El Diari de l’Educació, 10 anys de periodisme independent al servei de la comunitat educativa

El Diari de l’Educació fa 10 anys i, amb motiu de l’aniversari, la nova revista en paper, Un viatge compartit. 10 anys de periodisme al servei de la comunitat educativa, està dedicada als valors que han marcat aquest mitjà des dels seus inicis, com ara inclusió, democràcia, esperit crític, cultura de pau, drets del professorat, identitat, llengua, qualitat, solidaritat i lluita contra la segregació.

Des que fa deu anys un grup de periodistes va posar en marxa El Diari de l’Educació, sota el convenciment que els mitjans de comunicació tenen el deure d’aspirar a la veracitat i la responsabilitat de defensar l’interès públic i els drets humans, han estat múltiples els suports obtinguts i les veus diverses que han format part d’aquest projecte. A totes elles, gràcies.

Precisament, en la revista d’aquests 10 anys, la nostra editorial comença i acaba donant les gràcies a aquest acompanyament durant tot aquest temps, i el que vindrà, per fer possible aquell lema amb què vam néixer: L’educació és cosa de tothom.

En les més de 100 pàgines trobaràs articles sobre escola, infància, primària, adolescència, formació professional, universitat, lleure educatiu, tecnologia i molts més aspectes que formen part del debat actual.

Els inicis

Aquell 15 de gener del 2014 començava la fita, i així la recorden les dues persones que hi havia al capdavant del diari, João França i Pau Rodríguez: “En aquell moment vam descobrir també que els reportatges i entrevistes que retrataven noves propostes educatives es comptaven sempre entre els que més interès despertaven i més es compartien a les xarxes socials, fet que ens va reafirmar en un dels principis que regien la línia editorial del diari des que es va posar en marxa: que no només faríem un diari centrat en polítiques educatives i en denunciar les mancances del sistema, sinó en fer visibles les iniciatives escolars i universitàries exemplars que es feien lloc a les aules malgrat el context desfavorable”.

Des del 2018 i durant cinc anys en Víctor Saura va agafar el relleu, una època de la qual en parla a la revista: “Hi ha un abans de la covid, que possiblement tingui idealitzat, perquè el meu record dels anys 2018 i 2019 estan plens d’entusiasme i bones vibracions. El després va ser agre i convuls. Una explosió de malestar, visualitzada sobretot en les vagues del març de 2022”.

Aquest any, hem tornat als patis, igual que vam fer el 2014 amb motiu de la nostra primera revista en paper. Hem anat als mateixos centres educatius per conèixer a què juguen els nens i nenes i com han canviat els rols de gènere. I és que els patis són un lloc d’esbarjo i, per tant, de relacions humanes, d’aprenentatge i de reflex de la societat. Com la vida mateixa.

Hem entrevistat tres grans veus que formen part d’aquesta aventura des del principi i que ens han explicat els entrebancs i la il·lusió dels primers temps. També hem parlat amb quatre docents joves i compromeses sobre els reptes a peu d’aula en una època en què, més enllà dels continguts acadèmics, aspectes com l’educació emocional o l’ús del mòbil estan en el debat actual.

Hem preguntat al professorat què ha canviat en l’educació en els últims deu anys i hem recordat algunes de les persones que ens han deixat físicament, però l’empremta de les quals continua viva.

Mostra de la varietat i diversitat de veus és la participació de més de 60 institucions, sindicats, associacions, col·legis professionals, editorials, entitats, patronals, universitats, fundacions i un llarg etcètera que apareixen en aquest viatge compartit amb missatges de suport que demostren que l’educació és la suma de moltes aportacions.

Volem continuar creixent i aprenent de la mà de tota la comunitat educativa, que és l’autèntica protagonista del teu Diari de l’Educació. Per tot això, t’animem a subscriure’t perquè gràcies al teu suport podrem fer periodisme independent per molts anys més.