Iolanda Segura Corrales és portaveu nacional d’USTEC·STEs(IAC). Mestre de professió, en aquesta entrevista remarca que hi ha un infrafinançament crònic a educació, una precarització creixent de les condicions laborals i una segregació endèmica que discrimina l’alumnat.
Què distingeix la seva proposta de la resta?
Som un sindicat alternatiu, de classe, compromès amb la lluita i defensa dels drets laborals i socials, fonamentat en la democràcia interna i en la participació assembleària. USTEC·STEs (IAC) depèn exclusivament de les quotes de l’afiliació i es manté independent de qualsevol opció política.
Ens presentem amb l’eslògan “Amb fermesa” que recull la nostra convicció per la defensa d’una única xarxa pública, catalana, democràtica, laica, participativa, coeducadora i inclusiva i per la millora de les condicions laborals i professionals del conjunt de treballadores i treballadors de l’educació. A través de la intersindical IAC, defensem un model de societat just i solidari.
Quin és el problema més greu i urgent del sistema educatiu, i per què?
L’infrafinançament crònic, que es tradueix en la manca flagrant de recursos en educació; la segregació endèmica del nostre sistema educatiu que discrimina l’alumnat per raó de classe, gènere, cultura, llengua…; les polítiques educatives neoliberals, privatitzadores i antidemocràtiques que arrosseguem des de la implementació de la LEC, i la nefasta governança de les conselleries, sobretot aquesta darrera, que es caracteritza per ser la més despòtica i impositiva de totes.
Quin és el problema laboral dels treballadors de l’ensenyament públic que caldria resoldre amb més urgència?
El nostre prestigi, la valoració social de la tasca que desenvolupem. Cal solucionar la pèrdua de poder adquisitiu i la desmotivació i descontentament generalitzat a causa de les polítiques educatives i la precarització creixent de les nostres condicions laborals. No ens cuiden, ens menystenen, se’ns retallen condicions alhora que ens exigeixen més càrrega laboral burocratitzada que no es tradueix en cap mena de compensació.
En general, els seus afiliats de base demanen suport al sindicat quan passa què?
Fem atenció a tot el personal dels centres per diferents vies (telèfon, correu, xarxes, web). Resolem dubtes laborals diversos, sobre permisos, etc., i acompanyem psicològicament a companyes i companys víctimes d’irregularitats i abusos en les seves condicions laborals. Els nostres telèfons i xarxes bullen amb consultes i denúncies que l’administració no atén malgrat que sigui la seva responsabilitat.
No ens cuiden, ens menystenen, se’ns retallen condicions alhora que ens exigeixen més càrrega laboral
Els sindicats han d’opinar sobre aspectes pedagògics, si aquests no afecten les condicions laborals dels treballadors?
Som docents i personal d’atenció educativa, la tasca pedagògica i l’atenció a l’alumnat és la nostra responsabilitat primera i la volem desenvolupar amb qualitat. Nosaltres som qui l’hem de desenvolupar a les aules i, per tant, estem parlant també de condicions laborals i professionals. Qui millor que els professionals de l’educació per tractar temes pedagògics basats en evidències que la nostra pròpia experiència ens aporta?
Digui’ns alguna cosa positiva que hagi fet el conseller Gonzàlez–Cambray o el seu equip.
El que millor sap fer aquesta conselleria són les campanyes de màrqueting per intentar convèncer la societat que les seves mesures “transformadores” imposades són necessàries i imprescindibles malgrat que no hi hagi cap evidència de la seva qualitat.
Digui’ns alguna cosa que el professorat, com a col·lectiu, hauria de fer millor.
Tenir més consciència col·lectiva i empoderar-se i rebel·lar-se de forma activa i participativa en contra de la pèrdua de condicions laborals i de les polítiques educatives neoliberals i privatitzadores del nostre Departament d’Educació i del Govern de la Generalitat.
Avui el sistema educatiu públic té més professionals que mai a la història, les ràtios han començat a baixar començant per I3, s’ha recuperat l’hora lectiva que faltava, es tornarà als estadis de sis anys… Es pot afirmar que les condicions laborals dels docents estan millorant?
Mantenim una ràtio docent-alumnat molt elevada perquè el nombre d’alumnes ha augmentat al llarg dels anys i el nombre de professorat no ha augmentat en proporció. Per tant, no es pot afirmar que tenim més professorat que mai perquè, per donar resposta al nombre d’alumnes actual, encara hi hauria d’haver més docents als centres educatius.
La reducció de ràtios hauria estat un benefici si s’hagués mantingut la mateixa oferta pública o s’hagués augmentat obrint nous grups en els centres on les inscripcions superessin les ràtios marcades. En canvi, no ha estat així i ha suposat una supressió d’oferta pública que ha beneficiat el manteniment dels concerts educatius perquè s’han derivat a l’escola concertada els infants que no han entrat a l’escola pública.
Cal solucionar la pèrdua de poder adquisitiu i la desmotivació
Els estadis no s’han recuperat encara i la pèrdua retributiva que està suposant no la recuperarem mai.
A banda de les retallades que encara no estan revertides, tenim uns decrets de plantilles i direccions molt lesius que suposen un altre tipus de retallades: de democràcia, de llibertat de càtedra, d’objectivitat i transparència, de motivació.
Un MIR per al professorat novell és una bona idea? I una ‘ITV’ per al professorat veterà?
Posar un “MIR” és qüestionar que la formació de base (estudis universitaris) no és suficient ni de qualitat, i això és preocupant. Quan es necessiten canvis, aquests han de ser començant pels fonaments i reforçant posteriorment les estructures, no començar per la teulada. Per altra banda, tots els experiments s’han de dur a terme si tens una possibilitat de poder-ho implementar en un futur. No és el cas d’aquesta proposta de “MIR” que planteja el Departament d’Educació: anirà finançat amb fons europeus i no serà sostenible econòmicament amb els pressupostos propis en el moment en què es proposi la seva implementació. A més, no encaixa amb el funcionament en la contractació del personal interí existent en l’actualitat.
Què poden fer els sindicats de docents per contribuir a donar un impuls a l’escola inclusiva?
Seguir lluitant per aconseguir més recursos per poder tenir una escola inclusiva real que permeti que l’alumnat amb NESE pugui participar de l’activitat pedagògica en els centres amb igualtat de condicions que la resta. Això incideix també en la necessitat de construir una societat inclusiva on tothom, independentment de la seva condició i realitat, hi tingui el seu lloc amb equitat i igualtat.
Acabi la frase
● L’aprenentatge basat en projectes és… una metodologia més.
● L’escola concertada aconsegueix… segregar per raó de classe, de gènere, d’ideologia.
● Les avaluacions externes són… un mitjà per fer rànquings entre centres educatius, amb el perjudici que comporta.
● La neurociència ens permet… millorar les estratègies i metodologies d’aprenentatge.
● La jornada intensiva té… la jornada continuada té beneficis per a l’alumnat, sobretot a nivell emocional.
● El debat sobre coneixements o competències… és la batalla que lliura ara mateix el món de l’educació i que és necessari mantenir.
● La pandèmia ha posat de relleu… que el sistema educatiu està infrafinançat i mancat de recursos.
● La baixada en l’ús del català a l’escola es reverteix… prestigiant la llengua fent-ne ús i defensant la immersió lingüística com un model d’igualtat d’oportunitats i de cohesió.
● Les famílies han de saber… que lluitem per la qualitat de l’educació, la millora de l’atenció i la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles.
● La societat reconeixerà la feina dels docents el dia que… es valori la nostra tasca com un pilar fonamental en la construcció d’una societat amb una ciutadania empoderada, amb esperit crític i capacitat per enfrontar-se al món.
