La pel·lícula mexicana ‘Radical’, del director Christopher Zalla va protagonitzar un nou cinefòrum sobre cinema i educació als cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobregat que es va centrar en la importància de la professió docent, especialment en alguns contextos vulnerables, i en el valor de la confiança entre professorat i alumnat.
Es tracta del quart film del Cicle de l’educació: Cinema i debats per créixer junts, després d’haver projectat l’emotiu El mestre que va prometre el mar, l’actual Sala de profesores i el clàssic Els 400 cops, gràcies a l’acord amb els cinemes Can Castellet i Girona, a Barcelona.
La història comença quan, l’any 2011, un nou educador anomenat Sergio Juárez Correa arriba a l’escola primària José Urbina López ubicada a Matamoros, una ciutat fronterera que viu marcada per un entorn opressiu i la violència dels càrtels de les drogues. Els estudiants s’enfronten als pitjors resultats acadèmics de Mèxic en unes instal·lacions deteriorades i amb escassos recursos educatius. La majoria dels professors del centre han perdut la motivació per ensenyar, però Sergio desperta l’atenció de l’alumnat dels de sisè, a qui anima a afrontar problemes de manera creativa.
Una pregunta motivadora
Després de la projecció del passat 31 de maig, Jaume Cela, docent i apassionat del cinema, va destacar dos aspectes de ‘Radical’. El primer, va dir, el fet d’ensenyar i aprendre: “Es parteix d’una pregunta interessant, que esdevé motivadora i s’activa el debat entre els nois i les noies. En aquesta conversa es concreten de manera activa les possibles respostes i la reflexió sobre les mateixes, saben que l’error forma part del procés d’aprenentatge, però la pregunta se’n va a casa i a partir de l’observació de la realitat es van descobrint respostes”.
Un segon element és la confiança: com el mestre creu plenament en les possibilitats d’aprenentatge de l’alumnat: “La conversa amb l’alumne que porta droga a la cartera és paradigmàtica i mostra el profund respecte cap al noi, a l’hora que evidencia el compromís que decideix assumir el mestre”, un mestre que Cela defineix com “un heroi solitari”.
Millores educatives
Josep Segalés va parlar de la seva experiència com a mestre de primària a Mèxic i, com a la pel·lícula, va posar de manifest les mancances del sistema educatiu, però va deixar anar un bri d’esperança per la dedicació de moltes famílies, alumnes i docents, i per alguns canvis en el sistema. Per a Segalés, l’arribada d’Andrés Manuel López Obrador fa sis anys va aturar la privatització de l’educació i va iniciar una transformació tot modificant els plans educatius, que estaven obsolets, per altres més adequats a la pedagogia i la realitat mexicanes.
‘Radical’ mostra la manca d’instal·lacions adequades, com la dificultat de tenir una sala de computació en un context en què difícilment l’alumnat pot tenir ordinadors a casa. Una realitat que Segalés coneix molt bé, si bé va comentar que la tecnologia a les aules avui dia a Mèxic és millor del que es capta al film. En l’actualitat, han augmentat les contribucions econòmiques a famílies en situació de vulnerabilitat per tal que els fills i filles puguin continuar els estudis. I és que la pel·lícula es fa ressò de com algunes germanes grans han d’abandonar l’escola per tenir cura de la canalla mentre els pares treballen.
Segalés és creador i coordinador del projecte ‘Las escuelas de tareas’, que treballen en comunitats de la perifèria del nord de Mèxic i que han aconseguit avançar en l’escolarització de qualitat de milers de nens i nenes.
Empatia
Juan León, editor d’Octaedro, va elogiar la projecció i el debat pel seu contingut emocional, així com la qualitat dels ponents i dels assistents, que van posar en relleu la importància de la professió docent, tot destacant l’empatia que requereix la feina i els riscos que suposa ensenyar, però sobretot “el plaer que suposa per als educadors veure les respostes positives de l’alumnat al llarg de la vida”.
Per tancar l’acte, Ana Basanta, directora del Diari de l’Educació, va posar el focus en alguns dels conceptes tractats durant el cinefòrum, com el vincle entre docent i alumne, l’acompanyament durant l’etapa educativa i la relativització dels resultats acadèmics. “Una de les idees radicals d’aquest mestre que hem vist a la pantalla és creure en les possibilitats de l’alumnat”, va subratllar.
