Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Reial decret que va aprovar divendres passat el Consell de Ministres conclou més de tres anys de canvis en la Universitat impulsats pel Govern de Mariano Rajoy. Aquesta última reforma, per la qual es permet als centres que proposin carreres de només tres cursos de durada però màsters de dos en comptes d’un, tanca el cercle d’un procés que, per l’oposició política, els sindicats i la immensa majoria de l’oposició educativa empeny a l’educació superior universitària a una deriva “elitista” que està conduint molts estudiants fora dels campus.
Pujada de les taxes, caiguda de les beques generals, les Erasmus, la nova estructures dels graus… Cada canvi que proposa el Ministeri que dirigeix José Ignacio Wert aboca, a priori, a un encariment de la universitat. Tres anys de canvis introduïts pel Ministeri d’Educació -gairebé tots ells, per no dir tots, amb l’oposició frontal de la comunitat educativa- amb conseqüències palpables, però que s’han aprovat a cop de decret, sense nova llei ni debat. I com més paguen els universitaris, menys paguen les administracions: la Universitat pública ha perdut 1.500 milions d’euros en quatre anys, un 24% IPC inclòs, segons un estudi de CCOO.
Amb el nou 3+2 costaran més les carreres?
Segons Educació, no. El ministre, José Ignacio Wert, va sostenir que les abaratirà perquè el seu objectiu -sempre a costa de la voluntat de les universitats- és que els graus durin tres anys en comptes de quatre, pel que en teoria el cost serà un 25% inferior. Les famílies s’estalviaran 150 milions d’euros, segons el ministre.
Una altra manera de veure-ho és que un grau de tres anys, més bàsic i genèric que un de quatre, serà insuficient per accedir a un mercat laboral cada vegada més especialitzat i competitiu. D’aquesta manera, cursar un màster serà més necessari. I els màsters són bastant més cars que els graus (entre 2.700 i 7.000 euros per any, segons IU) i amb la reforma el més probable és que durin dos cursos, el doble que ara, de manera que el muntant total pot ser notablement superior .
Quant han pujat les taxes universitàries?
Per pal·liar el dèficit en el finançament de les universitats -que han perdut uns 1.500 milions d’euros en quatre anys, un 24% (IPC inclòs), encara que això no sigui responsabilitat exclusiva del Govern- el Ministeri va permetre el 2012 a les Comunitats pujar les taxes universitàries per acostar-se al preu real, amb el límit que el que es cobri l’estudiant no superi el 25% del cost de la matrícula.
Les Administaciones regionals van utilitzar aquesta possibilitat amb diferent grau d’entusiasme. Algunes han duplicat els seus preus. En dos anys les taxes han pujat entre un 7% i un 125% en els graus amb més nivell d’experimentalitat i entre un 19% i un 105% en els de menor, depenent de la Comunitat, segons un estudi de Joan Hernández Armenteros i José Antonio Pérez García. El grau de disparitat és tal que estudiar una carrera pot ser tres vegades més car a Madrid i Catalunya que a Galícia o Andalusia.
Hi ha més diners per a beques?
Sí i no. És cert, com diu Educació, que l’any natural 2014, entre l’1 de gener i el 31 de desembre, el Govern va dedicar 1.465 milions d’euros a les beques, més que cap altre exercici pressupostari, segons les seves pròpies dades. Però una cosa és l’any natural i un altre el curs acadèmic, que inclou els últims quatre mesos d’un any i els primers del següent i és el període de temps que s’utilitza per comptabilitzar les beques.
I en els dos últims cursos dels que hi ha dades definitives els diners de les beques ha caigut un 15,75%, dels 1.748 milions d’euros que hi havia al 2011-12 fins als 1.472 del 2013-14. Aquestes dades corresponen a totes les beques que atorga Educació, per a totes les etapes, des d’infantil a la universitat. No hi ha desglossament per etapes. No obstant això, atès que les beques universitàries es mengen el 65,3% de la partida total, és de suposar que hauran baixat en una proporció semblant al total.
Hi ha més o menys becaris?
Més, segons s’encarrega de recordar Educació sempre que pot. El nombre de becats ha pujat un 20% en quatre anys, segons El País, per assolir els 317.000 en el passat curs, l’últim amb dades definitives. Dins d’aquest augment general, els que més han pujat han estat els becaris als quals es paguen només les taxes.
En general, la quantia baixa. Wert primer va admetre una caiguda de 300 euros. Però segons dades facilitades pel mateix Govern, la mitjana de les beques van patir el curs passat (2013-14) la seva major caiguda des de 1996. Així ho va denunciar el PSOE fa uns dies arran d’una resposta parlamentària del Govern, que admet que la quantia mitjana de les beques universitàries ha baixat en 674 euros en els darrers dos cursos (un 21%). Així, l’estadística oficial diu que el 2011-2012 un becari cobrava 3.170 euros, mentre el passat 2013-14 aquesta quantitat havia caigut fins als 2.496 euros.
Què ha passat amb els Erasmus?
Anar-se’n d’Erasmus a una universitat europea un curs també és més car. Les retallades han provocat que en el curs 2012-13, per primera vegada en cinc anys, menys estudiants gaudiran d’una d’aquestes beques. Van ser 300 menys, per quedar-se en un total de 39.249, una caiguda estadísticament insignificant, però caiguda al cap i a la fi. El Govern va retallar la partida d’Erasmus un 40% i les comunitats, 28,5%, mentre la UE augmentava la seva un 13%.
El Govern va admetre en el seu moment que reduiria la seva aportació a les beques Erasmus i que, per mantenir el nombre de becats, rebaixaria la durada de les ajudes des de tot el curs, l’habitual fins llavors, a només sis mesos.
