Estudis recents en el nostre context posen de manifest que existeix una tendència per part de les persones del nostre entorn i, per tant, les mares i pares, a considerar que els nois són millors en assignatures vinculades a la ciència i la tecnologia mentre que les noies ho són en assignatures vinculades a les llengües i les humanitats (Sáinz, 2020; Sáinz, Fàbregues, i Solé, 2020).
Aquestes creences estereotipades que es tenen sobre el tipus de competències més apropiades per a uns i per a unes altres calen molt entre els joves, perquè les acaben assumint de manera ferma sense ser-ne conscients. Per aquest motiu, les noies (sobretot en els primers anys de l’educació secundària obligatòria) continuen creient que són pitjors que els seus companys en matèries de ciència i tecnologia, fins i tot obtenint notes iguals o superiors en aquestes matèries. No obstant això, els nois de secundària (fruit d’un procés de socialització orientat a ressaltar les seves competències en àmbits científics i tecnològics) es consideren a si mateixos millor del que realment són, malgrat treure notes iguals o inferiors a les seves companyes en aquestes matèries de ciència i tecnologia (Sáinz, 2020).
Curiosament, també s’ha observat que les noies tendeixen a ser objecte de comentaris sexistes respecte a les seves competències acadèmiques per a la ciència i la tecnologia amb més freqüència que els seus companys (Sáinz, Martínez, i Meneses, 2020). No hem d’oblidar que les competències científiques i tecnològiques acostumen a estar millor valorades socialment (en termes de considerar-se més difícils d’adquirir) que les competències lligades als àmbits de les humanitats, les arts, i les ciències socials. Això té un efecte molt important sobre com els nois i les noies reaccionen davant de situacions de sexisme, perquè les noies no veuen reconegudes les seves competències i talent en aquests àmbits malgrat estar en possessió d’un gran potencial per a exercir-hi.
De fet, les noies, en comparació amb els seus companys, mostren una actitud més activa d’enfrontament a situacions de sexisme acadèmic (Sáinz, Martínez, i Meneses, 2020). És a dir, tendeixen a enfrontar-se de manera directa a la persona que expressa conductes sexistes o busquen el suport de persones adultes del seu entorn per a fer front a aquestes situacions. A més, els estudiants de secundària amb pares amb estudis universitaris i de secundària mostren aquest tipus d’actitud proactiva amb més freqüència que els estudiants amb pares i mares només amb estudis bàsics.
Algunes mares i pares reconeixen que de vegades reprodueixen rols i estereotips de gènere. Per exemple, exigint a les seves filles que participin més que els seus fills de les activitats domèstiques o matriculant als fills en activitats extraescolars més lligades a la masculinitat, com el futbol (Sáinz, Fábregues, i Solé, 2020). Aquestes evidències posen de relleu que la família (igual que el professorat de secundària) juga un paper fonamental en la transmissió de rols i estereotips de gènere entre els joves, però també en la manera de combatre’ls.
Resulta imprescindible revisar l’orientació que reben els joves per part dels seus pares i mares en termes d’opinions, recomanacions i suggeriments sobre quins itineraris, estudis, cursos, i assignatures són més adequats. Però, també és essencial la promoció d’activitats extraescolars i d’oci i temps lliure que no estiguin determinades per biaixos sexistes. És aconsellable exposar als joves i infants, des d’edats primerenques, a jocs i activitats educatives i d’oci i temps lliure que fomentin el desenvolupament de diferents tipus de rols (no sols els que s’assignen tradicionalment a un i a un altre sexe). Això els ajudarà a anticipar els nombrosos reptes als quals hauran d’enfrontar-se en un futur com a persones d’una societat cada vegada més heterogènia.
Però també és important que des de les famílies es tingui especial cura als missatges que transmeten als seus fills i filles tant sobre les seves competències i el que es considera més adequat per a elles i ells. Això també s’hauria de fer extensible al tipus d’activitats extraescolars i de reforç a les quals se’ls anima o desanima a participar des d’edats primerenques. D’això dependrà que els joves accedeixin a estudis i professions lliures de condicionaments lligats als rols i estereotips de gènere.
Així mateix, és fonamental que l’orientació acadèmica i professional que es proporciona en els centres de primària i secundària estigui lliure de biaixos sexistes. Els programes d’orientació formals han de buscar solucions a la coexistència d’aquesta mena de prejudicis, perquè condicionen les decisions acadèmiques i professionals dels més joves. D’igual manera, és crucial que es produeixi un acompanyament de les famílies i dels estudiants a mesura que aquests canvien d’etapa (de primària a secundària, de primària a l’ESO, de l’ESO a Batxillerat, etc.) i accedeixen a cursos de major nivell de dificultat i majors mecanismes de comparació amb el seu grup de referència.
Referències
Sáinz, M. (2020). Brechas y sesgos de género en la elección de estudios STEM. ¿Por qué ocurren y cómo actuar para eliminarlas? Sevilla: Centro de Estudios Andaluces.
Sáinz, M. (2017). La tirania dels rols i estereotips de gènere en l’elecció d’estudis i professions. In Isabel Carrillo (Ed.) Desfer la teranyina del gènere des de l’educació (pp. 85-106). Barcelona: Eumo Editorial (Capsa de Pandora).
Sáinz, M., Fàbregues, S., & Solé, J. (2020). Parent and Teacher Depictions of Gender Gaps in Secondary Student Appraisals of Their Academic Competences. Frontiers in Psychology, 11. 11:573752. doi:10.3389/fpsyg.2020.573752
Sáinz, M.; Martínez J. L.; i Meneses, J. (2020). Diferencias de género en las respuestas de afrontamiento del sexismo académico en un grupo de estudiantes españoles de secundaria». Revista de Psicología Social, 35, 2, 246-281. doi: 10.1080/02134748.2020.1721049.
