Autor: Xavi M. Rocamora

Estarem d’acord en que és de gran valor conèixer d’on venim per saber qui som, però també –i sobretot– per suggerir cap a on podem anar. Té sentit, doncs, que atribuïm aquesta funció de transmissió patrimonial a l’ensenyament obligatori, garantint així que una gran majoria de les persones de la nostra societat hi tingui accés. Però ens assegura això que la tradició segueixi viva i evolucioni fora de les parets de les escoles i instituts? És aquest accés al repertori tradicional significatiu pel conjunt de la societat? Ajuda a enfortir l’essència del propi folklore? Deixeu-me qüestionar-ho. En la meva opinió,…