerra-ha-fet-visible\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L’orfandat social, un mal end\u00e8mic d’Ucra\u00efna que la guerra ha fet visible"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/","name":"Ull al m\u00f3n","description":"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/#\/schema\/person\/04c74b81fbb153118c87297ba5abbf8c","name":"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/andrea-gabarro-lopez_avatar-96x96.jpg","caption":"Andrea Gabarr\u00f3 L\u00f3pez"},"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/author\/agabarro\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/127"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1604"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1605"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1604"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ullalmon\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=1604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}