Aprendre (Neus Sanmartí); Bé… que neix de l’ètica (Victòria Camps); Ciutat (Juanjo Caballero); Dona (Sandra Vicente); Èxode (Félix Flores); Famílies (Maria Jesús Comellas)… i així fins a Zygmunt Bauman (Jaume Cela), el cinquè número de la Revista ED l’hem concebut com un abecedari de reflexions al voltant de l’educació. I per això hem convidat gent molt diversa a pensar plegats amb les llums llargues posades. Volíem fer una revista que es pogués paladejar a poc a poc i en acabat desar a la llibreria.
La revista ED és la forma que tenim d’agrair el suport que rebem dels subscriptors del Diari de l’Educació i de recordar-los que són imprescindibles per aquest projecte (nascut aviat farà 7 anys!), ja que la seva aportació de 5 euros al mes contribueix de forma decisiva a fer-lo viable. I per això, aquest any volem reforçar aquest missatge amb tres idees adreçades a tots aquells que encara no són subscriptors i en alguna ocasió s’han plantejat ser-ho, o que en alguna ocasió ho van ser i pel que sigui ho van deixar de ser: us necessitem, us necessitem i us necessitem.
I com que unes quantes imatges valen més que aquestes paraules, us demanem només un minut més del vostre temps per mirar aquest vídeo.
I com us podeu fer subscriptors? Pregunta clau i resposta directa: anant a la nostra botiga virtual, on ja podreu començar a intuir el canvi de disseny que el diari experimentarà el mes de gener (…que ja ens toca). A banda de la revista, els subscriptors reben també un val de 40 euros que poden bescanviar per un o més llibres del catàleg de l’editorial Octaedro. I poden recuperar els altres quatre números, que els hi farem arribar en pdf (en paper ja pràcticament no ens en queden). I són els primers que convidem si organitzem un acte presencial, com el passi en primícia de la pel·lícula Uno para todos, que el passat juliol els subscriptors van poder veure gratuïtament als cinemes Verdi. El 2021, i en la mesura que les autoritats sanitàries i el sentit comú ho permetin, intentarem organitzar un altre sarau presencial.
A banda dels articles, la revista ED #5 recull també extractes de 26 entrevistes que vam fer a personalitats diverses durant els mesos més durs del confinament. Persones que, des de vessants acadèmiques molt diverses, també ens ajuden a posar les idees en ordre. Francesco Tonucci, Marina Garcés, David Bueno, Daniel Innerarity, Henry Giroux, Juana M. Sancho, Marina Subirats, Yayo Herrero, Carlos Skliar, Maria Novo, Joan Tugores…
ED és, doncs, una revista pensada pels subscriptors, però tothom qui vulgui en podrà gaudir, perquè (atenció, novetat!) per primer cop es podrà comprar també directament, per un preu de 20 euros, a qualsevol botiga Abacus.
Un camí que comença fa vuit anys
I qui som, nosaltres? Com que encara hi haurà algú que s’ho pregunti, val la pena tornar-ho a explicar. Som un grup de periodistes que l’any 2012, en plena crisi econòmica, vam crear la Fundació Periodisme Plural, amb l’objectiu de tirar endavant projectes periodístics sense dependències externes i amb la mirada i l’accent posades en les temàtiques socials. Entre quaranta persones vam reunir una mica més de 30.000 euros, vam constituir la fundació i ens vam posar a caminar… sense saber del cert cap a on ens conduiria aquell camí. En aquests anys hem creat diversos portals (Catalunya Plural, Diari de la Sanitat, Diari del Treball), que també es financen a través de la publicitat i el mecenatge, però l’àmbit de l’educació ha estat sempre la nostra gran debilitat. Per això, el gener de 2014 va néixer El Diari de l’Educació, amb la progressiva incorporació de blogs fets per la mateixa comunitat, que és una de les coses de les quals estem més orgullosos (atenció que aviat n’arriba un sobre FP!); el novembre de 2016 ho va fer El Diario de la Educación; i el setembre de 2017 la Revista XQ. Estem molt, molt satisfets de tot plegat, sabem que queda molt camí per fer, i ens sentim molt ben acompanyats pel nostre consell assessor, que vam renovar el 2019 i que està format per 28 persones que per aquesta casa són un tresor.
Aquest any 2020 el diari ha consolidat el seu paper com a punt de trobada de la comunitat educativa, ja que (a excepció del mes d’agost) cada mes estem rebent al voltant de 100.000 visites d’uns 60.000 navegadors únics. Els mesos de confinament aquestes xifres es van disparar, i per això, quan encara falta un mes i mig per tancar l’any, superem ja els 830.000 navegadors únics i els 2,1 milions de pàgines vista des de l’1 de gener. El mes d’abril vam arribar al rècord absolut d’audiència de tota la història del diari, amb 243.000 navegadors únics i 500.000 pàgines vista. Per nosaltres, una barbaritat.
Estem molt satisfets d’aquest creixement en popularitat, i també de les conseqüències que té: cada dia rebem més propostes de temes, d’entrevistes, d’articles, de reportatges… i cada dia també la nostra audiència és més exigent i espera continguts de més qualitat. Però els recursos que tenim no són gaire diferents dels que teníem quan vam començar. Per això necessitem créixer. Per això us necessitem.
