La informació sensorial que els infants reben de l’entorn i del seu propi cos, impacta directament en la seva maduresa global, en el seu benestar emocional, en la seva autonomia i en el seu aprenentatge. Aquest procés neurològic de processar (registrar, modular, interpretar i organitzar) la informació sensorial i generar respostes adaptades, l’anomenem Integració Sensorial.
Quan l’ambient és adequat i els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels infants es nodreix de tots els estímuls que rep, i pot madurar adequadament. I és important saber que no només es tracta de processar la informació que rebem dels cinc sentits bàsics (tacte, gust, vista, olfacte i oïda), sinó que tenim tres sistemes sensorials més, que són essencials i són el moviment (sistema vestibular), la propiocepció (músculs i articulacions) i la intercepció (les sensacions que ens arriben dels òrgans interns: gana, son, respiració, batec del cor o cansament).
Trobem un nombre creixent d’infants amb dificultats d’integració sensorial, el seu sistema nerviós no pot nodrir-se de les experiències sensorials quotidianes
Aquestes dificultats poden manifestar-se en dues grans àrees. En primer lloc, en l’afectació en la intensitat de les respostes de l’infant: que pot ser molt actiu, no ser conscient del perill, mostrar-se molt dispers, lent o passiu; o tenir moltes pors i moltes hipersensibilitats, o ser molt explosiu, descontrolat i també impulsiu. També poden manifestar-se en l’afectació en la coordinació motriu i en l’aprenentatge de noves habilitats: pot presentar descoordinació, caure sovint a terra, descontrolar la força, no tenir precisió en la motricitat fina, o mostrar una alteració en les habilitats de joc i d’interacció social o dificultats de comunicació.
Certament, ens trobem davant un nombre creixent d’infants que presenten dificultats d’integració sensorial, i això vol dir que el seu sistema nerviós no pot nodrir-se de les experiències sensorials quotidianes i que requereixen un context específic i adaptat, que faciliti el processament de la informació. Per aquest motiu, les condicions ambientals que ofereix l’escola, són claus per a poder optimitzar el seu desenvolupament y el seu benestar.
A totes les escoles ens trobem amb infants que presenten aquestes dificultats de processament sensorial. Quan aquestes alteracions no estan associades a cap altre diagnòstic, poden ser acompanyades des de l’escola ordinària. Per fer-ho, cal tenir suport dels equips terapèutics externs, i és imprescindible que les escoles ordinàries puguin rebre formació específica, perquè sàpiguen aplicar els recursos adequats per afrontar les necessitats sensorials de l’alumnat. És en aquest context educatiu, quan l’any 2016 comencem a parlar de la importància de crear escoles sensorialment intel·ligents.
Però és important destacar que sovint, aquestes dificultats de processament sensorial estan associades a alteracions del desenvolupament com el TEA, que requereixen d’una escolarització especialitzada, que faciliti uns entorns més regulats a nivell sensorial, i permetin treballar en grups reduïts.
El context d’escolarització especial posa en evidència la necessitat que els professionals rebin una formació específica
I és en aquest context d’escolarització especial, que s’ha posat en evidència la necessitat que els professionals de les escoles rebin una formació específica sobre com ha de ser l’acompanyament sensorial dels alumnes. Per aquest motiu, des de l’any 2023 els equips de les escoles municipals d’educació especial van començar a rebre suport formatiu per a fer que les escoles d’educació especial estiguin sensorialment més adaptades. Aquesta formació ha suposat una millora tan significativa en les praxis educatives per aquests centres, que ja s’estan programant noves formacions d’aprofundiment, de cara al 2025.
