Entrevista

Primer imaginar, després dibuixar i al final escriure

Es pot aprendre a llegir i escriure a través del dibuix? O dit d’una altra manera, és més senzill  aprendre a llegir i escriure si paral·lelament s’estimula la imaginació i la creativitat? Roser Ballesteros no només n’està convençuda, sinó que creu que és la manera de solucionar un greu problema del nostre sistema educatiu: el baix nivell de competència escrita de l’alumnat. Ballesteros és mare d’un nen amb dislèxia i a conseqüència d’això l’any 2011 va començar a desenvolupar una nova metodologia d’aprenentatge de la lectoescriptura que va batejar amb el nom de PictoEscriptura. Aquest mètode, que actualment l’utilitzen ja una vintena d’escoles catalanes, li acaba de valdre el premi Ashoka a l’emprenedoria social.

“Els nens neixen sent creatius i sent éssers visuals, però en canvi els obliguem a aprendre a llegir i escriure amb uns mètodes que són molt poc creatius i visuals; mentre a fora tot és multimodal a l’escola tot són metodologies monollenguatge verbal”, explica Ballesteros, per a qui bona part del fracàs escolar de molts alumnes a la secundària es deu a que molts nens acaben l’Educació Primària sense haver assolit el nivell de competència lectoescriptora necessari. “El mètode tradicional ninguneja el potencial emocional i creatiu que té la part del cervell que pensa en imatges. La creativitat és un hàbit que s’ha d’entrenar, i si no es fa es perd”, afegeix.

La programació de PictoEscriptura cobreix el currículum de llengua de Primària, de 1r a 6è. A través d’una plataforma digital, mestre i alumnes treballen primer amb un llibre digital il·lustrat que els ofereix activitats contextualitzades de llengua, lectura, creació i escriptura en torn a una historia de ficció que l’alumne va canviant i completant al seu gust. A continuació, els alumnes es converteixen en autors:  inventen una història, l’estructuren en seqüències i  treballen el detall de l’acció, els personatges i el context a través del dibuix, i al final hi posen les paraules. Es tracta, afirma Ballesteros, d’una activitat que combina dinàmiques de creació col·lectiva i individual.

“També es treballen tècniques d’escriptura, però no es fa sobre la teoria, sinó a partir de l’ús i lectura d’imatges”, comenta. “A partir d’una història visual, els nens dedueixen què funciona i què no, troben l’adjectiu que millor s’escau per descriure una situació, identifiquen el significat d’una paraula a través del context narratiu…”  Mentre elaboren la història, els alumnes completen una bateria de jocs  i exercicis que proposa la PictoEscritptura, i treballen, sense adonar-se’n, el lèxic, la sintaxi, la concordança, la morfologia, la comprensió lectora… i gràcies a la plataforma el mestre té informació puntual sobre l’evolució de cada alumne.

L’últim de tot és l’ortografia. Per què? “Ens interessa més el procés d’escriptura i reescriptura, el text es va enriquint i corregint, però la correcció ortogràfica no es fa fins el final per una qüestió de respecte al procés creatiu, que és l’autèntic motor de la motivació interna vers l’aprenentatge”, afirma Ballesteros.

“No es tracta –precisa Ballesteros– de què els alumnes dibuixin bé, sinó de què no deixin de dibuixar ja que per estimular la seva creativitat la generació d’imatges és essencial”. La plataforma compta amb una galeria d’imatges, que han estat cedides per il·lustradors professionals i que poden ser usades pels alumnes en aquest procés creatiu. A partir de 3er de primària s’introdueix també la maquetació del conte que cada alumne està creant.

Diu Ballesteros que la PictoEscriptura és creativa, perquè l’aprenentatge respecta les diverses fases del procés creatiu; que és inclusiva, en tant que comporta unes dinàmiques cooperatives entre iguals, incorpora el llenguatge visual per incloure els nens que tenen dificultats amb la llengua escrita i traça un itinerari personalitzat que s’adapta a cada alumne; i afegeix que s’entronca en la corrent del learning by doing. Però en especial evoca la tècnica Freinet, adaptada al segle XXI. Si Freinet usava la impremta i la revista escolar com a eix de la seva pedagogia, la PictoEscriptura culmina a la impressora, ja que en tots els casos al final de curs el conte s’imprimeix, s’enquaderna i cada alumne s’emporta a casa la seva creació.

Entre els cursos 2013/14 i 2015/16, VoxPrima, la firma creada per Ballesteros per tirar endavant la PictoEscriptura, va dur a terme una avaluació del seu mètode a set escoles de Ciutat Vella, avaluació que va dirigir la Doctora de la UB Anna Llauradó. La principal conclusió va ser una notable milloria dels infants en capacitat d’escriptura i comprensió lectora, ja que eren capaços de produir textos molt més llargs i més ben estructurats, però a més també es va constatar un reforç de l’alumnat pel que fa a motivació i autoestima.